FOTOS PARA LA HISTORIA
Hace años la calle Serrra Lloret se llamó del Rosario, y anteriormente Carrer d´Alacant, a la calle S. Miguel, carrer l´Peña, por aquellos tiempos allí vivió Rafaelet de Casimiro padre (si me equivoco agradecería la corrección), y donde se unen la calle de abajo, hoy Metge Serra y la carretera o calle
Bajando la calle Metge Serra me encuentro con Rafael Aracil, y le pregunto si sabe algo de la piedra, y me contesta que él se había servido de ella para picar esparto para su padre, y me acompañó hasta el sitio, yo solo no la habría encontrado, no me figuraba que con el tiempo tuviera ese aspecto.
Dado que estos días se está hablando tanto de la base, os dejo una fotografía de un BULLDOG explanando los terrenos donde irán los edificios de
4 comentaris:
El que busca encuentra, bien señor Antonio, me ha encantado el encuentro de la piedra, eso es un trabajo de campo.
Molt bonico el post, Antonio. Propose que igual que netegem el camí d'Aitana cuidem també estes pedres amb història. Què penseu?
Moltes gràcies per compartir estes informacions tan interessants. Als joves que no tenim ni idea del nostre passat sempre ens agrada conéixer una miqueta millor estos detalls que, en el fons, són els que fan la història d'un poble.
M'ha agradat molt conéixer l'existència d'eixa pedra per a picar espart que, com diu Ignasi, caldria protegir i mantindre per molts anys i, també, m'ha paregut curiós saber que el carrer del Rosari es diguera "d'Alacant".
Seria perquè per allí vindria el camí d'Alacant?
Si fóra així, es reforçaria la idea que tinc que l'antiga alqueria Benigallim serien les cases d'eixa zona, ja que, segons paraules d'experts, només seria possible si per allí passara un antic camí.
Aprofite per a dir-vos que li ho vaig comentar al president de l'Institut d'Estudis Contestans i em va dir que podria ser certa (a falta de trobar documentació) ja que no s'han trobat restes arqueològiques fóra del poble, però que les alqueries es feien a la vora de camins i on hi hagués una font d'aigua.
Podríem anar pel bon camí?
Gràcies de nou Antonio per fer-nos aprendre una miqueta més del nostre passat!
Desconeixia aquestes pedres i el que contes al teu post, molt instructiu. Em pareix bona idea la proposta d'Ignaci.
Publica un comentari a l'entrada