dilluns, 12 de setembre de 2016

ENTREVISTA ALS NOSTRES MAJORS I

Estan ahí tots els dies. Els heu vist?. Passem pel seu costat quan creuem per la plaça.

Estan sentats als bancs de l'església, i van canviant de lloc segons pega molt el Sol, o si fa massa fred. Conten les seues batalletes de fa la tira d'anys, o comenten com va el pais en l'actualitat.  
En el nostre dia a dia, en el que tots tenim maldecaps i un munt de coses en les que pensar, poden arribar a ser "invisibles" per a nosaltres. Però no, a poc que els saludes o els digues alguna cosa, es posen contents, et pregunten, i tu qui eres? Quan has vingut?.....
Ja feia temps  que tenia ganes d'estar un ratet amb ells i preguntar-los algunes coses. El dia que vaig trobar un "forat", estaven "Salvador de les Penyetes" , Juan, L'home de "Juanita el Cartero" i pare de Juanin (perdona, no puc evitar-ho) i Lluis del "Raconet". 
Els vaig preguntar un poc per la seua vida, començant per recordar com van viure la Guerra Civil, si havien passat tota la vida al poble, a què s'han dedicat, etc...  

No vos pergau l'entrevista, i penseu que estem parlant de persones en les que el més jove va náixer  a l'any 30 (Luis), Juan a l'any 25, i Salvasor a l'any 21. Quasi res diu el paperet!. Tenen una lucidesa bestial, i una memòria impressionant. Si no vos cau alguna llagrimeta en algun moment de l'entrevista, és que......

He dividit l'entrevista en dues parts, la primera intenta ser un xicotet repàs a la seua vida, i en la segona, escoltareu a Salvador parlant d'una desgràcia que va passar al poble, en concret en un Forn de calç. Aquest succés ja va ser comentat en un programa de Festes del 2011 per Seri.

Espere que no siga la primera i l'última ocasió en la que puga fer un post d'aquest estil (bueno, ja en vaig fer un a "la tia Consuelo" parlant de la primera pedra del Patronat).  Tenim afortunadament encara moltes persones majors al poble que tenen moltes coses per a contar-nos. Si algú dels que llegiu açò teniu algun major, i voleu que ens conten alguna cosa, no teniu més que dir-m'ho, i si puc, ahí vaig jo i ho gravem. I si no, hui en dia, pràcticament tots tenim un mòbil amb el que podem fer la gravació. Si me la passeu, jo ja faria el muntatge i el publicarem.

Espere que vos agrade!