L'altre text referent a Benasau

En resposta a Eduard i a Reme, ací penge el text sobre Benasau anterior a l'expulsió dels moriscs. L'any és 1584 (jo vaig dir 1560, però parlava sense mirar-ho!) i sí, Eduard, el poble era ple de moriscs.

Benasau comptava 19 cases, totes habitades per mussulmans.

Alcoleja i Benigallim, sumaven quasi el mateix.

Beniafé no arribava a la desena.

Ares menys de la vintena.

Totes estes alqueries de "cristians nous" depenien de Penàguila fins feia molt pocs anys. Però anaven sent venudes a senyors de València o viles properes, que així veien com milloraven els seus ingressos (a base d'explotar els moriscs) i la seua reputació social. Benasau havia sigut comprada per Joan de Pujasons; Alcoleja i Benigallim, el 1576 per Joan de Brisuela. Beniafé, sobre el 1560, a Miquel Salvador, qui més tard seria senyor d'Antella.


En aquella època ja teníem els molins que hui coneixem i el Palau s'estava construint. La gent es dedicava a la ramaderia i l'agricultura. També hi havia forn, taberna, etc. a les alqueries més grans.

I, pel que fa al text que ara us passe, és un poc enrevessada la seua història. A grans trets, us diré que té a veure amb el degollament de Miguel Fenollar, qui posseïa Planes de la Baronia, Alcoleja, part de Penàguila i 1/6 de Benasau. El mataren el 1563 i els seus béns passaren a la Corona. Joan de Brisuela, qui treballava a la recaptació general d'impostos, aprofità i comprà més tard Alcoleja (1576, com ja hem dit). Però, quant valia la 1/6 part de Benasau i per quant es podia comprar?????

Com no ho sabia envià a estes persones a comprovar-ho. Després ho comprà ell mateix... Jugada mestra!

I bo, ací teniu el text. Espere no haver-vos liat molt amb tanta batalleta!!!

(Avís: "peita", "bessant", "luisme", "fadiga"... són pagaments que la gent estava obligada a donar, els impostos. Es crearen en segles anteriors però encara es conservaven.)


El 24 de Març del 1584 s’emet l’informe jurídic donat pel Batlle d’Alcoi sobre el valor dels drets dominicals de Benasau (Arxiu del Regne de València; Batllia, Lletres i Privilegis, llibre 50 foli 74v):

“Luis Descals, batlle d’Alcoi, per ordre del Batlle General del 21 del present mes, passà personalment a Benasau, dins Penàguila, per a fer-lo justipreciar i valorar del mode que s’expressa en dita comissió. Anà amb els prohoms i pèrits Roch Asís i Andreu Mollà, d’Alcoi; Dionís Fenollar i Pere Porta, ciutadans, veïns de Penàguila; Pere Calbo i Gaspar Esteve, llauradors, veïns de Gorga, tots formals, legals i de confiança i pràctics i experts per a semblant i altres negocis.
El batlle féu que jo, el notari Pere Pellicer, ja en Benasau, llegís la comissió als prohoms i pèrits i començaren la valoració."

El Batlle els prengué jurament en nom de Déu i els 4 sants evangelis, per a que valoraren justament el lloc de Benasau i les seues heretats.

Després d’un temps, digueren al notari que: vist, passejat i reconegut molt bé el lloc de Benasau, terme i territori, tenia 19 cases, un forn de coure pa i un molí d’olí i 18 heretats i mitja, les quals paguen cada any 28 lliures a la peita real i cada casa 11 sous del besant, 3 gallines, una exabega de palla i un jornal de faena per a la vinya del Senyor.

A més hi ha en el terme un molí fariner amb una mola, lo qual ha fet i construït Mossen Loys Joan de Pujasons, Senyor de dit loch a ses despeses; al qual el Batlle general establí el solar i lloc per a la fàbrica de dit molí amb cens de 9 sous perpetus, pagadors el dia de Nadal, i amb el dret de luisme i fadiga, com consta en l’escriptura de la Batllia a 3 de Novembre any 1583. La valoració total de Benasau (més peita pagada a Penàguila pel Senyor i les gallines, palla...), són 13.000 lliures moneda valenciana, atenent que no té Loys Joan de Pujasons jurisdicció ni civil ni criminal, sinó sols la del fur. Tampoc s’inclou el molí fet pel Senyor.




Qualsevol dubte me'l pregunteu i tractem de solucionar-lo entre tots!

Ara estic llegint coses sobre l'etapa de Miquel Fenollar (compra de Planes, decapitació, venda dels béns...). Més endavant faré un altre post sobre el qui fou senyor d'Alcoleja desde 1530 aproximadament fins el 1563. Espere no cansar al personal amb tanta "història"!!!

Tancament de l'escola:últim dia de classe

Des d'ací en la distància, i encara que tots sabíem que més prompte o més tard el dia arribaria, quan arriba el moment del tancament "definitiu" de l'escola, em queda una tristor.
Si, tal i com podem veure en les dues notícies del diari Informacion "La escuela de Alcoleja vive el último día de clase tras decretarse su cierre" i en "Último día de clase en la escuela tras el cierre decretado por Educación" ahir va ser el darrer dia de classe a la nostra escola "Las Eras".
Supose que com a mi, a tots els que allí vam començar a aprendre a llegir i escriure, i que quan teníem uns quants més anyets ajudàvem després al mestre " Don Eduardo" o "Doña Angelita" ( per nombrar només els que jo he tingut), a ensenyar a llegir als més menuts (ara quan et dediques a l'ensenyament et dones compte del gran treball que realitzaven els mestres en una escola unitaria) aquesta notícia ens entristeix i ens transporta a eixos anys, que com és normal per una altra part, només ens fa recordar els bons moments viscuts.
La notícia és doblement "fotuda", per un costat pel fet de desaparèixer l'escola en si, i per l'altre pel significat que té per al poble una notícia com aquesta, i és el senyal inequívoc del despoblament que goteta a goteta ha anat tenint el poble un any rere l'altre.
Sabíem que no es podia mantenir una classe amb tants pocs alumnes, i que la seua desaparició comportarà que els xiquets hagen d'eixir una anys abans del poble, amb tots els problemes i patiments que tot això implica per als xiquets i per a tota la família. Però, també he de dir que quan se supera els primers dies, mesos de trobar-te foraster, i de no estar "a casa", això també ens fa ser més durs, i després ja no n'hi ha res que ens pare.
Què bonic seria que aquells que llegiu aquest post i heu anat a l'escola, anareu escrivint anécdotes , curiositats de quan anàvem a escola, segur que tornaríem per moment a la infantesa (a mi m'agradaria, tornaria a tindre "moño"... je je

En fi, per acabar, també vos deixe un enllaç a Radio Alcoi per a escoltar l'entrevista que realitzar amb motiu de la notícia. Heu de mirar en Viernes 19-06-08 i on posa --> 13:30 - Suya es la radio (comarcas) (20/06/2008)
També he penjat a la Wiki d'Alcoleja l'arxiu per si el voleu escoltar alguna vegada, perquè supose que en unes setmanes desapareixerà de Radio Alcoi: Arxiu Radio Alcoi
L'arxiu és propietat de Radio Alcoi Cadena Ser; i el fet que el deixe aquí és únicament amb la finalitat que estiga sempre al nostre abast.
En cap moment tinc la intenció de beneficiar-me d'un material que pertany a la cadena emissora; i per suposat que si Radio Alcoi considera necessari retirar-lo de la nostra wiki, immediatament procediré a retirar-lo.
* Per escoltar l'arxiu heu de tindre instal·lat Quick Time Player, que el podeu descarregar de la següent adreça
http://www.apple.com/es/quicktime/download/

ENTREVISTA PEL TANCAMENT DEL C.P. LES ERES

Fa uns dies van vindre uns periodistes de Ràdio Alcoi (Cadena Ser), i van fer una entrevista pel tancament del col·legi públic "Les Eres". Els entrevistats van ser el alcalde d'Alcoleja, Kiko, la mare d'una alumna del col·legi, Guillermina Aznar, i un exestudiant del col·legi, Eduard Aznar.

Aquesta entrevista eixirà en la ràdio, el divendres, dia 20 de juny a les 13:30 del migdia en Radio Alcoi. Els temes que van tractar van ser: el per què havien tancat l'escola?; Si la tancada era definitiva, etc. Així com també va tractar temes de "Quin serà l'ús de la Base Aitana?"

Pd: Rafa, si vols penjar l'entrevista, estarà penjada a la pàgina de Radio Alcoi:

Antena de Telefonia mòbil

En el darrer viatge que vaig fer a Alcoleja vaig vore que allà a Beniafé hi havia una antena que em va semblar de Telefonia mòbil. Ho vaig preguntar i em van dir que efectivament aixina era.
Em va parèixer molt bé perquè com bé sabem els que viuen al poble o bé passem uns dies patim de la manca de cobertura en aquest servei. Normalment si tens Movistar sòl haver-ne an bastants llocs del poble, però si tens el telèfon de la resta de companyies , el tema es complica molt més.
Repassant els diaris he vist que sembla ser que hi ha una certa polèmica en l'apartat de la ubicació de la dita antena.
Vos faig un enllaç a la noticia que va eixir al Diari Información.
Ja sabeu, aquell que tinga més informació pot apuntar-la als comentaris, o bé al Foro que he posat a la part esquerra del Bloc.
Foto propietat del Diari Inforacion.

Conte: La dona d'Alcoleja

En Alcoleja sempre s'ha dit que si no vols que una cosa mai es sàpia, no la digues ni en secret, doncs les parets escolten. Esta frase bé de molt lluny en el temps, quan els molins encara funcionaven i l'abeurador de la plaça servia per a que repostaren els cavalls.

El cas és que una dona del poble, vídua, tenia uns costums un poc estranys a l'hora de passar el seu temps lliure. Es dedicava a buscar, per les nits, aquelles partides al Monte que els homes realitzaven en secret, on es jugaven molts diners, les possessios i fins i tot, a voltes, la dona i la casa. La dona tenia un fill poc feiner que es dedicava beure al Casino i a jugar-se el poc que tenia en les timbes nocturnes de cartes.

La mare, farta de veure com son fill tirava el temps i la vida, buscava pels carrers una llumeta rere una finestra o la remor dels homes parlant per a poder portar a casa el seu fill que, fins i tot, ja dormia al galliner per haver-se jugar el llit, el matalàs i la roba de llit.

Ella tenia uns costums un poc estranys, i per això s'havia guanyat la fama de mumerota, de bruixa. Vestia una falda llarga amb una obertura a un costat, per la qual clavava la mà i treia una bosseta amb diners, les claus i les herbes que haguera pogut collir. A més, quan espiava per la nit, esta falda se la pujava al cap per a no ser reconeguda, cosa que feia créixer els rumors de fantasmes als carrers, vora els cantons o al llavador, sempre en llocs apartats.

Es deia que no gastava mai llençols, tret de dos o tres dies a l'any, quan nevava i feia molt de fred. A més, la soledat a la que estava acostumada li havien agriat el caràcter i molta gent fugia de la seua companyia.

Per aquell temps, mitjans del segle XIX, el moliner del poble era Fèlix Arques. Ell feia la farina al molí d’Aitana i, per aquesta raó (perquè les màquines mai no descansen), tornava sempre ben entrada la nit al poble. Portava els cavalls a l’abeurador de la plaça de l’església (inaugurada feia mig segle) i d’allí a sa casa, on tancava els animals i descansava per a agafar forces per al dia següent.

Succeí que una nit, quan arribava a la plaça amb els cavalls, Fèlix Arques escoltà una veu llunyana que cridava:

- Fèlix Arques! Vine i obri’m! Fèlix Arques! Treu-me d’ací!

Ell mirava cap a tots els costats i no aconseguia d’esbrinar d’on venia aquella veu tan estranya.

- Fèlix Arques! Vine i treu-me d’ací! Fèlix Arques!

L’esglai havia sigut ben gran, però la por augmentava per moments quan, havent baixat a la replaceta i després de mirar al carrer de Sant Joaquim i caminar fins el Casino, descobria amb un calfred que li recorregué el cos que, aquella veu, semblava vindre de sota terra, com si l’emetera un mort.

Fèlix Arques arrancà a córrer amb els cavalls, es tancà a casa i no digué a ningú el que havia passat. Per por a que li tornara a passar, des de llavors els cavalls beurien a les sèquies de l’entrada del poble i passaria a tota pressa per la plaça, sense parar.

Unes setmanes després hi hagué una mort al poble. Una més de totes les que acostumava a haver en aquella època de còlera i altres epidèmies. Com s’acostumava a fer, es portà al cos a l’església, es realitzaren els funerals i, després d’una nit de vetlatori, obriren la porta de la fossa comuna per a llençar el cos dins. Quina sorpresa tingueren al veure allí, just davall del forat d’entrada, l’últim dels morts que havien soterrat feia poc temps, en un lloc on no es deixaven els cossos, amb les robes estripades i amb un gest en la cara que denotava haver patit més del normal: l’havien llençat viu a la fossa i havia embogit per la por i la impotència, morint a les poques hores d’haver-se “despertat”.

L’home, al veure’s envoltat d’esquelets i dins la cripta i, després de veure que no arribaria mai a l’altura de la porta, havia buscat la manera que algú el rescatara d’allí. Pres de la por i l’angúnia, quan sentit el soroll del carro i el passar dels cavalls per sobre seu, deduí que seria Fèlix Arques què tornava del molí, i llavors començà a cridar com un boig. Però el seu esforç no serví de res i acabà morint a les poques hores, ple de ferides que ell mateix s’havia fet dins el seu estat de fúria i frustració.

La tràgica notícia d’aquell al qui havien soterrat viu corregué com la pólvora pel poble i, quan arribà a oïdes de Fèlix Arques, aquest explicà el que li havia passat. Però els remordiments de consciència feren que la seua versió canviara un poc i, per por a que l’acusaren d’haver deixat morir a un amic, acusà a la dona que tots coneixem d’haver sigut la responsable d’embruixar a l’home, ressucitar-lo qui sap per a quines bruixeries i haver-lo tornat al regne dels morts després dels seus encanteris. Més d’una persona fins i tot afirmà (ja sabem que quan es tracta d’acusar algú les mentides costen poc d’inventar) que se l’havia vist a altes hores de la matinada passant per l’església amagada sota la seua llarga falda.

Tot i negar-ho tot, la dona fou definitivament apartada de la vida del poble i, comdemnada a la més absoluta soledat acabà morint als pocs mesos de tristesa i melangia. El seu fill, havent-ho perdut tot i trobant-se orfe i sense bones credencials al poble, fugí d’Alcolejà per a no tornar mai més i buscar-se la vida a altres pobles on no el conegueren.

A aquella dona l’acusaren de bruixeria i la rebutjaren per haver estat caminant per les nits amagada sota una falda llarga, però no era l’única que espiava els homes dels pobles i, hui en dia, eixa tradició continua viva entre les dones d’Alcoleja. Si voleu dir qualsevol secret a algú a cau d’orella, teniu per segur que esteu sent espiats i, si vos fixeu, tot i que siga ben entrada la nit, sempre trobareu uns ulls rere una persiana que us observen i controlen tot allò que feu.

I és que, a Alcoleja, les parets escolten...

Versió del conte arreplegada per Francisco G. Seijo Alonso al llibre "Los fantasmas de Alicante, Valencia y Castellón", traduïda i modificada sense cap escrúpol pel qui subscriu. Em va fer gràcia que introduïra la figura de la bruixa, perquè normalment s'explica la història sense eixe element, o almenys jo no la coneixia així.

A totes les dones alcolejanes que s'entretinen sense cap maldat observant el millor programa de televisió possible: la vida mateixa!

Les campanes d'Alcoleja

Segur que a tots vos agrada alçar-vos quan són festes i, al so de les campanes, anar fins a la plaça per a vore passar als músics tocant el seu pas-doble, però: sabem alguna cosa de les nostres campanes?

A la web www.campaners.com hi ha un inventari de totes les campanes valencianes, gravacions, calendaris de concerts, etc, i ahí podem aprendre alguna coseta més sobre el nostre poble.

Entreu i descobriu-ho!!!


http://campaners.com/php/poblacio.php?numer=45



Aprofite per a reivindicar la figura del tocador de campanes que, no fa tants anys, pujava al campanar a espentar-les i fer-les sonar manualment. No estaria bé que almenys un dia a l'any es recuperara eixa tradició?

Curso de informatica en la Asociació de Jubilados

Curso de informatica en la Asociació de Jubilados

Todos los años la Asociación de Jubilados organiza algún taller de manualidades, mi preocupación e ilusión es mantener activas a las personas, y si son mayores con más razón, pero no suelen hacerme mucho caso, y ante la indiferencia por varios talleres de manualidades se propuso un curso de informática, pero con la mitad de los equipos sin funcionar mi preocupación era grande, el Ayuntamiento hizo unas cuantas llamadas, y por parte de Enrique además de estar pendiente de las gestiones me ayudó en mis quejas, al final se consiguió nueve equipos en funcionamiento.

Pero las personas mayores no acababan de decidirse, después de una reunión en la que solo dijeron sí al curso diez personas puse la lista en un lugar visible para que se apuntara alguna más, y sucedió lo que yo en su momento llamé, dadas las circunstancias, un terrible éxito, se apuntaron veintitrés, y no quedó mas remedio que hacer dos turnos.

Primer día de clase, los asistentes, por lo que se reflejaba en sus semblantes mas bien parecía que se sentaban ante un juez para ser juzgados.

Segundo día de clase, mi satisfacción fue enorme cuando al final cerrando sus ordenadores sonrientes decían:

- ya sé encender y apagar – puedo dibujar y colorear – he logrado entrar en el blog – he visto recetas de cocina.

Esta sensación la puedo compartir, pero no se la cedo a nadie, mi trabajo y sinsabores me ha costado, pero ahí esta.

Asociación de Jubilados en la RUTA FLUVIAL DE LOS CAÑONES DEL JÚCAR

Visita a Cofrentes y Cañones del Júcar

En un ENCUENTRO AUTONÓMICO DE LA U.D.P. (Unión Democrática de Pensionistas y Jubilados) cayó en mis manos una oferta para estas asociaciones, consistente en una excursión a la única ruta fluvial de la Comunidad Valenciana.

-------------o-----------

Es cuatro de junio, miércoles, las siete de la mañana algo temprano, pero según información de los especialistas el recorrido hasta Cofrentes nos costaría dos horas y media largas, no fue así llegamos con tiempo suficiente a Jarafuel, lugar de artesanía de bastones, y mientras almorzábamos unas llamadas a “Rutas Fluviales del Júcar S.L”. nos abrieron las puertas de una fabrica, después de una instructiva demostración y unas compras de estos artículos continuamos para Cofrentes donde nos esperaba la guía para empezar una visita cultural a la ciudad.

No quedaba mucho tiempo para embarcar, y la visita al castillo de Cofrentes situado en el punto mas alto de la población, a 394 metros sobre el nivel del mar, hizo que la mitad de las personas no realizaran esta ruta de empinadas calles hasta la fortaleza, está recién restaurada la alta torre de Homenaje y el reloj que en S.XVIII se le agregó, y que según se narra es el único que existe en España y uno de los tres que se conservan en Europa.

El recorrido fluvial permite contempla zonas que de otra forma serían inaccesibles, son vistas de gran belleza, agrestes y escarpadas como la Muela de Cortes con cuatrocientos metros de desnivel con relación a las aguas del río, o la impresionante vista del Castillo de Chirel, que está situado en lo alto de una montaña desde donde se domina gran parte del recorrido, se termina este apretado recorrido con la comida (SELF SERVICE) en Hotel-Restaurante Balneario de Hervideros y una imprevista visita en Ayora a una “fabrica” de miel, con demostración y degustación incluidas, adquiriendo una buena cantidad de artículos que dará alegría a los postres de una comida.

Para terminar diré que durante todo el día no han parado las felicitaciones, pero nada de esto lo habría conseguido yo solo sin el apoyo de la junta, sobre todo de los dos “Miguelitos”, Aracil y Baldó, que cuando se les llama para salir a cobrar o a apuntar no se lo piensan dos veces, y Aracil aún se queda con la lista para seguir apuntado en casa.

EL ÉXITO NO ES MIO SOLO.

Suggeriment per al blog

Hola Rafa, podria ser que quan algú pose un comentari de un tema en el blog, eixe tema pujara al principi perquè així veuríem els últims comentaris sense necessitat pujar i baixar per a veure si hi ha algun nou. T'ho comente perquè en alguns blogs on estic funciona així i és molt pràctic.
Una salutació - Jordi

XAT - FORO

Podeu veure que al costat tenim una novetat. Es tracta d'un widget que ens pot servir per a escriure preguntes, respostes, etc; en definitiva per poder relacionar-nos d'una manera més fàcil, sense tindre que entrar a fer un post, o entrar a fer un comentari, com una mena de "foro" o xat.
En definitiva, per a vore si ens soltem un poc més a comentar, parlar sobre coses; i a vore si d'eixa manera passem tots a ser més productors d'informació i no només a ser una part passiva i consumidora.
Per a escriure, t'has de posar sobre "chat now" i s'obrirà una finestreta on podreu posar el nom o "àlias" que vulgau i escriviu. En acabar piqueu damunt d'on posa "Post" i punt
Si veig que no val la pena, doncs l'elimine, i no passa res.
Ànim!!!!!!

Què s’està fent des de l’Ajuntament? I

Supose que esta pregunta amb la que he titulat el post us l’haureu fet més d’u.

I la/les respostes també supose que alguns ho tindreu bastant clar. Però la majoria crec que no sabreu massa.

Si es tractara d’una ciutat en la que hi ha periodistes que informen, diaris, televisió, etc. sempre és més fàcil saber-ho ( o més propagandístic), però a Alcoleja, si no vas als Plens de l’Ajuntament, o li estàs pegant la murga contínuament a l’alcalde, potser t’assabentes de poques coses.

Li vaig comentar a Quico que seria interessant que poguérem saber què és el que s’està intentant fer, quines són les idees que es volen portar a terme. Una altra cosa serà el que es podrà portar a terme, si es donen subvencions, o per contra no, etc.

Quico em va enviar allò que tenen entre mans, i jo he intentat resumir-ho. Si el que he resumit falta a la veritat, o el mateix Quico considera oportú fer alguna matisació, ja sap que està obert l’apartat dels comentaris per poder-ho fer.

Espere que aquests posts siguen considerats com el que volen ser; simplement una forma d’informar a tots aquells que no vivim al poble i que per tant no s’enterem massa del que “es cou ahí” i que no es consideren com una mena de butlletí propagandístic de l’Ajuntament de torn.

Aquests són els punts que porta o ha portat entre mans, o millor dit entre papers l’Ajuntament

1.- La pavimentació de l’Era es va demanar fa 3 anys amb la finalitat d’acondicionar l’accés al Patronat que va quedar molt malbé a conseqüència de les obres realitzades al Patronat. Per poder acondicionar l’Era i la pujada al Patronat es van haver de realitzar

unes gestions

2.- Està previst posar un sòl de goma davant del Patronat que és molt adequat per als xiquets que juguen al parc, i també perquè d’aquesta manera si està aixina, s’embruta menys en entrar al Patronat. S’ha demanat la subvenció a la Generalitat com a mobiliari urbà i ja està concedit. Ara ja és qüestió de poc temps poder-ho col·locar.

3.- En cultura en la legislatura passada es van demanar dues vegades una subvenció especial de 30.000 euros per a equipar el Patronat, però ens ho van denegar, per això, es va decidir anar equipant-lo poc a poc. Ens han concedit una subvenció d’uns 5000 euros per a equipament. Amb això es posaran les cortines de l’escenari i algunes butaques, es preveu que així l’any que ve es puguen acabar de posar les butaques, l’altre les llums o l’equip de so, o … però anar amb idea per a que en 5 anys estiga totalment equipat.

4.- L’obra de Beniafé, que ja la vaig comentar en un post anterior

5.- Pels desperfectes de les pluges es va demanar que arreglaren un camí i la Diputació ha invertit poc més de 12.000 € en netejar les cunetes del camí de Xarquera. També va destinar poc més de 8000 € en netejar camins i sulsides.

6.- Per la Conselleria d’agricultura s’ha aconseguit fer un camí formigonat en Camarell al 100% (cosa prou estranya); esta vegada l’Ajuntament no ha pagat res d’aquestes obres i el camí que era de molt difícil accés ha quedat en molt bones condicions.

7.- Pels desperfectes de les pluges també es va demanar el Camí de l’horta del molí, Camí de Cabrera, Sulsida de la Piscina, Sulsida del Calvari, al Govern Central però encara no hem tingut cap noticia.

8. Per Generalitat tenim 2 peticions en procés de resolució:

a) La primera es per la Conselleria de Turisme i correspon a l’acondicionament de la Font de Cabrera. L’any anterior es va demanar per aquesta mateixa convocatòria, la font i el llavador de Beniafé però es va denegar i aquest any s’ha reelaborat el projecte i s’ha tornat a presentar.

b) L’altra es la petició del Camí de la Llenca. Es un camí que comunica la carretera que puja del Pas a Xarquera amb el camí del pont de Beniafé. Està molt malament i com que beneficia a molts propietaris i la convocatòria només dona al 80%, s’ha parlat amb els afectats per a col·laborar en aquest 20%, així a l’Ajuntament no li suposaria gran despesa. Aquestos de moment han acceptat, i estem esperant que ens siga concedit.

9.- Hem demanat també unes subvencions que amb el nom de “ Pla provincial d’ajuda a equipaments per als municipis” ens servirien per a posar enllumenat públic fins la piscina i arreglar el Camí antic de Beniafé i el Pont.

10.- Està demanat també el Camí del Bassó encara que la convocatòria no fa massa que ha eixit, i per tant encara no se sap res.

11.- La gran obra de la legislatura serà el Pla Provincial del pròxim any. El projecte consta d’un aparcament públic, un area recreativa, i la reconversió de la replaceta i la plaça en peatonals. Es un projecte ambiciós que pot quedar molt be.

12.- Una altra gran obra, i en la que les negociacions amb la Diputació ja estan molt avançades és millorar “la pujada del Pas “amb la finalitat que es produïsquen les revoltes, guanyant en seguretat. Les negociacions han sigut complicades però sembla que estan donant bons resultats.

13.- Pel que fa al tema dels “botadors, també ja va ser comentat en un post anterior ja es va comentar també en un post que s’han realitzat les gestions oportunes per solucionar el problema.

Participar en treball d'investigació

Fa uns quants dies em va arribar un correu d'una xica que està realitzant un treball d'investigació relacionat amb el canvi que s'ha produït amb el temps en la forma d'enfocar l'embaràs i el part . Vos deixe amb el correu que em van fer arribar, i en el cas que alguna persona estiguera disposada a comentar la seua experiència, al final estan els telèfons per posar-se en contacte.

Soc Maria Lladró Giner, t'escric des del Museu Valencià d'Etnologia.

He trobat la teua adreça en alcoleja.org, i he pensat que pot ser ens podries ajudar. Estem realitzant una investigació al voltant de l'embaràs i el part en les dècades dels 40 i 50 del segle XX. Estem arreplegant testimonis de dones de tota la comarca, però encara no tenim cap contacte en Alcoleja i en alguns altres pobles de la comarca. Per si de cas coneixes alguna dona de Alcoleja que puguera estar interessada en participar en el projecte t'envie els requisits:dona que haja nascut entre els anys 20 i 30 i haja parit entre els 40 i els 50 del segle XX.

Consistiria en fer una entrevista biogràfica, incidint en l'experiència del seu embaràs i les circumstàncies del seu part. També seria interessant trobar una comare que assistira els parts en eixos moments. El nostre objectiu és poder comparar els canvis en relació amb l'embaràs i el part des de principis de segle, passant per mitjans de segle i el que ocorre hui.

El nostre telèfon al Museu és: 963883574 o 963883560, som Maria i Raquel.