"La dama de gris" de Leandre Iborra

Ja fa temps vaig postejar que el nostre amic Leandre va obtenir el Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado per la novel·la La dama de gris.
Bé, doncs en aquests primers dies de vacances me l'he llegit i vos he de dir que val la pena.
Sense ànims de fer de crític literari, vos comente per damunt de què va, i a vore si vos animeu.
La novel·la està situada en Alacant i més concretament en els anys  70, en el periode immediatament posterior a la mort de Franco i narra una època molt dura en la que per a uns (els d'esquerrses), la democràcia avançava  molt lentament (o gens) i per als de "dretes" en canvi massa ràpida (La transició). Eren uns temps difícils, on els moviments d'estudiants estaven molt presents, i també on les "forces vives franquistes" es negaven a perdre poder.
Basant-se en la mort de Miquel Grau el 1977, Leandre intenta (pense jo) crear una història que ens servisca per a recordar uns temps que mai havien d'haver passat, i fer-nos estar al "loro" per a que no tornen a passar.  Només si coneixes el passat, pots no cometre els mateixos errors!.
Si bé  la visió de l'època està vista des de la part més dèbil (els torturats), també té temps d'entrar en la part més íntima dels torturadors.
En definitiva, animeu-se i llegiu-la. Hi ha moments en què em vaig sentir molt trist però també és veritat que deixa les portes obertes a l'esperança i pense que indubtablement sense gent com Miquel Grau el camí seguit en la transició no ens haguera portat fins ací.
La dama de gris  2011 - BROSQUIL EDICIONES S.L. - ISBN13 9788497955737