dijous, 26 de juny de 2008

L'altre text referent a Benasau

En resposta a Eduard i a Reme, ací penge el text sobre Benasau anterior a l'expulsió dels moriscs. L'any és 1584 (jo vaig dir 1560, però parlava sense mirar-ho!) i sí, Eduard, el poble era ple de moriscs.

Benasau comptava 19 cases, totes habitades per mussulmans.

Alcoleja i Benigallim, sumaven quasi el mateix.

Beniafé no arribava a la desena.

Ares menys de la vintena.

Totes estes alqueries de "cristians nous" depenien de Penàguila fins feia molt pocs anys. Però anaven sent venudes a senyors de València o viles properes, que així veien com milloraven els seus ingressos (a base d'explotar els moriscs) i la seua reputació social. Benasau havia sigut comprada per Joan de Pujasons; Alcoleja i Benigallim, el 1576 per Joan de Brisuela. Beniafé, sobre el 1560, a Miquel Salvador, qui més tard seria senyor d'Antella.


En aquella època ja teníem els molins que hui coneixem i el Palau s'estava construint. La gent es dedicava a la ramaderia i l'agricultura. També hi havia forn, taberna, etc. a les alqueries més grans.

I, pel que fa al text que ara us passe, és un poc enrevessada la seua història. A grans trets, us diré que té a veure amb el degollament de Miguel Fenollar, qui posseïa Planes de la Baronia, Alcoleja, part de Penàguila i 1/6 de Benasau. El mataren el 1563 i els seus béns passaren a la Corona. Joan de Brisuela, qui treballava a la recaptació general d'impostos, aprofità i comprà més tard Alcoleja (1576, com ja hem dit). Però, quant valia la 1/6 part de Benasau i per quant es podia comprar?????

Com no ho sabia envià a estes persones a comprovar-ho. Després ho comprà ell mateix... Jugada mestra!

I bo, ací teniu el text. Espere no haver-vos liat molt amb tanta batalleta!!!

(Avís: "peita", "bessant", "luisme", "fadiga"... són pagaments que la gent estava obligada a donar, els impostos. Es crearen en segles anteriors però encara es conservaven.)


El 24 de Març del 1584 s’emet l’informe jurídic donat pel Batlle d’Alcoi sobre el valor dels drets dominicals de Benasau (Arxiu del Regne de València; Batllia, Lletres i Privilegis, llibre 50 foli 74v):

“Luis Descals, batlle d’Alcoi, per ordre del Batlle General del 21 del present mes, passà personalment a Benasau, dins Penàguila, per a fer-lo justipreciar i valorar del mode que s’expressa en dita comissió. Anà amb els prohoms i pèrits Roch Asís i Andreu Mollà, d’Alcoi; Dionís Fenollar i Pere Porta, ciutadans, veïns de Penàguila; Pere Calbo i Gaspar Esteve, llauradors, veïns de Gorga, tots formals, legals i de confiança i pràctics i experts per a semblant i altres negocis.
El batlle féu que jo, el notari Pere Pellicer, ja en Benasau, llegís la comissió als prohoms i pèrits i començaren la valoració."

El Batlle els prengué jurament en nom de Déu i els 4 sants evangelis, per a que valoraren justament el lloc de Benasau i les seues heretats.

Després d’un temps, digueren al notari que: vist, passejat i reconegut molt bé el lloc de Benasau, terme i territori, tenia 19 cases, un forn de coure pa i un molí d’olí i 18 heretats i mitja, les quals paguen cada any 28 lliures a la peita real i cada casa 11 sous del besant, 3 gallines, una exabega de palla i un jornal de faena per a la vinya del Senyor.

A més hi ha en el terme un molí fariner amb una mola, lo qual ha fet i construït Mossen Loys Joan de Pujasons, Senyor de dit loch a ses despeses; al qual el Batlle general establí el solar i lloc per a la fàbrica de dit molí amb cens de 9 sous perpetus, pagadors el dia de Nadal, i amb el dret de luisme i fadiga, com consta en l’escriptura de la Batllia a 3 de Novembre any 1583. La valoració total de Benasau (més peita pagada a Penàguila pel Senyor i les gallines, palla...), són 13.000 lliures moneda valenciana, atenent que no té Loys Joan de Pujasons jurisdicció ni civil ni criminal, sinó sols la del fur. Tampoc s’inclou el molí fet pel Senyor.




Qualsevol dubte me'l pregunteu i tractem de solucionar-lo entre tots!

Ara estic llegint coses sobre l'etapa de Miquel Fenollar (compra de Planes, decapitació, venda dels béns...). Més endavant faré un altre post sobre el qui fou senyor d'Alcoleja desde 1530 aproximadament fins el 1563. Espere no cansar al personal amb tanta "història"!!!