ECLIPSI A ALCOLEJA
Lluna plena sorgint per Xarquera. Dibuixat, majestuosa, el perfil de Serrella, del Molí, de la Serreta i l'Aitana. Blanca, imponent, supèrbia.
Toquen les deu en el rellotge de l'església.Arriba, dolça, la flaire d'atmeler. Uns xiquets escridassen i riuen al carrer nou...algú es calfa cremant llenya de carrasca.
Al fons, es seent udolar la rabosa.
Al cel, una brasa minva, sense força però plena de vida.El temps s'atura.El moment és ple de serenitat i tendresa. És el poble.
Tanque els ulls i vos recorde... Hui, amics, sou tots a Alcoleja...
Toquen les deu en el rellotge de l'església.Arriba, dolça, la flaire d'atmeler. Uns xiquets escridassen i riuen al carrer nou...algú es calfa cremant llenya de carrasca.
Al fons, es seent udolar la rabosa.
Al cel, una brasa minva, sense força però plena de vida.El temps s'atura.El moment és ple de serenitat i tendresa. És el poble.
Tanque els ulls i vos recorde... Hui, amics, sou tots a Alcoleja...
3 comentaris:
eh, Merxe, molt bona!.
Què falta ens feia tindre una dona fent aquestes poesies.
Gràcies
Per cert, Merxe, ja estic preparant un espai (Wiki) on poder escriure tu i qui vulga receptes de cuina, i altres materials; però si vols començar a posar-ho en posts com aquests, posa'ls, i més endavant ja us ho explicaré.
GRACIAS, POR TU SENSIBILIDAD Y CARIÑO, PORQUE AL LEERTE NOS HAS HECHO ESTAR ALLI. NOS HAS LLEVADO POR UN INSTANTE Y HEMOS ESTADO JUNTOS. BESOS
INMA ADRIAN
Publica un comentari a l'entrada