Toponímia prellatina

No sé si recordareu un post que vaig obrir sobre Toponímia alcolejana... Doncs bé, la idea era tractar de classificar els nostres noms segons el seu origen, m'explique:

Per exemple Beniafé no hi ha dubte que prové dels àrabs, no? Doncs a mi el topònim Alcoleja em sembla que podria ser anterior, i estic tractant d'esbrinar-ho a base de lectura. El famosíssim Coromines, califica Alcoleja com a d'origen àrab, basant-se en que "al-qulaika" seria "el castellet", igual que passa amb Alcalà de la Jovada i altres pobles de semblant nom.

Però... Penseu que la població àrab era capaç de construir una torre defensiva com la que tenim si es dedicaven bàsicament a la ramaderia i l'agricultura? A més, en el pacte del Pouet, Al-Azraq cita els castells que posseïx a la zona i, tot i que Alcoleja ja existeix, no figura entre els 8 castells que té al 1245. Jo m'incline a pensar que la torre es construeix més tard, a finals de segle, quan Jaume I aplaca la tercera revolta àrab i ordena que la regió siga protegida amb més intensitat (carta que escriu poc abans de morir, a principis de Juliol del 1278).

També pense que, per tant, el nom d'Alcoleja no pot provindre de la torre, de construcció típica cristiana (segons entesos en la màteria), sinó d'algun topònim anterior.

Seguint amb les explicacions de Coromines, en les regions on es parlava el Basc en l'antiguitat (per exemple, Cerdenya, on es parlà èuscar fins el segle VI), les localitats que acaben en -eja i -uja serien una evolució del basc "egi", que significa "vessant de muntanya".

Si suposem, com Román del Cerro (Universitat d'Alacant) que al Comtat la llengua dels ibers era similar al basc d'aquella època, hem d'acceptar que Alcoleja puga ser un nom amb aquest origen i, de fet, l'estar a una vessant de la muntanya Aitana fa que quadren els comptes.

Què penseu al respecte d'esta teoria? La trobeu molt descabellada?

Història d'Alcoleja I

A vore, ara que ja sóc usuari del bloc puc obrir un nou tema, i aprofite per a ampliar millor la informació que busque al post de les obres a Beniafé...

El cas és que un dels meus "hobbies" des de fa un temps és buscar coses (dades, noms...) sobre la història d'Alcoleja, des del seu origen fins els nostres dies.

Si sabeu alguna cosa referent a Alcoleja entorn als segles XV, XVI o voleu col·laborar d'alguna manera estaria molt bé que entre tots redactàrem la Història d'Alcoleja.

De moment, per les fonts consultades, puc aportar les següents dades generals:

- Les pintures rupestres d'Aitana confirmen que la zona ja estava habitada cap al 7000-4000 aC. Com a cosa curiosa, dir-vos que a Penàguila es van trobar les restes de cereals més antigues de tota la Península (del 5000 aC), fa uns anys. Per tant, sabem que Alcoleja i la zona del Comtat ja estava habitada llavors.

- Alcoleja com a tal sorgeix al segle XI, segons alguns historiadors. Aleshores es construeix un enfortiment, el qual és anterior a la conquesta de Jaume I. Com ja sabem, Alcoleja significa "el castellet".

- Jaume I reparteix les terres d'Alcoleja (1248) a un tal Pere Ramon, fill de Domènec de Càmera, donant-li "7 jovades de terra en l'alqueria dita Alcoleja i una jovada de vinya a Travadell".

- L'any 1421 tenim Penàguila com a "capital", habitada per cristians i, com a subordinades, les alqueries d'àrabs d'Alcoleja, Beniafé, Benasau, Ares i Frainos (al costat d'Ares), que depenien de Penàguila.

- Al cens del 1510 apareix Alcoleja, Beniafé i una altra nova alqueria, dita Benigallim (en alguns documents posteriors se la cita com a Benigama), que actualment estaria deshabitada o integrada en Alcoleja.

- El 1535, per a cristianitzar la zona, es crea una parròquia a Ares, a la qual s'adjunten totes les altres alqueries.

- En aquest segle és quan el senyor feudal, Miquel Fenollar (notari de Penàguila i senyor de Planes i Alcoleja) construeix l'actual torre defensiva i el Palau. Pel que sembla, aquest senyor serà decapitat a València per Felip II per falsificació de documents. No vos sembla curiós que després de 500 anys tornem a tindre un altre Fenollar a l'alcaldia? Esperem (això sí) que no córrega la mateixa sort!!! Tu no "falsifiques escriptures", Quiquet!!! ;)

- Al 1574, en vista que els moriscos de la zona no anaven a rebre missa tampoc a Ares, l'arquebisbe Juan de Villanueva ordena la construcció d'una església en Alcoleja, fet que propiciarà la compra del poble per part de Joan de Brizuela, noble valencià.

- 1609: els moriscos de tot el Regne de València són expulsats, fet que propícia la repoblació d'Alcoleja, segons autors, per alcoians sobretot. En aquest any ja no apareix Benigallim com a alqueria al cens, és a dir: que ja està deshabitat o integrat a Alcoleja.

- Alcoleja passà a ser dels marquesos de Malferit el 1743, amb el casament d'una descendent de Joan de Brizuela amb Carlos Roca, II marqués de Malferit.

- Per esta època es derribà l'antiga torre mussulmana, segons algun veí del poble, "per a emprar les pedres en fer marges". Es va trobar aleshores una placa en homenatge "a dos mahometans difunts".

- Durant el segle XIX s'aconsegueix el màxim d'habitants a Alcoleja (quasi un miler), gràcies a l'agricultura i també a la indústria que, tenint el seu nucli a Alcoi, també ampliava els seus beneficis a tots els pobles.




Estes són algunes de les dades que he anat recopilant.

Vos agrairia que, si trobeu alguna errada o si sabeu alguna més, així com llibres on poder ampliar estos coneixements, ho digueu per a elaborar una Història d'Alcoleja completa i correcta.

Espere que servisca per a que algú conega una miqueta més Alcoleja!

Fotos de Daniel

M'ha enviat Dani (el fill de Leandre i Maria Jesus) aquestes fotos tan boniques per a que tohom les puga veure. Realment són molt boniques, i val la pena que els peguem una miradeta.
Estan penjades a Flickr, però si piqueu sobre la foto que hi ha a sota, us enviarà directament a l'àlbum