divendres, 13 d’abril del 2012

Jornadas de puertas abiertas al campo

Buenas a todos:
Se me acumula la faena, pero todo llega, y por fin puedo publicar un post con las actividades que hemos desarrollado este invierno,durante el cual podemos de decir que no nos ha ido nada mal.
Hemos salido varias veces al campo y ya tenemos operativos dos caminos más.
Volvimos al Troncho por tercera vez el 21 de enero y a la Vimenera el 17 de marzo para continuar el camino en su segundo tramo.
Ahora con la llegada de la primavera volveremos a convocar nuevas salidas.
Un saludo.


dissabte, 7 d’abril del 2012

I CONTINUEN ELS INTENTS DE ROBATORIS

Com bé podeu anar seguint en els comentaris del xat, o en els tweets del lateral del bloc, els intents de robatoris al poble continuen. El "descaro" i la poca vergonya va augmentant cada dia que passa. Com podeu veure en aquest l'enllaç, ja no es tallen un duro, i l'altra nit Mª Carmen i Lluis es van despertar en sentir els cops que li pegaven a la reixa de la finestra per arrencar-la i entrar dins. L'escàndol els va despertar i en assomar-se a la finestra van veure amb gran sorpresa els kinkis intentant arrencar-la de "soca i arrel". BESTIAL!.
ON ARRIBAREM ?. PENSEM CONTINUAR AIXINA DE BRAÇOS CREUATS? QUINES SOLUCIONS ENS PODEN DONAR LES AUTORITATS?.....  CONTINUARÀ....

divendres, 30 de març del 2012

GINETA

Esta setmana, a un corralet que tinc vaig trobar una gallina morta. Em va extranyar, pero quan vaig entrar hi havien tambe dos coloms morts. Una gineta estava dins, havia entrat per un foradet ( que no trobava per eixir).
Al marge del disgust, va ser una oportunitat de vore de prop un animal salvatge precios.
Li vaig donar dos varaes, i la vaig alliberar. Lo de pegar-li no es per castic moral sino perque tinga una associacio roina amb el corral i no torne, perque es un problema. La gineta es un viverrid d`origen africa i que van dur els moros fa segles per netejar les cases de rates, ja que es pot domesticar. Es un depredador arboreo, que de segur menja molts esquirols.
A Alcoleja hi ha també una gineta negra, que algunes persones han vist, este color negre, una fase melánica molt comú en alguns animals ( gat negre, colom negre, gos negre...) quan es dona en un animal salvatge li dona un aura de misteri molt especial. La gineta de la foto no es la que vaig trobar, ja que les fotos que li vaig fer amb el móbil son de mala qualitat.

dimarts, 20 de març del 2012

PRIMAVERA

Arriba la primavera enfarinant de neu el cim de l `Aitana. Ahir, el darrer dia de l`hivern, feia un dia asolejat.
Les aus ara fan vols nupcials, el mes vistós es el del gafarró; un vol a camera lenta, mostrant els colors i cantant. Un suicidi per a molts mascles que buscant femella troben a l`esparver ( gavilán ). Els Todons també fan vols nupcials i es deixen vore mes del normal.
A hores d`ara, millions d`aus migratories volen cap a la peninsula, les mes comuns orenetes i avions ( golondrinas ) ja deurien d`estar aci, es rarisim que per Sant Josep no estiguen ja al poble.
Ahir, l`aguila volaba per el Tronxo portant una presa, desde lluny i sense prismatics era imposible identificar-la. Al punt, dos blanques ( urracas ) van eixir del pinar i van atacar l`aguila. Ja estava clar, una blanca hi havia mort. Els corvids, i particularment les blanques son molt curioses i solidaries, de fet, les gabies trampa per a Blanques que posen els caçadors porten una Blanca viva com reclam. L´aguila es va anar tranquilament, es el mascle que te ara molta faena per traure el niu endavant.

dimarts, 13 de març del 2012

RESULTATS FORMULARI SOBRE SEGURETAT AL POBLE

Vaig dir que després d'uns 10 dies vos presentaria els resultats del formulari que vau omplir sobre la Seguretat al poble.
Han votat 36 persones, i deixant ja d'entrada que per suposat que els resultats i valoracions que podem fer és quasi anecdòtic, també és veritat que pot servir de base per  a que les nostres autoritats prenguen alguna que altra decisió.
En la meua opinió, si que considere que respecte a la col·locació de càmeres, si que s'hauria de copsar directament el pensar dels alcolejans, tant els que viuen durant tot l'any al poble, els que tenen familiars vivint tot l'any, o els que tenen una casa, i van de vacances o cap de setmana. Tot el que  afecta tant a la seguretat, com a la intimitat de les persones s'ha de fer amb molta cura, i escoltant els afectats, i això en una població tan xicoteta com la nostra, en molt poc temps i poc recursos es podria fer; si no es fa així, podria crear l'efecte contrari al desitjat.
Ahí vos deixe amb el sentir d'aquestes 36 persones que han volgut expressar el sentir que pot haver en el poble al voltant de la inseguretat en la que ens trobem al nostre poble, i també a tots els de la contornada en general

dijous, 1 de març del 2012

Vídeo-vigilancia. Una posible solución

No es la primera vez que esta solución se ha adoptado. Este vídeo de Antena 3 recoge la instalación de cámaras de vídeo-vigilancia en algunos pequeños pueblos de Aragón.



dilluns, 27 de febrer del 2012

Mesures de seguretat per al poble

Què es pot fer  per a millorar la seguretat al poble?.
Crec que tots estarem d'acord en que tant al poble  nostre, com a qualsevol de les rodalies, la seguretat en els darrers anys ha baixat considerablement. En el següent enllaç "El alcalde exige más guardias civiles"  es pot veure com ja fa un temps que s'estan demanant reforços de Guardia Civil per a la zona. 
Però, creieu que li faran cas ?. 
Podem pensar que en els temps que corren, aniran a augmentar el nombre de guardies?
Piqueu en aquest enllaç, i eixireu de dubtes. Tenint en compte que puc estar equivocat ja que no tinc un accés de primera mà per a saber la plantilla real del Cuartel, però també pensant  que no variarà molt de la que ix en l'anterior article; com van a poder realitzar aquestes onze persones un bon control-seguretat de Cocentaina, Alcoleja, Penàguila, Benifallim, Benilloba, Benasau, Benillup, Millena, Gorga, Balones, Benimassot, Tollos, Fageca, Famorca y Quatretondeta?. Materialment impossible!.
Per tant, què podem fer?.  El que ha fet Quico, demanar, exigir, demanar... 
Però si ho fa ell a soles, no s'aconseguirà res.No és un problema que ens pertoca només al nostre poble; els pobles del voltant estan en la mateixa situació. S'han d'unir tots els alcaldes, i que la "plegària" siga major. 
Però aixina tampoc s'aconseguirà res. Probablement, si no torna a haver cap desgràcia com la de Teresa, les coses aniran calmant-se, i es deixarà correr. Però si els robatoris continuen, que continuaran,  al final haurem de defensar i exigir més protecció mitjaçant recollida de signatures,manifestacions.etc. Està clar que qui no plora no mama; i en aquesta cosa també és igual. Temps al temps. Podem pensar "Mentre no em toque a mi, tranquil"; però aquesta no és la solució.
Podem buscar altres solucions?
En aquest altre enllaç, podem veure que l'alcalde planteja una alternativa
Què puc dir d'aquesta iniciativa?. Els que vivim en una ciutat mitjana, a poc que ens fixem quan anem pel carrer, podem adonar-nos  que estem "controlats" per una quantitat  de càmeres increïble: càmeres de bancs, de subdelegacions de Govern, de trànsit local, de la policia de tràfic, etc; i es veritat que la intimitat la perds en el moment ixes de ta casa. Pots confiar en que eixes imatges només s'utilitzaran en casos concrets d'accidents, robatoris, o altres succeits; però tot i això sempre et queda el dubte de que en algun moment es podria fer un mal ús d'eixa informació. Per una altra banda, hem d'admetre que gràcies a aquestes càmeres,  en no poques ocasions s'han pogut solucionar o aclarir determinades situacions.
La presència de càmeres de vigilància sempre creen debats i postures encontrades. No fa massa mesos, a La Vall d'Uixó també es va crear aquesta polèmica.  Podeu veure en l'article les causes que han portat també a proposar-les, les despeses de la posada en marxa, i també com a través del Fons Estatal d'Inversió Local s'ha pogut costejar sense despeses per al poble.Considere que pot ser una proposta interessant , però en la que s'hauran de valorar molts aspectes: inversió costosa (si es vol fer de qualitat), manteniment, buscar les persones més adients per a supervisar les imatges, permisos de l'autoritat, valoració de la seua efectivitat, etc.
Però, crec que en el que tots estem d'acord, és en què més d'una cosa s'haurà de fer, ja que si no és així, la inseguretat anirà en ascens en aquests temps que corren.
En fi, opine que estaria bé que ho pensarem, i entre tots ajudarem a prendre algun camí.
He deixat a continuació un formulari (per suposat que anònim) en el que si vos ve de gust podeu picar en aquelles opcions que considereu més s'ajusten al vostre pensar. Deixaré 10 dies, i després presentaré els resultats.
* Gràcies i enhorabona a Quico per tots els passos que està donant en pos d'una millor convivència i seguretat al Poble.



 

Reparació del Patronat.

Després de guardar una setmana de dol, he pensat que era el moment de postejar aquesta bona notícia.
Haureu vist en els twits del costat que la Diputació mitjançant una subvenció de 224.200 euros, (el 95% del presupost) es farà càrrec de la reparació.
Ja anirem informant de com van complint-se els plaços prevists
Enllaç Diari Información

divendres, 24 de febrer del 2012

LES AUS DEL FRET


Este hivern, particularment gelat en les darreres setmanes ens mostra diferents especies d`aus d`oritge europeu que han vingut espentades despres d`un hivern que semblava calid inicialment. Son moltes les especies, a mes del famós tord que esperen els caçadors. Enguany veig una especial abundància del Pinsá comú ( pinzón vulgar )que per cert antigament els caçadors associaven als tords. No es qu estiguen associats al tord, es el fred el factor comú que fa vindre estes especies. El Pinsá es parent de caderneres, gafarrons i verderons, de fet antigament era pardal de gabia perque canta prou be. El seu nom llati: Frigilla coelebs ( coelebs vol dir célibe en llatí ) fa referència a que els bandols son de mascles o de femelles, pero a l´hivern no es junten mai. Es un pardal granivor i busca llavors als bancals de sembra ( Riola, Pla i cirer ).En estos bandols es deuria vore també cadereneres i gafarrons pero estos han desaparegut. El pinsá es un au algo mes que un teuladí i destaca en el vol una llamativa franja blanca a les ales. Quan arribe la primavera el Pinsá tornará al nord i no mes algunes parelles es quedarán a Aitana a criar. La foto mostra un mascle amb plumatge nupcial