divendres, 30 de desembre del 2011

III jornada de puertas abiertas al campo




Saludos a tod@s , y antes que nada: Felices Fiestas y Prospero Año 2012.




Tras la segunda convocatoria, en esta temporada ,de jornada de puertas abiertas al campo, he de deciros , como se aprecia en la foto que acompaña el post,que hemos vuelto a ser una representación muy reducida , pero voluntariosa.Trabajamos duro en la zona del Troncho, y se ha quedado listo para una última pasada.




Sabía que íbamos a ser los que fuimos, pero mantenía la esperanza de que se presentase alguien más con el que no había podido contactar.




Para el próximo sábado 14 de enero, a las 9:30 , en la puerta de la iglesia, como siempre, hay convocada una nueva jornada de limpieza, y aunque haré la preceptiva ronda de contactos para confirmar asistencia, he querido dar noticia de antemano en el blog, para que la gente se vaya organizando , y los menos asiduos , se vayan animando.




Nos vemos pronto , pues posiblemente ,para ese fin de semana también tengamos reunión.

dissabte, 24 de desembre del 2011

BONS NADALS

El temps passa molt ràpidament, i quasi sense donar-nos compte, ja estem una altra volta en Nadal.
Des d'ací, en nom meu, i de tots els que intentem que este lloc siga un punt de trobada per a tots els que ens sentim d'alguna manera alcolejans, vos desitgem unes Bones Festes. 
Esperem que el proper any, vinga carregat de noves energies positives, i que pugam deixar enrere esta dinàmica negativa que ens està afectant  . Mentres, i per si de cas, aprofitem estos dies per a passar-los el millor que pugam
Ací vos deixe una coreografia que he estat  practicant per a l'ocasió. Espere que vos agrade.
BONS NADALS !

dilluns, 19 de desembre del 2011

Felicitacion navideña



MIS DESEOS PARA ESTAS FIESTAS TAN SEÑALADAS, PARA TODOS ,DE PAZ Y BUENA VOLUNTAD.

diumenge, 18 de desembre del 2011

GARROFER DEL DIMONI


Ací tenim una foto feta des de les eres de la caseta Ibañez. Sempre m`ha paregut extranya la planta que es veu en primer pla, es un arbust que porta allí tota la vida. Amb el temps em vaig adonar que a mes de rara, es única. Es tracta d`un garrofer del dimoni ( Anagyris foetida ) i es una lleguminosa que fa garrofetes. A l`edat mitjana era una planta d' us exclusiu militar. Els ballesters la plantaven a la vora de les torres i castells per tal de collir les garrofetes,que fregaven amb les puntes de fletxa, de tal manera que la ferida feta a l`enemic fora mortal, be per ferida o be per intoxicació, ja que la planta es tan verinosa com el "curare".
Desconec si a les eres va poder haver alguna torre, pero no seria gens extrany perque es un lloc estrategic que domina tota la vall. D' altra banda, l`era esta al peu d`una serra que es diu " Mahoma" que tampoc es un toponim qualsevol. En fi, una curiositat que si algún arqueoleg ens llig, tal volta puga aclarir. La planta está al costat de l`era mes alta, molt facil de trobar, una bona excusa per anar a vore-la en un paseig d`hivern

diumenge, 11 de desembre del 2011

Cabirol II

M'ha agradat el post de Joan sobre la possible futura arribada del Cabirol (corzo) a les nostres terres, i vaig a comentar un poc més sobre ell.
Com bé ha dit Joan, aquest herbívor fa molt de temps que va desaparèixer de la nostra Comunitat; l'explotació del medi forestal,  una agricultura invasiva que poc a poc anava prenent terrenys per tot arreu, i una sobreexplotació cinegètica va acabar per fer-lo desaparèixer. Fa al voltant de 8 anys, la Conselleria va començar a introduir en la zona de Castelló (Tinença de Benifassar) uns quans exemplars provinents d'altres regions de l'Estat Espanyol, i hui en dia, com diu Joan, la seua població ha augmentat considerablement fins al punt de poder regular-se  la seua caça.
Pel que comenta Joan, a la nostra província ja se'n veuen en alguns llocs; no puc confirmar-ho però sembla que en principi també volia introduir-se començant per la zona de Mariola i la Font Roja.
Si vos interessa saber més sobre aquest animal, podeu entrar en el següent enllaç i descarregar-vos un llibret que pot ajudar a conèixer les seues característiques.
Hi ha persones o associacions que consideren positiva la presència del cabirol ja que pot ajudar a disminuir en molts casos la propagació dels incendis en menjar herba i mantenir en bon estat el bosc.També els caçadors veuen amb bons ulls la presència d'una peça valuosa.
Però també hi ha qui pensa que podria presentar problemes en un futur: creixement desmesurat de la població (en no haver molts depredadors) que podria afectar a la producció agrícola en menjar-se rebrotims, ametlles, entrar en camps sembrats,.... Com quasi sempre, n'hi ha per a tots els gusts
Per a mi, si que  de vegades no tinc gens clar fins quin punt Conselleria valora profundament la reintroducció d'algunes espècies. En general les interaccions entre espècies que competixen per un mateix recurs (aliment, espai), la depredació o la caça, acaben per estabilitzar-les, però això necessita el seu temps i mentre això ocorre, pot crear problemes als llauradors. Una mostra la tenim amb els esquirols reintroduits també per la Conselleria, i que a hores d'ara ja són un problema. En bastants partides pròximes als pinars, les ametlles són el seu plat favorit i poc a  poc ja no ens fan tanta gràcia com en els primers temps en que la seua presència ens alegrava la vista. No ens podem posar la bena als ulls abans de començar però haurem d'estar al lloro.
En la wiki Comarques d'Aitana ja està actualitzada l'entrada del cabirol

divendres, 9 de desembre del 2011

TORNA EL CABIROL



El Cabirol ( corzo ) exterminat a les nostres serres a finals del segle XIX ha tornat a les montanyes del nord-oest d' Alacant. De moment han entrat per Fontanars cap a Villena, ja en les estribacions de la serra Mariola, i es probable que en pocs anys ( o inclus abans ) tingam eixemplars a la serra Aitana. Tot dependrá de la presió cinegetica, de fet ja te calendari de caça a la Comunitat entre Abril i Octubre. No es pot caçar amb batudes, no mes a l`espera.

El cabirol es una especie forestal mes que torna quan l`ecosistema es l`adequat, una comprobació mes del resurgir de les especies forestals front a la desaparicio de les especies vinculades al medi agrari.

dilluns, 5 de desembre del 2011

TWITTER en alcoleja.org

Renovar-se o morir, enganxar-se al tren o quedar-se a l'estació. La web canvia a un ritme brutal, el que fa uns anys era "lo més in" ara va perdent corda, i hui en dia estan pegant molt les xarxes socials: Facebook, Twitter, Google+, Linkedin...
El microblogging ens permet comunicar-nos en temps real continuament; comunicar què estem fent en eixe mateix moment; ens permet seguir una determinada persona i saber al moment què és el que està fent, pensant, ... Si tens un mòbil d'estos d'última generació (smartphone) la "locura" de la informació et pot mantindre al "dia" en tot allò que vulgues.
I tot este "rotllo" que estic contant, com ens pot afectar a nosaltres ací en el nostre Bloc?
Doncs com podeu veure, he deixat al costat una nova finestreta semblant al xat en la que podeu veure que van apareixent missatges que  la gent va publicant en un dels serveix d'eixos que parlàvem abans, Twitter.
Tal com ho he deixat, qualsevol persona que faci un tweet en el que pose la paraula "alcoleja", automàticament ens apareixerà ací. A partir d'ara, ja no cal que  entreu al Bloc per a picar en el xat; ho podeu fer des de qualsevol mòbil, també ordinador per suposat, però és més fàcil,  tenint un compte de Twitter, escriviu el que vulgau, i si conté la paraula "alcoleja", el programeta buscarà i "penjarà" automàticament el tweet.
De totes formes, seria interessant que s'acostumarem a que quan volem fer un tweet que vulgam que passe al bloc, posarem el hashtag  o etiqueta " #alcoleja ". Si veig que prenen eixe costum, al final deixaré que el widget agarre exclusivament l'etiqueta.
Espere que vos agrade.

Nueva jornada de puertas al campo

Para el próximo sábado 10 de diciembre, tenemos programada una nueva salida al monte para continuar y a ser posible terminar lo que empezamos en la última.
Todos los que quieran participar serán bienvenidos, pues hacen falta más brazos.A las 9 de la mañana en la puerta de la iglesia.
Para la tarde, a eso de las 6, también tenemos convocada una reunión de la asociación en el ayuntamiento, a la cual no estaría mal que acudiésemos los más posibles, pues se van a tratar temas de vital importancia para todos los que queremos que la asociación coja un nuevo impulso.


Os animo a todos a participar en la limpieza de la mañana , y mucho más a acudir a la reunión de la tarde.Que nadie se preocupe por el partido de fútbol: terminaremos con tiempo de sobra porque además el más futbolero creo que soy yo.

Un saludo a todos.

diumenge, 4 de desembre del 2011

PATRONAT. ENFONSAMENT


Com  ja sabeu els que em seguiu en el twitter o al Facebook, la notícia del dia, i de l'any ha sigut l'enfonsament del Patronat.
Vist com ha quedat, només podem donar gràcies que no haja matat a ningú. Tots sabem que en les properes festes de Nadal, segur que haguérem anat a sopar o de marxa, com hem fet en els darrers anys.
Ahir per la nit, estàvem a casa, amb la tele en marxa, i tot i això vam sentir una remor impressionant. Vam eixir al carrer, però com que hi havia boira terrera, i estava plovitejant, no vam vore res. Este matí ens hem assabentat de tot el que  va passar.
No sé ara què passarà;  si estava assegurat, si s'en farà càrrec el constructor que  va realitzar les obres d'acondicionament, etc... Cal recordar, com es pot vore a la placa d'inauguració, que es va inaugurar el 29 de juliol de 2006. Es veritat que no es va fer nova la teulada, però se suposa que es va revisar. De fet al video es pot veure com en alguna part de la teulada es va posar engraellat de ferro (però no a tota la teulada). En fi, supose que el alcalde ens mantindrà informats de tot açò que ha passat, i del que passarà a partir d'ara



dijous, 1 de desembre del 2011

CAIXER I OFICINA DE LA CAM AL POBLE ?

El nostre alcalde Quico m’ha enviat un correu  per a comentar-me que des de fa uns mesos la Direcció de la CAM està rumiant la possibilitat de llevar el caixer i l’oficina del poble. Ja ha retirat el que tenia en Alfafara. Les gestions realitzades per Quico, han permés que per ara no es retire. Durant quant de temps ?. No ho sabem. Però el que si que sabem tots és que la dita en castellà  “Cuando el rio suena..............” sol cumplir-se

Què ha passat amb la CAM al poble?.
Hi ha una realitat que és que el poble va a menys any rere any. Però és que possiblement la CAM encara ha corregut més que la davallada de la població.
Va passar d’obrir tots els dies, a només uns dies; de només uns dies a només un dia. Si, es podien treure diners, anaves,.... Paco molt atentament et servia. D’ahí es va passar a posar el caixer.
 Podem arribar a pensar els que encara som relativament joves, el problema que això pot portar a una persona d’uns 70 -80 anys, com per una altra banda són la majoria dels que viuen al poble?. Una targeta, un PIN, la por a enganyar-se i fer alguna operació que no se sap com acabarà?. I això de treure diners així, enmig del carrer?. I si el caixer s’enganya i en trau  menys?............ Com dic., els nostres majors ja han fet un gran esforç en posar-se al dia en totes aquestes coses que per a nosaltres poden ser rutinàries.

Es veritat que en moltes ocasions tenim el que ens mereixem. Si quan van donar estos passos, haguérem retirat la majoria de persones les pagues de la jubilació i comptes, segurament ara no estarien “eixes ments tan brillants” pensant-se donar l’últim pas.
I ara? . El següent pas que volen donar, quin és?. Tancar ho tot, ja ens enviaran cartes a casa on s’indicarà que el nou caixer es troba molt a prop : Penàguila, Benilloba, Cocentaina,... i tot un món de caixers a només 20 Km, Alcoi........
Doncs em pregunte, val la pena tindre els diners a la CAM ?  Arribats ací, què més dóna tindre’ls ací o passar-los a una altra entitat bancària que ens oferix els mateixos caixers i segurament més solvència financiera?.

Amb l’estalvi de no pagar lloguer per l’oficina i el caixer, la CAM  solucionarà tots els problemes que té?. Volen  estalviar-se “el chocolate del loro” però per una altra banda continuar enfonsant-se gràcies a la mala “política econòmica” que han tingut durant els darrers anys.
Deixe ací els enllaços a “eixa mala direcció” que ha tingut la CAM  per a que pensem si val la pena com dic continuar confiant  amb la CAM.
Notícies d’interés:

Las claves de la intervención de la CAM

El fracaso de la inversión de la CAM en México desata sospechas sobre evasión fiscal y blanqueo

Malos negocios, grandes viajes

En la CAM 5.800 millones de agujero, y nadie va a la cárcel.

La deuda de los grandes proyectos de ocio del Consell supera a la de tres autonomías


Deixe al costat una enquesta per a que pugueu picar en l’opció que considereu oportuna. Supose que no servirà de res, igual que este post, però, i “lo a gust” que et quedes.......

dijous, 24 de novembre del 2011

WEB FESTERS D'ALCOLEJA

 Perdó, perdó a tots els festers. Es veritat que em vau dir que estaveu perparant una web. Des que ens vam vore el dia de les paelles ja no hem tornat a parlar, i  la veritat, vaig un poc agobiat en la feina i no m'he assabentat de coma anaven les coses.
Vos he vist que heu posat l'adreça ahí en el xat, i a partir d'ara he deixat un enllaç permanent en l'apartat que hi ha a l'esquerra "ENLLAÇOS D'INTERES".
Moltes gràcies per l'interés i les ganes que esteu posant  per tal de fer unes bones festes .

GRAN TEMPORAL

Com dic en el titular del post, una gran temporal ha passat esta setmana pel poble.
Les medicions fetes per ma mare donen uns 303 l./m2 , que són "tela marinera"; han caigut en varios dies, però tot i així en són molts. Ja direu els que aneu al poble si ha fet molts desastres o no. En la quantitat que en son, segur que més d'alguna solsida haurà caigut.
Vos deixe amb les prediccions per als propers dies. Si piqueu sobre la fotografia, anireu a les prediccions globals de temperatura, vent i probabilitat de precipitacions

dimecres, 16 de novembre del 2011

CADERNERES EN PERILL


Les dades cientifiques mes recents de les aus vinculades al medi agrari indiquen una tendència a la baixa sense precedents a tota Europa, baste dir que les poblacions de paixarells (pardillo) han disminuit un 62% al continent.
Les caderneres, molt abundants al nostre poble fins fa poc anys estan minvant de forma alarmant. A Alcoleja tenien comportaments inedits, ja que extraien pinyons de les pinyes obertes a l`estiu.
A la tardor es juntaven exemplars juvenils que volaven pels camins i pistes menjant llavor d`olivarda i panical. Estos grups eren molt importants perque es formaven a base de jovenets que acabaven festejant, de manera que a la fi de l´hivern estaven ja formades les parelles.
No queda res d`eixos bandols, enguany no he vist mes de dos grups de 5 exemplars.
L`any 2006 va ser el primer any de la desaparicio; com que 2006 i 2007 van tindre primaveres molt gelades i plujoses vaig pensar que el vent i la pluja van tombar els nius, pero hi ha algo mes. També coincideix con l`aparicio de l`esquirol, que a la fi es com una rata arborea que menja ous.
Altra questio es la captura per a gabia, no hi ha que perdre de vista que la generalitat valenciana, en contra de les directrius europees i del ministeri de medi ambient espanyol continua donant licencies ( 4000 anuals ) per a capturar pardalets on es calcula que moren uns 100.000 pardalets a l`any ( els que no van a la gabia van a la sarten ).
I ja pèr fi, lo pitjor de tot es que hi ha una alerta europea per posible infecció de tricomones a les aus silvestres, una de les hipotesis es que la malaltia la propaguen les tórtoles ( i tenim una expansió brutal de la tortola turca ! ).
Tornant al principi, el medi agrari está molt contaminat. Els herbicides, que es gasten sense precaució, afecten a pardalets i a les persones, de fet es un producte altament cancerigen que la gent fa servir sense pensar els efectes que te.
Tal volta hi haura que tornar a les practiques agricoles tradicionals, mes respetuoses amb la vida...

dijous, 3 de novembre del 2011

AGUILA REAL




La gran aguila de les nostres montanyes i amb un niu a poquets km. del nostre poble, pero molt rara de vore al terme, on ja sabem que tenim un territori d`aguiles de panxa blanca que no les deixaria entrar mai. Les águiles reals son grans depredadors, la de la foto porta un corderet, es una imatge feta a Escocia on l`especie va ser exterminada i ara reintroduida desde Escandinavia, poden arribar inclus a matar llops i de fet les ensinistren a Mongolia per a tal fi.


En les nostres comarques cacen normalment conills, encara que está documentat que menjen també rates, esquirols ( documentat a Serra Nevada ) gralles, fardatxos,todons, etc.. fins i tot carronya quan no troben res a l`hivern.


Crien normalment en covetes a les penyes mes altes pero ocasionalment fan el niu en pi. Hi ha un cas d´una parella que cria prop de Beneixama en un pi, fa uns deu anys va traure endavant tres cries, la qual cosa es excepcional, normalment tenen dos cries i sobreviu una perque la major mata a la menor quan falta el menjar ( Cainisme ).


Les aguiles reals que tenim mes prop volen molt per Benilloba on cacen conills, no es dificil vore-les per allí. Per caçar volen a mitjan vesprada, quan la terra es calfa i pujen corrents d`aire ascendents, d`eixa manera es deixen portar per l`aire sense gastar energia, quan troben una presa, normalment conill,es situen en linia recta entre la presa i el sol, el conill atent a tot, no podra mirar al sol, perque la llum el deixaria cego. Justament a contrallum s`amaga l`aguila. Quan decideix atacar arribará a velocitats de 160km. per hora deixant molt poques posibilitats al conill de sobreviure a un atac aixi.

La real es un aguila que arriba a viure 30 anys, que es moltisim temps per un au. Al Alps encara corren legendes d`eixemplars enormes que mataven xiquets.
Mirant la foto del borreguet, tal volta no siguen legendes...












diumenge, 30 d’octubre del 2011

GOTA FREDA. 110 Litres

Ha passat, o està a punt d'acabar de passar l'anomenada "gota freda", i al nostre poble, podem dir que no ha ocasionat greus problemes.
Han caigut al voltant d'un 110 litres, "ben caiguts" ,i per tant sense originar solsides (és possible que alguna se n'haja fet) ni altres problemes que sempre es poden crear si la descàrrega d'aigua es realitza en molt poc temps. En aquesta ocasió s'han repartit de divendres a la matinada del diumenge.
 Però què és això de la gota freda?. Per què es produeix ?.
Crec que en la següent  animació vos pot quedar clar, i es pot veure perquè a la nostra Comunitat és bastant freqüent en aquesta època de l'any: atmosfera prou inestable,  mar encara prou calent i amb una gran evaporació i bosses d'aire gelat que vénen de l'oest. Quan entren en contacte eixes dues masses d'aire de diferent temperatura ,es crea una gran inestabilitat  que origina al final la descàrrega d'una gran quantitat d'aigua en molt poc temps en zones relativament pròximes a la costa.



dissabte, 29 d’octubre del 2011

El Troncho 1ª parte

Buenas a todos:


Tras el éxito de la última convocatoria , no nos queda otra que aprovechar la carrerilla cogida , y quedar otra vez, antes de que llegue el frio, que llegará, y la lluvia, que ésta sí ha llegado.Con otro arreón cómo el del otro día, terminamos este camino, y os recuerdo que tenemos pendiente de terminar el de la Vimenera.Vamos, que no nos faltan excusas para quedar más veces.


Para que recordeis el día tan "productivo" que tuvimos , aquí cuelgo las fotos, y para que se anime más gente.Os aseguro que la cerveza después sabe mejor.


Un saludo.











diumenge, 23 d’octubre del 2011

GALL DE BOSC

Arriba la tardor i és el moment de la maduració de molts fruit; agricoles i forestals.

Les bellotes també maduren i moltes son arreplegades per el gall de bosc, que les soterrarà per a menjar-les durant l`hivern. S`oblidarà de moltes que germinaran a la primavera, eixe és el motiu de que creixquen les carrasques als bancals erms, ja que les amaguen en terra blana. En aquest mes d`Octubre ja he vist a dos volant amb bellotes al bec.
El gall ( arrendajo ) es un córvid forestal i està en expansió al nostre poble per l`augment dels terrenys forestals. Els seus enemics mortals son l`esparver i l`astor. Encara que, quan el gall va en grup seran ells els que ataquen als rapinyaires, com he vist alguna volta. El gall es omnívor, menja fruits, insectes, llombrigols i depreda nius, sobre tot anant en grup, que és quan és mes valent. Crien una volta a l' any, al final de la primavera i es el corvid mes vistós de tots els que tenim a Alcoleja.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Base Aitana. Corts Valencianes: un pas més

En la següent notícia, podeu veure que les Corts Valencianes van votar a favor i per unanimitat, demanar al Govern de l'Estat Espanyol que cedisca els terrenys i immobles de la Base Aitana amb la finalitat (sembla ser) de crear un centre d'oci mediambiental. També s'observa que queda remarcat per part del Partit Socialista Valencià la necessitat de donar-li protagonisme al poble d'Alcoleja,supose que en la presa de decisions,...

Paelles al 9 d'octubre

Com bé sabeu durant el cap de setmana del 9 d'octubre els festers van organitzar uns dies de festa que van començar amb discomòbil per la nit del dissabte al patronat, el diumenge van organitzar una partida de pilota al Carrer Nou, i un dinar de paelles també al Carrer Nou. La veritat és que per a no ser ja en estiu, en les paelles va haver prou gent. Sembla que els festers no volen que dacaiga la marxa, i ja han penjat un " evento" al seu facebook per al pont de Tots Sants:  
El día 31 de Octubre, Halloween en Alcoleja. 
Al patronat 
Qui vaja disfressat, rebrà un xupito del que vulga gratis.... 
Preus anti-crisi: cubates 3€, xupitos 1€

Jo ací vos deixe un video del dinar de les paelles




dissabte, 15 d’octubre del 2011

HORNOS DE CAL EN ALCOLEJA. Autor Seri

Si vau llegir el llibre de festes d'enguany, voreu que aquest post és pràcticament el mateix. L'autor , Seri, em va comentar que en l'article del Programa de Festes hi havia algunes coses que no estaven totalment bé, i que si el passavem per ací, teníem  una bona ocasió per a posar-ho correctament i de pas, que mes gent ho llegira també.És per això que ací tenim aquesta contalla, que val molt la pena llegir-la i tindre-la ací guardada per a que sempre que vulgam pugam entrar en la història. Tant de bo tinguerem la sort que moltes altres més històries del nostre poble puguerem llegir-les o escoltar-les i guardar-les d'alguna manera. Poc a poc van desapareixent els nostres majors, i amb ells va perdent-se aquestes meravelloses històries. Gràcies Seri pel detall que has tingut amb tots nosaltres. 
Referente al artículo ¿hornos de cal en Alcoleja? del programa de fiestas del 2010, tengo que decir por una pequeña experiencia, que Alcoleja fue un pueblo calero, por los restos de hornos de cal que se encuentran en el término municipal Los hornos de cal se encuentran situados en los siguientes lugares: 2 en “el pinar de Luis el barber”; 2 en el “Barranquet del carbó”; 2 e, el “tros roig”; 2 en la “solaneta de Molinera”; 2 en el “Camí d’Aitana”; 1 en la “solaneta del molí”; 1 en Villaserra y algún otro que se me escapa. El trabajo en el horno de cal era muy duro. Cuando vendían la cal, los trabajadores se repartían lo recaudado en la venta y salían un poco más del jornal, como recompensa del trabajo tan pesado y el peligro que corrían. Se hacían a las orillas de los caminos para que así llegaran los mulos para poder sacar la cal. La piedra y la leña la llevaban a brazos los hombres. Según comentarios con Salvador Soler, “Dos peñetes”, el calero más antiguo que recuerda es el abuelo Bardisa, después le seguirían su tío Sento Bardisa y José María Molinera. Este último era un artífice de la piedra. Prueba de ello es la cantidad de muros que hay en todo el término de Alcoleja que llevan su sello. Por esta razón siempre ganaba cinco pesetas más que los demás. Para hacer un horno de cal se juntaban seis o siete hombres dirigidos por los técnicos antes mencionados. Se cortaba la leña y se hacían gavillas para transportarla, cuando tenían bastante leña se procedía a componer el horno. Para llevar la leña tenían unos palos largos como si fueran picas que, en el centro, llevaban un capazo viejo, un “esportí” o unas ramas entrelazadas para que, al levantarlas no se pinchara la cabeza, ya que lo llevaban como si fuera un paraguas. En las siguientes líneas les voy a contar una participación en primera persona en la realización de diversos hornos de cal, los sufrimientos que pasé y algunas anécdotas que recuerdo que en ellos sucedieron. En 1939 se hizo el horno del “Tros roig” (comentario de Salvador Soler) en el cual fallecería Micalet de Sopa. Este horno lo montaron el tío Molinera y Bardisa: lo llenaron de leña, como de costumbre, le prendieron fuego y se fueron a casa. Al día siguiente, cuando llegaron, notaron que había hecho movimiento y amenazaba derrumbarse. Estuvieron observándolo y llegaron a la conclusión que, haciendo una masa de arcilla y tapando los desperfectos que se habían hecho al deshacerse unas vetas de “tap” por la acción del fuego, la masa de arcilla, al cocerse, se haría fuerte y le daría la fuerza necesaria para aguantar y no derrumbarse. Se hizo la masa y el joven Micalet de sopa entró a tapar los desperfectos. Al tenerlo todo tapado e intentar salir, el horno se derrumbó pillándolo toda la piedra caliente por haber estado toda la noche quemando. No se pudo sacar y al tío José María le dio como un ataque al ver a su sobrino y no poder hacer nada. Desapareció con gran desespero llegando a temer sus compañeros lo peor pero, tras la tragedia, volvió al lugar y ayudó con gran dolor a recuperar el cadáver. Tuvieron que hacer un armazón de troncos para que no cayeran las piedras de arriba al quitar las de abajo. Según sigue comentando Salvador Soler, una señora del carrer de baix, la tía Elvira “l’asquiladora”, oía los gritos de socorro que daban los trabajadores del horno para que fueran en su ayuda. Al poco tiempo tuvieron que hacer otro horno cerca del que se derrumbó para gastar la leña cortada y poder cobrar al vender la cal. Antes de este desgraciado accidente se hizo el horno del Troncho, según Soler, le enviaban con un mulo todos los días a llevarles la comida. Le decían que “cuando dejes la carretera y cojas el camino del Troncho, dejas el mulo que vaya delante y tú te coges al rabo del mulo que él te llevará la sitio”. En 1949 se hizo el segundo horno de la Solaneta del Molí para construir el Patronato. Este horno fue mi primera experiencia como calero. Estuvimos ocupados Bardisa como especialista , Juanin de Llúcia, Rafaelito, José “el masero del cantó”, mi padre y yo y otra pareja de padre e hijo. Cuando ya estaba bastante adelantada la faena estábamos comiendo bajo un olivo y Bardisa me dijo: “chiquillo, al terminar de comer coges la garrafa y te vas al pueblo a por vino”. Rafaelito, que su mujer acababa de dar a luz unos días antes, se dirigió a mi padre y dijo: “Desiderio, si queréis yo iré y veré a mi mujer y a la niña”. La pareja de padre e hijo se opuso sin ningún motivo por lo que Rafaelito dijo que todos a cortar leña, aquéllos se negaron alegando que querían hacer la siesta y se fueron a casa dejando la brigada en cuadro. El tío Molinera, al enterarse, de lo sucedido vino enseguida ya que sabía, por experiencia que hacía falta el personal para realizar el trabajo. También yo me tuve que marchar por sentirme indispuesto por el calor y la fatiga, a mí me sustituyó mi primo Enrique. En 1950 hicimos el del Camí de Aitana volviendo a formar brigada Bardisa como técnico y como peones, Juan de Llúcia, José de Paulina, Enrique, Ángel del moreno y otra vez mi padre y yo. Esto era en febrero con un frío terrible. Estábamos cortando leña y Bardisa me enviaba a menudo, con un duro en mano, al Relleuero par aprovisionarnos de vino y poder combatir el frío, así que la garraba se vaciaba enseguida. Empezamos a quemar. Entre el día teníamos que traer leña para el día y la noche. Por el día echaba leña Bardisa y se hacían relevos para descansar. Por la noche se hacían parejas y se relevaban cada dos horas. El frío que hacía en febrero y sin una chabola, pasábamos la noche liados en una manta alrededor del horno. El horno, al empezar a quemar, saca un humo negro que no escuece a los ojos por pasar por tanta cantidad de piedra. A medida que va quemando va saliendo más blanco hasta que salen unas llamas cristalinas muy espectaculares. Terminamos de quemar el domingo y, por ser festivo, subieron del pueblo al final. Entre ellos vino mi tío Arturo y, al verme hecho un mamarracho, me dijo:” coge le montante y vete a casa y, si tienes que hacer algo, yo lo haré por ti. Se lo dije a mi padre y me dijo que me fuera. Al llegar a casa, mi madre estaba acostada por encontrarse resfriada y, al verme de la manera que llegaba después de cuatro días y cuatro noches sin lavarme ni peinarme y con la ropa hecha girones, le cayó el mundo a los pies. En ese momento en vez de su hijo, le pareció el “jesuset de la roña”. Después de esta experiencia, mi padre prefirió que estuviera “señoriteando” por el pueblo a que hiciera este trabajo diciendo yo mismo “ni tú pa mí ni yo pa ti” y me dediqué a otros menesteres. Después se hizo el de Villaserra por cuenta del propietario en el que estuvo el tío Molinera y otros. Posteriormente llegó la época del cemento y la cal se acabó. Alcoleja, julio 2011 Seri. Nota: En el pla del sirer de Arturo hay una cueva que tiene la misma estructura del horno de cal, pero está construido en la superficie, no como los hornos que, la parte baja, está bajo tierra. La cueva tiene una obertura para poder entrar en ella y el horno tiene como un triángulo para meter la leña.


Les imatges estan preses d'aquesta adreça, on per cert, podeu fer-li una ullada. És molt interessant

CORAL ALAMEDA EN FESTES 2011

Com vos vaig dir, estava pendent una gravació de millor qualitat de l'actuació de la Coral Alameda en festes. Per tant, ací vos deixe esta nova gravació que espere que vos agrade.

dilluns, 10 d’octubre del 2011


Buenas a tod@s:
Tras las oportunas gestiones telefónicas, hemos quedado un grupo de gente , espero que numeroso, el sábado 15 de octubre. a las 9:00 de la mañana ,en la puerta de la Iglesia, para salir a los caminos y darle un poco al músculo.
Lo pongo en conocimiento público para todo aquel o aquella que quiera participar.
Llevar ropa para el monte y un almuerzo.Después nos tomaremos la cerveza de rigor, antes de volver a casa para comer.
¿Se anima alguien más?

dissabte, 1 d’octubre del 2011

ACTES VARIATS FESTES 2011. Festa 9 Octubre

Bé, i a falta en tot cas, de pujar un resum més ampli de l'actuació de la Coral, ací vos deixe un video amb alguns actes diversos que vaig gravar. Pense que en conjunt, i tenint en compte els temps que correm, les festes d'enguany van estar molt bé. Esperem que les del proper any també siguen iguals o millor.


Ja hem vist que n'hi ha festers, amb moltes ganes de treballar, i sembla ser que per al proper cap de setmana ja tenen en marxa moltes activitats. Ací vos deixe el que tenen penjat al Facebook:
Dissabte: 8 d'octubre:
- A les 11:00h Campionat de dominó, cotos i escacs amb premis y medalles. 1€ per participant
- Taller de pintura i jocs de taula per als xiquets amb premi per asistència.
- A les 19:00h concert a càrrec de la "societat musical cultural d'Alcoleja".
- A les 00:00h discomòbil amenizada pel Dj Pietro Beretta al Patronat. Preus anticrisi, cubates a 3€ i xupito de caçalla a 1€.
Es rifarà un cuixot.
Diumenge: 9 d'octubre: Dia de concur de paelles 
- A les 11:00h Partida pilota, jovens vs veterans al carrer nou
- A les - 14:00h arreplegada de paelles amb dolçaina i tabal per al concurs En estar al carrer nou es procedirà a la degustació.
¡Bases del concurs!: Es pagarà 5€ per paella concursant i s'oferirà un litre de cervessa i un litre de Coca-cola Primer premi d'un Llom ibèric i una botella de Vi Segón premi botella de Café licor i un litre de Coca-cola Tercer premi un xupito de caçalla per participant.
El jurat seran els festers.

ACTES MUSICALS: CORAL I "AURORES" 2011

En aquest únic post he intentat posar les activitats que vaig gravar durant les festes (si ja sé que també en van haver més, però a tot no arribe), i que ací deixe Primerament deixe l'actuació de la Coral Alameda, que va impressionar els assistents amb un repertori molt bonic. En anar al poble, crec que podré penjar una gravació millor i més completa de l'actuació que segur que vos agradarà encara més. I en segon lloc, com tots els anys, l'aurora va estar molt present en les nostres festes, tot i que per a mi hi havia un poc menys de gent que altres anys. Però enguany vull deixar-vos també un "Rosari de l'Aurora" que també es fa a Llucena del Cid (poble de la meua dona). Com podreu vore la part musical va més pobreta perquè només l'acompanya un bombardino; no vos se dir ara mateix si és perquè enguany només hi havia un músic o és aixina la tradició. Una altra diferència respecte a la nostra és que una volta s'ha donat la volta al poble cantant, s'en torna a donar una altra, en aquesta ocasió resant-cantant el Rosari. En fi, espere que vos agrade.

divendres, 30 de setembre del 2011

Festes 2011: Disfresses

Com tots els anys, la verprà amb les disfresses i la posterior sangria i coca amb tomaca, van encetar les festes.
Molta gent disfressada i amb moltes ganes de festes

DISFRESSES 2011 from alcoleja.org on Vimeo.

ACTIVITATS ESPORTIVES ESTIU 2011

Perdoneu  per no haver penjat abans tot aquest material, però m'ha sigut impossible fer-ho abans. Ja sé que estes coses quan més properes en el temps, millor, però no he pogut.
En aquest post vaig a deixar tots els videos que he anat fent sobre les activitats esportives.
El primer és de la cloenda del "Curset de Natació", el vaig pujar amb el mòbil i per això ha quedat molt curtet.Aprofite per agrair a Jose ("el Tendre")  les bones condicions en que ha tingut durant tot l'estiu la piscina,. Chapeau!

La resta de videos són de les diferents activitats esportives i lúdiques que es van realitzar al voltant de les Festes.

Multiesports Alcoleja 2011 from alcoleja.org on Vimeo.


La participació va ser molt gran, variada i molt bona. Jo particularment em quede amb dues activitats: la partida de pilota, i el torneig de frontennis.
En la partida de pilota, perquè es van fer jugades de molt nivell, i on per a mi, Leandro es va destapar com un gran feridor. De la resta de jugadors, com sempre, espectaculars. Enhorabona i gràcies per la bona partida realitzada, i també les gràcies a la Família Manero per patrocinar-la.

Del torneig de frontennis, em quede perquè ha aparegut un gran jugador,Kike, que amb una gran potència i tècnica (juga amb la raqueta com si jugara de bragueta a pilota a mà) ens va fer pols a tots. Molt bo. Si la resta de jugadors del poble no es posen les piles, hi ha campió per a molts anys.


FRONTENNIS SENIOR 2011. Alcoleja from alcoleja.org on Vimeo.


Ah, i els juniors venen pegant !

FRONTENNIS JUNIOR 2011. ALCOLEJA from alcoleja.org on Vimeo.


Respecte a l'organització de les diferents activitats, només puc que donar les gràcies a EDU i a tots aquells/es que l'han ajudat a portar endavant totes aquestes activitats. També a Josep Maria i l'Ajuntament en general pel suport realitzat.
Un "pero" només, i ha sigut el perill que durant tot l'estiu ha hagut al poliesportiu. La cistella de basquet ha estat arrimada a un lateral, i s'han produit dos "accidents" comtra ella que afortunadament no han passat d'unes bones rascades de "xapa". Però "cuidadin, cuidadin" que no es pot abusar de la sort



dimecres, 28 de setembre del 2011

¿FONT DE GEPA?





He posat un interrogant al post perque no sé on és la Font de Gepa. Estes festes vam comprovar que s'han fet unes obres davant de la font i pareix que ha "desaparegut". Tinc entés que esta font ha sigut sempre una font de pas i per tant s'havia de deixar alguna eixida per a que puguera beure aquell que passara: persones i animals.

Hui en dia, com podeu comprovar en la foto, tota l'aigua va entubada i no podem ni puar ni beure.

La pregunta que em faig és : pot el Relleuero emportar-se tota l'aigua?
Si no té dret a agarrar-la tota, crec que les autoritats del poble haurien de fer alguna cosa per corregir esta situació.

dilluns, 26 de setembre del 2011

VII PUJADA CAMÍ VEL D'AITANA

Ací vos deixe les fotos de la darrera pujada pel Camí Vell d'Aitana. Any rere any esta activitat pareix que va consolidant-se gràcies a la participació d'alcolejans que van animant-se a conéixer el camí.
Ah! i l'enhorabona als dos jovenets que van fer tota la pujada. Són uns campions.







dimarts, 20 de setembre del 2011

AZOR





El diumenge 18 de setembre, vaig vore una parella de rapinyaires grans al barranc del Tronxo.


Estaven barallan-se. Desde lluny, i com que un d`ells era marronet vaig pensar que la cría de l`aguila estava defensan-se del Bufol, ja que es odien mutuament. Conforme s`apropaven i ja amb prismatics vaig comprovar que es tractava de dos individus d`astor ( Azor ) i que un d`ells era inmadur.


Semblava que un pare estava expulsant a un fill ja creixcut del territori. Desde fa uns anys he vist Astor al poble en tres ocasions, mai pensava que criaven ací, pero vore un inmadur ens dona pistes de posible niu. Tenint en compte que l`astor es un depredador especialitzat, arribe a la conclusió que es la resposta de l`ecosistema a l`explosió demogràfica d`ardilles.



Una plaga de roedors fará arribar abans o després el depredador corresponent, i l`astor sap com fer-ho ja que combina unes ales relativament curtes i una cua molt ampla ideal per maniobrar dins del pinar. Tal volta per aixó, perque fan vida dins del bosc es fan tan dificil de vore-los. Seguirem esperant futures observacions per poder arribar a mes conclusions

diumenge, 11 de setembre del 2011

AGUILA CULEBRERA

Fa unes setmanes, en vespra de festes, L`amic Rafa Molla em va comentar que havien vist quatre águiles desde la piscina. A mes, estaven segurs de que totes eren de panxa blanca. Si estiguerem al any 2009 cap problema, fa dos anys van tindre dos cries i les 4 volaven juntes al final de l`estiu.

Com que enguany no mes tenen una, explicarem de que tracta aquest misteri. Encara que ja habreu endivinat que es tracta d`un eixemplar de culebrera
Hi ha un territori d`aguila culebrera que s`exten desde Benifallim fins Alcoleja, al nostre poble tenen l`extrem del seu territori. Ja vam dir que les nostres águiles son molt agresives, explicaré ara perque toleren a les culebreres.
Desde la perspectiva de les águiles de panxa blanca, una culebrera es un águila mansa, mai les furtaría el niu, perque crien en pi . Tampoc tenen competéncia pel menjar, ja que no mes mengen serps i fardatxos, i per damunt de tot mai le matarien una cría, així que la toleren. A mes, son rapinyaires molt grans i no convé barallar-se sense motius, perque les ferides podrien ser fatals, també hi ha que dir que no venen quasi mai.
Les culebreres arriben d`Africa en primavera, crien en un pi una sola cría a la que alimenten de serps ( 300 a tot l`estiu ). A Alcoleja es veuen normalment per l`alt de Mahoma, calcule que tenen el niu als pinars que hia damunt de la Torresena, a voltes es veu com planejen amb la serp penjant del bec, tot un espectacle, al Octubre volen al Africa subsahariana.
Vos dire que la territorialitat de les águiles no es cap broma, de fet tenim un niu d`aguila real a menys de 5km del poble i no venen mai ( no poden ). en 30 anys d`observacions no mes les he vist una volta. Altre dia parlarem de les águiles reals i de les seues técniques de caça, que son molt interesants

dimecres, 7 de setembre del 2011

Problemes per a publicar al Bloc

Ja fa uns quants dies que dóna errors per a poder publicar una entrada. Per a tots els que voleu publicar alguna cosa, per ara, entreu per la següent adreça http://draft.blogger.com/home i podreu publicar. Ha canviat bastant l'estructura però tampoc és massa complicat. Es possible que d'ací uns dies ja es puga entrar igual que es feia abans.

dilluns, 29 d’agost del 2011

dilluns, 22 d’agost del 2011

Programa Festes d'Alcoleja

22-8 Matí Piscina Campionat c23otos i natació.
Vesprada Camp. frontennis i futbet al poliesportiui camp. de cotos i dominó al Bar Aitana.
23-8 a les 19,30 concert Banda de Música d'Alcoleja al Patronat
24-8 A les 7h. pujada camí vell Aitana. A les 18 h.partida de pilota. A les 22 h sopar plaça
A les 23 entrega premis.

25-8 A les 12 volteig campanes. A 20:30 les disfresses i després coca i sangria. A 23:30 discomòbil
26-8 A les 10 despertà A les 12:30 passacarrer
i missa cantada per la SMC d'Alcoleja a 13h. E
A les 20h gran concert mexicà pel"Cant i corda" de l'associació d'amics de la música de Callosa
A 00:30 Orquestra Tabarca
27-8 A trenc d'Alba l'Aurora. Missa a les 13h i picadeta posteridor al Patronat. A les 18:30m vesprada dedicada als Majors amb actuació Coral Albaladre. A 21h. processó. A 00:30 orquestra Monduver
28-8 A les 13 missa i posterior picadeta. Ales 18:30 actuació coral Alameda a l'esglesia. A les 21 processó i posteriorment castell pirotècnic. A 00 h.teatre a la plaça.
29-8 A 10h. missa dels difunts. A les 14:30 menjada de paelles a la plaça
Perdó per l'estil tipus SMS que he fet però és que escriure amb el mòbil és complicat

dimecres, 17 d’agost del 2011

Ruta Alcoleja - Guadalest

He estat esperant a que Juan(in) penjara les fotos de la Ruta que van fer des d'Alcoleja a Benifato a peu un dia abans que jo la fera en bici; però com que ja han passat bastants dies, i no veig "ante"; al final faig jo esta entrada i a vore si aixina li agarra vergonya i es decidix a penjar ell eixes fotos tan boniques que va fer.
El passat dia 10 el meu fill i jo vam pujar a Aitana, i com que el dia va eixir plovitejant, no eixia el Sol i feia poca calor, una vegada estàvem a la Font de l'Arbre, vam decidir anar fins a la Font de Forata, i després ja voríem què passava.
Per anar a la Font de Forata en aquesta ocasió vam anar pels Clavillons, de manera que es va molt pla, i després tot i que hi ha una bona costera fins la font, a mi personalment se me fa menys pesada que si agarres el camí que eixint des de la mateixa Font de l'arbre va per mig del pinar i que també el porta al mateix lloc.
El trajecte des de la Font de Forata fins a Benifato ja el vaig penjar en el seu moment, però en aquesta ocasió l'he penjat a wikiloc amb el seu track corresponent per si algú se'l vol baixar a un GPS o a un smarphone. · Si piqueu sobre la paleta verda podreu treure més informació

La ruta des de la Font de Forata està bastant mala per anar en bici,amb alguns llocs ons l'has de carregar, però val la pena pel paisatge que veus.Això si, al video podreu comprovar com un error et pot fer caure damunt d'un eriçò ("coixinet de monja") i comprovar les seues "carícies".
No es vam conformar en arribar a Benifato i vam baixar a dinar i gaudir del paisatge a Guadalest. La tornada cap Alcoleja ens va fer recordar que "tot el que baixes, després ho has de pujar"; però això ja és una altra història. En total una ruta de vora 50 Km. que torne a repetir val la pena.

Font de Forata-Guadalest from alcoleja.org on Vimeo.


* Aprofite per a fer-vos un enllaç a una notícia relacionada amb el tema que ha eixit hui precisament a valenciaplaza.com que segur que vos agradarà llegir-la

dimecres, 3 d’agost del 2011

buenas vacaciones



Os deseo a todos los amigos de Alcoleja.org, unas "refrescantes" vacaciones, y no es por daros envidia. La foto fué realizada a las 6,30 de la mañana con el "fresquito" del Mar Menor.Un saludo para todos.

dimarts, 2 d’agost del 2011

GERARD PIQUÉ BERNABEU

Doncs, efectivament, es tracta de Gerard Piqué.

A principis de juliol, Antonio, "el del xalet" em va soltar la "bomba".
Piqué, el futbolista del Barça, net d'Amador Bernabeu que ha sigut durant anys vicepresident del Barça en l'època de president Nuñez té arrels alcolejanes.
Resulta que el pare d'Amador Bernabeu era d'Alcoleja, va emigrar a Catalunya, allí va nèixer ja Amador, i a partir d'ahí, més o menys ja sabeu el que vé.
La mare de Piqué  és  Cap de la Unitat de Danys Cerebrals Adquirits de l'Institut Guttmann i presideix la Societat Espanyola de Neurorrehabilitació. Com podeu vore és alguna cosa
a més que la mare de Piqué tot i que ara com sol passar en moltes ocasions deixes de ser qui eres i passes a ser el pare de...
Una gran notícia que un jugador amb un present i un futur tan brillant tinga arrels alcolejanes.Fins ara no he tingut possibilitat d'arribar a contactar amb Piqué i vore si li fem arribar que té unes "arreletes alcolejanes" i ens dedica algun tweet.Està difícil però ho intentaré

WIKI: COMARQUES D'AITANA

En bastants ocasions quan es crea una Wiki, l'objectiu sol ser recollir dades aparentment científiques d'un tema.
 Aquest no és l'objectiu d'aquesta. El que es pretén és que siga un lloc on qualsevol persona de les rodalies, comarques, indrets propers a la Serra Aitana puga aportar diferents tipus d'informació (històrica, popular, de natura, de tradicions, etc.) des d'una perspectiva més personal i propera. Així doncs, podem posar comentaris, imatges recollides per nosaltres, dites populars, costums i en definitiva dades de qualsevol tipus que contribuïsquen a construir un espai ric, fet per tots els que estimem i coneixem aquest indret tan bonic.
Sabeu que ja teníem  en marxa unes wikis només referides al nostre poble, però he estat donant-li moltes voltes a l'assumpte, i pense que no era eixe el camí a seguir. Considere que no podem tancar-nos només al nostre poble, que devem obrir-nos a les rodalies, als pobles del costat.
El tema també és més complicat del què sembla. Fins  on podem arribar?. Per què fins ací i no fins allà?. Com voreu, jo he marcat sobre el mapa uns límits, però en absolut es tracta d'un tema tancat, poden estirar-se els límits o fer-se més curts.
I perquè he posat el nom de "Comarques d'Aitana". Aitana està perquè esta clar que és la serra més important de la zona. I el nom de comarques ?. Ací, si que no ho tenia massa clar, podia haver posat "rodalies d'Aitana" o "Al voltant d'Aitana". En fi, al final em vaig decidir per comarques, en pensar que Aitana i proximitats pertanyen a varies comarques, i que podia ser una bona idea.
El tema ens pot assustar en principi, però no és tan complicat. No es tracta de que només es vaja construint per especialistes. Qualsevol de nosaltres pot anar pel camp,  agradar-li una planta o un animal i fotografiar-lo, encara que no sap ni el nom vulgar ni el científic, però pot enviar-nos les fotos, i ja ens encarregarem d'intentar buscar-ho nosaltres, o buscarem algun especialista per a que ens ajude. Si eixa persona sap coses, o s'encarrega ella mateixa de buscar la informació, de penjar-la en posts ( siga del nostre poble o d'un altre), o millor encara d'afegir-ho a la wiki, ja serà la repera, ell tot sol haurà contribuit fins al final.
Podeu imaginar-vos si açò tira endavant, el bé que ens pot fer a tots els que hi participem, crec que ens serviria per a conèixer molt millor tot el nostre patrimoni natural, històric, etc. A conèixer indrets que estan ahí al costat, en Penàguila, o en la Torre, Sella,.... i que ni sabíem que existien; o que una planta ací li diem un nom vulgar i a Tàrbena o La Nucia  en té un de molt diferent.

Ací al nostre Bloc, deixaré un enllaç permanent en la part esquerra , concretament  en WIKIS. POSTS MONOGRÀFICS, i en 1. WIKI COMARQUES D'AITANA per a que hi pugam accedir directament; i sempre que hi haurà una novetat penjada en la wiki, jo faré un post per a que així tots s'enterem.
I com es pot participar en la wiki?. Doncs aquelles persones que estiguen interessades han de fer uns passos:
 A) Persones que no tenen obert un compte en wikispaces
1. Anar a l'adreça http://comarquesdaitana.wikispaces.com/
2. Picar en Únete
3. Picar en create an account Amb aquests passos aconseguirem donar-nos d'alta en wikispaces
4. Unir-se a este wiki i apareixerà una pantalla on ompliràs les dades que et demana. Això farà que m'arribe a mi un correu amb la teua sol·licitud, i a partir d'ahí vos enviaria jo un correu per a acceptar-vos (en el correu enviat per mi potser hi ha un enllaç en el que heu de picar pera confirmar)

B) Persones que ja tenen obert un compte en wikispaces
1) passareu directament al punt nº 4 :  Unir-se a este wiki

En fi, en les nostres mans està que tingam en un lloc tot allò que forma part de nosaltres. Als alumnes sempre els dic que quan més coneixes una cosa més la vols, i més la cuidaràs, també ens ho podem aplicar en aquest cas

diumenge, 31 de juliol del 2011

ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES .pista 3

Bé, acabem amb l'endevinalla.
Se'l considera com el "Kaiser" espanyol tot i que per a mi encara està lluny de ser-ho
I la segona part de la pista és que el seu avi ha sigut   vicepresident  .

"Blanc" i en botella no és.

dijous, 28 de juliol del 2011

Hervé Mollà. "Un alcolejà" a França

Quan en més d'una ocasió diem que este bloc és una finestra al món, no estem dient cap mentida.
En el darrer any i mig han hagut més de 14,000 entrades des de dintre d'Espanya, i unes 600 d'altres països.
Doncs, hi ha una sèrie d'entrades que provenen de França (260), i en un moment concret va passar el següent:
En el post que va fer Dani : La població d'Alcoleja en els últims 500 anys va haver una persona que va fer el següent comentari:
Hola a todos los lectores de este blog y especialmente a algunos primos que quizas tengo en Alcoleja.
El abuelo de mi abuelo quien se llamaba Agustin Molla (casado con una Antonietta Catala) era uno de la poblacion de Alcoleja en los anos 1850. Emigro a Algeria en 1871 con su mujer y sus jovenes hijos y hijas. Murio ahi en 1881.
Este blog que se trata de Alcoleja antigua y actual es muy interesante (es incredible que un pequeno pueblo de 200 personas tiene un blog de este qualidad !) y me permite descubrir un muy bonito lugar natural. Sin embargo es un poquito difficil para mi leer los articulos porque mi lengua es el frances y entiendo tambien (muy mal, como notician) el castellano pero no el catalan.
Me gustaria mucho visitarlos un dia o otro. Cordialmente.
Hervé Molla
herve-molla@voila.fr

No direu que no vos emocioneu en llegir açò.

Bé, doncs, em vaig posar en contacte per correu amb ell, i sé que viu a uns 130 Km de Paris, que és artista, i que realitza exposicions. D'Espanya coneix Madrid, Barcelona, Cantàbria, i que li agradaria molt saber si algú de nosaltres sap alguna cosa de la part de la seua família que va poder quedar ací al poble.
En aquest enllaç podeu veure la informació que he trobat d'Hervé
Seria interessant que preguntàrem a algú dels nostres vells per si recorden alguna cosa. Ja sé que han passat molts anys i que serà complicada la cosa,; però segur que si algú vol fer un poc d'investigació (durant estos dies d'estiu) , als llibres del registre que hi ha a l'Ajuntament es podria trobar alguna cosa.
 Anime'm-se i a vore si entre tots trobem alguna informació i o bé la penjem ací, o li la passeu directament per correu a Hervé


ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES .pista 2

El famós en qüestió està de "rabiosa" actualitat. Ha començat a preparar-se per afrontar nous reptes.

En els comentaris a la primera pista, també hi ha alguna cosa que vos pot ajudar

dissabte, 23 de juliol del 2011

ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES

A vore si em dieu, el nom d'un famós que està molt de moda actualment, i que el seu besavi era d'Alcoleja.

Primera pista. En condicions "normals" el seu avi ja  és el suficientment conegut o famós com per a  que ací ja haguerem parlat d'ell, però el que són les coses, ara és més conegut per ser  "l'auelo" de ... que pel que ha sigut, i continua sent....

dimecres, 20 de juliol del 2011

XARXA D'INTERNET PER A TOT EL POBLE? guifi.net

Des de fa ja un temps, està funcionant el que s'anomena guifi.net , si ,amb g.
Està funcionant ja en bastants pobles. Per ací per la província de Castelló  hi ha pobles com el nostre que tenen accés tots els veïns a internet. Els diferents Ajuntaments s'han posat en contacte amb gent que posa en marxa la xarxa i en pocs diners s'habilita l'accés a tothom. Fins ara tenien més o menys el que tenim nosaltres al poble, on un router inhalàmbric de curta distància oferia internet en les rodalies de l'Ajuntament.
A la província d'Alacant també hi ha pobles que ja ho tenen com podeu veure en aquesta captura que he fet.
Seria molt interessant que l'Ajuntament nostre es posara mans a l'obra (està present en el programa electoral com podeu veure si piqueu ací) i realitzara els tràmits oportuns ja siga mitjançant aquesta tècnica o una altra per que tots tingueren internet.

Si voleu saber més sobre el tema podeu picar ací

"La dama de gris" de Leandre Iborra

Ja fa temps vaig postejar que el nostre amic Leandre va obtenir el Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado per la novel·la La dama de gris.
Bé, doncs en aquests primers dies de vacances me l'he llegit i vos he de dir que val la pena.
Sense ànims de fer de crític literari, vos comente per damunt de què va, i a vore si vos animeu.
La novel·la està situada en Alacant i més concretament en els anys  70, en el periode immediatament posterior a la mort de Franco i narra una època molt dura en la que per a uns (els d'esquerrses), la democràcia avançava  molt lentament (o gens) i per als de "dretes" en canvi massa ràpida (La transició). Eren uns temps difícils, on els moviments d'estudiants estaven molt presents, i també on les "forces vives franquistes" es negaven a perdre poder.
Basant-se en la mort de Miquel Grau el 1977, Leandre intenta (pense jo) crear una història que ens servisca per a recordar uns temps que mai havien d'haver passat, i fer-nos estar al "loro" per a que no tornen a passar.  Només si coneixes el passat, pots no cometre els mateixos errors!.
Si bé  la visió de l'època està vista des de la part més dèbil (els torturats), també té temps d'entrar en la part més íntima dels torturadors.
En definitiva, animeu-se i llegiu-la. Hi ha moments en què em vaig sentir molt trist però també és veritat que deixa les portes obertes a l'esperança i pense que indubtablement sense gent com Miquel Grau el camí seguit en la transició no ens haguera portat fins ací.
La dama de gris  2011 - BROSQUIL EDICIONES S.L. - ISBN13 9788497955737

¡¡Ehoooo!!!!! ¿Hay alquien aquí?


Observando las montañas que rodean Alcoleja y sus innumerables cimas, me vienen a la memoria las duras jornadas de trabajo, en contacto con la naturaleza, limpiando el camino viejo de Aitana, o como las últimas veces, el de la Vimenera.
La primera “pujada” fue en el 2005, el año pasado se cumplió la VI y este agosto próximo vamos a por la VII.
Pero ¿por qué hablo de recuerdos si esto se supone que acaba de empezar? Por fin somos una asociación, fundada el 26 de agosto de 2009, inscrita en el Registro de Asociaciones de la Generalitat Valenciana el 20 de enero de 2010, y con número de identificación fiscal , va a hacer ahora un año, desde el 22 de julio de 2010.
Lo conseguido es un gran logro, pero no el final del camino. Otros grupos de gente, amigos o conocidos con aficiones comunes por cualquier otro tema, han querido formar una, y se han quedado a mitad del mismo.
Es difícil mantener activa cualquier asociación, compuesta por gente dispar en edades, trabajos y obligaciones familiares, como también es cierto que el lugar común que nos une, Alcoleja, todavía no tiene piernas para marcharse y cambiar de sitio, y siempre nos da una segunda, tercera o cuarta oportunidad .Todos sabemos dónde está y le tenemos reservado un rinconcito especial en nuestros pensamientos. Y cómo he dicho antes, no nos dejará plantados aunque nuestras ausencias puedan ser más o menos largas.
Sin embargo, por eso mismo, debemos corresponder y de vez en cuando sacudirnos la pereza de pensar que todo sigue igual y nada cambia, que Alcoleja siempre estará ahí, esperándonos, pues aunque ella no nos lo diga, también espera que hagamos cosas para que se sienta guapa, querida, viva.
Cómo nuestra asociación, pues si no hay actividades no hay movimiento y como dicen que este se demuestra andando, y esto último nos gusta hacerlo, aquí lanzo este mensaje para los que quieran doblar el espinazo limpiando algún camino o fuente, el último fin de semana de julio.
Pero si los calores estivales no permiten este tipo de actividades al aire libre, para lo que no tenemos excusa, es, para reunirnos tomando una caña, vernos las caras y demostrarnos que estamos aquí, que no estamos de vuelta, porque nunca nos habíamos marchado.

Post data: Yo no seré el más indicado para reprochar nada a nadie, pues también falto a muchas reuniones y estoy “ausente” largas temporadas, por lo que el escrito es más bien una autocrítica. Simplemente he querido hacer una llamada de atención para que vayamos tirando del carro de vez en cuando (esta vez me ha tocado a mí) sino queremos que se nos pare.
Ir dejando algún comentario en el post, indicando si el sábado 30 o el domingo31 sería un buen día para vernos. Según las respuestas recibidas se hará una convocatoria formal.

dissabte, 16 de juliol del 2011

LA CRIA DE L`ÀGUILA

Encara que la foto es roïna és interesant. Es tracta d' un Esparver ( gavilán ) que es veu en la part superior esquerra atacant i expulsant del seu territori a la cria de l`àguila de panxa blanca, que está a la part inferior dreta.

L `esparver es massa ràpid per a que l`àguila es puga defensar, així que fugirá.
A Alcoleja está comprovat que les àguiles maten esparvers mentres planejen comfiats buscant pardalets, en eixos moments el xicotet rapinyaire no pot imaginar que ell mateixa és
el pardalet, i que un gran caçador planeja per damunt d`ell.
Per això odien les àguiles i les fan fugir dels territoris de cria. La foto està feta al Tronxo el 10 de juliol de 2011. (Per visualitzar-ho millor feu clic en imatge)

dilluns, 4 de juliol del 2011

AGUILES

Desde fa poques setmanes, es pot vore un àguila solitària volant pel nostre poble. Es de color marró amb la panxa color ocre intens. Es tracta d`una cría, i es que les nostres águiles, una parella histórica de aguiles de panxa blanca ha culminat amb exit la cria d`enguany. Arrere queden les setmanes que el pollet ha pasat inmobil, en un fragil niu, dalt d`una paret. Ara per fi, vola i entrena els seus muscles, mentres els pares cacen per a ell. L`eixida del niu no es casual, els pares sincronitzen la cria començant a covar ja en febrer, amb l`objectiu de que el fill vole quan hi ha abundància de conillets. La jove águila estará en Alcoleja fins la tardor, quan arriben els frets volará cap al sud concretament a la serra d`Escalona. Aquesta serra, entre Alacant i Murcia te una abundància extrema de conills, i sobre tot, al no tindre penyasegats de pedra, no te parelles territorials i per tant els inmadurs poden viure tranquils.

Quan arribe la primavera, un fort sentiment anomenat " filopatria" fara que la nostra cria torne a Aitana. Els seus pares ja no la reconeixerán i la tractarán amb molta agresivitat, per la qual cosa, la jove águila volará cap a altra muntanya propera fins trobar parella, tal volta les cries d`altres anys viuen al Puig Campana, Mariola, o serres de València.
Les águiles de panxa blanca ( Hieraaetus fasciatus ) son sedentèries i defensen el territori amb molta agresivitat. Al nostre poble hi han hagut casos d`agresións a humans que anaven al niu.
Grans rapinyaires com l`águila reial o el voltor no s`atrevisen a entrar a Aitana.
Tots tenim que estar orgullosos de tindre al poble una parella d`aguiles, hem de tindre en compte que están en extinció. I els caçadors que no es preocupen; ¡¡ les águiles cacen en 10km. a la reona !! volen per Benasau, Benilloba, Penàguila, Confrides, Sella...

dilluns, 6 de juny del 2011

Diputació demana la cessió gratuita de la Base

En diferents mitjans de comunicació podeu veure que en un Ple de la Diputació d'Alacant s'ha demanat la cessió gratuïta de la Base. Si llegiu  els enllaços veureu que també s'indica que l'Ajuntament d'Alcoleja podrà participar en els acords que s'adopten.
Las Provincias
El Periodic.com

dimarts, 24 de maig del 2011

El Club Ciclista Ibense organiza la 1ª edición del Tour del Juguete

El Club ciclista d'Ibi va  a organitzar la 1ª Ruta cicloturística per les muntanyes alacantines. Està previst que siga el dissabte 4 de juny. Passara entre altres pobles pel nostre. Piqueu en l'enllaç per saber més sobre el tema, i per si voleu apuntar-se i passar el dia

*foto presa de http://www.diariodemallorca.es

Base Aitana: un pas més

En notícia apareguda en diversos mitjans de comunicació es parla dels passos que van a seguir Diputació i el nostre poble en el tema de la Base. Piqueu ací i podreu veure la notícia

dilluns, 23 de maig del 2011

RESULTATS ELECCIONS AUTONÒMIQUES I MUNICIPALS 2011

Segons les dades proporcionades a la RTVV a la 1:03 del dilluns 23, els resultats que s'han obtés al nostre poble són:
ELECCIONS MUNICIPALS:

Nombre de meses: 1
Cens escrutat: 179 (100%)
Total votants: 179 (100%)
Abstenció: 0 (0%)
Vots en blanc: 7 (4%)
Vots nuls: 4 (2,23%)
Total regidors: 5

PartitN. votsPercentatgeTotal regidors                    Eleccions de 2007
P.S.O.E.9856%4                                                     3
P.P.5028,57%1                                                     2
 -------------------------------------------------------

ELECCIONS AUTONÒMIQUES:  Escrutat el 100%  (dades de la web gva.es)

2011 2007
Total votantes 160 91,43% 86,53%
Abstención 15 8,57% 13,47%
Votos nulos 1 0,63% 1,20%
Votos en blanco 5 3,13% 2,40% 

Candidaturas más votadas - Porcentaje de votos
PP 53,75%
 
PSOE 33,75%
 
COALICIÓ COMPROMÍS 3,75%
 
EUPV 1,88%
 
FA 1,25%
 
UPyD 0,63%
 
OTROS 1,26%  

A nivell de Comunitat; a les 1:15, els resultats penjats a gva.es són:
Escrutado 95,32%

2011 2007
Total votantes 2.365.096 71,17% 70,17%
Abstención 957.969 28,83% 29,83%
Votos nulos 38.696 1,64% 0,67%
Votos en blanco 58.202 2,46% 1,40%
 
A la vista dels resultats, podem veure que s'ha mantingut al nostre poble la tendència que va começar al 2003: a nivell local ha guanyat el PSOE, i en les Autonòmiques el PP.
Crec que una vegada més, es demostra que a les eleccions a l'alcaldia, com passa en pràcticament en la majoria de pobles, els candidats són el que marquen la tendència de vot, independentment del partit pel qual es presenten.
En fi, enhorabona als guanyadors, i als que han perdut, a analitzar què és el que s'ha pogut fer malament per a obtindre aquests resultats.
Per part meua, només donar les gràcies a uns i altres per presentar-se a realitzar una tasca tan complicada com és la de governar un poble.