Història d'Alcoleja I
A vore, ara que ja sóc usuari del bloc puc obrir un nou tema, i aprofite per a ampliar millor la informació que busque al post de les obres a Beniafé...
El cas és que un dels meus "hobbies" des de fa un temps és buscar coses (dades, noms...) sobre la història d'Alcoleja, des del seu origen fins els nostres dies.
Si sabeu alguna cosa referent a Alcoleja entorn als segles XV, XVI o voleu col·laborar d'alguna manera estaria molt bé que entre tots redactàrem la Història d'Alcoleja.
De moment, per les fonts consultades, puc aportar les següents dades generals:
- Les pintures rupestres d'Aitana confirmen que la zona ja estava habitada cap al 7000-4000 aC. Com a cosa curiosa, dir-vos que a Penàguila es van trobar les restes de cereals més antigues de tota la Península (del 5000 aC), fa uns anys. Per tant, sabem que Alcoleja i la zona del Comtat ja estava habitada llavors.
- Alcoleja com a tal sorgeix al segle XI, segons alguns historiadors. Aleshores es construeix un enfortiment, el qual és anterior a la conquesta de Jaume I. Com ja sabem, Alcoleja significa "el castellet".
- Jaume I reparteix les terres d'Alcoleja (1248) a un tal Pere Ramon, fill de Domènec de Càmera, donant-li "7 jovades de terra en l'alqueria dita Alcoleja i una jovada de vinya a Travadell".
- L'any 1421 tenim Penàguila com a "capital", habitada per cristians i, com a subordinades, les alqueries d'àrabs d'Alcoleja, Beniafé, Benasau, Ares i Frainos (al costat d'Ares), que depenien de Penàguila.
- Al cens del 1510 apareix Alcoleja, Beniafé i una altra nova alqueria, dita Benigallim (en alguns documents posteriors se la cita com a Benigama), que actualment estaria deshabitada o integrada en Alcoleja.
- El 1535, per a cristianitzar la zona, es crea una parròquia a Ares, a la qual s'adjunten totes les altres alqueries.
- En aquest segle és quan el senyor feudal, Miquel Fenollar (notari de Penàguila i senyor de Planes i Alcoleja) construeix l'actual torre defensiva i el Palau. Pel que sembla, aquest senyor serà decapitat a València per Felip II per falsificació de documents. No vos sembla curiós que després de 500 anys tornem a tindre un altre Fenollar a l'alcaldia? Esperem (això sí) que no córrega la mateixa sort!!! Tu no "falsifiques escriptures", Quiquet!!! ;)
- Al 1574, en vista que els moriscos de la zona no anaven a rebre missa tampoc a Ares, l'arquebisbe Juan de Villanueva ordena la construcció d'una església en Alcoleja, fet que propiciarà la compra del poble per part de Joan de Brizuela, noble valencià.
- 1609: els moriscos de tot el Regne de València són expulsats, fet que propícia la repoblació d'Alcoleja, segons autors, per alcoians sobretot. En aquest any ja no apareix Benigallim com a alqueria al cens, és a dir: que ja està deshabitat o integrat a Alcoleja.
- Alcoleja passà a ser dels marquesos de Malferit el 1743, amb el casament d'una descendent de Joan de Brizuela amb Carlos Roca, II marqués de Malferit.
- Per esta època es derribà l'antiga torre mussulmana, segons algun veí del poble, "per a emprar les pedres en fer marges". Es va trobar aleshores una placa en homenatge "a dos mahometans difunts".
- Durant el segle XIX s'aconsegueix el màxim d'habitants a Alcoleja (quasi un miler), gràcies a l'agricultura i també a la indústria que, tenint el seu nucli a Alcoi, també ampliava els seus beneficis a tots els pobles.
Estes són algunes de les dades que he anat recopilant.
Vos agrairia que, si trobeu alguna errada o si sabeu alguna més, així com llibres on poder ampliar estos coneixements, ho digueu per a elaborar una Història d'Alcoleja completa i correcta.
Espere que servisca per a que algú conega una miqueta més Alcoleja!
El cas és que un dels meus "hobbies" des de fa un temps és buscar coses (dades, noms...) sobre la història d'Alcoleja, des del seu origen fins els nostres dies.
Si sabeu alguna cosa referent a Alcoleja entorn als segles XV, XVI o voleu col·laborar d'alguna manera estaria molt bé que entre tots redactàrem la Història d'Alcoleja.
De moment, per les fonts consultades, puc aportar les següents dades generals:
- Les pintures rupestres d'Aitana confirmen que la zona ja estava habitada cap al 7000-4000 aC. Com a cosa curiosa, dir-vos que a Penàguila es van trobar les restes de cereals més antigues de tota la Península (del 5000 aC), fa uns anys. Per tant, sabem que Alcoleja i la zona del Comtat ja estava habitada llavors.
- Alcoleja com a tal sorgeix al segle XI, segons alguns historiadors. Aleshores es construeix un enfortiment, el qual és anterior a la conquesta de Jaume I. Com ja sabem, Alcoleja significa "el castellet".
- Jaume I reparteix les terres d'Alcoleja (1248) a un tal Pere Ramon, fill de Domènec de Càmera, donant-li "7 jovades de terra en l'alqueria dita Alcoleja i una jovada de vinya a Travadell".
- L'any 1421 tenim Penàguila com a "capital", habitada per cristians i, com a subordinades, les alqueries d'àrabs d'Alcoleja, Beniafé, Benasau, Ares i Frainos (al costat d'Ares), que depenien de Penàguila.
- Al cens del 1510 apareix Alcoleja, Beniafé i una altra nova alqueria, dita Benigallim (en alguns documents posteriors se la cita com a Benigama), que actualment estaria deshabitada o integrada en Alcoleja.
- El 1535, per a cristianitzar la zona, es crea una parròquia a Ares, a la qual s'adjunten totes les altres alqueries.
- En aquest segle és quan el senyor feudal, Miquel Fenollar (notari de Penàguila i senyor de Planes i Alcoleja) construeix l'actual torre defensiva i el Palau. Pel que sembla, aquest senyor serà decapitat a València per Felip II per falsificació de documents. No vos sembla curiós que després de 500 anys tornem a tindre un altre Fenollar a l'alcaldia? Esperem (això sí) que no córrega la mateixa sort!!! Tu no "falsifiques escriptures", Quiquet!!! ;)
- Al 1574, en vista que els moriscos de la zona no anaven a rebre missa tampoc a Ares, l'arquebisbe Juan de Villanueva ordena la construcció d'una església en Alcoleja, fet que propiciarà la compra del poble per part de Joan de Brizuela, noble valencià.
- 1609: els moriscos de tot el Regne de València són expulsats, fet que propícia la repoblació d'Alcoleja, segons autors, per alcoians sobretot. En aquest any ja no apareix Benigallim com a alqueria al cens, és a dir: que ja està deshabitat o integrat a Alcoleja.
- Alcoleja passà a ser dels marquesos de Malferit el 1743, amb el casament d'una descendent de Joan de Brizuela amb Carlos Roca, II marqués de Malferit.
- Per esta època es derribà l'antiga torre mussulmana, segons algun veí del poble, "per a emprar les pedres en fer marges". Es va trobar aleshores una placa en homenatge "a dos mahometans difunts".
- Durant el segle XIX s'aconsegueix el màxim d'habitants a Alcoleja (quasi un miler), gràcies a l'agricultura i també a la indústria que, tenint el seu nucli a Alcoi, també ampliava els seus beneficis a tots els pobles.
Estes són algunes de les dades que he anat recopilant.
Vos agrairia que, si trobeu alguna errada o si sabeu alguna més, així com llibres on poder ampliar estos coneixements, ho digueu per a elaborar una Història d'Alcoleja completa i correcta.
Espere que servisca per a que algú conega una miqueta més Alcoleja!
8 comentaris:
Muy interesante lo que publicas en el Blog. Hace tiempo que quería conocer algunas cosas en relación a la historia de Alcoleja pero pensé que si había algo estaría en el Ayuntamiento pero, dado que el horario al público es en algunas horas de los días laborables,la verdad no resulta fácil. Aún así desconozo qué hubiera encontrado. Tengo interés por saber si dispones de bibliografía.
Acabamos de entrar en el Blog desde un Hostal en el Pueblo de "Calzadilla de la Cueza", provincia de Palencia,en la ruta del camino de Santiago. Aquí hace un frío que "pela".
Saludos de Roberto y de Inma.
De mi parte solo, el animarte a seguir con tus investigaciones sobre el pueblo, y comentar a Rafa, - si se puede,- crear un apartado de la historia de Alcoleja, como lo tiene el de nuestras palabras y la fotografia, a mi parecer lo veo muy interesante.
Hola me gusta mucho tu iniciativa. Yo en su dia publique un informe que me paso un amigo que es historiador y le interesa mucho el tema de los moriscos en la zona (si quisieras te podria poner en contacto con el) si vas a los articulos de JorDi, veras que hay uno que es un informe técnico y otro de pinturas. Si necesitas algo solo tienes que pedirmelo. ruhttp://alcoleja.blogspot.com/2007/04/informe-tcnic-sobre-el-cam-vell.html
Bé, Dani, m'alegre que ja t'hages posat en marxa. com no podia ser d'altra manera, i tal com comenta Antonio, faré un apartat en la wiki d'Alcoleja, i d'eixa forma quedarà tot el que aneu posant sobre la història. Després poc a poc ja es podrà anar estructurant.
Jordi: eres amic de Josep Torró???
Estic llegint bibliografia sobre el tema (José Vicente, pondré un día de estos la lista, vale?) i pel que sembla J. Torró és una eminència, perquè el citen molts autors!!!
M'ENCANTARIA poder escriure'm amb ell o conéixer-lo i intercanviar informació històrica sobre els moriscos i Alcoleja.
Els articles que has penjat, Jordi, tant el de les pintures, com els dels molins o el del camí de Beniafé em semblen molt interessants i instructius i, com diu Merxe, estaria molt bé anar algun dia a veure eixes pintures.
Jordi, m'has donat una gran alegria! A vore si algun dia podem aprendre del gran Josep Torró!
Hola Dani, et diré que si que sóc amic de Torró i des de fa molts anys, si volgueres podríem quedar un dia. Si no ens veiem abans, en festes de Beniafé segur que podem parlar sobre el tema. Intentaré parlar abans i convidarlo a festes
Jo no podré anar a Beniafé, pero ves parlant amb ell i comenta-li-ho, a vore si este estiu podem conéixer-lo!
Per cert, una miqueta de bibliografia sobre el tema:
- El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó. Universitat de València, 2002.
- Cortes del reinado de Felipe IV, edició de Dámaso de Lario Ramírez. Facsímil. València, 1973.
- Entre la renta y el impuesto: (...) villas reales del sur valencianao (siglos XIV -XVI). Antonio José Mira Jódar. Universitat de València, 2005.
- Colonització i renda feudal, Josep Torró.
- La formació d'un espai feudal, Josep Torró.
(estos no els tinc, però supose que estaran a la Biblioteca de la Universitat d'Alacant).
I, en Internet:
Justícia en el Comtat de Cocentaina:
http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/02143038/articulos/ELEM8585221645A.PDF
El Palau dels Malferit (anteriorment dels Brisuela) a València:
http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodemalferit.html
Publica un comentari a l'entrada