Rollo d'ametlla i cabell d'angel

Com que veig que continueu sense endevinar l'endevinalla, vaig a donar-vos una recepta d'un pastís que està de categoria. No sé si el nom que té realment és el que li he posat, però com la va fer ma mare, i tampoc tenia clar si en tenia un diferent, li he posat el nom dels ingredients principals.

Ingredients:

6 ous

1 got de sucre (200 g.)

250 g. d’ametlla molta

1 pot de 400g. de”dulce de cabello de angel”

Elaboració:

Es baten 6 ous, en segon lloc es posa el got de sucre, a continuació afegim l’ametlla molta i per últim el cabell d’angel.

Es remena tot i es posa en un motlle en forma de rollo

Per acabar es posa al forn durant mitja hora.

“De lo bueno lo mejor”*

Com podeu observar és molt fàcil de fer, i en la cuina de casa es pot coure

Ja direu.

Nota: a ma mare li agrada fer els pastissos "dolcets", si no vos agrada tan dolç, jo el faria amb un poc menys de sucre.

Recepta improvisada de la sèmola de dacsa

Recepta de la sèmola de dacsa (per a quatre persones)

Ingredients:
5 espigues de dacsa tendra ratllada
1 pot de fesols bullits
1 ceba menuda
1 carlota
un grapat de bajoquetes roges
1 creïlla
oli
sal
aigua

Es sofregeix la ceba a trossets menuts; després s'afegeixen les bajoquetes tallades, la carlota i la creïlla. S'aboca el caldo i es fa bullir fins que la verdura estiga cuita. Després s'afegeixen els fesols bullits i es deixa coure un poc tot junt (els fesols i la creïlla contribueixen a espessar el caldo).Finalment es posa la dacsa i es remena sovint mentre va coent-se perquè no s'apegue. Se li afegeix el colorant i la sal. I ja està llesta per a menjar!

Hi ha qui posa carn (costelletes o magre sofregit). Nosaltres la preferim borda, però si posem una pastilla d'estarlux la millorem un poc. Proveu a fer la recepta i feu les crítiques pertinents.

Coca de les “Camelitas Descalzas” de Sevilla

Ja que per ara ningú s’anima a posar receptes de cuina, encara que jo no entre massa a fer menjars o pastissos, ma mare o la meua germana si, i jo aniré penjant-ne alguna que altra i a veure si aixina la gent s’anima.

Per qüestions d’operativa del blog, jo i tot aquell que vulga les podrà anar penjant en forma de posts, després les aniré agrupant en una wiki per a que estiguen ordenades, i en fer un enllaç al lateral del blog, podreu anar allí i veure-les totes o imprimir-les si vos ve de gust.

Fa dues setmanes li va arribar a ma mare una recepta per a fer una coca que almenys per a mi em resultava un tant curiosa ja que presentava uns requisits un tant estranys :

1) la veïna li va passar un got amb la massa de la coca que havia fet ella prèviament.
2) per poder-la fer havien de passar 10 dies
3) i a més a més ma mare havia de passar igual que havien fet amb ella un got amb la massa a tres persones més.
Total que amb aquestes característiques i amb el nom de la pròpia coca, a mi la veritat em mosquejava un poc.

Com que ma mare la va fer, i 3 dies després d’haver-ne menjat, estar molt bona, i a ningú de la casa li ha sentat mal, passe a posar-vos la recepta.

El paper que li van passar a ma mare junt amb el llevat deia el següent:

Requiere 10 dias para su elaboración sin batidora ni nevera.

Dia1: En un cuenco grande se vierte el vaso entregado y se añade otro de azúcar y otro de harina SIN MEZCLAR
Dia 2: Se mezcla todo con una cuchara
Dias 3 i 4: No se toca
Dia 5: Se añade un vaso de leche, otro de azúcar y otro de harina.Y NO SE MEZCLA
Dia 6: Se mezcla todo con una cuchara
Dies 7,8 i 9: No se toca
Dia10: Se apartan 3 vasos de la masa que se entregan a 3 personas a las que desea dar salud y suerte, al resto de la masa añadir:
2 vasos de harina
1 vaso de aceite de girasol
1 vaso de azúcar
1 vaso de almendras, nueces o ambas
1 vaso de leche
1 sobre de levadura o 2 gaseosas
2 huevos enteros
1 manzana troceada
180 g. de pasas de Corinto
1 pizca de sal
1 pizca de canela
Se mezcla todo y al horno 40 o 50 minutos a 180 grados

Bunyolada, una tradició que es va perdent

Recorde que en la major part de les cases del poble quan venia la festa de Sant Josep feien bunyols. Eren altres temps on precisament el temps no es tenia tant en compte, on no importava passar una o dos hores preparant la pasta, fregir en la llar, etc. Un temps en què la majoria havien plantat les carabasses, totes les dones sabien pastar, l'oli era de casa, on les tradicions s'anaven passant de pares a fills casa els "auleos"i aixina moltes coses. Hui corren altres temps, i per diferents motius van perdent-se una gran quantiat de tradicions, i entre elles, està la de fer bunyols.
En la província d'Alacant i de València, en les festes dels pobles es poden trobar bunyols en les xurreries ambulants; en canvi per ací a Castelló, no està tan arrelada, i si que no falten les figues albardades, figues seques enfarinades amb una pasta semblant a la dels xurros i que estan molt bones.
Afortunadament per a mi, aquest cap de setmana passat ma mare i la meua germana encara han continuat la tradició i hem fet un bon llibrell de bunyols, que mullats amb xocolata, han resultat d'allò més bons.
Deixe una adreça de cuina valenciana on hi ha diferents receptes, i entre elles les de fer bunyols i figues albardades, per si de cas algú s'anima.

Bunyolada
Uploaded by rafamolla