LES NOSTRES PARAULES: A POQUETA NIT

Hui voldria parlar d'una expressió "a poqueta nit". Als meus alumnes els fa molta gràcia quan la dic. Nosaltres la utilitzem per a referir-nos a eixe moment del dia, tan especial en què el sol està ponent-se i la claror minva, però encara ens hi veiem. Ací la gent diu "el tardet" a aquest moment del dia. És una locució molt plàstica : és un poquet de nit, però no molt. Nosaltres la usem en diminutiu, perquè al nostre poble som molt amants dels diminutius. De fet, quan anem a una altra banda, hem de frenar-nos perquè pareixem Flanders, el dels Simpson. Però sembla que l'expressió original no és " a poca nit", sinó "a boca de nit" en el sentit que té "boca" com a entrada ( boca de canó, boca del túnel....). Així s'al·ludeix a eixe moment del dia com una "boca " o entrada a un altre període llarg i fosc, que és la nit. La deformació de "boca" per "poca" i després "poqueta" és comprensible per la semblança fonètica i perquè també té sentit, encara que diferent: indica la poca intensitat de la foscor, encara incipient. No oblidem que també gastem una altra expressió molt gràfica per al mateix: "entre dos clarors". Aquesta em sembla preciosa, i és que la llengua és una font de sorpreses.

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Limpieza camino Aitana

El pasado Sábado le dimos otro empujón al Camino Viejo de subida a Aitana. Estuvimos por encima de la “Caseta de Severino”. En esta parte ya había un tramo que se había limpiado anteriormente, y lo que hicimos fue continuarlo hacia arriba. Al haber llovido el día anterior la mañana no era muy calurosa. Buena para coger la azada, el podón y las sierras de mano. Aún así sudamos lo nuestro.
Como en ocasiones anteriores, a medida que íbamos desbrozando el camino aparecía el trazado original delante de nosotros. Sólo en una ocasión dudamos a la hora de decidir por donde debía discurrir la senda pero al final no quedó casi ninguna duda.
En la parte más alta, donde la senda antes estuvo marcada con piedras en uno de los lados, la volvimos a marcar colocando las piedras que faltaban.
Ahora mismo, tal y como está de avanzada la limpieza del camino, llegar hasta la Font del Grifo es un paseo agradable y nada difícil a la hora de guiarse por él.
Para una próxima ocasión hemos dejado los últimos 60 u 80 metros que son los que llegan precisamente hasta la misma Font del Grifo en su unión con la Pista de Aitana.

Classes de gimnàstica al poble.

Aquesta setmana, i fins que comence més o menys la temporada de les olives, dimarts i dijous d'onze i quart a dotze i quart va una professora d'educació física i manté en forma a unes dotze o tretze dones i a un home.
En aquesta ocasió no està subvencionada l'activitat, i són les mateixes interessades qui la paguen. Sembla ser que ja estan realitzades les gestions oportunes per a que al proper any puguen també realitzar esta activitat però de manera subvencionada.
Tots les persones estan molt contentes amb la professora perquè els té preparats sempre una sèrie d'exercicis que estan molt adequats a la seua edat i condició física.
Pense que activitats com aquesta van molt bé per diversos motius, com pot ser el fet d'eixir de la monotonia que comporta la rutina del dia a dia en el poble, també perquè serveix per a xerrar i comentar coses entre tots, i per últim perquè els servix per a "desengarrotar" eixa màquina que és el cos, que amb els anys va fent-se més dificil de moure.