Tal i com podeu veure al Diari Información si piqueu ací, el dia que va passar la Volta Ciclista a Espanya, van parlar de tot el merchandising" que hi havia la port deTudons aquell dia.
Ientre tots, estaven els festers i festeres que van aprofitar per vendre bocates i beguda per poder treure algun que altre euret per a festes. No sé si els va anar bé,regular o mal, però el que si que puc dirque es nota que tenen ganes de treballar.
Gràcies i enhorabona.
Foto presa del Diari Información
dimecres, 23 de setembre del 2009
Estas humildes letras que a continuación escribo, son un pequeño homenaje a esos dos grandes reporteros llamados, Rafa Mollá y Sr. Antonio Puyol, por su labor incansable de reflejar , tanto escrita como filmada, toda noticia referente al pueblo, los dos un "Jesús Hermida" y un "Tico Medina",(sin quitarle su mérito a los demás reporteros del blogs, y sobre todo al maestro de la fotografía), para que sigan ejerciendo esa magnífica labor de información y búsqueda de la noticia, investigando como detectives, ¡chapó por los dos¡.
Senderos locales (SL): Se identifican con los colores blanco y verde y con las siglas SL. Para que un sendero sea considerado Sendero local tiene que tener una longitud máxima de 10 km.
Os adjunto noveno punto de la útlima reunión de "Amics per Alcoleja":
9.- Se acuerda, de nuevo, empezar a marcar el Camino Viejo de subida a Aitana, de forma que las señales ayuden y sirvan de guía a lo largo del trazado recuperado y que va desde la salida del Pueblo de Alcoleja hasta la Font del Arbre. Para ello se fija el próximo día 26 de Septiembre para llevar a cabo esta actividad, y como lugar de reunión la plaza del pueblo, a las 9 de la mañana. Una pequeña aportación por parte de los asistentes a la reunión se le entrega a José Miguel Valls, que se ofrece, para comprar la pintura necesaria.
Tal i com ja vaig postejar en "Pujada a les Simes de Partagat", abans de festes vam pujar a les Simes de Partagat. Realment quan puges a esta zona, ets sorprens del que allí veus; i no pots evitar pensar en el perquè d’eixes formacions, o de com es va formar Aitana. Encara no havia pujat el video, i ací vol deixe: les vistes són espectaculars!
Aprofite l'ocasió, i intentaré explicar la formació de la Serra d’Aitana i en concret la formació de les Simes de Partagat amb poques línies, i amb un nivell que espere que tots pugau entendre-ho.
Quantes voltes ens hem fet les següents preguntes? - Com i Quan es va formar Aitana? - I les simes de Partagat, per què o com s’han format? He intentat que mitjançant unes fotos i un video pugam contestar a les preguntes.
1. Com i quan es va formar Aitana?. Si piqueu al video podreu veure que la Serra d’Aitana, que forma part del Sistema Bètic es va formar a conseqüència del xoc entre la Placa Africana i la Placa Eurasiàtica (al planeta Terra, la capa sòlida més externa que s’anomena Litosfera, no és com la pell d’una taronja sino que és com un trencaclosques "puzzle" en el que les diferents peces no estan estàtiques sino que xoquen unes contra altres). Eixe xoc va fer que els materials (calcàries i margues) que s’havien sedimentat al fons del mar fa aproximadament entre més de100 milions d’anys i uns 55 milions, foren espentats cap a dalt plegant-se i trencant-se (fig.2) fa aprox. uns 6 milions d’anys formant el Sistema Bètic (Serra Nevada, Aitana,...). Ara supose que tots comprendrem el motiu pel qual en no poques ocasions ens hem trobat a Aitana fòssils de petxinetes i eriços de mar.
Aquest procés que ací queda aixina molt simple, com podeu imaginar és molt complicat i complex, amb unes forces que han actuat, i continuen actuant plegant i trencant encara més eixos materials que poc a poc van passar d’estar al fons d’un mar a formar les serres que ens envolten.
2. I les simes de Partagat (fig.3), per què s’han format? El tipus de roca (pedra) que nosaltres veiem és unacalcària ("caliza")que es trencadisa i forma prou a suvint unes grietes anomenades diaclasis (fig.1), i s’assenta sobre una altre tipus de roca semblant que s’anomena marga. Però este assentament no és fix, sino que rellisca, de forma que podem dir que és com si les calcàries foren espentades des de la part esquerra (Sella) cap a la dreta del dibuix (Alcoleja, Confrides), “patinant” o desplaçant-se un poc més ràpidament sobre les margues. (fig.5) Com a conseqüència d’eixe desplaçament diferent entre la capa de dalt (calcària) i la de sota (marga), de les diferents presions que hi ha en el front lliure de la serra, i per la facilitat de trencar-se la calcària, es formen unes grietes de tracció(diaclasi) (fig.6) que donarien lloc a les Simes de Partagat (fig.4) i els diferents runars que es veuen en tota la zona aquesta d’Aitana. Es pot comprendre també amb aquesta explicació eixa forma tan diferent que té Aitana segons la mires de la part de Sella o bé de la nostra.
Espere que haja servit pera conèixer millor Aitana. Si voleu una explicació molt més completa i centífica, podeu picar en aquest enllaç, què és d’on jo he tret aquesta informació.
