No sé si recordareu un post que vaig obrir sobre Toponímia alcolejana... Doncs bé, la idea era tractar de classificar els nostres noms segons el seu origen, m'explique:
Per exemple Beniafé no hi ha dubte que prové dels àrabs, no? Doncs a mi el topònim Alcoleja em sembla que podria ser anterior, i estic tractant d'esbrinar-ho a base de lectura. El famosíssim Coromines, califica Alcoleja com a d'origen àrab, basant-se en que "al-qulaika" seria "el castellet", igual que passa amb Alcalà de la Jovada i altres pobles de semblant nom.
Però... Penseu que la població àrab era capaç de construir una torre defensiva com la que tenim si es dedicaven bàsicament a la ramaderia i l'agricultura? A més, en el pacte del Pouet, Al-Azraq cita els castells que posseïx a la zona i, tot i que Alcoleja ja existeix, no figura entre els 8 castells que té al 1245. Jo m'incline a pensar que la torre es construeix més tard, a finals de segle, quan Jaume I aplaca la tercera revolta àrab i ordena que la regió siga protegida amb més intensitat (carta que escriu poc abans de morir, a principis de Juliol del 1278).
També pense que, per tant, el nom d'Alcoleja no pot provindre de la torre, de construcció típica cristiana (segons entesos en la màteria), sinó d'algun topònim anterior.
Seguint amb les explicacions de Coromines, en les regions on es parlava el Basc en l'antiguitat (per exemple, Cerdenya, on es parlà èuscar fins el segle VI), les localitats que acaben en -eja i -uja serien una evolució del basc "egi", que significa "vessant de muntanya".
Si suposem, com Román del Cerro (Universitat d'Alacant) que al Comtat la llengua dels ibers era similar al basc d'aquella època, hem d'acceptar que Alcoleja puga ser un nom amb aquest origen i, de fet, l'estar a una vessant de la muntanya Aitana fa que quadren els comptes.
Què penseu al respecte d'esta teoria? La trobeu molt descabellada?
