IX PUJADA A AITANA. 2013

Ja són 9 anys els que es puja a Aitana pel camí vell . Any rere any va confirmant-se com una activitat que enganxa a la gent de totes les edats, i que ens tira molt de les nostres arrels.

Estic segur que en uns dies altres amics penjaran fotos o videos d’aquesta activitat, i que confirmaran encara més el que he dit abans.

Gràcies a tots els que han fet possible aquesta activitat

Tríptico Cami Vell D´Aitana

     Como continuación de los post de Rafa De Loreto en relación con la recuperación de dos caminos de cierta importancia dentro del término municipal de Alcoleja, hemos diseñado dos trípticos que explican en cada caso el itinerario a seguir. Desde aquí podréis descargar, aunque sea en formato de fotografía y no como documento de texto, uno de estos trípticos. En imprenta o en impresora deberían quedar las dos fotografías en una sola hoja de tal forma que una foto quedase en una cara de la hoja y la otra foto en la otra cara. Tendríamos de esta forma una sola hoja que, al plegarla en tres partes - de ahí el nombre de tríptico - vamos a poder leer la descripción de manera ordenada de principio a fin.
     Especialmente útil podría ser para las dos casas rurales de Alcoleja, la de "Mila" y la de "Bea". A nada que lo impriman a dos caras y lo den a sus clientes tendrán una manera fácil de explicarles el itinerario.

  En Wikiloc tenéis el track completo por si queréis cargarlo en un GPS:
 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1662373

Ruta Alcoleja - Guadalest

He estat esperant a que Juan(in) penjara les fotos de la Ruta que van fer des d'Alcoleja a Benifato a peu un dia abans que jo la fera en bici; però com que ja han passat bastants dies, i no veig "ante"; al final faig jo esta entrada i a vore si aixina li agarra vergonya i es decidix a penjar ell eixes fotos tan boniques que va fer.
El passat dia 10 el meu fill i jo vam pujar a Aitana, i com que el dia va eixir plovitejant, no eixia el Sol i feia poca calor, una vegada estàvem a la Font de l'Arbre, vam decidir anar fins a la Font de Forata, i després ja voríem què passava.
Per anar a la Font de Forata en aquesta ocasió vam anar pels Clavillons, de manera que es va molt pla, i després tot i que hi ha una bona costera fins la font, a mi personalment se me fa menys pesada que si agarres el camí que eixint des de la mateixa Font de l'arbre va per mig del pinar i que també el porta al mateix lloc.
El trajecte des de la Font de Forata fins a Benifato ja el vaig penjar en el seu moment, però en aquesta ocasió l'he penjat a wikiloc amb el seu track corresponent per si algú se'l vol baixar a un GPS o a un smarphone. · Si piqueu sobre la paleta verda podreu treure més informació

La ruta des de la Font de Forata està bastant mala per anar en bici,amb alguns llocs ons l'has de carregar, però val la pena pel paisatge que veus.Això si, al video podreu comprovar com un error et pot fer caure damunt d'un eriçò ("coixinet de monja") i comprovar les seues "carícies".
No es vam conformar en arribar a Benifato i vam baixar a dinar i gaudir del paisatge a Guadalest. La tornada cap Alcoleja ens va fer recordar que "tot el que baixes, després ho has de pujar"; però això ja és una altra història. En total una ruta de vora 50 Km. que torne a repetir val la pena.

Font de Forata-Guadalest from alcoleja.org on Vimeo.


* Aprofite per a fer-vos un enllaç a una notícia relacionada amb el tema que ha eixit hui precisament a valenciaplaza.com que segur que vos agradarà llegir-la

BAR-RESTAURANT A LA FONT DE L'ARBRE

Potser per als més puristes no els agrade massa el tema d'aquest  post, però vos assegure que per als que no ho som tant, no sabeu com s'agraix pujar a l'Aitana, concretament a la Font del'Arbre en bici, i saber que uns quants metres més amunt et pots fer una cervesa fresca, i esmorzar, dinar,o sopar allí mateix, de categoria, amb un ambient molt acollidor, bon menjar i a bon preu.
Nosaltres quan vam sentir parlar que hi havia un bar, pensàvem que es tractaria d'un simple bareto amb quatre cerveses i poca cosa més, però, la veritat, quan entres et dones compte que és molt més. I per si això fora poc les persones que el porten (Ovidio i Irina) són encantadores, et sents com si estigueres a casa. Només vos he de dir que Juan (in) i jo  hem pujat a esmorzar dos voltes en una setmana. Si voleu saber més,  vore fotografies , o encomanar per telèfon taula, podeu entrar en el següent enllaç de "destinoguadalest"
Com que la tornada és costera avall, no hi ha massa problema per a tornar a casa (sempre que no t'en passes de vi o birres  i hages carregat l'ampolla d'aigua de la font, per suposat es clar.......).
Bueno, i no penseu malament, vam pagar, no cregau que el post és a canvi de publicitat.

Bar-Restaurant Font de l'Arbre from alcoleja.org on Vimeo.

RECORDATORIO SEÑALIZACIÓN CAMINO DE AITANA

Senderos locales (SL): Se identifican con los colores blanco y verde y con las siglas SL. Para que un sendero sea considerado Sendero local tiene que tener una longitud máxima de 10 km.

Os adjunto noveno punto de la útlima reunión de "Amics per Alcoleja":

9.- Se acuerda, de nuevo, empezar a marcar el Camino Viejo de subida a Aitana, de forma que las señales ayuden y sirvan de guía a lo largo del trazado recuperado y que va desde la salida del Pueblo de Alcoleja hasta la Font del Arbre. Para ello se fija el próximo día 26 de Septiembre para llevar a cabo esta actividad, y como lugar de reunión la plaza del pueblo, a las 9 de la mañana. Una pequeña aportación por parte de los asistentes a la reunión se le entrega a José Miguel Valls, que se ofrece, para comprar la pintura necesaria.

Formació d'Aitana. Simes de Partagat.

Tal i com ja vaig postejar en "Pujada a les Simes de Partagat", abans de festes vam pujar a les Simes de Partagat. Realment quan puges a esta zona, ets sorprens del que allí veus; i no pots evitar pensar en el perquè d’eixes formacions, o de com es va formar Aitana.
Encara no havia pujat el video, i ací vol deixe: les vistes són espectaculars!

Aprofite l'ocasió, i intentaré explicar la formació de la Serra d’Aitana i en concret la formació de les Simes de Partagat amb poques línies, i amb un nivell que espere que tots pugau entendre-ho.

Quantes voltes ens hem fet les següents preguntes?
- Com i Quan es va formar Aitana?
- I les simes de Partagat, per què o com s’han format?
He intentat que mitjançant unes fotos i un video pugam contestar a les preguntes.

1. Com i quan es va formar Aitana?. Si piqueu al video podreu veure que la Serra d’Aitana, que forma part del Sistema Bètic es va formar a conseqüència del xoc entre la Placa Africana i la Placa Eurasiàtica (al planeta Terra, la capa sòlida més externa que s’anomena Litosfera, no és com la pell d’una taronja sino que és com un trencaclosques "puzzle" en el que les diferents peces no estan estàtiques sino que xoquen unes contra altres). Eixe xoc va fer que els materials (calcàries i margues) que s’havien sedimentat al fons del mar fa aproximadament entre més de100 milions d’anys i uns 55 milions, foren espentats cap a dalt plegant-se i trencant-se (fig.2) fa aprox. uns 6 milions d’anys formant el Sistema Bètic (Serra Nevada, Aitana,...). Ara supose que tots comprendrem el motiu pel qual en no poques ocasions ens hem trobat a Aitana fòssils de petxinetes i eriços de mar.

Formació d'Aitana from alcoleja.org on Vimeo.

Aquest procés que ací queda aixina molt simple, com podeu imaginar és molt complicat i complex, amb unes forces que han actuat, i continuen actuant plegant i trencant encara més eixos materials que poc a poc van passar d’estar al fons d’un mar a formar les serres que ens envolten.

2. I les simes de Partagat (fig.3), per què s’han format?
El tipus de roca (pedra) que nosaltres veiem és una calcària ("caliza") que es trencadisa i forma prou a suvint unes grietes anomenades diaclasis (fig.1), i s’assenta sobre una altre tipus de roca semblant que s’anomena marga. Però este assentament no és fix, sino que rellisca, de forma que podem dir que és com si les calcàries foren espentades des de la part esquerra (Sella) cap a la dreta del dibuix (Alcoleja, Confrides), “patinant” o desplaçant-se un poc més ràpidament sobre les margues. (fig.5)
Com a conseqüència d’eixe desplaçament diferent entre la capa de dalt (calcària) i la de sota (marga), de les diferents presions que hi ha en el front lliure de la serra, i per la facilitat de trencar-se la calcària, es formen unes grietes de tracció(diaclasi) (fig.6) que donarien lloc a les Simes de Partagat (fig.4) i els diferents runars que es veuen en tota la zona aquesta d’Aitana. Es pot comprendre també amb aquesta explicació eixa forma tan diferent que té Aitana segons la mires de la part de Sella o bé de la nostra.

Espere que haja servit pera conèixer millor Aitana. Si voleu una explicació molt més completa i centífica, podeu picar en aquest enllaç, què és d’on jo he tret aquesta informació.

Pujada a les Simes de Partagat from alcoleja.org on Vimeo.

* El video que he posat sobre la formació d'Aitana està fet a partir del video "Sierra Nevada, la alta montaña mediterranea 1/2"

Track del Camí d'Aitana

Després d'alguns problemes, ja podem oferir-vos el track del GPS del camí.D'aquesta manera podreu veure els km recorreguts, perfil, desnivell,fotos de la zona,etc
Nota. Per poder veure tot això heu de picar en qualsevol de les dues "paletes" que apareixesn (Alcoleja, o Font de l'arbre)

Gràcies José vte!.

V PUJADA A AITANA. Video

Ignasi ja fa uns quant dies va postejar la Pujada a la Font de l'arbre.
Jo vos deixe amb l'itinerari que vam realitzar i també amb el video que he fet.
Espere que vos agrade

Ver Cami d'Aitana en un mapa más grande

Pujada a Aitana 2009 from alcoleja.org on Vimeo.

Pujada a les Simes de Partagat

Hui hem pujat des de la font de l'arbre pel Pas de la Rabosa,i hem passat per la zona de les Simes de Partagàs, i hem esmorzat al costat de la zona militar. Després hem baixat, i hem acabat a la font de l'arbre.
Una ruta molt interessant i bonica, que segur que tornarem a fer.
Vos deixe amb la ruta marcada pel GPS del mòbil, què no inclou els desnivells, però que si que serveix per fer-se una idea.
Més endavant penjaré també un video

Ruta en bici per l'Aitana

Esta setmana passada li vaig fer cas a Paco (un màquina de la bici que va comprar la casa de la ferreria) i Jordi i jo vam pujar a la Font de Forata amb bici.
Però em vaig fiar d'ell " una vegada estàs a la font de forata, baixes per una trialereta i pots anar sense problemes a Benifato". Què il·lus vaig ser. Ahí tens a pare i fill que ens decidim a anar fins a Benifato.
Des de la Font de l'arbre a la Font de forata marca 7,5 Km. i el mateix des de Forata fins a Benifato.
Aleshores vam decidir baixar, però als pocs metres vam veure que la pista de terra es convertia en un camí que en alguns casos ja fas prou anant a peu. Però el "mal ja estava fet" i vam decidir continuar. Vam tardar unes 2 hores i pico en arribar a Benifato, menys mal que no feia sol!.
Ara bé, va valdre la pena, les vistes són molt guapes!.
Després ja va ser qüestió d'anar per la carretera i tornar al poble, això si, fent parada i fonda (dinar) a Confrides.
En total el recorregut, prenent-ho amb calma, i si no estàs molt en forma (com era el nostre cas), pots tardar unes 6 h. Si, ja sé que alguns dels que llegiu ho fareu en 3 (cas de Paco), però això ja és un altre tema. Val la pena!Vos deixe en el recorregut fet amb el Google Maps, i amb el video que vaig gravar del camí des de La Font de Forata fins Benifato.

Ver mapa más grande

Aitana_2008 from alcoleja.org on Vimeo.

Albums de fotos del Salt: Carlos

Mentre aneu pensant en posar més posts, o en endevinar el que ens farà estar més tranquils, vos deixe amb dos albums de fotos de Carlos que vos faran "disfrutar".
Si vos passeu per la galeria de fotos que té, us quedareu bocabadats. Hi ha gent pa tot !.
Gràcies per les fotos!

Setmana Santa en Aitana

La passada Setmana Santa vam estar tres dies a la caseta del rei d'Aitana: el tio Toni.Com diu ell:Aitana no té clima. En el mateix dia, amb una diferència de minuts pots passar de vore nevar a vore el sol, tal com ens va passar a nosaltres. Vam pujar al pas de la Rabosa, en Forata. Com que el dia estava tan clar després de cinc dies de vent, es veia perfectament Eivissa.

I si voleu vore una persona feliç munteu a l'Aitana amb Toni. Segur que difrutareu molt més.

Puestas de Sol en Aitana y Pla Sirer

Puestas de Sol en Aitana y Pla Sirer

Complaciendo a José Vicente que sabe perfectamente que si que tengo fotos de puestas de sol tomadas desde Aitana al igual que yo sé que el también tiene, os dejo una muestra de las múltiples tonalidades con las que se baña el cielo cada vez que el Sol se va a “dormir”. Las fotos están tomadas en Aitana y en el Pla Sirer espero que os guste.
Así mismo decirle a José Vicente y a José Ignacio que desempolven sus archivos fotográficos y nos dejen ver su buen hacer.

Magia en Aitana

Arco Iris en Aitana

Uno de los fenómenos más bellos de la naturaleza que puede ser fotografiado es el Arco Iris o lo que es lo mismo la descomposición de la luz en los siete colores visibles por el ojo humano. Si en cima este fenómeno se da en la Sierra de Aitana ya es el “no va más”, os dejo una muestra de las veces que lo he podido observar y llevaba la cámara a mano para inmortalizarlo.

Fotos de Daniel

M'ha enviat Dani (el fill de Leandre i Maria Jesus) aquestes fotos tan boniques per a que tohom les puga veure. Realment són molt boniques, i val la pena que els peguem una miradeta.
Estan penjades a Flickr, però si piqueu sobre la foto que hi ha a sota, us enviarà directament a l'àlbum

Una altra visió d'Alcoleja

Quina visió tenen els que venen de fora al nostre poble?
Estem acostumats a veure amb els mateixos ulls i mateixa perspectiva el nostre poble any rere any: els carrers, fonts, torre ,etc, i això fa que només quan una persona que ve de fora, siga amb els seus comentaris, o amb la seua càmera fotogràfica preparada per a captar-ho tot, es dispare també en nosaltres la curiositat, l'alegria i la satisfacció de tot allò que tenim al costat però que no ho sabem veure.
Per què dic tot açò? Perquè s'han posat en contacte amb mi dos entusiasmats de la fotografia que m'han fet arribar l'adreça dels seus àlbums en que, en el cas de Oscar Martin, ha fet unes fotografies del poble amb unes perspectives i uns colors molt bonics.

En l'altre cas està Ivan Flores, un xic d'Alcoi que m'ha enviat unes fotos fetes des d'Aitana i que ens mostren unes vistes meravilloses


Com que he vist que tots dos tenen altres àlbums que encara que no són d'Alcoleja, també val la pena que els mireu, us deixe els enllaços per a que els pegueu una ullada: Oscar Martin i Ivan Flores.

Ja em direu.

toponims d`aitana

Amics, ahir em van tocar per telefon gent de Sella, busquen un toponim que es diu " Afijó" han sentit dir que existeix a Sella i a Alcoleja, ¿ algú sap algo ? jo no he sentit mai aquest nom de cap partida, si algú sap algo que ho diga perque van a publicar un llibre de toponims d`Aitana i no tenen aquesta informació, adeu

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Limpieza Camino Aitana 20 Octubre 2007

El pasado Sábado volvimos a limpiar un tramo más del Camino Viejo de subida a Aitana. Continuamos allí donde lo habíamos dejado, por encima de la “Caseta de Severino”. Seguimos limpiando hacia arriba, pasamos por debajo de la Caseta de la Font del Grifo y la dejamos detrás. A punto estuvimos de llegar hasta la misma Font el Grifo. Es fácil que limpiáramos entre 110 y 120 metros de senda.
El día fue estupendo, con sol, sin nubes, con el cielo claro y luminoso, y sin demasiado calor. Creíamos que avanzaríamos más pero esta vez sólo éramos cuatro. Eso unido a que en el tramo en el que estábamos había crecido un tipo de hierba que se había fijado mucho al terreno y que para quitarla era necesario cavar con el azadón para arrancarla, hizo que no avanzáramos todo lo que hubiéramos querido. Pero no pasa nada, a la próxima llegaremos hasta la Font del Grifo.
Hubo una zona de unos veinte metros donde la maraña de aliaga era tal que parecía un bosque, habían ramas de aliaga que parecían troncos. Peleamos un buen rato y sudamos lo nuestro.Pasó lo mismo que en anteriores ocasiones, a medida que íbamos desbrozando el camino aparecía el trazado original delante de nosotros. Para la limpieza usamos azadones, tijeras de mango largo y una “forca”.
Josep, azadón en mano, profería gritos de éxtasis a la vez que daba una y otra vez con la herramienta, decía que así disfrutaba más . Juan es el que mejor la usa, lo hace con estilo. Y José Miguel, no digamos, por detrás de Juan remataba la faena. En las fotos se puede ver, después de terminar, cómo la dejamos.
La senda se quedó estupenda. Parecía una pista de carreras. Llegar a la Font del Grifo es tan sólo cuestión de limpiar los últimos 30 ó 40 metros.
Podéis ver como debido a la abundante lluvia caída días atrás el agua salía por todos los sitios en la Font del Grifo. Lo mismo que en la Font de Gepa, convertida temporalmente en una especie de pisicina gracias al agujero que alguien abrió delante del alcavó. Para envidia de los que no estuvisteis allí deciros que encontramos setas “para dar y vender”. Como muestra os dejamos una fotografía que nos hicimos delante de una “plantación” de NISCALOS que nos salió al paso y de la que, claro está, dimos buena cuenta.

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Limpieza camino Aitana

El pasado Sábado le dimos otro empujón al Camino Viejo de subida a Aitana. Estuvimos por encima de la “Caseta de Severino”. En esta parte ya había un tramo que se había limpiado anteriormente, y lo que hicimos fue continuarlo hacia arriba. Al haber llovido el día anterior la mañana no era muy calurosa. Buena para coger la azada, el podón y las sierras de mano. Aún así sudamos lo nuestro.
Como en ocasiones anteriores, a medida que íbamos desbrozando el camino aparecía el trazado original delante de nosotros. Sólo en una ocasión dudamos a la hora de decidir por donde debía discurrir la senda pero al final no quedó casi ninguna duda.
En la parte más alta, donde la senda antes estuvo marcada con piedras en uno de los lados, la volvimos a marcar colocando las piedras que faltaban.
Ahora mismo, tal y como está de avanzada la limpieza del camino, llegar hasta la Font del Grifo es un paseo agradable y nada difícil a la hora de guiarse por él.
Para una próxima ocasión hemos dejado los últimos 60 u 80 metros que son los que llegan precisamente hasta la misma Font del Grifo en su unión con la Pista de Aitana.

III PUJADA A L'AITANA

El començament del dia va ser molt plujós i pensàvem que no es podria fer. Però es va arreglar i vam disfrutar d'un magnífic dia de muntanya. Per cert la idea de començar a netejar el camí va partir de tres persones. A més a més del meu germà Joan i jo també va participar Paco Callado. Per cert,aquell dia ens vam pegar una pallissa impressionant.
Ací teniu algunes fotos de la pujada. N'hi ha moltes més, si algú està interessat ja en parlarem.
Com sempre vam acabar en el Palau refrescant-nos amb una cervesa.