Des del poble anàrem per la carretereta de la piscina fins l'assagador (crec), que puja cap a la pista que ve del Molí al port de Xarquera. Seguírem pràcticament les línies de llum que van al Relleuero.
Arribàrem a la pista i al moment ja ens vam desviar cap amunt a buscar les penyes. No hi havia camí conegut però era fàcil pujar a través dels bancals erms. I en poc de temps, quan ja estavem baix les mateixes penyes, Ignaci va dir:
-Ahí està el carreró.
Xiquets!, espectacular. No sé si s'aprècia en les fotos, però no us contaré més. Val la pena anar i vore-ho.
Fins ací la part bonica i fàcil, perquè, en passar-lo, vam eixir al barranc del Molí, vam veure el pas de la rabosa i vam baixar com les cabres (la veritat és que pitjor que elles, per suposat) runar avall fins el fons del barranc. I barranc avall eixirem a la bassa de la font del Molí.
Genial, inoblidable. Ara, el meu germà i Josep pense que foren els que més es divertiren, penyes amunt i avall.
![]() |
carreró 1 |