divendres, 28 de setembre de 2007

LA FONT DE CABRERA

Font de Cabrera
Siguiendo con el capítulo abierto por Roberto la semana pasada con el tema de las fuentes, otra de las que constituyen el patrimonio de Alcoleja es la Font de Cabrera. Situada debajo del puente que va hacia la piscina municipal, su propia posición hace que no sea muy fácil de ver, sin embargo el lugar donde se halla merece la pena llegar hasta ella.
Hay que salir del núcleo urbano por la CV-770 en dirección hacia el Puerto de Tudóns y, casi en la misma curva de la salida, a mano izquierda, está el camino que ataja hacia la piscina. El camino zigzaguea a la vez que va descendiendo en dirección al barranco de Frainós, lo cruzamos pasando sobre un puente de piedra en dirección hacia la piscina. Más o menos a unos veinte metros, a mano izquierda, hay una senda que baja hasta el mismo cauce de agua del barranco. Hay que pasar del otro lado sobre unas piedras para situarnos delante de la fuente. El agua parece brotar de una especie de pileta cubierta de musgo y helechos. Si levantamos la cabeza observaremos, encima de nosotros, el arco en piedra del puente sobre el que acabamos de pasar, y si miramos al fondo veremos una pequeña cascada del agua que baja por el barranco.

La localización GPS de la fuente es la siguiente:

Altitud: 709 mts.
30 S 0.732.412 – 4.284.231 UTM ó W 00º 19´42,6´´ - N 38º 40´31,9´´

diumenge, 23 de setembre de 2007

LES NOSTRES PARAULES: A POQUETA NIT

Hui voldria parlar d'una expressió "a poqueta nit". Als meus alumnes els fa molta gràcia quan la dic. Nosaltres la utilitzem per a referir-nos a eixe moment del dia, tan especial en què el sol està ponent-se i la claror minva, però encara ens hi veiem. Ací la gent diu "el tardet" a aquest moment del dia. És una locució molt plàstica : és un poquet de nit, però no molt. Nosaltres la usem en diminutiu, perquè al nostre poble som molt amants dels diminutius. De fet, quan anem a una altra banda, hem de frenar-nos perquè pareixem Flanders, el dels Simpson. Però sembla que l'expressió original no és " a poca nit", sinó "a boca de nit" en el sentit que té "boca" com a entrada ( boca de canó, boca del túnel....). Així s'al·ludeix a eixe moment del dia com una "boca " o entrada a un altre període llarg i fosc, que és la nit. La deformació de "boca" per "poca" i després "poqueta" és comprensible per la semblança fonètica i perquè també té sentit, encara que diferent: indica la poca intensitat de la foscor, encara incipient. No oblidem que també gastem una altra expressió molt gràfica per al mateix: "entre dos clarors". Aquesta em sembla preciosa, i és que la llengua és una font de sorpreses.