SUGGERIMENTS

Arran d’un curset organitzat pel CEFIRE d’Alcoi, he tingut ocasió de visitar el Museu Arqueològic i Etnològic del Centre d’estudis Contestans. La planta baixa consta de tres dependències destinades a mostrar al visitant, entre d’altres coses, eines que intervenien en l’ elaboració de la farina, del vi i de l’oli a partir dels tres productes que conformen la trilogia mediterrània: el blat, el raïm i l’oliva. L’assistent pot accedir a veure l’esmentada producció mitjançant uns vídeos, els quals no vaig tenir ocasió de visionar per la manca de temps, però, en adreçar-me a la sala on s’exhibeix un rungló cedit al museu pel municipi de Cela de Núñez, vaig pensar que a Alcoleja hi ha una almàssera en desús actualment per la manca de personal que pot dedicar-se a la fabricació de l’oli. Com tothom sap, l’agricultura ha deixat de ser la professió dels alcolejans (molts dels quals han hagut de buscar alternatives laborals fora d’aquesta localitat) i ha passat a ser un complement de l’economia familiar, raó per la qual moltes tasques agrícoles són realitzades el cap de setmana, període en el qual només es disposa de temps per a la collita, mentre que l’elaboració, com ocorre a les poblacions del voltant, es realitza a Muro.
És cert que no es pot realitzar l’oli a Alcoleja, però em pregunte si actualment l’almàssera conté totes les peces que intervenien en el procés d’elaboració de l’oli. Si es disposa de totes les eines i el material adients, considere que és una pena que no s’aprofite aquest lloc per mostrar-los i explicar la seua funció ( en l’elaboració de l’oli) tant als fills d’Alcoleja que ho ignoren com als visitants. Precisament, quan érem a Cocentaina mirant l’espai destinat a l’elaboració de l’oli, una amiga i companya de departament d’Alcoi em féu preguntes sobre aquest procés i, malauradament, no vaig saber contestar-li, perquè jo tan sols recorde de l’almàssera d’Alcoleja que quan era xicoteta me n’anava amb un cabàs (que contenia el recapte ) a portar el sopar o el dinar a mon pare, el qual hi estava treballant. A hores d’ara encara recorde l’olor característica d’aquest indret, el foc sempre encés, un grup de llauradors movent-se cap ací i cap allà… records que em transporten a la meua infantesa i desencadenen tota una sèrie d’emocions que produïxen certa melangia: joventut de mon pare, un poble actiu, més xiquets i xiquetes a l’escola que en l’actualitat, jocs infantils, els meus estimats avis, el meu germà present encara a la llar familiar…
Bé, després d’aquest xicotet recorregut per la memòria, em situe en el moment de la pregunta que em formulà la meua amiga i recorde que em vaig sentir impotent pel fet de no poder facilitar-li cap explicació, però se’m va acudir que, tal vegada, si encara estava completa l’almàssera, podria demanar permís a l’autoritat corresponent per mostrar–li-la i que aquesta i jo ens assabentàrem del funcionament gràcies a les explicacions de mon pare. Després, fins i tot, vaig anar més enllà en els meus pensaments i em vaig preguntar si es podria mostrar al públic i que, fins i tot, una vegada a l’any, si les instal·lacions ho permeten, es poguera fer una demostració de l’obtenció de l’oli. Heus ací una proposta que, tant de bo, fóra possible dur a terme perquè, tal vegada, l’indret està infrautilitzat i és penós que no es puga visitar.