LES NOSTRES PARAULES:BONEGAR

Hui vull fer un comentari sobre el verb "bonegar", que és molt usual en valencià, però ací on jo visc, a la Marina, els sorprén."Bonegar" és sinònim de "renyar, reptar, amonestar" algú quan ha comés una falta o una omissió. Tenim un nom per a l'acte de "bonegar" i és "bonegó". Ací la gent diu "renyar", que crec que és la forma estàndard. He buscat la història d'aquesta paraula i he trobat dos versions. Vos contaré la que em sembla més curiosa. El relacionen amb el verb "bonir", que nosaltres no usem i que vol dir "fer una remor sorda i contínua, més o menys com la de les abelles". Vindria a ser com el castellà "zumbar". És evident que "bonegar" vindria de la mateixa arrel que "bonir" afegint-li un sufix -egar, que apareix també en "pedregar", "empudegar", esbufegar", etc.

L'origen de la paraula es remunta al grec i ha passat a nosaltres a través del llatí. Sembla que en grec clàssic existia el nom "bombos" (per al soroll que fan alguns insectes) i el verb "bombein". Per tant, l'origen és una onomatopeia, crear una paraula que s'assemble fonèticament a allò que vol significar. I jo em pregunte, com s'ha passat del soroll dels insectes ( del "zumbido", vaja) a l'acció de " renyar o amonestar algú"? Supose que hi ha una cosa en comú: quan boneguem algú som insistents, retiteratius i el soroll que fem pot resultar desagradable i molest per al destinatari del "bonegó", com tindre una abella o un borumbot a l'orella donant-te la pallissa.