HOMENATGE A PACO L'HOSTAL
Qui no coneix a Paco l'Hostal? En tota la contornada el coneixen i saben de les seues aventures i desventures tant a nivell de la pilota com de altres "correduries".
Com que molts dels que llegiu aquest post, possiblement no sabeu massa de Paco com a jugador de pilota i com a persona, vaig a intentar donar unes pinzellades.
La diferència d'anys entre Paco i jo ha fet que no l'haja pogut veure com a jugador de pilota en tot el seu esplendor, però si lo suficient com per a quedar-te embaladit quan el veies jugar. No tenia o no volia tenir la picardia amb la que jugaven altres jugadors, però això a mi em donava igual perquè veure la plasticitat amb la que feia la perxa amb l'esquerra era impressionant. Però és que si li venia de volea "bolera" amb la dreta, era igual d'al·lucinant, Si feia el bot, tant de bragueta com de palma, era l`'elegància personificada.
Però si hi havia una jugada que crec que el diferenciava era aquella en la que quan estava esperant el bot per a jugar-la amb la dreta, de sobte, la pilota botava (trencava) mal, i es desviava a l'esquerra. En qüestió de milisegons, passava la mà dreta per darrere de l'esquena, i la jugava amb la dreta, tirant-la quasi tan lluny com si el bot haguera sigut noble.
És veritat que hi havia ocasions en les que feia falta amagar més les pilotes, o tirar-les per terra per guanyar ratlles, però a ell això no li anava. El que li anava era disfrutar ell i fer disfrutar a la gent que el mirava. Brutal!
I de batalles en partides importants contra Balones en diferents pobles, n'hi ha la tira. Sentar-te amb Paco i recordar partides és un regal. Abans de veure jo jugar al Genovés, quantes jugades i partides m'havia contat Paco!
Però tot i que el que he dit ja és gran, per a mi, la forma amb la que ens tractava als xiquets que comencavem a jugar ho supera de llarg.
Tots coneixeu la figura del "Mecenes" en l'art; doncs per a mi Paco ha sigut "un mecenes" de la pilota.
Ens posàvem a jugar i els xavals no teníem diners per a comprar pilotes, doncs Paco anava i ens les comprava. Sempre intentava que jugàrem nosaltres, els xavals, en les partides dels més majors.
Ens "arreglava" una partida en la que "el Tendre", Juanin, jo i ell mateix, jugàrem contra altres majors. Ens jugàvem unes quantes pessetes i pagar les pilotes. Si guanyàvem, Paco repartia els diners entre tots nosaltres, però si perdíem, Paco pagava la nostra part i totes les pilotes. Paco el que volia era jugar a pilota, i que jugàrem els joves al seu costat; era feliç! I mira que hi havia voltes que li fallàvem nosaltres... Però mai una mala paraula ni un cabreig "Vinga Rafaelin, que tu saps botar molt bé" "Ale Tendre, a l'altra la tires per damunt de l'església" "No passa res, si perdem, perdem, a l'altra la guanyarem", A noble no hi ha qui el guanye!
Recorde que una volta em va dir que l'anaven a operar de l'esquena i que ja no podria jugar més. Em vaig quedar fet pols.
Coses com aquestes no s'obliden mai, i per això done les gràcies a l'Ajuntament pel detall tingut amb Paco.
Gràcies Paco per ser com eres!
Tant si piqueu damunt de la foto, com si ho feu ací -->Enllaç a l'àlbum , podreu veure més fotos de l'homenatge
*Done les gràcies també a Antonio Puyol per les fotografies
