El dia de les Paelles es pot considerar com "l'acabament" de les festes i simbolitza també en certa forma la unió entre els diferents grups d'amics tant a l'hora de cuinar-la com de menjar-la.
He de dir que enguany vaig veure menys gent a la plaça, però com sempre, va anar acompanyada de força marxa, alegria i aigua per a remullar-se. Afortunadament enguany, l'aigua va apareixer en forma de botelles reomplides per a l'ocasió, poalades, pistoletes d'aigua, i no com l'any passat que si que va caure un bon riuxat que va deslluir la festa.
El dissabte per la vesprada és el moment reservat per a dedicar-lo als nostres majors. Una picadeta i una bona música a base de boleros va contribuir per a crear un ambient nostàlgic en el que cada peça de música segur que evocava un sentiment agredolç en molts dels nostres majors... aquells records associats a temps passats,...
Un gran encert haver escollit BOLEROSSON per a passar una bona vesprada!
* M'he saltat cronològicament la Missa cantada del dissabte i l'Aurora, Publicaré els posts més endavant ja que són més llargs els videos, i pujar-los com estic fent amb aquests via telèfon des del poble es fa molt llarg i a més també em "devorarien" totalment la tarifa mòbil.
Un dels actes que més festa fa i que més gent implica són les Disfresses. Majors i xiquets amb les disfresses aporten un colorit i una marxa difícil de superar en un altre acte de la festa.
Com que crec que sobren les paraules, sense res més, ací vos deixe el video.
El dimecres 17 vam tindre un gran sopar de germanor a la plaça. La gent va respondre i realment la plaça estava plena.
Una iniciativa que va arrelant i que va molt bé per a començar amb bon peu la festa*
*Enguany realment la festa va començar en dimarts amb la Festa de la Cervesa i el dimecres just abans del sopar va haver un gran Concert de la Banda de música. De les dues activitats vaig publicar uns xicotets videos via Periscope (@alcolejaorg), tot i que al final dels posts relacionats amb les festes, els tornaré a posar en una "peli resum". El concert va ser gravat crec que integrament per la família de Rossana, Si el puja a youtube, o me'l fa arribar, ja vos faré l'enllaç.
Deixe aquesta entrada, copia de la publicació fetal al Facebook no parle d'Enrique García Ripoll, fill d'Enrique "Camilo" que és un crack, i que està fent un treball a l'institut Cotes Baixes digne de menció. Com crec que a més d'un li pot interessar conèixer, ací vos deixe l'enllaç a un vídeo que està a YouTube #alcoleja#AlcolejansPelMón
Fa 50 anys ja des que es va fer aquest programa de festes. Mon pare que li agradava guardar-se pràcticament quasi tot (a vegades pot ser una virtud, i en ocasions un vertader problema), va tindre la bona idea de guardar aquest i altres Programes de Festes. I ací vos deixe el Programa del 1966, ahí és res, de fa 50 anys.
Aquesta relíquia em va fer pensar en, per un costat, compartir-la amb tots vosaltres, i per l'altra, fer el possible per a posar-me en contacte amb aquells festers i festeres del 66 i fer-los una entrevista
Desafortuandament, no ha pogut ser reunir a tots i totes, en ocasions perquè no viuen al poble, no estaven aquests dies ací, o perquè malauradament ja no estan entre nosaltres. però per contra, si que he tingut la sort de poder fer l'entrevista a cinc d'ells; Teresa, Carmen, Matilde, Mila i Enrique
Ha sigut una entrevista plagada d'emocions i de records, on s'han recordat eixes festes en concret, però on també s'ha fet una mena de repàs a la història del poble en la dècada dels 60 on la presència de la Base Aitana, i la omnipresència també del Rector Juan LLuch, van marcar al poble per a pràcticament tota la vida de finals del segle passat.
Són 24 minuts de gravació, intensos, emotius, on per damunt de tot es veu l'amor al poble de tots els reunits.
Hauríem de parlar més amb els nostres majors, preguntar-los coses del poble, i guardar-ho per a les generacions futures. Espere que després de veure l'entrevista, Teresa, eixa senyora que viu a Alacant, que Carmen i Matilde , les mares de Modesto i d'Eugenio respectivament, Mila, la de la Casa Rural LLebeig, i Enrique "el Cartero" que viu a Barcelona, siguen recordats, a més de per això, per ser unes persones que en el seu dia van ser FESTERES I FESTER DEL POBLE D'ALCOLEJA
* Aprofite l'ocasió per a que tots aquells i aquelles que tingau programes de festes d'anys passats i fotos de festers i festeres, o d'actes festers, es posareu en contacte amb mi, amb la finalitat de recopilar-ho tot per a guardar-ho, publicar-ho, fer exposicions fotogràfiques, etc, perquè , com dic moltes vegades, NOMÉS VOLDREM I APRECIAREM EL POBLE SI CONEIXEM LES NOSTRES ARRELS
Se cumplen cuatro años del incendio forestal de Torremanzanas. Desde entonces, sólo había
pasado por allí una vez, al poco de ocurrir, y al observar el paisaje tan
desolador que quedó tras el paso del fuego, decidí no volver a cruzarlo. Quizás
por aquello de ojos que no ven, corazón que no siente; la forma más cobarde que tenemos para no
afrontar los problemas y no recordar las cosas que nos pueden hacer daño.
Estos incendios son la culminación, y la prueba más palpable,
del desastre ecológico que supone el
abandono de los bosques y su escasa conservación. Y también de la manera imprudente en que nos
seguimos moviendo por el bosque, pues muchos de ellos se provocan
accidentalmente. Otra historia son los intencionados, que no es el objeto de
este post.
Si además se produce la pérdida de vidas humanas, la
tragedia es aún mayor e irreparable. Y en este incendio no hay que olvidar que
dos personas perdieron la suya mientras intentaban combatirlo. Que sirvan estas
líneas como homenaje a ellos y a los que cada día, siguen vigilando los montes y combaten el fuego, para evitar que se repitan desgracias cómo esta.
Actualmente el paisaje sigue siendo desolador, aunque se
hayan intentado cicatrizar las heridas con
la tala de los árboles quemados, la roturación de la tierra y demás actuaciones
contempladas en estos casos. Pero la naturaleza tiene sus tiempos, y en el caso de
recuperar un bosque, es tanto el necesario,
que para muchos de nosotros es cómo si lo perdiéramos para siempre. Y no sólo
hay que enfocarlo desde nuestra perspectiva, sino pensando en las generaciones
futuras. Como leí en algún sitio; la
tierra no es una herencia de nuestros padres, es un préstamo de nuestros hijos.
Como todo lo malo en esta vida, pensamos que a nosotros no
nos va a ocurrir, pero muchos conocéis el lugar del incendio y sabemos lo cerca
que estuvo. Con el teleobjetivo de la cámara, lo he querido acercar más. Hasta
las mismas faldas de la Sierra de Aitana, para despertar a las conciencias más remisas.
Aportemos nuestro grano de arena y seamos más precavidos que
nunca en estos calurosos días de verano, y vigilantes. Recordar el teléfono de
emergencias 112.
Por todos ellos; los bosques, los agentes medioambientales y
los voluntarios.
Para ver más fotos, seleccionar dirección, pinchar botón derecho e Ir a... https://goo.gl/photos/hyJHHg4uPZ1W6MUp9
También puedes seguir a Amics per Alcoleja en facebook.
Ja estem en el mes de les Festes, i ja puc proporcionar la Portada del Programa i la relació d'actes. Es presenten unes grans festes!!.
A disfrutar iparticipar de la Festa! Entre els dies previs i els posteriors als 3 dies Majors de festa, tindrem entre unes coses i altres 10 dies per davant
