dijous, 20 de setembre del 2007

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Limpieza camino Aitana


El pasado Sábado le dimos otro empujón al Camino Viejo de subida a Aitana. Estuvimos por encima de la “Caseta de Severino”. En esta parte ya había un tramo que se había limpiado anteriormente, y lo que hicimos fue continuarlo hacia arriba. Al haber llovido el día anterior la mañana no era muy calurosa. Buena para coger la azada, el podón y las sierras de mano. Aún así sudamos lo nuestro.
Como en ocasiones anteriores, a medida que íbamos desbrozando el camino aparecía el trazado original delante de nosotros. Sólo en una ocasión dudamos a la hora de decidir por donde debía discurrir la senda pero al final no quedó casi ninguna duda.
En la parte más alta, donde la senda antes estuvo marcada con piedras en uno de los lados, la volvimos a marcar colocando las piedras que faltaban.
Ahora mismo, tal y como está de avanzada la limpieza del camino, llegar hasta la Font del Grifo es un paseo agradable y nada difícil a la hora de guiarse por él.
Para una próxima ocasión hemos dejado los últimos 60 u 80 metros que son los que llegan precisamente hasta la misma Font del Grifo en su unión con la Pista de Aitana.

dimecres, 19 de setembre del 2007

Classes de gimnàstica al poble.

Aquesta setmana, i fins que comence més o menys la temporada de les olives, dimarts i dijous d'onze i quart a dotze i quart va una professora d'educació física i manté en forma a unes dotze o tretze dones i a un home.
En aquesta ocasió no està subvencionada l'activitat, i són les mateixes interessades qui la paguen. Sembla ser que ja estan realitzades les gestions oportunes per a que al proper any puguen també realitzar esta activitat però de manera subvencionada.
Tots les persones estan molt contentes amb la professora perquè els té preparats sempre una sèrie d'exercicis que estan molt adequats a la seua edat i condició física.
Pense que activitats com aquesta van molt bé per diversos motius, com pot ser el fet d'eixir de la monotonia que comporta la rutina del dia a dia en el poble, també perquè serveix per a xerrar i comentar coses entre tots, i per últim perquè els servix per a "desengarrotar" eixa màquina que és el cos, que amb els anys va fent-se més dificil de moure.

dilluns, 17 de setembre del 2007

JORNADA DE NETEJA

Dissabte passat li vam pegar un bon "meneo" al camí d'Aitana. Ens falta un no res per acabar-lo.
Aprofitant les ganes que tenim ara, que no fa massa calor ni massa fred, farem el pròxim dissabte una nova jornada. Jo crec que podrem acabar-lo. Animeu-vos, digeu-li-ho als vostres amics. Ens trobarem DISSABTE 22 DE SETEMBRE A LES 9 DEL MATÍ a la plaça del poble.
Porteu qualsevol ferramenta, guants i un bon esmorzar.
Vos esperem.

dissabte, 15 de setembre del 2007

Pilota valenciana

Bé, acabe la sèrie d'activitats de les Festes d'Alcoleja parlant de la pilota valenciana.
Per a mi és l'esport més plàstic i bonic de tots els que o bé he practicat o bé he seguit com aficionat. Per a l'espectador és apassionant ja que estàs dins del joc (crec que no n'hi ha altre en que l'espectador pot influir tant en el joc)i el vius molt,veus davant teua les jugades, i per al jugador, és un joc que a poc que practiques un poc, a ben segur que acabarà enganxant-te.
Si vols ser un bon jugador, passa com en totes les disciplines:has de practicar molt, tindre alguna persona que conega la tècnica i que t'ensenye i molta afició.
Al nostre poble desgraciadament s'està acabant la pilota. Només gràcies a Leandro, que té molta afició,i arrastra a quit té al seu costat (Julio, Ramiro, Vicente,...) s'aconsegueix encara fer partides, o formar part del Club de Pilota d'Alcoi.
Enguany s'ha vist de manera molt clara,Leandro, i el conjunt de la corporació municipal van tirar endavant un mini campionat de pilota, que va estar molt bé, i que es va continuar en la partida del dilluns contra Sella. Però de quines edats estem parlant en quant a jugadors d'Alcoleja. excepte Vicente (uns 30 anys), la resta superavem els 40 de llarg. Aixina no hi ha futur.
Mirem Benasau, in poble de més o menys la mateixa població que nosaltres, o sobretot Sella, on els jugadors ixen com a rovellons. Què estan fent ells?.
Com voreu al videoque he posat a continuació, a Sella tenen una escola de pilota, i van apuntant els xiquets a campionats de la seua edat, exactament igual que es fa en el futbol, basquet, etc., i és aixina com funciona la cosa.
Evidentment que al nostre poble no podem seguir al peu de la lletra eixa línia, sobretot perquè els xiquets i xavals que estan en edat de jugar viuen pràcticament tots fora.
Però i a l'estiu, podríem fer "algo" per a que juguen?
No ens enganyem, a l'estiu tots els xiquets, i molts majors, baixem totes les vesprades a la piscina i el frontó, on si que es juga al frontennis.És molt complicat dir als xiquets :
a) que juguen a pilota, quan el futbol i el frontennis copen ara el seu ranking d'esports.
b) que a més a més pugen al poble a jugar (tot ple de cotxes, sense poder banyar-se, etc..)
Com ho podem solucionar?
Un altre problema són les pilotes en que s'està jugant habitualment ara, cares (s'en perden moltes a les teulades), i per a començar a jugar, resulten massa dures, fan mal. Com podem solucionar aquest tema?
"Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma"
, crec que eixa és la solució al primer problema. Reservar una vesprada a la setmana el frontó per a jugar a pilota a mà: es pot jugar a frontó, i també es pot preparar de manera mols senzilla un perxa per a jugar allí com si fos un carrer, a més a més tenim rebot als dos costats. Si baixem a jugar els que encara juguem de quan en quan, i els xavals van mirant-nos, i els anem introduint en la dinàmica del joc, crec que podríem fer alguna cosa. El segon pas ja el faríem més endavant en pujar al carrer i jugar allí.
El segon problema, les pilotes, també pense que si demanem a qui fa les pilotes que ens faça un nombre determinat de pilotes més blanetes, crec que tampoc seria massa problema.
En fi, espere que amb els comentaris que podeu anar deixant, vagen apareixent més propostes i així que el proper any pugam ja veure aquest tema un poquet més clar que està actualment.
Nota: a partir d'ara he deixat en l'equerra en l'apartat d'enllaços interessants, l'enllaç a la web de la perxa per a que d'eixa manera pugam seguir des del mateix blog tots els esdeveniments.


Pilota_07
Uploaded by rafamolla


divendres, 14 de setembre del 2007

Dilluns de Festes. Dia de les paelles

El dilluns de festes també recordareu que pràcticament tot el poble va participar del "dia de les paelles". Cada any que passa són més les persones que pugen a menjar-se les paelles a la plaça. Enguany pràcticament ja no cabien més taules, i entre el cercavila amb la banda arreplegant les paelles, i la dolçaina tocant a la plaça, la festa va estar assegurada.
Es en actes com aquest mateix, o el que es va fer enguany per primera vegada el dimecres de la setmana de festes, el sopar de pa i porta ("sobaquillo), els que ens fan reunir a pràcticament tot el poble, i això si que unix a la gent del poble, a més de fer una festa sana.
Bé, ací us deixe amb un xicotet resum del que vaig gravar d'eixe dia.


Paelles
Uploaded by rafamolla

Domingo de Fiestas:tarde dedicada a los mayores

Perdoneu que a pesar que siga jo, Rafa, qui escriu aquest post, ho haja fet en nom d'Antonio Puyol.
Es només per problemes en el correu el motiu pel qual no pot escriure ell mateix unes paraules. Però com que ja han passat bastants dies de Festes, i no vull que s'allargue més, he pujat en nom d'Antono el video i fotos que ell mateix va fer . Intentaré posar en boca d'ell les següents paraules (espere que no s'enfade massa):

Hola amigos, este Rafa me está apretando más que una mosca cojonera.Ya desde la Fiesta de Beniafé me cojió por banda (no pude ni oir el sermón de don Alberto) para que vaya subiendo todas las fotos que he ido haciendo de todos los viajes que hemos hecho todos los de la tercera edad (!qué mal suena verdad, eso de la tercera edad), i también, que vaya escribiendo todo aquello que estamos haciendo desde nuestra asociación. Yo la verdad, me da un poco de pereza, pero estoy viendo que poco a poco me van quedando menos excusas: Rafa me ha dado de alta en Gmail, Blogger y Picasa, y la verdad, en ir a Valencia ya le digo yo a mi muchacho que me ponga al dia y así poder escribir yo y no este Rafelet de Casimiro.

Bueno, a lo que iba: como se va haciendo desde hace unos cuantos años, el domingo por la tarde a todos nosotros, los "jovencitos" del pueblo, nos obsequian con un pequeño refrigerio y alguna actuación de danzas. Este año vinieron los de la Rondalla Cultural de Benissa, y la verdad, nos hicieron passar una tarde muy bonita. A mi, particularmente es una tarde que tal y como ha ido pasando el tiempo, me gusta cada vez más: nos podemos ver y divertir mucha gente que a veces no nos hemos visto desde el año pasado por las mismas fechas. La verdad mé gustó mucho.
Espero que os guste el video, aunque está hecho con la cámara de fotos y no queda demasiado bien. Intentaré ver si en las rebajas del Corte Ingles o en Media Markt me hago para la Asociación con alguna cámara de esas que han salido con disco duro y pequeñitas, así me la pongo en el bolsilllo y bla bla bla...............
Bueno, un abrazo a todos que me estoy enrollando demasiado y Rafa me ha dicho que no escriba mucho.


Majors_07
Uploaded by rafamolla

dijous, 13 de setembre del 2007

Xocolatada de l'Aurora

Com ja sabeu, enguany es van repartir les feines o activitats de les festes entre un grup bastant nombrós de persones, i entre 4 grups ens vam encarregar de fer el xocolate de l'Aurora. Crec recordar que els encarregats érem Merxe, Amàlia, Imma i ma mare i la meua germana Mila. El fet de repartir-ho d'eixa manera fa possible que no tingues que fer una quantitat massa, tot i que ja féiem més de 10 litres cadascú.
La veritat és que els regidors, via Mª Carmen la del Zurdo ja t'ho donen preparat:tant de xocolate, tant de llet, tant d'aigua, i d'eixa manera no resulta complicat. L'altre maldecap és quan vas a fer-lo. Si prepares el xocolate pel matí a l'hora de l'Aurora, té la perds totalment, i si el fas el dia anterior, el tens que tornar a calfar pel matí. Crec que tots els grups ho vam fer de la darrera manera. Però eixa crec que va ser la causa que a l'hora de servir el xocolate després de l'Aurora estiguera massa fred, a pesar que el vam escalfar. Per tant de cara al proper any l'haurem d'escalfar durant més temps o fer-lo pel matí.
A continuació us deixe un xicotet video de com vam fer el xocolate, i de com ens el vam prendre en acabar l'Aurora.

dimecres, 12 de setembre del 2007

ALCOLEJA - CASTILLO DE PENÁGUILA

Alcoleja-Castillo Penáguila
Os adjunto una ruta que hicimos en Mayo de este año Roberto, Josep Ignasi y yo, y que además de las vistas que podéis apreciar desde arriba, donde están los restos del Castillo de Penáguila, pretende animaros a coger la mochila, la cámara de fotos y caminar por los alrededores de Alcoleja.

ALCOLECHA-CASTILLO DE PENÁGUILA

Longitud: 9 Km.600 mts.
Dificultad: Media

La ruta se inicia en la CV-781 a su salida de Alcoleja dirección a Penáguila. A unos 200 metros antes de llegar a la “Caseta Ibáñez” dejamos la carretera tomando una pequeña senda a la izquierda. Por esta senda se llega a la era que hay un poco más arriba de la cinta transportadora y la tolva de vertido de las olivas en época de la recogida.

Al lado de la era tomamos una pista de tierra que asciende dando un poco más adelante una curva de derechas tomando ya dirección hacia Penáguila. En la siguiente curva de derechas, muy pronunciada, donde la pista cambia su aspecto y el suelo es de cemento, podemos intentar seguir un pequeño cauce de agua que escurre por la izquierda de la pista que llevamos. Al ascender unos 70 metros siguiendo el agua que escurre llegamos a la Font del Olivar. La fuente mana de un “alcavó” en el interior del margen de piedra del bancal. Si subimos al bancal de arriba podemos ver una pequeña balsa hecha de paredes de piedra trabada y de agua limpia. El lugar está lleno de vegetación y de zarzas fruto de la poca actividad agrícola en esta huerta. Cerca de la balsa, a unos cuantos metros, en el margen que sostiene las tierras del bancal de arriba, se puede ver un pequeño “refugio” de agricultores.

Descendemos y volvemos a la pista que llevábamos en dirección a Penáguila. A aproximadamente unos 300 metros tomamos un desvío a la izquierda que sube en zigzag montaña arriba con fuete pendiente. Pasamos dejando a la derecha los restos de una casa de piedra con corral. Por esta nueva pista llegamos a un collado con bancales cultivados. Con cuidado, evitando pisar los cultivos los rodeamos dejándolos a nuestra izquierda en dirección hacia una nueva pista que se adivina hacia el Este. Se puede observar la magnífica vista en esta dirección desde las proximidades de una pequeña casa en este collado.

Volvemos hacia atrás. La pista gira hacia la izquierda, en dirección a otra casa que hay cerca y que dejamos a la izquierda. Vamos descendiendo hasta encontrarnos con la CV-785 que es la carretera que asciende desde Penáguila y pasa por el Safari Aitana en dirección hacia Villajoyosa. Ascendemos siguiendo la carretera unos 600 metros hasta una curva cerrada de izquierdas en la que dejamos las vistas que el paisaje nos ofrecía a nuestra derecha. Tomamos una senda que nace por la derecha al lado de la carretera y que asciende sobre un pequeño promontorio. A nuestra izquierda queda la entrada a la parcela de una masía que se está al fondo.

La senda va ascendiendo poco a poco, pasa por la derecha de la casa y se aproxima a las faldas de la montaña que tenemos enfrente. Hay que superar la pinada que hay a media ladera intentando subir siempre por el lado izquierdo de las peñas hasta llegar a la parte de arriba. El tramo de ascenso, aunque no tiene senda marcada, no es complicado de seguir. Una vez arriba, al mirar en dirección Norte, vemos el final de la ruta: una vieja cruz de madera con los restos de unas murallas, en la parte más alta de la peña. Desde nuestra posición, y siguiendo por la cresta, llegamos al punto de destino. La vista de Penáguila y de los alrededores es estupenda.
La vuelta se puede hacer por el mismo sitio por el que vinimos hasta que 200 metros después de dejar atrás la CV-785, un desvío a la izquierda de la pista y que nos puede pasar desapercibido, nos lleva por senda hasta una zona que fue arrasada por fuego hace aproximadamente dos años. Si nos fijamos observaremos que el suelo se empieza a cubrir de minúsculos pinos que están brotando. La senda desciende y deja a la izquierda los restos calcinados de una pequeña casa de piedra, momento en el que volvemos a enlazar con la pista principal en dirección hacia Alcoleja.


En Wikiloc tenéis el track completo por si queréis cargarlo en un GPS:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3331197


PLAYBACK DE FESTES

Com ja sabeu una gran majoria, des de ja fa uns quants anys, el primer dia de festes, les xiques/xiquetes i algun xic/xiquet munten una activitat que encara que la coneixem amb el nom de playback, és en realitat una coreografia de diferents cançons de moda.
Durant pràcticament tot l'estiu, Mariam i Rosana s'encarreguen de traure les diferents coreografies, i es preocupen que la resta de xiques sobretot assagen. No podeu imaginar la d'hores que dediquen, dia rere dia. Però al final, tenen la seua recompensa amb el fort aplaudiment que els oferim els familiars i la resta del poble en general.
Falta com bé diuen les dues professores, que s'enganxen més xics, que fins ara, només estan representats per Carlos i Edu. ! A vore si s'animen uns quants més!
A continuació deixe dos videos resum de l'activitat.
Enhorabona a totes i tots els participants!