dissabte, 31 de maig del 2008

COQUETES I COCOTETS

Hui vaig a escriure sobre un “ plat “ que ma mare fa de tant en tant i que no és massa complicat de fer, però que agrada a pràcticament a tots els de casa.

A casa diem coquetes, però supose que ho coneixereu amb altres noms. En realitat vaig a parlar de com es fa la “pasta” sobre la que després ja podem posar el que més ens agrade.

Ingredients:

2 Kg. Farina

1 gotet d’oli d’oliva

Rent o llevat

Sal (al gust)

Bicarbonat (una cullereta)

Aigua calenta

Procediment:

1. A la farina se li afegeix un poc d’aigua tèbia, es desfà el rent, s’afegeix un poc de sal i bicarbonat, es va afegint l’oli, i es barreja (“es pasta”) tot.
2. Una vegada està ben pastat, es deixa reposar per a que puge i es faja “la pasta bona” durant uns 30 minuts.

Una vegada està ja en condicions, esta pasta es pot utilitzar per a fer “ cocotets” o “coquetes”

* Si es volen fer cocotets, es poden farcir amb allò que t’agrade: espinacs, un poc de pernil, all, pinyons,.....

* Si es volen fer les coquetes, amb els dits fas una espècie de “coca” , en la que és molt important fer-li un forat enmig per a que d’eixa forma l’oli entre pel mig i es puga fregir millor.

Les coquetes es poden menjar diríem d’una forma “salada”, en la que es pot posar :tonyina, tomaca, pernil dolç, formatge,... o bé d’una forma “dolça” i menjar-te-la en pla “postre” i posar-li:sucre, xocolata, nata,....

No es massa complicat de fer, i crec que vos agradarà. Si vos agrada la "pinta" que té, proveu de fer-ho


COQUETES. AUELA MILAGROS from alcoleja.org on Vimeo.

LA CARTA POBLA DE BENASAU

El passat 16 de maig vaig llegir una notícia al diari Levante sobre la carta pobla de Benasau del 1611, signada dos anys després de l'expulsió dels moriscos.
Sembla que l'arqueòleg de Dénia, Josep Antoni Gisbert, va trobar el document original de la carta pobla de Benasau casualment a una casa de subhastes a Madrid i es va posar en contacte amb l'alcaldessa, que de seguida el va autoritzar a comprar-lo. A més de la carta pobla hi ha també altres documents interessants. L'estudi de tot aquest material sens dubte podrà il·lustrar-nos sobre com es va produir la repoblació, quins llinatges hi havia, inclús quins tipus de conreu i arbolat. Tot i que les dades corresponen al municipi de Benasau, s'hi anomena a Joan Brisuela, senyor d'Alcoleja. Sens dubte és una adquisició molt important per al municipi de Benasau, però també per a la comarca i per a Alcoleja en concret per la nostra condició de veïns.

dijous, 29 de maig del 2008

ALCOLEJA EN BLANCO-NEGRO Y COLOR




ALCOLEJA EN BLANCO - NEGRO Y COLOR




En estas dos fotografías, hay 30 años de diferencia y son para


comparar, los cambios producidos en el paisaje, durante ese tiempo,


el como ha cambiado para mejor, ahora está todo más lleno de


naturaleza,( y de color) respetamos más el medio ambiente, somos


más conscientes de lo que dejamos en herencia, a las nuevas ge-


raciones y lo más importante, que de aqui en adelante podamos


seguir viendo durante 30 años más, los verdes árboles de la sierra


de Alcoleja y no llegar a verlos cambiados , por los ya famosos


aerogeneradores.


dimarts, 27 de maig del 2008

LES NOSTRES PARAULES: AMNISTIA

Comente aquesta paraula, tot i que no té res de dialectal, perquè té una etimologia curiosa. La vaig buscar perquè un alumne em va preguntar d’on venia i no ho sabia. La definició del concepte és “oblit legal del delicte, que extingeix la responsabilitat dels seus autors”. S’aplica generalment als presos polítics, quan els règims polítics repressius comencen a obrir la mà.

Ve del grec amnistía i probablement ens ha arribat a través del francés. Etimològicament té a vore amb el substantiu grec mnemé (memòria) i amb el verb mnaomai (recordar-se’n). El prefix grec a- serveix per a negar (com en amoral, anormal, atípic...); per tant, etimològicament significa “sense record, sense memòria”. És un oblit intencionat d’una culpa o delicte per part del que té el poder polític, és a dir, es perdona un acte que en un moment passat havia estat jutjat (sovint injustament) com a delictiu i digne de condemna.

Altres paraules emparentades etimològicament amb aquesta arrel que significa memòria o record són amnèsia (pèrdua involuntària i accidental de la memòria), regles mnemotècniques ( les que ens inventem per a ajudar-nos a memoritzar certs continguts d’un examen), reminiscències (imatges o sensacions que ens tornen a la memòria)....

Convocatòria reunió juny 08


CONVOCATÒRIA
REUNIÓ
COL.LABORADORS/ES
FESTES PATRONALS 2008

CONVOCA:AJUNTAMENT D'ALCOLEJA

DISSABTE, 7 JUNY
LLOC:AJUNTAMENT
HORA: 18:30