divendres, 31 d’octubre del 2008

INFORME TÈCNIC SOBRE EL CAMÍ VELL D'ALCOLEJA A BENIAFÉ PERTANYENT A L'ANTIGA VIA ÀRAB PENÀGUILA - CONFRIDES

INFORME TÈCNIC SOBRE EL CAMÍ VELL D'ALCOLEJA A BENIAFÉ PERTANYENT A L'ANTIGA VIA ÀRAB PENÀGUILA - CONFRIDES

Tant Alcoleja com Beniafé constituïen dos de les alqueries del terme del castell de Penàguila amb anterioritat a la conquista cristiana de 1245. Es tracta, pues, de dos assentaments creats en època andalusina i encara que no s'han realitzat encara estudis detallats i específics sobre els mateixos, res permet postular que es tracte de casos particulars respecte a les pautes que la investigació recent documenta en altres valls pròximes: implantacions de grups berbers i àrabs que construïxen terrasses irrigades i establixen les seues residències en les voltants de les mateixes.

La documentació sobre Beniafé, al tractar-se d'un lloc de senyoriu, és difícil de localitzar. Com Alcoleja, va ser un lloc habitat exclusivament per musulmans –Després “moriscos”- fins a l'expulsió de 1609; Beniafé, no obstant això, pareix haver mantingut generalment un grandària notablement menor respecte a la població veïna: en 1574 només comptava amb sis cases de moriscos. De març de 1609 se'ns ha conservat una delimitació del terme de Beniafé, sent el senyor Jeroni Brisuela, cavaller de Montesa:

Siti et solatguet ‘infra' termes generals vila de Penàguila Prout confrontatur, ab una part, cum acabe et vall de Confrides et, ab alia part, cum acabe loci d'Ares, torrent sive barranch de Camarell mig usque ‘ad' molló d'Acoleja, confrontato ‘in' fluvio dicte d'Alcoleja, ‘in' via que tendit a dicte boig d'Alcoleja ‘ad' locum de Benasau, et, ab alia part cum acabe d'Alcoleja torrent sive barranch de Cherquera et de Corbó ‘in' mig (ARV, Clero, leg, 16, caixa 51).

Segons el text precedent els límits de Beniafé, abans de la seua inclusió a Alcoleja, eren: el terme de Confrides, el d'Ares –Barranc de Camarell per mig- fins al molló d'Alcoleja situat junt amb el va riure d'Alcoleja (Frainos) i el camí d'Alcoleja a Benasau i finalment, els barrancs de la Xarquera i del Carbó. El mencionat camí d'Alcoleja a Banasau és un braçal antic del camí a Beniafe originat en la confluència amb el camí de Viver, actualment inclòs en el nucli urbà d'Alcoleja.
De fet, el camí d'Alcoleja a Beniafé no és més que un segment de l'antiga via que anava de Penàguila a Confrides i més enllà, formant part, així, d'una de les línies de rigidesa que estructuren el paisatge.

L'avaluació d'este tram vial d'Alcoleja-Beniafé contempla dos nivells: el morfològic i el constructiu.

Morfologia

Com pot apreciar-se, el Camí Vell coincidix en el seu traçat amb el de la séquia de reg de les hortes de Beniafé, actuant com a límit entre el parcel·lari irrigat original (pot observar-se la forma ampla i arredonida –Orgànica- de les terrasses i un parcel·lari també irrigat, encara que després de la construcció inicial del sistema hidràulic, ja que la forma allargada de les parcel·les respon al característic aterrassament de secà, paral·lel a les corbes de nivell, no concebut inicialment com a espai d'horta. Així, doncs, el camí és un element generador de la morfologia agrària i el seu traçat, necessàriament, ha de ser coetani o anterior a la construcció i condicionament de les terrasses i sistema de reg, la qual cosa ens situa en el moment fundacional de l'alqueria, amb tota seguretat abans del segle X.


Construcció

Tal com es pot observar, el manteniment de l'empedrat en amplis trams del camí conferix a este un interés especial de cara a la investigació i un valor afegit com a patrimoni històric i paisatgístic, conjunt en què s'integra al pont d'Alcoleja sobre el frainos. Este valor ha de ser més apreciat en la mesura que els últims 30 anys ha conegut una sistemàtica destrucció de vies de muntanya empedrades en les valls del nord de la província d'Alacant. Evidentment, l'empedrat no té per que ser l'original, ja que els inevitables desperfectes produïts al llarg del temps, especialment els deguts a les avingudes torrencials, han generat refaccions advertibles en la diversitat de pautes de col·locació dels cantells. Crida l'atenció, amb tot, la pervivència de la disposició alineada amb regularitat que, tant en este com en altres camins examinats en Vall de Gallinera, és la que registra reparacions posteriors. Este tipus de disposició en línies és el més antic i oferix un clar paral·lelisme amb la tècnica constructiva en alçat a base de filades regulars de pedres sobre lletada de calç que respon a un mode constructiu específicament “morisc”, dràsticament desaparegut després de l'expulsió de 1609.


Josep Torró

Arqueòleg, doctor en Geografia i Història per la Universitat de València.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

HORNERO



Un oficio que se pierde, y como en otros pueblos en el nuestro ya ha sucedido, de no surgir otro hábil artesano este horno de Alcolecha no volverá a cocer pan, y en cuanto a nuestro hornero, Juan, tiene derecho a su bien ganado retiro, el progreso y la edad poco a poco los va retirando, a los hornos y a los horneros.

Es de justicia resaltar, cuando menos desde donde yo recuerdo, como el tío Vicente y tiempo después Juan, durante años, y día tras día, cuando las personas se retiraban a descansa ellos empezaban su trabajo, y como en el frío invierno alcolechano, a las seis de la mañana entrar en el horno con su agradable temperatura y olor a pan recién hecho, era lo mejor que le podía suceder a una persona a esas tempranas horas, y si además de comprar un panecillo le ponía un poco de aceite en la abierta almazara se convertía en el mejor desayuno del mundo. Almazara, otro lugar y trabajo que han desaparecido, y que como en muchos otros sitios, en Alcolecha también se han perdido.

A todo lo expuesto y hablando de finalizaciones, hay que añadir que Luis y Mari Carmen, en el término de dos meses tienen previsto cerrar, que esto suceda, o no, el tiempo lo dirá, pero en estos momentos no se sabe si será posible una continuidad.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Les obres de Beniafé

La setmana passada vam estar a Beniafé i vam veure com està quedant (o ha quedat) el carrer.
A mi m'agrada com ha quedat, empedrat amb ciment blanc( em corregiu si no és així).
Ha desaparegut el margenet on es posava la Mare de Déu, i el que si que he trobat a faltar ha sigut el que no han acabat el camí que va des de la darrera casa de la part alta fins a la font, de manera que eixe tram encara està igual que estava.Probablement siga que encara no estiga acabat i ho faran més endavant, però seria una llàstima si es quedara aixina.

Beniafé. Com van les obres ? from alcoleja.org on Vimeo.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Abocador il·legal II

Continuant amb la línia encetada per Merxe, ací vos deixe amb unes fotos que he pres d'un lloc del terme. Vegeu que vos sembla, i endevineu el lloc on han estat preses.
Si ja sé que és fàcil en aquesta ocasió trobar el lloc!

divendres, 17 d’octubre del 2008

Pluges de la setmana passada


La setmana passada durant el famós "pont-viaducte" del 9 al 12 d'octubre va ploure al poble bastant, però sense crear massa problemes de solsides ni pujades brusques del riu, tal i com es pot veure en la foto del riu com si que va passar l'any passat.
L'any passat durant els mateixos dies que enguany, van caure uns 192 litres, en canvi enguany els meus pares van medir uns 116 litres (si algú té uns valors que varien bastant dels meus, pot fer un comentari).
Tot i el que he dit de la manera tan bona que ha caigut l'aigua, si que s'ha creat una solsida a l'inici de la carretereta que puja al Cementeri. Si no es lleva la pedra que ha caigut, en posteriors pluges pot anar l'aigua a la carretera de baix, i poder crear una solsida molt més gran com va passar fa uns anys.

Descobreixen més pintures rupestres a l'Aitana

L'Aitana segueix amagant-nos secrets: Javier Molina, expert en l'etapa Neolítica a la zona del Comtat i l'Alcoià, ha anunciat la troballa d'unes pintures rupestres a un abric dins el terme municipal de Confrides.

Es tracta de representacions humanes que tindrien uns 7500 anys d'antiguitat.

Si voleu llegir la notícia sencera (amb la imatge d'una de les figures), cliqueu ací:

http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101400_15_807806__Alcoy-Descubierto-nuevo-abrigo-pinturas-rupestres-Aitana

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Abocador il.legal



Fa uns mesos coincidint amb la festa de Sant Vicent, algú va deixar al femer d'Alcoleja una càrrega de sabates. ("El Tato" la fer la "gracieta" de dur-ne uns quants amb la muleta a la plaça, la nit de la foguera) .

A l'estiu, com tothom sap, van tancar el femer.

Però la mateixa "gentola" ,supose, no va tindre cap problema en abocar un altra càrrega de sabates als bancals que hi ha pujant a la dreta pel camí de La Vimetera, a uns dos cents metres de l'entrada, molt a prop d'un menjador del coto, que crec són de la mare d'Amparo, la iaia de Rebeca.

El més greu és que fa dues setmanes, quan Inma i Amàlia em treien a passetjar, vam veure que ara han abocat també bales de roba i teles. Ho han d'haver ftransportat , per la quantitat que hi ha, amb un camió, o s'han fet varios viatges, perquè el que hi ha allí no es descarrega d'una muleta ni d'una furgona.

A banda del perill d'incendi i de l'agressió estètica i ecològica que suposa el fet, el més perillós ara està en que "aquestes cíviques persones i les seves amistats" s'hagen aprés el camí i aixó es converteixca en un abocador il.legal consentit."

dilluns, 6 d’octubre del 2008

EN 540 DÍAS ALCOLEJA SIN T.V.

Quiero hacer desde aquí un recordatorio al Ayuntamiento de Alcoleja para saber si ya están haciendo gestiones oficiales para que Alcoleja y los demás pueblos del entorno puedan recibir la señal de televisión digital ( T.D.T. ), ya que en estos momentos solo se reciben 5 canales secundarios o locales como son : "Canal 9 ", "Punt 2", "Popular TV", "Tele 7 " y "Canal 37"; no existiendo señal para el resto de canales : TVE1, 2 , Tele 5, Sexta, Ant 3, Cuatro y todos sus canales secundarios.
Os recuerdo que dentro de poco menos de año y medio se producirá el "apagón analógico" y entonces Alcoleja se quedará sin señal de TV.
Este pasado fin de semana José Vte. y yo hemos hecho una prueba de sintonización de TDT desde el tejado de José Vte. y después de haber hecho un barrido de 360º hemos comprobado que la señal de TDT es inexistente salvo por los citados canales locales, con la excepción de que en una orientación muy concreta también entran los 4 canales de la TV. catalana. pero nada más.
He estado hablando con una empresa instaladora de Alicante y me han comentado que este problema también lo sufren otros pequeños pueblos de Alicante y que la única solución es la instalación de repetidores de señal. Dichos repetidores han de ser solicitados oficialmente y autorizados por la Dirección General de Telecomunicaciones ("y esto lleva su tiempo"). Por todo ello y a un año y pico vista, sería conveniente exponer a la Diputación Provincial dicho problema y que está a su vez solicite el permiso necesario. Es más, lo lógico sería reunirse con los alcaldes de los demás pueblos que también tienen este problema y pedir la instalación de repetidores de forma conjunta.
Creo que hay tiempo suficiente para solventar el problema si se actúa ya, pero si se va dejando nos encontraremos de la noche a la mañana sin señal de TV, otro problema añadido a los muchos que tiene Alcoleja.
Si alguno tiene más información sobre este problema, sería interesante que nos la diese a conocer.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Actualització de la wiki

Bueno, després d'un temps sense tindre actualitzada la wiki, ara ja he posat al dia les diferents seccions de :
Història d'Alcoleja
Associació d'Amics per Alcoleja
Les nostres paraules.
Receptes de cuina

Com bé sabeu, hi ha accessos directes a aquestes seccions en el lateral del Bloc en

WIKI D'ALCOLEJA. POSTS MONOGRÀFICS

.

dijous, 2 d’octubre del 2008

ACTA REUNIÓN AMICS PER ALCOLEJA, DE 27/09/2008


Sábado 27 de Septiembre de 2008.

A las 19:00 horas se reúnen los a continuación reseñados, de la Asociación Amics per Alcoleja:

- Francisco Cayado Morales
- Rafael L. Del Rincón Martínez
- Javier Catalá Morte
- Joan Pellín Catalá
- Joaquín R. Llorca
- Josep E. Aracil
- José Vte. Jover

Se toman los siguientes acuerdos por unanimidad:

1.- Josep E. Aracil deposita en la Asociación, una vez preparada y llena, la “bota de vino” que Mari Carmen, del Carrer Nou, donó a esta Asociación para su uso en las actividades que corresponda: excursiones, marchas, tareas de limpieza y de recuperación de caminos y sendas, ...Esta donación representa, a fecha de hoy, el Patrimonio económico de la Asociación.

2.- Fijar las reuniones el último Sábado de cada mes, a las 19:00 horas.

3.- Joan Pellín entrega a Francisco Cayado los originales de los estatutos de la Asociación para que, ahora, sea este último quien los intente presentar en el Registro del Órgano correspondiente de la Administración, a fin de legalizar la Asociación.

4.- Solicitar formalmente del Ayuntamiento de Alcoleja la posibilidad de utilizar el local de “La Llar de la Juventud” como lugar donde llevar a cabo las reuniones de la Asociación Amics per Alcoleja.

5.- Joaquín R. Llorca queda encargado de realizar las consultas correspondientes a los Servicios Técnicos de la Diputación, con sede en Cocentaina, en relación a la forma de documentar, registrar, y posteriormente incluir en el PGOU de Alcoleja, los caminos, las pistas, senderos, sendas...de utilidad pública del término municipal.

6.- Se fija el Sábado 18 de Octubre para realizar trabajos de limpieza y de recuperación del Camino Antiguo de Aitana. El lugar de reunión será la Plaza del Pueblo a las 9:00 horas.

7.- Realizar una marcha por la sierra de Serrella el Sábado 25 de Octubre.
Y sin más asuntos que tratar se levantó la reunión a las 20:30 horas.