dijous, 13 de novembre del 2014

Frainos: l'alqueria fantasma...

El riu que baixa de l'Aitana i passa per Alcoleja, Benasau, Penàguila... fins que arriba al Serpis alcoià, es coneix des de fa molts segles com a riu de Frainos. Què en sabem de l'origen d'aquest nom? Ben poc, la veritat.

Però sí hi ha alguna referència que potser algun dia servisca per a ubicar les restes arqueològiques de l'alqueria que li dóna nom doncs, segons els documents, així es deia un antic poblet morisc que, per desgràcia, a dia de hui no s'ha localitzat.

La més antiga és del 1258. En concret, en una carta escrita a Cocentaina i datada en el 21 de maig d'aquest any, es dóna a Ramon de Roset (Raimundo de Roset) quatre jovades de terra "en l'alqueria que es diu Frastina (Frainos), que està en el terme de Benaguila (Penàguila). Reg. 10, fol. 80v. MF: 125

El text complet, en llatí, l'arreplega Burns en el llibre "Diplomatariuem of the Crusader Kingdom of Valencia", Ed. Princeton Legay Library, p. 110.

Després de la conquesta d'Alcoi de l'any 1256, Jaume I va repartir les terres entre els seus soldats cristians que l'havien acompanyat en l'expansió del seu regne.

El nom de Ramon de Roset apareix, l'any 1198, com a deutor de 53 sous a un tal Pere de Tarragona, els néts del qual ho donen tot al monestir de Santes Creus. És difícil saber si aquest Roset és el pare/avi del Ramon que vindrà més tard amb Jaume I però la possibilitat existeix. AHNM, Clero, Pergamins, C. 2767, n. 3. Santes Creus. Monestir de Santa Maria.

El que no hi ha dubte és de la relació posterior amb un Ramon de Roset que apareix com a veí a la vila cristiana de Penàguila, l'any 1294 (Josep Torró: "Llibre de la Cort de Justícial de Cocentaina", Fonts Històriques Valencianes, 2009). En aquesta època es cita també a Bertomeu Roset, també com a veí de Penàguila.

En resum, com a primera referència a la desapareguda alqueria de Frainos, es pot afirmar que aquesta fou donada per Jaume I a Ramon de Roset, d'origen català, el qual acompanyà el rei en la conquesta del regne de València.

La segona (i última) referència a Frainos la trobem el 1269 quan, des de Barcelona, Jaume I adjunta a les 6 jovades de terra concedides prèviament a Pere Vidal al terme d'Ares, també les cases del rafal. Així el fa senyor d'Ares. La concesió de les 6 jovades havia estat feta pel fill il·legítim del rei, Pere Ferrandis (fill de Berenguera Alfons), amb una carta pròpia feta per Ferrandis i que el 1269 en Jaume ratifica i n'amplia (Burns, "Diplomatarum Regni Valentiae Regnante Iacobo I..."

En dit document es descriu el terme d'Ares, el qual estaria delimitat de la següent manera:



1) pel barranc de Camarell (què transita entre Ares i Beniafé);
2) pel riu major de Penàguila;
3) la mesquita que hi ha al terme de la vila de Frainos;
4) pel camí que ve de Guadalest.

Es confirma així l'existència d'una alqueria poblada per musulmans propera a Ares i pertanyent al terme cristià de Penàguila. La seua ubicació, segons les fites mencionades, podria ser a la zona on hui es troba Benasau. Una altra opció pràcticament és impossible.

El camí que ve de Guadalest a Ares és el que arriba de l'Alt de Xarquera travessant el barranc de Camarell. Hui en dia el nom d'eixe carrer és "de la Marina". El riu major de Penàguila és el que hui coneixem com a "riu de Frainos" precisament, i és el que baixa del Barranc del Molí d'Alcoleja i s'enjunta precisament sota Ares amb el rierol que ve del Camarell. Per tant, amb aquestes fites tenim ubicats els extrems sud, est i nord del terme. Per últim, la fita oest cal situar-la al que hui coneixem com a Benasau.

Habitants de Benasau manifesten que la tradició oral ha conservat un topònim conegut com a la Font de Frainos, en la baixada del poble cap al riu. Segons arqueòlegs de la zona, hi ha materials en superfície que permeten d'establir l'existència d'un nucli de població islàmic allí.

Podria ser que la font es dessecara i traslladaren la població uns centenars de metres més amunt? Encara és prompte per a afirmar-ho, però és una possibilitat ben interessant a tenir en compte.

De moment, Frainos (i la seua mesquita) continuarà sent l'alqueria fantasma fins que no apareguen noves informacions...