divendres, 2 de gener del 2015

JA FALTA POC PER A QUE VINGUEN ELS REIS

Ja falten només 3 dies per a que vinguen els Reis Mags i ompliguen d'alegria el poble.
Vos deixe amb els Reis de l'any passat per a que pugam recordar eixos moments tan màgics en els que xiquets i grans gaudim d'uns moments inoblidables.

dijous, 1 de gener del 2015

La música al voltant del Món. Patronat 3 Gener


Bon començament d'any. Ací vos deixe amb el cartell  anunciador del Recital La música al voltant del Món que tindrà lloc al Patronat el proper 3 de gener.

Allí ens veurem!


dimecres, 24 de desembre del 2014

BONS NADALS. 2014

Doncs, ja estan ací els Nadals.Què ràpids passen els anys quan comencem a tindre una certa edat!
I què durs s'estan fent aquests darrers anys per a moltes persones que tenim al voltant!. 
La crisi, eixa crisi que alguns  ens volen fer creure que  ja és un passat, i que malauradament no és així; està colpejant dur a una gran part de la població del nostre país. Estem immersos en un canvi de la societat a molts nivells, que ens està portant a punts que encara no podem endevinar com seran...
També és veritat que aquesta situació ens ha de fer  reflexionar sobre moltes coses. Ha sigut un any en el que s'ha vist com molts "pares de la patria " (de tots els colors polítics i econòmics) que no s'han portat bé, poquet a poquet (ja valdria que fora un poquet més ràpid) van ocupant places en les presons; abdicacions més o menys forçades, davallades brutals en les intencions de vots en properes eleccions,....
La nostra societat ha anat donant-se compte que probablement estariem també en una crisi, però no d'aquestes dimensions si no s'haguera robat tant o no s'hagueren gastat tants diners en coses supèrflues (a nivell d'estat, autonomies, pobles, personal).
Però a més, crec que ens hem adonat que en molts casos,  QUI ESTÀ TRAENT LES CASTANYES DEL FOC, ÉS LA FAMÍLIA DE CADASCÚ DE NOSALTRES. No pot entendres com ESPANYA està tirant encara endavant, sense una Revolució bestial si no fora per la forma en que a nivell familiar ens estem ajudant uns a altres. 
Per tot açò, aprofitem aquests dies de Nadal per a reforçar més encara els lligams familiars i d'amistat, i aixina arrencar amb força els nous reptes que ens portarà el proper any.
Per a deixar un bon sabor de boca, i que almenys vos puga fer saltar un somriure, vos deixe la següent felicitació personalitzada de part meua
BONS NADALS!


dilluns, 22 de desembre del 2014

Solsticio de Invierno



Astronómicamente durante la madrugada del domingo al lunes 22, a las 00:03 habrá comenzado el invierno. Estación que espero sea más lluviosa que el otoño, aunque las últimas semanas parece que las borrascas nos han traído algo de agua, siempre tan necesaria.
El año pasado por estas fechas ya había nevado un par de veces  tiñendo de blanco el pueblo. La primera incluso a finales de noviembre.
Este año, ya estamos en vísperas de Navidad y todavía no nos ha visitado la nieve, aunque hubiese sido en la cima de Aitana. 
A decir verdad, los meses más fríos están por llegar; enero y febrero, que es cuando más suele nevar. Pero esto se lo dejo a los aficionados  a la meteorología, que sé que hay unos cuantos por aquí. Les animo a que investiguen en sus fuentes históricas y nos den datos al respecto.
De todas formas, mi post no va por esos derroteros, sino para llamar la atención a estos cambios de estación, antaño seguro más relevantes que ahora, cuando la mayoría de la población somos urbana, y no vivimos mirando al cielo salvo cuando se pone a llover y nos chafa algún plan o en mi caso, cuando me complica la recogida de los críos del cole, con el consiguiente atasco y las prisas por no mojarse.
Esta foto con la que encabezo el post tiene más de 10 años ,seguro, y muchos habrán ya reconocido el lugar (El Pla de Cirer) y el molino de viento ( ahora sería un generador eólico) que entonces se levantaba, parecía que imperturbable, al paso del tiempo.
Siempre me ha gustado  caminar por esa zona, y en aquellos tiempos lo hacía con más frecuencia, y cuando pasaba por debajo de él me parecía escuchar un lamento, quejumbroso, como el óxido que le estaba comiendo poco a poco. Miraba hacia arriba para ver cómo giraban lentamente sus aspas. Me imaginaba que trataba de decirme algo, pues además no hacía ni suficiente aire para mover una hoja del suelo, con lo que menos para mover las aspas del  molino. Pero sí, lo hacían a mi paso y dejaban de hacerlo cuando me alejaba unos metros, volviendo a quedar en silencio, cómo cuando lo observaba desde la distancia.Era muy mayor...
Un día de invierno, tras una copiosa nevada, en que salí cámara en mano para inmortalizar el paisaje, me acerqué hasta allí e hice la foto que ya habéis visto.
Había entendido el mensaje ; tomar como referencia el molino de viento para el encuadre, de modo que ya no pasase al olvido cuando dejase de verse en la distancia.
Así que hice una primera foto, y volví otras tres veces más y la repetí en primavera, en verano y en otoño. Más o menos, no recuerdo bien, y teniendo en cuenta que en aquella época no teníamos cámaras digitales y había que esperar al revelado para ver el resultado.
Algún purista me podrá discutir la exactitud o no de las fechas, pero para mí que se pueden identificar fácilmente las distintas estaciones.
Yo tengo las cuatro juntas en un cuadro y cada vez que las veo me recuerda que hubo un tiempo en que las estaciones marcaban el ritmo de vida de las personas, y sé que aún hoy lo sigue haciendo, aunque en la ciudad sólo nos fijemos en la temperatura para saber que ropa ponernos por la mañana, en la previsión de lluvia para no olvidarnos el paraguas, o en los cambios de ciclo, cuando salimos de la oficina por la tarde y queda más o menos claridad en el cielo.

Un pequeño homenaje a nuestro querido pueblo dónde todavía es posible medir los tiempos de la naturaleza.

Un saludo a tod@s.





dimecres, 17 de desembre del 2014

Celebració de Santa Cecília - diumenge, 21 de desembre

La Societat Musical Cultural d'Alcoleja anem a celebrar Santa Cecília el pròxim diumenge 21 de desembre.

A les 12:45h farem un passacarrer per la volta del poble per a arreplegar a tots aquells que vulguen assitir a la celebració.
A les 13:00h tindrà lloc la Solemne Missa en honor a la patrona de la música, Santa Cecília, on la Banda acompanyarà musicalment. En acabar, tornarem a fer un passacarrer al que tot el món està més que convidat.


I recordeu, que encara podeu fer-se socis de la Banda per a col·laborar amb l'associació! Podeu fer-ho per correu electrònic a banda_alcoleja@hotmail.com, enviant les vostres dades (Nom i Cognoms, DNI i Direcció Postal d'Alcoleja. Si ho preferiu, podeu associar-se el proper diumenge 21 en acabar la Missa de Santa Cecília.

La cuota és de 50€ anuals, amb els que el soci té dret a una participació de la Societat en:
     - Sopar després del Concert d'Estiu, ó
     - Dinar el dia de Santa Cecília, ó
     - Viatge en cas de celebrar-se un concert d'intercanvi amb una banda d'altra població.

Animeu-se!! I, ens veiem diumenge en Alcoleja!


dijous, 13 de novembre del 2014

Frainos: l'alqueria fantasma...

El riu que baixa de l'Aitana i passa per Alcoleja, Benasau, Penàguila... fins que arriba al Serpis alcoià, es coneix des de fa molts segles com a riu de Frainos. Què en sabem de l'origen d'aquest nom? Ben poc, la veritat.

Però sí hi ha alguna referència que potser algun dia servisca per a ubicar les restes arqueològiques de l'alqueria que li dóna nom doncs, segons els documents, així es deia un antic poblet morisc que, per desgràcia, a dia de hui no s'ha localitzat.

La més antiga és del 1258. En concret, en una carta escrita a Cocentaina i datada en el 21 de maig d'aquest any, es dóna a Ramon de Roset (Raimundo de Roset) quatre jovades de terra "en l'alqueria que es diu Frastina (Frainos), que està en el terme de Benaguila (Penàguila). Reg. 10, fol. 80v. MF: 125

El text complet, en llatí, l'arreplega Burns en el llibre "Diplomatariuem of the Crusader Kingdom of Valencia", Ed. Princeton Legay Library, p. 110.

Després de la conquesta d'Alcoi de l'any 1256, Jaume I va repartir les terres entre els seus soldats cristians que l'havien acompanyat en l'expansió del seu regne.

El nom de Ramon de Roset apareix, l'any 1198, com a deutor de 53 sous a un tal Pere de Tarragona, els néts del qual ho donen tot al monestir de Santes Creus. És difícil saber si aquest Roset és el pare/avi del Ramon que vindrà més tard amb Jaume I però la possibilitat existeix. AHNM, Clero, Pergamins, C. 2767, n. 3. Santes Creus. Monestir de Santa Maria.

El que no hi ha dubte és de la relació posterior amb un Ramon de Roset que apareix com a veí a la vila cristiana de Penàguila, l'any 1294 (Josep Torró: "Llibre de la Cort de Justícial de Cocentaina", Fonts Històriques Valencianes, 2009). En aquesta època es cita també a Bertomeu Roset, també com a veí de Penàguila.

En resum, com a primera referència a la desapareguda alqueria de Frainos, es pot afirmar que aquesta fou donada per Jaume I a Ramon de Roset, d'origen català, el qual acompanyà el rei en la conquesta del regne de València.

La segona (i última) referència a Frainos la trobem el 1269 quan, des de Barcelona, Jaume I adjunta a les 6 jovades de terra concedides prèviament a Pere Vidal al terme d'Ares, també les cases del rafal. Així el fa senyor d'Ares. La concesió de les 6 jovades havia estat feta pel fill il·legítim del rei, Pere Ferrandis (fill de Berenguera Alfons), amb una carta pròpia feta per Ferrandis i que el 1269 en Jaume ratifica i n'amplia (Burns, "Diplomatarum Regni Valentiae Regnante Iacobo I..."

En dit document es descriu el terme d'Ares, el qual estaria delimitat de la següent manera:



1) pel barranc de Camarell (què transita entre Ares i Beniafé);
2) pel riu major de Penàguila;
3) la mesquita que hi ha al terme de la vila de Frainos;
4) pel camí que ve de Guadalest.

Es confirma així l'existència d'una alqueria poblada per musulmans propera a Ares i pertanyent al terme cristià de Penàguila. La seua ubicació, segons les fites mencionades, podria ser a la zona on hui es troba Benasau. Una altra opció pràcticament és impossible.

El camí que ve de Guadalest a Ares és el que arriba de l'Alt de Xarquera travessant el barranc de Camarell. Hui en dia el nom d'eixe carrer és "de la Marina". El riu major de Penàguila és el que hui coneixem com a "riu de Frainos" precisament, i és el que baixa del Barranc del Molí d'Alcoleja i s'enjunta precisament sota Ares amb el rierol que ve del Camarell. Per tant, amb aquestes fites tenim ubicats els extrems sud, est i nord del terme. Per últim, la fita oest cal situar-la al que hui coneixem com a Benasau.

Habitants de Benasau manifesten que la tradició oral ha conservat un topònim conegut com a la Font de Frainos, en la baixada del poble cap al riu. Segons arqueòlegs de la zona, hi ha materials en superfície que permeten d'establir l'existència d'un nucli de població islàmic allí.

Podria ser que la font es dessecara i traslladaren la població uns centenars de metres més amunt? Encara és prompte per a afirmar-ho, però és una possibilitat ben interessant a tenir en compte.

De moment, Frainos (i la seua mesquita) continuarà sent l'alqueria fantasma fins que no apareguen noves informacions...

dimarts, 28 d’octubre del 2014

UN HOMENATGE DE 10

I per fi, va arribar el dia de l'homenatge!
Quin dia d'emocions, en molts moments impossible no deixar caure unes llàgrimes.
Ja que estem parlant d'un homenatge al Mestre, si hem de posar notes, està clar que començarem posant nota a Corporació Municipal; un 10 a tots els que han fet possible un esdeveniment tan perfectament portat a terme, cuidant els detalls al màxim, des de tindre  present diríem "la vessant política" (a tots els alcaldes que ha tingut el poble, passant per alcaldes de pobles veïns, la presència de Diputats i per suposat, la màxima autoritat de la Diputació d'Alacant, la Presidenta Na Luisa Pastor) que li va donar un "empaque" molt gran, així com de cuidar altres detalls com la presència de la Banda de Música que va arreplegar autoritats i l'homentjat, els carrers sense cotxes, el Patronat engalanat per a l'ocasió, la foto a tamany familiar del Curs 1964-65 que es va penjar al propi Patronat, el dinar de germanor que va fer que persones amb les que feia un temps que no havies vist o que no havies creuat paraules, eixe dia ho pugueres fer,  l'anomenament de "Fill predilecte" i per a mi, el que crec que perdurarà amb el temps, i que farà que el nom del Mestre Eduardo es recorde per sempre; donar-li el seu nom a la plaça de l'Era. Què Gran!.
Si continue donant notes, l'altre 10 li'l posaria al "Poble amb majúscules". Es posava la carn de gallina quan anant cap al Patronat, el carrer Nou estava ple de gent aplaudint al Mestre, quan la gent aplaudia amb  ganes al  Patronat, i quan veies que a una gran majoria de persones se'ns feia un nus a la gola i ens queien unes llàgrimes quan els diferents oradors anaven parlant de la gran qualitat professional i humana del nostre Mestre.

Segur que em deixe coses per dir que se me van escapar, però ací vos deixe un video d'un dissabte inoblidable.
També vos deixe el video que ha penjat la Dipu a Youtube
* Aquells que vullguen descarregar-se la Foto que es va penjar al Patronat, ho poden fer en aquest enllaç, i una vegada estigeun en la foto, pocar en la fletxa que va cap avall --> en el desplegable picar en tamaño original 


dijous, 23 d’octubre del 2014

Entrevista a Don Eduardo

Hui vos deixe una entrevista que va fer Paco Gadea al mestre. No vos la pergau. 
Amb una sèrie de preguntes molt ben escollides, el mestre fa un repàs a la seua vida tant personal com professional. 
En les seues respostes podem veure la seua "devoció per l'ensenyament,l'esforç que li suposava tirar endavant amb un grup d'alumnes molt nombrós i heterogeni en edats, i el gran amor per tots els xiquets del poble,....
En definitiva,  en aquesta mirada, els que no l'han tingut de mestre, o no el coneixen massa, podran descobrir la gran qualitat humana d'eixa persona que potser fins ara, no passava de ser eixe "home que sempre està sentat al carrer Nou i que té paraules carinyoses per a tots els que passen". I per als que l'hem tingut de mestre o  simplement el coneixem de tota la vida, el tornem a veure com eixe mestre que sempre estava ahí, intentant que forem bons estudiants, però sobretot, bones persones.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Fer-li arribar unes paraules al Mestre

Per al proper dissabte,a tots aquells que no puguen estar en l'acte d'homenatge al Mestre, he pensat en unes opcions que poden fer servir per fer-li arribar al Mestre el que més els vinga en gust: 
  • Unes paraules escrites d'agraïment. Me les podeu enviar per correu, i les posariem escrites en un full el proper dissabte
    Pocket Recorder
  • Una gravació de paraules, que també les podem passar eixe dia, i/o dona-li-ho al mestre tot en un CD
  • Una gravació de video , que podem passar  eixe dia en una projecció i/o passar-li-la en un CD 
I com m'ho podrien enviar? Ho podeu fer enviant-ho al correu rmollap@gmail.com
 Les paraules escrites es poden enviar sense cap problema per correu estandard perquè ocupen poc, però tant la gravació de  so, com la de video, com que ocupen més, ho podrien fer utilitzant una opció alternativa que és la següent: 

Aneu a la Web → https://www.wetransfer.com/  → Picar en añadir archivos (add files) i busqueu l'arxiu que heu gravat amb la càmera del mòbil,  o en la que siga. Piqueu sobre ell i el carregarà (tardarà un poc si l'arxiu és gran),
A continuació poseu  el correu on l'has d'enviar (email de tu amigo)  → rmollap@gmail.com
Posar el vostre correu (tu email) → xxxxx@gmail.com

Si vols posar algun missatge, el poses on posa "mensaje"  i picar en Transferencia. i Ja està


Com veieu, no tenim excusa per a no dedicar-li unes paraules al Mestre.