Mentre aneu pensant en posar més posts, o en endevinar el que ens farà estar més tranquils, vos deixe amb dos albums de fotos de Carlos que vos faran "disfrutar".
Si vos passeu per la galeria de fotos que té, us quedareu bocabadats. Hi ha gent pa tot !.
Gràcies per les fotos!
Ací em teniu amb 12 minuts de retard
" Aquesta característica o problema comú a tots tres pobles és més preocupant a l'estiu que durant la resta de l'any, encara que fins ara, afortunadament, no ha hagut problemes."
Com que veig que no esteu dient massa coses, la primera pista que us deixe és que aquesta característica que tenim en comú no és per a estar contents, si més no, per a estar un poc preocupats, i nosaltres, més que els de Penàguila i els de Benifallim
Arran d’un curset organitzat pel CEFIRE d’Alcoi, he tingut ocasió de visitar el Museu Arqueològic i Etnològic del Centre d’estudis Contestans. La planta baixa consta de tres dependències destinades a mostrar al visitant, entre d’altres coses, eines que intervenien en l’ elaboració de la farina, del vi i de l’oli a partir dels tres productes que conformen la trilogia mediterrània: el blat, el raïm i l’oliva. L’assistent pot accedir a veure l’esmentada producció mitjançant uns vídeos, els quals no vaig tenir ocasió de visionar per la manca de temps, però, en adreçar-me a la sala on s’exhibeix un rungló cedit al museu pel municipi de Cela de Núñez, vaig pensar que a Alcoleja hi ha una almàssera en desús actualment per la manca de personal que pot dedicar-se a la fabricació de l’oli. Com tothom sap, l’agricultura ha deixat de ser la professió dels alcolejans (molts dels quals han hagut de buscar alternatives laborals fora d’aquesta localitat) i ha passat a ser un complement de l’economia familiar, raó per la qual moltes tasques agrícoles són realitzades el cap de setmana, període en el qual només es disposa de temps per a la collita, mentre que l’elaboració, com ocorre a les poblacions del voltant, es realitza a Muro.
És cert que no es pot realitzar l’oli a Alcoleja, però em pregunte si actualment l’almàssera conté totes les peces que intervenien en el procés d’elaboració de l’oli. Si es disposa de totes les eines i el material adients, considere que és una pena que no s’aprofite aquest lloc per mostrar-los i explicar la seua funció ( en l’elaboració de l’oli) tant als fills d’Alcoleja que ho ignoren com als visitants. Precisament, quan érem a Cocentaina mirant l’espai destinat a l’elaboració de l’oli, una amiga i companya de departament d’Alcoi em féu preguntes sobre aquest procés i, malauradament, no vaig saber contestar-li, perquè jo tan sols recorde de l’almàssera d’Alcoleja que quan era xicoteta me n’anava amb un cabàs (que contenia el recapte ) a portar el sopar o el dinar a mon pare, el qual hi estava treballant. A hores d’ara encara recorde l’olor característica d’aquest indret, el foc sempre encés, un grup de llauradors movent-se cap ací i cap allà… records que em transporten a la meua infantesa i desencadenen tota una sèrie d’emocions que produïxen certa melangia: joventut de mon pare, un poble actiu, més xiquets i xiquetes a l’escola que en l’actualitat, jocs infantils, els meus estimats avis, el meu germà present encara a la llar familiar…
Bé, després d’aquest xicotet recorregut per la memòria, em situe en el moment de la pregunta que em formulà la meua amiga i recorde que em vaig sentir impotent pel fet de no poder facilitar-li cap explicació, però se’m va acudir que, tal vegada, si encara estava completa l’almàssera, podria demanar permís a l’autoritat corresponent per mostrar–li-la i que aquesta i jo ens assabentàrem del funcionament gràcies a les explicacions de mon pare. Després, fins i tot, vaig anar més enllà en els meus pensaments i em vaig preguntar si es podria mostrar al públic i que, fins i tot, una vegada a l’any, si les instal·lacions ho permeten, es poguera fer una demostració de l’obtenció de l’oli. Heus ací una proposta que, tant de bo, fóra possible dur a terme perquè, tal vegada, l’indret està infrautilitzat i és penós que no es puga visitar.
El nostre poble, evidentment que té coses en comú o afinitats amb els pobles del voltant com per exemple el clima, costums, relacions personals-familiars interpoblacionals, etc., però a veure si endevineu quina cosa/coses (aspecte) tenim en comú Alcoleja, Penàguila i Benifallim. Aquesta cosa que tenim en comú tots tres pobles, no la tenim amb Benasau, ni amb La Torre, ni amb Benilloba, ni amb Sella, ni Orxeta, ni Confrides, Gorga, etc.
Podeu anar dient quin és eixe punt en comú que ens diferencia els tres pobles mitjançant comentaris al post. Si veig que aneu un poc despistats, donaré més endavant una pista.
Nota: Josep i Ignasi, com que jo ja he comentat amb vosaltres aquesta curiositat, si us plau, no estripeu l’endevinalla.
Ja he acutalitzat la wiki d'Alcoleja en l'apartat de les rutes (de Jose Vte.) i en la de nova creació de la "Història d'Alcoleja", que com podeu observar jahe posat un accés directe.
