NO EREN CINC QUE EREM NOU
No eren cinc que erem nou...
Les altres quatre hi erem... organitzant la intendència. Desbrossant llits i graneres, tallant el dinar, ajudant els xiquets, fent companyia als iaios, podant la casa i preparant el meravellós dinar i la reconfortant dutxa tèbia que es van donar a mig dia... Això sí, ho feien de bon gust, pensant que seria un bon dissabte per als cinc.Això és amor...
Ja ho deia la tia Àngels: -" Molt bé, boniqueta, on va el poal, va la corda"
Però... quan no pot ser tia?-"Aleshores, que la corda faça el dinar i els llits."
Encara que volem conservar la tradició i els bons costums...
Amenace a la cinquena part de la part contractant amb pizzes i "sopa pressa" per a la propera convocatòria...
Divertidíssima la presentació, Rafa.(Ho sent , no sé encara reduïr les fotos)