LES NOSTRES PARAULES: PATULEIA O PATULEA
Aquesta paraula solem usar-la en els registres informals de la llengua i en un sentit sovint pejoratiu per a referir-nos a un grup de gent indesitjable, indigna, de mals costums, sovint de classe baixa: Ha vingut ell i tota la (seua) patulea o Quina patulea estan fets!. En castellà també s’utilitza i equivaldria a “gentuza”. Aquest mot, que també diem a Alcoleja, possiblement no el conega molta gent jove. Me’l vaig trobar en un relat de Leandre Iborra i, en comprovar que era una paraula dialectal, vaig buscar l’etimologia. Sembla que ve del portugués patuleia, partit organitzat el 1846, en una guerra civil que acabà l’any següent. Patuleia deriva del verb patulear (actuar com un neci o ignorant), aquest de patola (estúpid), a la vegada derivat de pata (pota).
El nom patuleia també es pot referir a un conjunt de xiquets i, durant les guerres carlines s’aplicava als escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments o insultar els ciutadans que no simpatitzaven amb ells. En definitiva, sempre l’apliquem a un grup de gent que o bé per edat (xiquets) o bé per estupidesa, no demostren massa trellat en les seues actuacions.
3 comentaris:
Gràcies, Reme. No l'havia sentida mai, l'expressió...Com sempre, enriquint-nos amb les teues intervencions.Una besada ben forta,
Moltes gràcies Reme, com sempre donant-li cos a aquelles paraules que hem sentit moltes vegades, i que intuïes, però sense tindre-ho massa clar
Reme, m'he llegit totes les teves explicacions sobre les nostres paraules i, és magnífic!! Em sembla molt interessant allò de poder saber l'origen dels nostres mots. Encara que estiga fent el batxiller de ciències, crec que una part de mi hauría d'haver estudiat lletres. Per cert, podries saber d'on prové la paraula bancal? Sempre m'ha resultat curiosa. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada