dilluns, 24 de desembre de 2007

ALCOLEJA.ORG: JA ARRIBA EL NADAL...I CAP D'ANY

ALCOLEJA.ORG:PROPOSTA DE CAP D'ANY.

hola!! Som Elena i Lorena, em tingut un problema a l'hora de poder inscribir-se en el blogger,aleshores em tingut que utilitzar la identitat de L'Edu,jejeje.
El nostre grupet d'amics proposa per a la nit de cap d'any, a part de sopar, fer festa en el patronat i PASAR-SEU MOLT BÉ!!!!,podriem disfresar-se cadascú del que vullga, pero que siga graciós jejeje.
Esperem que vos agrade la idea i participeu, nosaltres ja el tenim "miraet".
BON NADAL A TOTS I PROSPER ANY NOU 2008.
PD:Rafa no o poses tan dificil per a entrar....o ens tindras que explicar,que nosaltres també volem participar.

dimecres, 19 de desembre de 2007

BASE AITANA

L´altre dia vaig comentar que es deurien de fer propostes per a un nou us de la base. El mateix dia Quico eixia a la prensa reivindicant per a la base una residencia de tercera edad i de retiro per als militars. En fi, als iaios els vendria millor viure al poble, de fet tenim Asilo, no?.
En Tollos ja tenen experiencia de fer una residéncia dins del poble. D´altra banda, deixar als guelos alli soletes al port de tudons en la fretorrera que fa alli dalt, em fa fredat de pensar-ho.
Els socialistes proposen un albergue juvenil i de voluntaris per a vigilar la natura. ¿ I qui els vigila a ells ? crec que no necesitem " guardabosques " a mes aixó ho fa la conselleria, no hi ha que solapar serveis
Respecte de la residencia pera militars retirats crec que ja tenen millors ofertes, a mes, després de mig segle d´us militar ja n´hia prou.
La meua proposta es dins del contexte de la " alianza de civilizaciones " de Zapatero fer a la base un centre d´interpretacio per a la pau en el contexte dels pobles del mediterrani, ja se que sona grandilocuent pero aquesta idea l´agafa un espabilat del psoe, la remena ben remená i tenint en compte que la base es de l éstat i poden fer lo que vullguen... tot es cuestió de que ho tingam clar nosaltres perque algu fará la gestió de la base, i si no donem les nostres idees , altres les donarán. ¿ Que penseu ?

dimarts, 18 de desembre de 2007

TEATRE A L'ESGLÉSIA

Aquest pròxim dia 29 de desembre, els xiquets i xiquetes d'Alcoleja faran a l'esgésia una representació teatral del Betlem com s'havia fet tots els passats anys exepte l'any passat. Encara que este any es un poc especial perquè entren en joc tres personatges nous. Si voleu saber qui son, vingueu a veure'l.

Com que l'any passat no en vam fer cap, aquest any, gràcies a MªAmparo que ha elaborat els guions, els xiquets i xiquetes poden assatjar el Betlem per a que els isca el millor possible, després del Betlem, com tots els anys es cantaran unes nadaletes.

Finalment, els que preparem i fem el teatre, convidem a tota la gent que hi vulga assistir. Qui vinga a veure el teatre, no s'arrepentirà i passarà una estona molt divertida.

CINEMA I DISCOMÒBILS NADALENQUES

A Alcoleja, aquestos Nadals farem cinema, al patronat per a que tots els que vulguen vindre passen una vesprada molt agradable i esperem que també siga divertida. Les pel·lícules que posarem, seran per a tots els públics, encara que si em posarem una que no fóra així, ja l'anunciariem.

També aquestos nadals farem algunes discomòbils, per a que tota la gent que tinga ganes de passar-s'ho bé i de moure el cos i ballar una estona, ho puga fer. Els dies de la discomòbil els anunciarem amb un poc d'antelació, ja que encara no els sabem els dies. Però segurament el dia 31 de desembre, després de les campanades, per a celebrar l'arribada d'un nou any en farem una.

I amb açò Els Festers Jóvens d'Alcoleja els desitgen uns Bons Nadals i un Feliç Any Nou.

diumenge, 16 de desembre de 2007

LES NOSTRES PARAULES: CODOLLA O CADOLLA

El passat 27 de novembre Joan en un comentari a propòsit de la Font del Grifo va anomenar la paraula caolla, que a ell li sonava com a pròpia del Baix Vinalopó. A mi em va vindre de seguida al cap una paraula que deia ma mare molt semblant, codolla, per a anomenar unes bassetes que es fan en els clots de les penyes quan plou. Ella deia que allí , efectivament, bevien els pardals.En la seua mentalitat tan franciscana, és com si Déu haguera fet eixos forats perquè els ocells no es moriren de set. Als nostres bancals d’Olcina o del Calvari n’hi havia dos, una al costat de l’altra, a l’estiu buides i a l’hivern quasi sempre amb aigua, més o menys, segons els anys. Jo hi jugava amb el fang mentre els meus pares collien olives. A l’estiu també eren boniques perquè semblaven talment morters. Resultava difícil per a mi comprendre per què precisament s’havia fet un clot tan perfecte només en eixe rodal de la penya. Potser allí la roca era més blaneta i l’erosió havia treballat a destall? O és que precisament damunt d’aquell trosset de penya, en algun temps molt antic, hi queia una fonteta o simplement una gota contínuament?

He trobat la paraula escrita de dos maneres diferents, cadolla i codolla. És natural que al Baix Vinalopó on es mengen moltes –d- intervocàliques s’hagen menjat aquesta.

He buscat l’etimologia de la paraula i no sembla gens clara. L’Alcover i Moll la relaciona amb caduculus, diminutiu de cadus que en llatí significa “gerra, vas” per allò de la forma còncava . Però diuen que és un origen poc probable, supose que pel fet que les –d- intervocàliques llatines solen desaparéixer i en cadolla es manté.

En un altre diccionari diu que és una paraula pròpia del català occidental, segurament procedent d’un mot de llatí vulgar, catulla, d’origen incert. Aquesta paraula podria ser preromana o formada per creuament de la paraula llatina catinus ( plat, llibrell, buit natural) i la paraula cèltica tullo (forat, clot). Aquesta hipòtesi no em sembla tan descabellada perquè en valencià tenim la paraula “toll” d’origen incert, que es relaciona amb eixa arrel celta. I potser el topònim Tollos, del qual es diu que és la variant mossàrab del plural “tolls”. La unió de les dos arrels vindria a ser una cosa així com “buit- toll”.

En conclusió, sembla que l’etimologia de la paraula, encara que incerta, ens remet a arrels que signifiquen “cavitat buida i còncava”.

divendres, 14 de desembre de 2007

Base Aitana 2

Tal i com ha informat Joan, al llarg de la setmana passada, en diferents mitjans de comunicació ha eixit la notícia que les instal·lacions de la Base Aitana durant esta setmana han deixat d'utilitzar-se, i que els militars estan ja a les instal·lacions del "Radar"
També en una altra notícia s'ha parlat dels diferents moviments que estan, i van a realitzar les diferents institucions de la Comunitat per a posicionar-se el millor possible davant de la utilització de les diferents estàncies de la Base. En la següent notícia apareguda al Diari Información, podeu veure com el Grup Socialista va donant una sèrie d'idees per a poder fer un ús de les instal·lacions : alberg, centres d'informació de la natura, per a la pau, etc).
En la mateixa línia, es pot veure com afortunadament, el nostre alcalde Francisco Fenollar, ha estat present en aquestes cites, i se li ha vist la cara, i millor encara, ha plantejat diferents possibilitats d'ús, com: complexos multidisciplinars, residències de la tercera edat, etc.
Pense, que estem davant d'un moment molt important per a Alcoleja; el dia en què es va decidir posar en marxa la Base Aitana en el nostre terme, es va marcar molt el camí de la història per al poble, uns ho hauran vist com a molt positiu, i d'altres, probablement més crítics, no tan bo. Doncs, considere que ara, també estem davant d'un altre moment molt important, i del qual ens podem aprofitar si sabem jugar les cartes que tenim. Ara bé, crec que és un moment en què més que mai els dos partits que tenen Regidors al poble han d'anar junts de la mà i tirar cap a casa (cap a Alcoleja), no cap al partit o cap a Alcoi, Alcant, Eleccions Generals, Eleccions de la Comunitat,...
Pense que si es mouen bé els fils, podem traure bon partit, encara que a nivell de la Generalitat, i les diferents Conselleries , segur que ja saben més o menys, quin ús pensen fer dels diferents recursos.
Només amb els diferents impostos que l'Ajuntament pot recaptar de tot allò que vaja a fer-se, ja hi ha un bon grapat de "perres", però a més a més es pot treballar amb la necessitat "entre cometes" de contractar personal del poble per a fer determinades activitats, o per al manteniment, i un llarg etcetera, a més a més, evidentment de la cesió al poble d'algunes dependències de la base on es puguen portar a terme determinades iniciatives.
Considere no ja oportú, si no necessari que l'Ajuntament pose en marxa una bústia per a recollir suggeriments de tots nosaltres sobre les possibles utilitzacions i demandes que puga fer el poble d'Alcoleja per a que d'aquesta manera, no sigam més que simples espectadors del futur de la "nostra" Base Aitana.
Nosaltres podem començar a presentar les nostres demandes o idees picant en la nostra Bústia particular de "Alcoleja opina"; que per cert, ben poquets dels que entrem habitualment al Bloc, aportem suggerències, "queixes" "enhorabona",etc. sobre el poble. Considere que és un bon moment per a picar ací mateix, o bé en l'enllaç que teniu al costat esquerre del Bloc, "Alcoleja opina" i llegir les que ja estan posades, i aportar-ne de noves. Podeu veure en les instruccions, que és molt fàcil deixar les vostres idees.

dimecres, 12 de desembre de 2007

base Aitana

Amics: Han tancat la base aitana i la gent que tenen están dalt, al molló. aixó vol dir que tenim al nostre terme unes instal.lacions enormes, que son del ministeri de defensa pero en les que tenim el dret d`opinar i sugerir perque no saben que fer amb elles. Així que estaría be fer un concurs de idees i que l´ajuntament faça sugerencies al ministeri per que l`us de la base ens afectará, en un sentit o en un altre.

dimecres, 5 de desembre de 2007

Notícies: Obres en l'Era i Campanya olivarera

Per als que fa temps que no heu vingut pel poble comente que s'està fent ja des de principis de novembre una reforma en l'era. Com podeu veure en la foto s'està canviant el terra i també s'estan fent els margens que l'envolten en pedra de cara vista. No puc comentar res sobre el presupost ni el temps que poden tardar (ja he comentat que van començar a principi de novembre, però no adelanta massa la cosa). Com sempre si hi ha algú que sap més sobre el presupost o del projecte, ja ho posareu als comentaris

També comentar que la campanya de l'oliva comença a partir del dia 6 de desembre. Enguany , la veritat és que van molt adelantades les olives.

dimarts, 4 de desembre de 2007

Edictes municipals-07

He estat "buscant" pel Butlletí Oficial de la Província (B.O.P.) i he vist que el nostre Ajuntament ha pesentat 3 edictes durant aquest any 2007. Dels 3, dos fan referència a la regulació sobre la tenència d'animals potencialment perillosos, la qual cosa està molt bé, però com passa en tot açò de les lleis i tal i tal, si després no es fan complir, o bé, no hi ha qui s'encarrega de fer-les complir, la veritat es que no servixen per a molt. Però bé, la veritat és que no estàgens malament que es regule un punt que en ocasions pot arribar a ser molt perillós. Si voleu saber més sobre l'edicte, piqueu ací.
El tercer edicte, crec que si que hauríem de llegir-lo amb deteniment, ja que pense que canvien algunes coses que ens atanyen a tots, com pot ser les diferents taxes d'aigua,cementiri, etc, però sobretot he vist una nova taxa (crec jo) que fa referència i de forma literal a "- Imposición y Ordenación del Precio Público por la Entrada de Vehículos a través de Aceras (Vados). - , que tot siga dit està present a tots els pobles. Ara bé, em pregunte jo: si jo pague per poder entrar el cotxe o la mula a casa pel "vado", si es dóna el cas de que tinc aparcat un cotxe davant i no puc entrar, l'ajuntament disposarà d'un servei de grua perquè es puga retirar el cotxe?.
I segona, això vol dir que a partir d'ara tindrà en compte l'Ajuntament que l'estacionament en els carrers s'haurà de regular i aparcar durant uns dies a un costat, i uns altres dies a l'altre costat?.
Bé, sembla ser que poc a poc van fent "algo", ens agrade o no.,però ja se sap "mai plou a gust de tots"

dilluns, 3 de desembre de 2007

Marcas del RELOJ DE SOL


Cuando di a conocer el reloj de sol me pareció interesante, y ahora me parece también interesante el comentario y pregunta de J.Vicente, dice que ha ampliado la foto y no ve ninguna marca que señale la hora, la culpa creo que es que al quitarle "peso" como dice Rafa, ha perdido resolución, del original que tiene sobre 2'50 MB he dado un recorte, con lo cual se ha quedado con la resolución necesaria para poder publicarla, gracias por vuestros comentarios.

diumenge, 2 de desembre de 2007

FELIZ NAVIDAD


Como empieza la campaña aceitunera y en el pueblo no tengo los medios necesarios, desde aquí y ahora os deseo unas FELICES NAVIDADES a todo el BLOG, y a toda Alcoleja, en fin a toda persona de buena voluntad desearle PAZ, y a las de no tan buena voluntad pedirles por favor que con un poco de disposición al diálogo (buenos días, buenas tardes, que tal estás) son detalles que predisponen a esa bonita PAZ que todos ansiamos, pues unos son consecuencia de la otra,

dissabte, 1 de desembre de 2007

Asociación de Jubilados y Pensionistas:Viaje Santa Pola-Elche



Hola prometí el día dieciocho que cuando regresara del viaje a Santa Pola tendría buenas noticias, os digo que de momento puedo asegurar que para finales de febrero, o mejor, primeros de marzo, se podrán iniciar las clases de gimnasia que serán de la misma forma y horario que las que hay ahora por la mañana, y siguiendo con mis gestiones habrá también un taller de manualidades, pero esto habrá que consultarlo mediante una reunión con todas las interesadas, corría un rumor que podría ser un taller de bolillos y procuraré facilitar la adquisición del material a las interesadas y que el dinero llegue para el mayor número de clases.
Del viaje os cuento que no fue todo lo perfecto que debiera haber sido, pero bien, visitamos el Castillo y en él se encuentra el Museo del Mar en el que están representadas escenas de la vida cotidiana del marino, y de ellas saco la foto de un “bolillero” que subo con esta narración, también deciros que en una esquina de la plaza de armas hay algo muy entrañable para mí pues esta ligado a toda mi vida profesional, es una capilla dedicada a la Virgen de Loreto, luego a comer a Elche y acto seguido empezó a llover y se adelanto el regreso.

diumenge, 25 de novembre de 2007

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Antes del 24 de Noviembre de 2007

Limpieza Camino Aitana 24 Noviembre 2007

¡La Font del Grifo ya se ve!
Y había que celebrarlo. Habíamos llegado al final del camino antiguo de subida a la Aitana. Casi sin que fuera una propuesta en firme. Y mejor así.
Si cuando José Ignacio y dos o tres más empezaron a limpiar el camino se hubieran puesto por meta llegar a la Font del Grifo la tarea habría parecido tan pesada que seguramente se hubiera abandonado la idea. De esta manera, casi sin fijar una meta, y por el mero placer de juntarse unos cuantos, reir y sudar un poco, al final se ha podido llegar hasta la Font del Grifo.
Lo celebramos con vino de Rioja, gentileza de José Ignacio y de unos amigos suyos del Pueblo de Arenzana de Abajo, Dolores y Javier. Nos quedamos con las ganas de probar el vino “Tío de la Bota”, o vino Tío Josep, pero qué se le va a hacer. Josep no quiso ni prestarnos la bota. ¿Qué tenías miedo de que te la vaciáramos?. Y para que veas que no te guardamos rencor hemos puesto una foto tuya en el Blog, eso sí, de espaldas.
La primera foto, en la que aparece Josep junto a la Font del Grifo, está tomada hace justo un mes. Es la comparativa entre el “antes” y el “después”. Porque antes era tal la cantidad de juncos, zarzas y espino alrededor de la fuente que ésta apenas se veía. Ahora se ha dejado una pequeña explanada, muy pequeña, delante de la fuente, donde colocamos algunas piedras formando una especie de pileta donde remansar el agua antes de que escurra monte abajo.
Se hacía tarde, ya no quedaba vino, había prisas por bajar al pueblo y las decisiones de última hora acerca del acabado de la pileta no parecieron muy ortodoxas: que si en forma de media luna, que si alargada, que si se ha quedado torcida...Joan Pellín fue el maestro alfarero encargado de pelear con el barro y las piedras. Jugar con el barro tiene sus consecuencias...restregones, salpicaduras y manchas no le faltaron a Joan. Y como reirse de lo ajeno también tiene sus consecuencias pasó lo que pareció una “vendeta”, que algunos de los que estábamos cerca de él pudimos probar los efectos que produce dejar en caída libre piedras de más menos un kilos sobre el fango.
Para la próxima jornada necesitamos las siguientes herramientas de trabajo: un bote de pintura blanca, otra de pintura verde, dos brochas, un par de plantillas de madera o similar...y ¡a marcar el camino!.

dissabte, 24 de novembre de 2007

Temporal (el anterior no se localizaba)

Hola he hecho unas fotografías del temporal y me gustaría que las vieseis, había dejado de llover y me acerque al muro de la entrada del pueblo, y cuando vi el espectáculo del agua que bajaba por el salto del río de Charquera corrí a por la cámara, bajé la cuesta hacia Cabrera, pase por delante de la casa de Víctor y para acercarme a la caída de agua pasé por encima de la hiedra que crece al borde del bancal para no hundirme, pero como puede verse al final del video una “solsida” me impide pasar, hice tres fotogafías y luego intenté un video, pero lo interrumpí precipitadamente al no sentirme seguro, y me retiré, el resultado es un video de doce segundos y la sombra de mi mano como final de video, creo que merece la pena verlo a pasar de ser muy poco el tiempo de gravación, y todo con una cámara de fotografías.

divendres, 23 de novembre de 2007

Primera proposició "honesta" al senyor Alcalde

Què voldré proposar-li de manera honesta al senyor alcalde.
Doncs resulta que aquesta setmana he anat amb els meus alumnes a fer un curset de reanimació de 5 hores de duració, en el que entre altres coses ens han ensenyat a com actuar en el cas que una persona puga ofegar-se per exemple menjant a casa perquè se li ha quedat "el mos a la gola", o com s'ha d'actuar davant d'una persona que està conscient, però que necessita que vinga un metge o el SAMU, o ja un poc ,més complicat quins són els passos a seguir per a actuar quan et trobes amb una persona inconscient, amb una aturada cardio-respiratòria.
Sabem com podríem actuar?. Jo crec que la majoria no.
Tots sabem de la importància que té en aquestes situacions l'actuació que es pot realitzar en els primers moments. Per suposat que no es tracta de ser herois, o posar-nos a ser metges. El primer que ens van dir al curset és que s'havia de mirar en un primer moment en quines condicions es troba l'afectat, després trucar immediatament per demanar ajuda (generalment al 112), i fins que arriben actuar com ens van dir. Després els especialistes ja faran la seua feïna.
Vivim al poble, i qualsevol actuació que comporte vindre una ambulància a rescatar el "malalt" suposa com a mínim de 20 a 25 minuts. Si es tracta com he dit abans d'un atragantament, o una parada cardiaca, l'actuació immediata és vital.
Per tant, quina proposta li faig a l'alcalde, que per una altra banda és metge?
Que es moga, i a nivell de la Diputació, o dels Serveis d'Urgències i Emergències de la Província d'Alacant, o de qui siga, i segur que sabrà més que jo en aquest sentit, demane la realització d'algun curset de reanimació o de primers auxilis per a la gent del poble.
Us assegure que no és complicat seguir el protocol que ja està establert, i és més, doneu-se compte que l'associació que ens va "regalar"aquest curset, l'ofereix a xavals a partir de 14 anys, i també us assegure que ho fan professionals molt qualificats, per tant si fora molt complicat , s'ofertaria per a partir de 18 anys.
Per acabar, Kiko, com sé que ens segueixes, posat les piles, i a veure si es pot organitzar alguna cosa.Endavant; si es fa qualsevol tipus de curset, i en alguna ocasió una persona al poble se salvara gràcies al curset, no tindria suficients paraules d'agraïment per a tu.

dilluns, 19 de novembre de 2007

JA ARRIBA EL NADAL...I CAP D'ANY

Un any més arriba el Nadal i també la nit de Cap d'Any.L'any passat es va fer un sopar-ball al patronat un tant improvissat. Se'n recordeu?
Podríem fer alguna festa, amb sopar o no,una miqueta més organitzada que l'any 2006. Teniu pensament de passar al poble la nit de Cap d'Any? Si és així podríem parlar-ho.El grup de José Vicente (el Tendre), Joaquin, Ángel.. estan també pensant sobre el tema i segurament soparan al Patronat.Vos animeu? Ja ens vorem pel poble i ho comentarem.

Reloj árabe de sol -Viaje a "els ports"-




He tenido la suerte de visitar esta zona, el motivo fue hacer una ofrenda a la Virgen del Loreto,en una ermita de Cantavieja, población ésta de la provincia de Teruel, a unos 19 Km. del límite con la de Castellón por la CV15, luego antes de llegar a Morella pasamos por Mirambel, que si alguna vez podéis pasar, no os pesará, veréis aleros de los tejados que son muy salientes y de madera cuidadosamente trabajada, así como bastantes balconadas y ventanas igualmente decoradas, que con sus fachadas de piedra limpias y cuidadas, es curioso ver como perduran me el tiempo.
Estas letras creo que no las hubiera escrito a no ser por un reloj de sol árabe,(según información de una persona natural de Mirambel), y como en mi vida no había visto otro igual quiero darlo a conocer, está fabricado en piedra y situado en una fachada en la que la luz del sol nunca es obstaculizada, pues lo orografía de terreno impide cualquier construcción.

diumenge, 18 de novembre de 2007

Asociación de Jubilados y Pensionistas: Viaje a Santa Pola

Bien, después de tantos días llamando a Santa Pola intentando conseguir restaurante, resulta que cierran para volver a abrir en diciembre y los que quedan resultaban caros, al final cuando ya desesperábamos no encontrar nada, una llamada de Diputación ofreciéndonos un viaje de su "Programa Rueda con Nosotros" nos alegra el corazón, esto es fenomenal, pues no desembolsaremos nada y encima tendremos una guía, la ruta será, visita a Santa Pola y comida en Elche, con tiempo libre para pasear por la ciudad.
Me gustaría dar siempre buenas noticias, y la propuesta es la siguiente, acabada la campaña de la aceituna se empezará de nuevo con las clases de "Gimnasia de Mantenimiento", y pretendemos que sean del mismo tipo que las que ahora se pagan los propios asistentes de las mañanas de los martes y jueves(creo que las llaman Tai Chi), diferentes estas de las de los lunes(gimnasia tradicional) , que aún siendo subvencionada no tiene tanto éxito.
Al regreso de viaje tendré más sabrosas noticias.

divendres, 16 de novembre de 2007

toponims d`aitana

Amics, ahir em van tocar per telefon gent de Sella, busquen un toponim que es diu " Afijó" han sentit dir que existeix a Sella i a Alcoleja, ¿ algú sap algo ? jo no he sentit mai aquest nom de cap partida, si algú sap algo que ho diga perque van a publicar un llibre de toponims d`Aitana i no tenen aquesta informació, adeu

dijous, 15 de novembre de 2007

ACTA REUNIÓN AMICS PER ALCOLEJA, DE 10/11/2007

Sábado 10 de Noviembre de 2007.

A las 16:30 horas se reúnen los a continuación reseñados, de la Asociación Amics per Alcoleja:

- Javier Abad
- Joan Pellín Catalá
- Joaquín R. Llorca
- Josep E. Aracil
- José Vte. Jover
Se incorpora también a la reunión Mari Carmen, del Carrer Nou.

Se toman los siguientes acuerdos por unanimidad:

1.- Aprobar el Acta anterior.

2.- Se firman los Estatutos de la Asociación "Amics per Alcoleja” y queda encargado Joan Pellín de presentarlos para su registro en el Organismo correspondiente.

3.- Se decide que la cuota inicial de ingreso a la Asociación, de 6 euros a pagar por cada asociado, sea en efectivo, y las sucesivas cuotas anuales sean realizadas mediante domiciliación bancaria.

4.- Javier Abad presenta un modelo de “Ficha de Inscripción” en el que se recogerán los datos de los asociados. Tras algunas ligeras modificaciones, se aprueba dicho modelo. En este modelo de ficha aparecen los datos bancarios para llevar a cabo la correspondiente domiciliación.

5.- Se plantea la posibilidad de incorporar en el Blog “Alcoleja. Org” el modelo de Ficha de Inscripción” para descargarla, cumplimentarla y hacerla llegar a la Asociación con el fin de agilizar la inscripción y dejarla abierta a toda persona interesada. Joaquín R. Llorca se informará si bancos y cajas de ahorro aceptarían la domiciliación aportando los datos personales del socio y su número de su cuenta, a falta de la firma en la autorización.

6.- Se fija el Sábado 24 de Noviembre para realizar trabajos de limpieza y de recuperación del Camino Antiguo a la Aitana en la confianza de poder llegar hasta la Font del Grifo. El lugar de reunión será la Plaza del Pueblo a las 9:00 horas.

7.- Mari Carmen, del Carrer Nou, hace entrega de una "bota” de vino a la Asociación Amics per Alcoleja y que se probará, por primera vez, el Sábado fijado para la jornada de limpieza.

8.- Queda pendiente de anteriores reuniones la elaboración del Inventario con los datos de posible bienes de interés histórico, cultural y patrimonial de Alcoleja, así como un boceto de un posible logotipo que identifique a la Asociación.
Los asistentes a la reunión comparten la idea de que el futuro logotipo debería incorporar como elementos necesarios la Torre del Palau, el perfil de la Aitana, y el nombre de la Asociación.

9.- Josep se queda encargado de analizar de qué manera incorporar una zona en el Blog “Alcoleja.Org” que permita “colgar” cualquier documento o cualquier comunicado de forma que, estando accesible a todos, no desplace hacia abajo los “Post” que existan en la página del Blog.

Y sin más asuntos que tratar se levantó la reunión a las 18 horas.

Les nostres paraules: Cingla

Pensant de què parlaria hui, m'he trobat amb la paraula "cingla", que els meus pares utilitzaven quan jo era menuda per a referir-se a una corda o corretja que feien servir per lligar l'albarda del matxo per baix del ventre i que no es moguera ni caiguera. Em ve al cap la imatge de ma mare aparellant un matxo roget que teníem per anar al bancal: li posava l'albarda, després lligava la cingla i damunt l'albarda tirava la sària, per poder posar la càrrega dins. He buscat la paraula llatina originària i és "cingula", que vol dir corretja, cingla o ventrera dels cavalls. És a dir, en llatí tenia el mateix significat que li donem nosaltres. A més, és una paraula de la mateixa arrel que el verb "cingere", que vol dir "cenyir, rodejar, envoltar", i està emparentada amb "cintura", "cinta", "precinte"....totes elles relacionades amb el fet d'envoltar una cosa, de cenyir-la. També he trobat un altre mot parent etimològicament , "cingle", referit a una penya que forma un precipici al cim o al pendent d'una muntanya. A Alcoleja i els voltants no he sentit la paraula "cingle", però prop d'ací a la Safor, hi ha una penya que es diu "El cingle verd" i que ha donat lloc al títol d'una novel·la de Josep Piera. Em resulta curiós que la paraula cingle, que ve de "cingulu" del llatí (cinturó o corretja ) haja canviat el significat per passar a denominar un tipus de penya. Com es va produir el canvi semàntic en la història d'aquesta paraula és per a mi un misteri, però potser vosaltres trobeu alguna explicació en la vostra imaginació o en algun llibre. De tota manera, a la cingla crec que li queden pocs anys d'existència perquè els nostres fills ja no han vist aparellar un matxo i la vida de les paraules va molt unida a la vida dels objectes que denominen. Potser quedarà com una curiositat, com un element més del folclore que algun estudiant arreplegue en un treball d'etnografia o algun escriptor es digne a incorporar en un relat o una novel·la per a recrear el món rural. I és així com li tornarem a donar vida els lectors en la nostra imaginació.

diumenge, 11 de novembre de 2007

Unos Pocos Níscalos

Unos pocos níscalos

Este es el resultado de dos días de búsqueda y aproximadamente cinco horas de patear monte. Y éramos varios mirando: José Miguel, su mujer -Rosa-, y yo, un día. Y Roberto y yo mismo, al día siguiente. La cesta que está en la foto no llegaba a pesar ni medio kilo, y eso antes de limpiarlos.
Tengo la impresión que, como otros años, llegamos siempre tarde. Creo que vamos por detrás de los profesionales y recogemos las migajas.
Para aquellos que tengáis curiosidad os diré que los encontramos en el monte. Si queréis tener más suerte que nosotros deberéis ganaros la confianza de algún experto del pueblo y que os lo cuente al oído.
Josep, a ver si con lo que estás aprendiendo del libro ese de las setas que llevas entre manos, haces una reunión y nos das algunas pistas.

Enhorabona Bea

I si no, piqueu en el següent enllàç i vegeu quin article més acurat i bonic li ha dedicat Paco Nadal al Diari El Pais en l'article Desconexión en seis versiones Casas rurales para un fin de semana otoñal y familiar
Realment té tota la raó, la casa està molt bonica, i diu molt del bon gust que ha posat Bea en ella.

dissabte, 10 de novembre de 2007

Propera jornada de neteja


Avui dissabte ens hem reunit per tractar els temes de l'associació amics per Alcoleja, un dels temes era acabar el camí d'Aitana, per això, dissabte 24 de novembre volem acabar el que ens queda del camí d'Aitana. Aprofitant les ganes que tenim ara i que no fa massa calor ni massa fred. Animeu-vos, digeu-li-ho als vostres amics. Ens trobarem DISSABTE 24 DE NOVEMBRE A LES 9 DEL MATÍ a la plaça del poble. Porteu qualsevol ferramenta, guants i un bon esmorzar. Vos esperem. Portarem la bota de ví.

diumenge, 4 de novembre de 2007

Les nostres paraules: Cinqueta

Després de molt de temps sense escriure res, hui m'he decidit a fer un comentari sobre alguna paraula o expressió curiosa. M'ha vingut al cap la paraula CINQUETA. Una cinqueta és una pedreta de riu o de la mar, plana, llisa per l'erosió. Quan la pedra és més gran i arrodonida se li diu "cudol". Ací, a la Marina, tenien el costum de decorar els paviments de les cases o inclús els carrers amb cinquetes de la platja. La gent jove crec que no usa aquesta paraula, però encara és habitual l'expressió "pegar una cinqueta" en el sentit de pegar un baticul. Per a mí és un misteri com s'ha passat de la pedreta al baticul ( puc imaginar-me que les cinquetes es podrien llançar contra algú, per a castigar-lo) , però em resulta curiosa l'etimologia de la paraula cinqueta. Sembla que ve d'un joc de xiquetes en què s'usaven cinc pedretes llises. Cadascuna d'aquestes pedretes era una cinqueta. Per tant, etimològicament, és un diminutiu del número cinc. En castellà la traducció que he trobat de cinqueta és guijarro, chinita o peladilla. De fet, les "peladilles alcoianes" tenen la forma d'una cinqueta menuda.

dimecres, 31 d’octubre de 2007

XX el carreró, per fi.

Encara que un poc tard, volia penjar les fotos que tinc de l'excursió que aquest estiu vam fer al Carreró i afegir alguns comentaris. Fins fa poc temps ni havia sentit parlar d'ell, així que teniem curiositat per veure-ho. Es va presentar l'ocasió quan José Ignacio ens va veure i ja vam quedar tots per anar-hi.
Des del poble anàrem per la carretereta de la piscina fins l'assagador (crec), que puja cap a la pista que ve del Molí al port de Xarquera. Seguírem pràcticament les línies de llum que van al Relleuero.
Arribàrem a la pista i al moment ja ens vam desviar cap amunt a buscar les penyes. No hi havia camí conegut però era fàcil pujar a través dels bancals erms. I en poc de temps, quan ja estavem baix les mateixes penyes, Ignaci va dir:
-Ahí està el carreró.
Xiquets!, espectacular. No sé si s'aprècia en les fotos, però no us contaré més. Val la pena anar i vore-ho.
Fins ací la part bonica i fàcil, perquè, en passar-lo, vam eixir al barranc del Molí, vam veure el pas de la rabosa i vam baixar com les cabres (la veritat és que pitjor que elles, per suposat) runar avall fins el fons del barranc. I barranc avall eixirem a la bassa de la font del Molí.
Genial, inoblidable. Ara, el meu germà i Josep pense que foren els que més es divertiren, penyes amunt i avall.



carreró 1

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Millor organització

Són pocs els que han participat en l'enquesta que vaig penjar, però sembla que pels resultats, si que considerem que està millor organitzada en el sentit que aquells temes monogràfics que anem fent es poden seguir millor amb els enllaços que tenim, i amb les wikis que he anat creant, van podent-se posar i agrupar els diferents continguts.
Del que si que voldria parlar, és dels pocs comentaris que hem posat en Alcoleja opina, considere que a la vista de les poques coses que hem posat, és perquè considerem que el poble està bé com el tenim, no hi ha possibles línies de millora, que l'Ajuntament està fent-ho de cine,etc...
Doncs Ok!
Vinga, a veure si s'animem i anem posant algun que altre comentari.

Un pensament, una informació


L'altre dissabte, com ja sabeu, vam estar netejant el camí antic d'Aitana i uns dels nostres pensaments era "on collons estan els esclata-sangs"?, perquè bolets de tots tipus en vam veure molts, però curiosament cap esclata-sang. Veritat és que no era día de buscar-ne, nosaltres anàvem a fer feina, però els quatre que estavem ens féiem la mateixa pregunta, "on estàn els esclata-sang"? buscant en internet, vaig encontrar un llibre editat a Catalunya EL SECRET MES BEN GUARDAT: ELS MILLORS BOSCOS I RACONS PER TROBAR BOLETS A CATALUNYA de ESTEVEZ , MARC y HOSS, ROBERT.
Supose que a molts de nosaltres ens agradaria tenir un llibre que ens informe dels llocs on es poden buscar esclata-sang al Comtat.

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Limpieza Camino Aitana 20 Octubre 2007

El pasado Sábado volvimos a limpiar un tramo más del Camino Viejo de subida a Aitana. Continuamos allí donde lo habíamos dejado, por encima de la “Caseta de Severino”. Seguimos limpiando hacia arriba, pasamos por debajo de la Caseta de la Font del Grifo y la dejamos detrás. A punto estuvimos de llegar hasta la misma Font el Grifo. Es fácil que limpiáramos entre 110 y 120 metros de senda.
El día fue estupendo, con sol, sin nubes, con el cielo claro y luminoso, y sin demasiado calor. Creíamos que avanzaríamos más pero esta vez sólo éramos cuatro. Eso unido a que en el tramo en el que estábamos había crecido un tipo de hierba que se había fijado mucho al terreno y que para quitarla era necesario cavar con el azadón para arrancarla, hizo que no avanzáramos todo lo que hubiéramos querido. Pero no pasa nada, a la próxima llegaremos hasta la Font del Grifo.
Hubo una zona de unos veinte metros donde la maraña de aliaga era tal que parecía un bosque, habían ramas de aliaga que parecían troncos. Peleamos un buen rato y sudamos lo nuestro.Pasó lo mismo que en anteriores ocasiones, a medida que íbamos desbrozando el camino aparecía el trazado original delante de nosotros. Para la limpieza usamos azadones, tijeras de mango largo y una “forca”.
Josep, azadón en mano, profería gritos de éxtasis a la vez que daba una y otra vez con la herramienta, decía que así disfrutaba más . Juan es el que mejor la usa, lo hace con estilo. Y José Miguel, no digamos, por detrás de Juan remataba la faena. En las fotos se puede ver, después de terminar, cómo la dejamos.
La senda se quedó estupenda. Parecía una pista de carreras. Llegar a la Font del Grifo es tan sólo cuestión de limpiar los últimos 30 ó 40 metros.
Podéis ver como debido a la abundante lluvia caída días atrás el agua salía por todos los sitios en la Font del Grifo. Lo mismo que en la Font de Gepa, convertida temporalmente en una especie de pisicina gracias al agujero que alguien abrió delante del alcavó. Para envidia de los que no estuvisteis allí deciros que encontramos setas “para dar y vender”. Como muestra os dejamos una fotografía que nos hicimos delante de una “plantación” de NISCALOS que nos salió al paso y de la que, claro está, dimos buena cuenta.

divendres, 19 d’octubre de 2007

MEMORIA FOTOGRAFICA


Esta foto crec que és de l'Alcolechana, estaria bé recopilar fotos antigues i poder editar un album, jo m'oferisc a escanejar-les, arxivar-les i tornar-les als seus amos. El mètode de recopilació és molt senzill perquè es tractaria de tots els que vullguen que les seues fotos isquen en l'album les col·loquen en un sobre amb totes les dades possibles i es depositen en l'Ajuntament. La resta és cosa meua, si vos pareix bé.

dijous, 18 d’octubre de 2007

Temporal





Hola, ayer quise incluir dos fotos y no pude, hoy lo intento otra vez y el vídeo pesa demasiado veremos si puedo

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Temporal de la Pilarica

A hores d'ara ja sabeu tots del "Temporal" d'aigua que ha caigut aquest cap de setmana; però segur que molts dels que esteu lluny del poble a lo millor no heu vist encara imatges.
Mon pare ha medit uns 180l/m2 caiguts sobretot el dia 12 (si teniu altres valors que s'en van massa d'aquests valors ho apunteu en els comentaris), i això és molt, encara que lluny d'eixes barbaritats que han arribat a caure a Calp i altres pobles.
Han sigut molts litres, i eixes quantitats sempre comporten solsides i desfetes en les carreteres, però podem dir que no han hagut massa desperfectes.
Com si fórem reporters de "España Directo" s'en vam anar a buscar la notícia; i aixina Ignasi va fer uns videos i fotos molt guapos del Salt d'Aitana i del xorret de Cabrera; Josep en va fer també dels riuets, i jo vaig fer una xicoteta película de com anaven els rius el dia de la ploguda, i de dos dies després per a veure com va anar baixant el nivell.
Espere que vos agrade (tio Casimiro ja em dirà si li ha agradat)

Riuada_12-10-07


Riuada_07
Uploaded by rafamolla

dijous, 11 d’octubre de 2007

ACTA REUNIÓN AMICS PER ALCOLEJA DE 06/10/2007

Sábado 6 de Octubre de 2007.

A las 17 horas se reúnen los a continuación reseñados, de la Asociación Amics per Alcoleja:

- Javier Abad
- Joan Pellín Catalá
- Joaquín R. Llorca
- José Vte. Jover
- Josep E. Aracil
- José Miguel Valls

Se toman los siguientes acuerdos por unanimidad:

1.- Aprobar el Acta anterior.

2.- Modificar el nombre de la Asociación que pasa a denominarse "Amics per Alcoleja".

3.- Se lee y se debate el borrador de estatutos. Se acuerda modificar algunos términos de los mismos, entre ellos parte del artículo que se refiere a la finalidad de la Asociación y cambiar los términos "corriente de opinión" por "interés común".

4.- Aprobar los Estatutos de la Asociación que, una vez que sean firmados por la Junta de Gobierno, Joan Pellín presentará para su registro en el Organismo correspondiente.

5.- Se fija una cuota inicial de 6 euros a pagar por cada asociado y que dará derecho a pertenecer a la Asociación "Amics per Alcoleja" y a participar en sus reuniones y acuerdos.

6.- Javier Abad aportará para la próxima reunión un modelo de ficha donde recoger los datos de cada asociado.
7.- Una vez la Asociación inscrita en el registro correspondiente, y posea personalidad jurídica propia, se distribuirá entre los vecinos de Alcoleja una carta de presentación de la misma, quedando encargados Javier Abad y Joan Pellín de presentar para la siguiente reunión un borrador de dicha carta.

8.- Se acuerda llevar para la próxima reunión varios modelos de logotipos que identifiquen a la Asociación. Llevar igualmente una relación de bienes históricos, culturales y patrimoniales que posea el pueblo de Alcoleja con motivo de realizar un inventario de los mismos. De igual manera una relación de la flora y la fauna más característica de esta zona.

9.- Se acordó retrasar media hora la convocatoria de las reuniones mensuales que pasaría de las 16 horas a las 16:30 horas.

Entre otros puntos tratados se repasó los datos de posible interés histórico, cultural y patrimonial recogidos en el borrador del PGOU de Alcoleja y en el que se citan:
El Pont de Cabrera
El Pont de la Canal
El Pont de Beniafé
Las vías pecuarias de "La Colada de Amaro", y La Cañada Real de la Moleta.
La Font de Romeu
El Ull de La Font
La Font de Beniafé
La Font del Barranc situado al Oeste del Cementerio.

Por último se propuso y se aceptó una nueva Jornada de limpieza del Camino Antiguo de Aitana para el Sábado 20, de Octubre, a las 9 horas.

Y sin más asuntos que tratar se levantó la reunión a las 19 horas.

dimarts, 9 d’octubre de 2007

Asociación de Jubilados y Pensionistas: Viaje a Santa Pola

Bueno ya estoy en marcha, este Rafa no descansa hasta que no consigue lo que se ha propuesto, mi papel de momento creo que debe ser informar y pedir ideas para una mejor Asociación, ya está en marcha un viaje a Santa Pola y un Taller, faltando por ver que materia se dará (memoria, risoterapia, bolillos...)
Primero se debe poner en marcha el viaje, cosa que se hará fijando la fecha cuando me reúna con la Junta Directiva mañana miércoles cuando llegue a Alcolecha y escogiendo un día que no coincida con los que se imparte yoga o gimnasia, lo ideal sería hacerlo a final de este mes, luego será consultar de que materia se realizará el Taller.
Antes de finalizar decirle Rafa que yo como a Roberto también me cuesta localizar ciertos artículos.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

L'Ajuntament sol·licita..............

El dissabte al Diari Información va eixir la notícia que portaveus socialistes del Comptat es van reunir per a demanar-li al Consell que realitze més inversions en la comarca. Si piqueu a l'enllaç veureu que el nostre Ajuntament ha demanat que de manera urgent els/ens proporcionen una partida per arreglar els camins rurals, i suggereixen que la casa del metge es convertira en asil o centre de dia per als majors.
Considere que la primera demanda és molt correcta i necessària ja que n'hi ha cada carretereta que està en molt mal estat, i ara quan vinga el mal temps empitjorarà encara més.
El suggeriment sobre la utilització de la casa del metge, crec que també és un punt a estudiar. Ahí tenim una casa que va costar molt d'arreglar en el seu temps, i que vist com està passant el temps i no s'utilitza, alguna cosa s'ha de fer.
Però, la peguntes que es poden fer són:
És, la casa és del poble (ajuntament)?. O és de la Conselleria de Sanitat?.
Per a continuar tenint metge titular al poble, has de tindre sempre la seua casa al seu abast, la vaja a utilitzar o no?.
L'ajuntament podria llogar eixa casa, i traure diners que no li vindrien malament, tal i com fan amb les cases dels mestres?.
En fi, supose que l'Ajuntament tot això ja s'haurà assabentat abans i haurà pensat les diferents possibilitats.

Nova Jornada de neteja


Dissabte 20 d'octubre volem acabar el que ens queda del camí d'Aitana. Aprofitant les ganes que tenim ara i que no fa massa calor ni massa fred. Animeu-vos, digeu-li-ho als vostres amics. Ens trobarem DISSABTE 20 D'OCTUBRE A LES 9 DEL MATÍ a la plaça del poble. Porteu qualsevol ferramenta, guants i un bon esmorzar. Vos esperem.

dissabte, 6 d’octubre de 2007

XXXVII Rallye Alicante-Costa Blanca


60 coches en el Rally Costa Blanca

REDACCIÓN A lrededor de setenta coches participarán los próximos días 5 y 6 de octubre en la XXXVII edición del Rally Costa Blanca, que discurrirá por la provincia de Alicante y que es valedero para el Campeonato de pilotos de la Comunidad Valenciana. El Rally Costa Blanca contará con tres sectores (Busot-Aguas de Busot, Tudons Torremanzanas), que se recorrerán cada uno en tres ocasiones, por lo que se disputarán nueve tramos cronometrados, con un total de 125 kilómetros, sobre los 431 que tiene el recorrido total. El punto de partida del rally será en el Centro Comercial Outlet de San Vicente del Raspeig, desde donde los vehículos participantes se dirigirán a Busot para afrontar el primer tramo cronometrado, de 7,5 kilómetros, con final en Aguas de Busot. El segundo tramo cronometrado es el de Tudons, de 21,5 kilómetros; y el tercero será el de Torremanzanas, de 12,7 kilómetros. El Rally Costa Blanca es puntuable para el Campeonato de la Comunidad Valenciana de pilotos y copilotos, para las Copas de la Comunidad Valenciana de Rallys por clases, para el Volante Racc-Levante 2007, para el Campeonato Autonómico de Clásicos y para el Campeonato Social Escudería Alicante 2007 de copiltos. Subida Coll de Rates Por otra lado, la XXX Subida Dénia Coll de Rates se pone en marcha mañana con las verificaciones administrativas y técnicas, a partir de las 17,30 horas, en la avenida Marqués de Campo de Dénia. Al día siguiente se afronta la competición, para lo cual los participantes y aficionados se trasladarán hasta el Coll de Rates, en las proximidades de Parcent.

divendres, 5 d’octubre de 2007

BÚSTIA

Ja fa unes quantes setmanes una persona que ens segueix al Blog, em va enviar un correu preguntant-me com podríem donar la nostra opinió al voltant dels diferents aspectes relacionats amb el poble, com poden ser:esdeveniments, activitats, funcionament de l’Ajuntament, festes, estat de conservació del poble, piscina, consum de droga al poble,etc.

Per una altra banda, jo considere que ja ha passat un cert temps des que el Nou Ajuntament s’està fent càrrec del poble, i pense que també seria un bon moment per a que anàrem dient, escrivint aquelles coses que hem vist que han millorat, i aquelles actuacions, que per contra, no ens estan agradant, o han empitjorat.

A mi se m’ha acudit muntar una mena de BÚSTIA on poguérem anar escrivint els suggeriments, queixes i perquè no també felicitacions o agraïments de tot allò que hi ha o està passant al poble.

Crec que si tots els que anem entrant al Blog, escrivim totes aquestes coses, possiblement ens podran servir per a millorar el nostre poble. Segur que entre tots podem veure més coses que quatre o cinc persones.

Regidors i alcalde ens han dit per activa i passiva que el poble som tots, i que ells ens necessiten per poder millorar el poble. Doncs si anem “mullant-se” un poc, encara que els nostres escrits vagen de manera anònima, i anem dient les coses bones i no tan bones que es van fent, aleshores, ja no podran dir que no els donem idees i que no els ajudem.

El mecanisme que faré utilitzar, és el mateix que vaig preparar per a les eleccions passades, és a dir un Wiki on anirem escrivint.

Es molt senzill, podreu anar de dos maneres possibles, una picant en l'enllaç que teniu a continuació Alcoleja opina i l'altra manera, picant sobre l'enllaç que teniu al Blog en la part esquerra, en concret on posa Wiki d'Alcoleja: Posts monogràfics -->Alcoleja opina.Una vegada haureu entrat en la Wiki només seguint els tres passos que allí vos indique ho podreu exposar.
Crec que almenys, i encara que a "lo pitjor", no tenen en compte res del que ací diem, haurà servit per a tindre una visió real i crítica del nostre poble.

Organitzant els posts monogràfics

Vist que poc a poc hem anat encetant una sèrie de posts que van continuant-se en el temps com són: Les nostres paraules, Les fonts, Rutes, he considerat oportú agrupar-los en funció del tema que tracten mitjançant un/a wiki que he creat, i que el seu nom és http://alcoleja.wikispaces.com
Crec que això té diversos avantatges com per exemple és el fet de tindre'ls tots junts com una mena de llibreta classificadora; un altre avantatge és que tenen un fàcil accés, independentment que un post haja estat fet l'any 2006, i l'altre el 2007., també el fet que es poden imprimir directament (picant en page -> print i des de l'explorador Archivo-->Imprimir sense tindre que copiar, pegar i passar-ho al processador de text).
Si, ja sé que esteu pensant que amb la utilització tan acurada que estem fent amb les etiquetes ja anàvem agrupant (busques en ruta, i piques i t'ixen tots els posts) els posts de les mateixes característiques. De totes maneres crec que és molt més directe i ordenat.
De totes maneres, podeu opinar si la feina que he estat fent val la pena o no. Com podeu veure, a la part esquerra he posat una opció nova com és l'enquesta. Podeu opinar, i si veig que considereu que no val la pena, doncs punt i fora.

dimecres, 3 d’octubre de 2007

DATOS DE LLUVIA EN ALCOLEJA

Pluviometría

Hace algo más de un año mi amiga, y vecina de calle, Merche, me regaló un pluviómetro de estos de jardín. Lo puse en la terraza y desde entonces, y por curiosidad, he ido anotando el agua que recogía. Estos datos que inserto en el blog ni mucho menos pretenden ser exactos sino, más bien, una ligera aproximación. No obstante, en el peor de los casos, la cantidad real llovida siempre habrá sido ligeramente mayor debido, por un lado a que en el pluviómetro, en mayor o en menor medida, siempre hay evaporación, y por otro lado al hecho de que alguna vez se me haya podido pasar por alto anotar la cantidad recogida.
He puesto los datos de los meses del 2007 comparados con los del 2006, y los correspondientes al año hidrológico que acaba de terminar - 01/10/2006 a 30/09/2007.
Si os fijáis podréis ver que la cantidad de agua que cayó en el Pueblo con motivo de las últimas lluvias fue de nada menos que 130 l/m2.

divendres, 28 de setembre de 2007

LA FONT DE CABRERA

Font de Cabrera
Siguiendo con el capítulo abierto por Roberto la semana pasada con el tema de las fuentes, otra de las que constituyen el patrimonio de Alcoleja es la Font de Cabrera. Situada debajo del puente que va hacia la piscina municipal, su propia posición hace que no sea muy fácil de ver, sin embargo el lugar donde se halla merece la pena llegar hasta ella.
Hay que salir del núcleo urbano por la CV-770 en dirección hacia el Puerto de Tudóns y, casi en la misma curva de la salida, a mano izquierda, está el camino que ataja hacia la piscina. El camino zigzaguea a la vez que va descendiendo en dirección al barranco de Frainós, lo cruzamos pasando sobre un puente de piedra en dirección hacia la piscina. Más o menos a unos veinte metros, a mano izquierda, hay una senda que baja hasta el mismo cauce de agua del barranco. Hay que pasar del otro lado sobre unas piedras para situarnos delante de la fuente. El agua parece brotar de una especie de pileta cubierta de musgo y helechos. Si levantamos la cabeza observaremos, encima de nosotros, el arco en piedra del puente sobre el que acabamos de pasar, y si miramos al fondo veremos una pequeña cascada del agua que baja por el barranco.

La localización GPS de la fuente es la siguiente:

Altitud: 709 mts.
30 S 0.732.412 – 4.284.231 UTM ó W 00º 19´42,6´´ - N 38º 40´31,9´´

diumenge, 23 de setembre de 2007

LES NOSTRES PARAULES: A POQUETA NIT

Hui voldria parlar d'una expressió "a poqueta nit". Als meus alumnes els fa molta gràcia quan la dic. Nosaltres la utilitzem per a referir-nos a eixe moment del dia, tan especial en què el sol està ponent-se i la claror minva, però encara ens hi veiem. Ací la gent diu "el tardet" a aquest moment del dia. És una locució molt plàstica : és un poquet de nit, però no molt. Nosaltres la usem en diminutiu, perquè al nostre poble som molt amants dels diminutius. De fet, quan anem a una altra banda, hem de frenar-nos perquè pareixem Flanders, el dels Simpson. Però sembla que l'expressió original no és " a poca nit", sinó "a boca de nit" en el sentit que té "boca" com a entrada ( boca de canó, boca del túnel....). Així s'al·ludeix a eixe moment del dia com una "boca " o entrada a un altre període llarg i fosc, que és la nit. La deformació de "boca" per "poca" i després "poqueta" és comprensible per la semblança fonètica i perquè també té sentit, encara que diferent: indica la poca intensitat de la foscor, encara incipient. No oblidem que també gastem una altra expressió molt gràfica per al mateix: "entre dos clarors". Aquesta em sembla preciosa, i és que la llengua és una font de sorpreses.

dijous, 20 de setembre de 2007

Limpieza Camino Antiguo de Aitana

Limpieza camino Aitana


El pasado Sábado le dimos otro empujón al Camino Viejo de subida a Aitana. Estuvimos por encima de la “Caseta de Severino”. En esta parte ya había un tramo que se había limpiado anteriormente, y lo que hicimos fue continuarlo hacia arriba. Al haber llovido el día anterior la mañana no era muy calurosa. Buena para coger la azada, el podón y las sierras de mano. Aún así sudamos lo nuestro.
Como en ocasiones anteriores, a medida que íbamos desbrozando el camino aparecía el trazado original delante de nosotros. Sólo en una ocasión dudamos a la hora de decidir por donde debía discurrir la senda pero al final no quedó casi ninguna duda.
En la parte más alta, donde la senda antes estuvo marcada con piedras en uno de los lados, la volvimos a marcar colocando las piedras que faltaban.
Ahora mismo, tal y como está de avanzada la limpieza del camino, llegar hasta la Font del Grifo es un paseo agradable y nada difícil a la hora de guiarse por él.
Para una próxima ocasión hemos dejado los últimos 60 u 80 metros que son los que llegan precisamente hasta la misma Font del Grifo en su unión con la Pista de Aitana.

dimecres, 19 de setembre de 2007

Classes de gimnàstica al poble.

Aquesta setmana, i fins que comence més o menys la temporada de les olives, dimarts i dijous d'onze i quart a dotze i quart va una professora d'educació física i manté en forma a unes dotze o tretze dones i a un home.
En aquesta ocasió no està subvencionada l'activitat, i són les mateixes interessades qui la paguen. Sembla ser que ja estan realitzades les gestions oportunes per a que al proper any puguen també realitzar esta activitat però de manera subvencionada.
Tots les persones estan molt contentes amb la professora perquè els té preparats sempre una sèrie d'exercicis que estan molt adequats a la seua edat i condició física.
Pense que activitats com aquesta van molt bé per diversos motius, com pot ser el fet d'eixir de la monotonia que comporta la rutina del dia a dia en el poble, també perquè serveix per a xerrar i comentar coses entre tots, i per últim perquè els servix per a "desengarrotar" eixa màquina que és el cos, que amb els anys va fent-se més dificil de moure.

dilluns, 17 de setembre de 2007

JORNADA DE NETEJA

Dissabte passat li vam pegar un bon "meneo" al camí d'Aitana. Ens falta un no res per acabar-lo.
Aprofitant les ganes que tenim ara, que no fa massa calor ni massa fred, farem el pròxim dissabte una nova jornada. Jo crec que podrem acabar-lo. Animeu-vos, digeu-li-ho als vostres amics. Ens trobarem DISSABTE 22 DE SETEMBRE A LES 9 DEL MATÍ a la plaça del poble.
Porteu qualsevol ferramenta, guants i un bon esmorzar.
Vos esperem.

dissabte, 15 de setembre de 2007

Pilota valenciana

Bé, acabe la sèrie d'activitats de les Festes d'Alcoleja parlant de la pilota valenciana.
Per a mi és l'esport més plàstic i bonic de tots els que o bé he practicat o bé he seguit com aficionat. Per a l'espectador és apassionant ja que estàs dins del joc (crec que no n'hi ha altre en que l'espectador pot influir tant en el joc)i el vius molt,veus davant teua les jugades, i per al jugador, és un joc que a poc que practiques un poc, a ben segur que acabarà enganxant-te.
Si vols ser un bon jugador, passa com en totes les disciplines:has de practicar molt, tindre alguna persona que conega la tècnica i que t'ensenye i molta afició.
Al nostre poble desgraciadament s'està acabant la pilota. Només gràcies a Leandro, que té molta afició,i arrastra a quit té al seu costat (Julio, Ramiro, Vicente,...) s'aconsegueix encara fer partides, o formar part del Club de Pilota d'Alcoi.
Enguany s'ha vist de manera molt clara,Leandro, i el conjunt de la corporació municipal van tirar endavant un mini campionat de pilota, que va estar molt bé, i que es va continuar en la partida del dilluns contra Sella. Però de quines edats estem parlant en quant a jugadors d'Alcoleja. excepte Vicente (uns 30 anys), la resta superavem els 40 de llarg. Aixina no hi ha futur.
Mirem Benasau, in poble de més o menys la mateixa població que nosaltres, o sobretot Sella, on els jugadors ixen com a rovellons. Què estan fent ells?.
Com voreu al videoque he posat a continuació, a Sella tenen una escola de pilota, i van apuntant els xiquets a campionats de la seua edat, exactament igual que es fa en el futbol, basquet, etc., i és aixina com funciona la cosa.
Evidentment que al nostre poble no podem seguir al peu de la lletra eixa línia, sobretot perquè els xiquets i xavals que estan en edat de jugar viuen pràcticament tots fora.
Però i a l'estiu, podríem fer "algo" per a que juguen?
No ens enganyem, a l'estiu tots els xiquets, i molts majors, baixem totes les vesprades a la piscina i el frontó, on si que es juga al frontennis.És molt complicat dir als xiquets :
a) que juguen a pilota, quan el futbol i el frontennis copen ara el seu ranking d'esports.
b) que a més a més pugen al poble a jugar (tot ple de cotxes, sense poder banyar-se, etc..)
Com ho podem solucionar?
Un altre problema són les pilotes en que s'està jugant habitualment ara, cares (s'en perden moltes a les teulades), i per a començar a jugar, resulten massa dures, fan mal. Com podem solucionar aquest tema?
"Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma"
, crec que eixa és la solució al primer problema. Reservar una vesprada a la setmana el frontó per a jugar a pilota a mà: es pot jugar a frontó, i també es pot preparar de manera mols senzilla un perxa per a jugar allí com si fos un carrer, a més a més tenim rebot als dos costats. Si baixem a jugar els que encara juguem de quan en quan, i els xavals van mirant-nos, i els anem introduint en la dinàmica del joc, crec que podríem fer alguna cosa. El segon pas ja el faríem més endavant en pujar al carrer i jugar allí.
El segon problema, les pilotes, també pense que si demanem a qui fa les pilotes que ens faça un nombre determinat de pilotes més blanetes, crec que tampoc seria massa problema.
En fi, espere que amb els comentaris que podeu anar deixant, vagen apareixent més propostes i així que el proper any pugam ja veure aquest tema un poquet més clar que està actualment.
Nota: a partir d'ara he deixat en l'equerra en l'apartat d'enllaços interessants, l'enllaç a la web de la perxa per a que d'eixa manera pugam seguir des del mateix blog tots els esdeveniments.


Pilota_07
Uploaded by rafamolla


divendres, 14 de setembre de 2007

Dilluns de Festes. Dia de les paelles

El dilluns de festes també recordareu que pràcticament tot el poble va participar del "dia de les paelles". Cada any que passa són més les persones que pugen a menjar-se les paelles a la plaça. Enguany pràcticament ja no cabien més taules, i entre el cercavila amb la banda arreplegant les paelles, i la dolçaina tocant a la plaça, la festa va estar assegurada.
Es en actes com aquest mateix, o el que es va fer enguany per primera vegada el dimecres de la setmana de festes, el sopar de pa i porta ("sobaquillo), els que ens fan reunir a pràcticament tot el poble, i això si que unix a la gent del poble, a més de fer una festa sana.
Bé, ací us deixe amb un xicotet resum del que vaig gravar d'eixe dia.


Paelles
Uploaded by rafamolla

Domingo de Fiestas:tarde dedicada a los mayores

Perdoneu que a pesar que siga jo, Rafa, qui escriu aquest post, ho haja fet en nom d'Antonio Puyol.
Es només per problemes en el correu el motiu pel qual no pot escriure ell mateix unes paraules. Però com que ja han passat bastants dies de Festes, i no vull que s'allargue més, he pujat en nom d'Antono el video i fotos que ell mateix va fer . Intentaré posar en boca d'ell les següents paraules (espere que no s'enfade massa):

Hola amigos, este Rafa me está apretando más que una mosca cojonera.Ya desde la Fiesta de Beniafé me cojió por banda (no pude ni oir el sermón de don Alberto) para que vaya subiendo todas las fotos que he ido haciendo de todos los viajes que hemos hecho todos los de la tercera edad (!qué mal suena verdad, eso de la tercera edad), i también, que vaya escribiendo todo aquello que estamos haciendo desde nuestra asociación. Yo la verdad, me da un poco de pereza, pero estoy viendo que poco a poco me van quedando menos excusas: Rafa me ha dado de alta en Gmail, Blogger y Picasa, y la verdad, en ir a Valencia ya le digo yo a mi muchacho que me ponga al dia y así poder escribir yo y no este Rafelet de Casimiro.

Bueno, a lo que iba: como se va haciendo desde hace unos cuantos años, el domingo por la tarde a todos nosotros, los "jovencitos" del pueblo, nos obsequian con un pequeño refrigerio y alguna actuación de danzas. Este año vinieron los de la Rondalla Cultural de Benissa, y la verdad, nos hicieron passar una tarde muy bonita. A mi, particularmente es una tarde que tal y como ha ido pasando el tiempo, me gusta cada vez más: nos podemos ver y divertir mucha gente que a veces no nos hemos visto desde el año pasado por las mismas fechas. La verdad mé gustó mucho.
Espero que os guste el video, aunque está hecho con la cámara de fotos y no queda demasiado bien. Intentaré ver si en las rebajas del Corte Ingles o en Media Markt me hago para la Asociación con alguna cámara de esas que han salido con disco duro y pequeñitas, así me la pongo en el bolsilllo y bla bla bla...............
Bueno, un abrazo a todos que me estoy enrollando demasiado y Rafa me ha dicho que no escriba mucho.


Majors_07
Uploaded by rafamolla

dijous, 13 de setembre de 2007

Xocolatada de l'Aurora

Com ja sabeu, enguany es van repartir les feines o activitats de les festes entre un grup bastant nombrós de persones, i entre 4 grups ens vam encarregar de fer el xocolate de l'Aurora. Crec recordar que els encarregats érem Merxe, Amàlia, Imma i ma mare i la meua germana Mila. El fet de repartir-ho d'eixa manera fa possible que no tingues que fer una quantitat massa, tot i que ja féiem més de 10 litres cadascú.
La veritat és que els regidors, via Mª Carmen la del Zurdo ja t'ho donen preparat:tant de xocolate, tant de llet, tant d'aigua, i d'eixa manera no resulta complicat. L'altre maldecap és quan vas a fer-lo. Si prepares el xocolate pel matí a l'hora de l'Aurora, té la perds totalment, i si el fas el dia anterior, el tens que tornar a calfar pel matí. Crec que tots els grups ho vam fer de la darrera manera. Però eixa crec que va ser la causa que a l'hora de servir el xocolate després de l'Aurora estiguera massa fred, a pesar que el vam escalfar. Per tant de cara al proper any l'haurem d'escalfar durant més temps o fer-lo pel matí.
A continuació us deixe un xicotet video de com vam fer el xocolate, i de com ens el vam prendre en acabar l'Aurora.

dimecres, 12 de setembre de 2007

ALCOLEJA - CASTILLO DE PENÁGUILA

Alcoleja-Castillo Penáguila
Os adjunto una ruta que hicimos en Mayo de este año Roberto, Josep Ignasi y yo, y que además de las vistas que podéis apreciar desde arriba, donde están los restos del Castillo de Penáguila, pretende animaros a coger la mochila, la cámara de fotos y caminar por los alrededores de Alcoleja.

ALCOLECHA-CASTILLO DE PENÁGUILA

Longitud: 9 Km.600 mts.
Dificultad: Media

La ruta se inicia en la CV-781 a su salida de Alcoleja dirección a Penáguila. A unos 200 metros antes de llegar a la “Caseta Ibáñez” dejamos la carretera tomando una pequeña senda a la izquierda. Por esta senda se llega a la era que hay un poco más arriba de la cinta transportadora y la tolva de vertido de las olivas en época de la recogida.

Al lado de la era tomamos una pista de tierra que asciende dando un poco más adelante una curva de derechas tomando ya dirección hacia Penáguila. En la siguiente curva de derechas, muy pronunciada, donde la pista cambia su aspecto y el suelo es de cemento, podemos intentar seguir un pequeño cauce de agua que escurre por la izquierda de la pista que llevamos. Al ascender unos 70 metros siguiendo el agua que escurre llegamos a la Font del Olivar. La fuente mana de un “alcavó” en el interior del margen de piedra del bancal. Si subimos al bancal de arriba podemos ver una pequeña balsa hecha de paredes de piedra trabada y de agua limpia. El lugar está lleno de vegetación y de zarzas fruto de la poca actividad agrícola en esta huerta. Cerca de la balsa, a unos cuantos metros, en el margen que sostiene las tierras del bancal de arriba, se puede ver un pequeño “refugio” de agricultores.

Descendemos y volvemos a la pista que llevábamos en dirección a Penáguila. A aproximadamente unos 300 metros tomamos un desvío a la izquierda que sube en zigzag montaña arriba con fuete pendiente. Pasamos dejando a la derecha los restos de una casa de piedra con corral. Por esta nueva pista llegamos a un collado con bancales cultivados. Con cuidado, evitando pisar los cultivos los rodeamos dejándolos a nuestra izquierda en dirección hacia una nueva pista que se adivina hacia el Este. Se puede observar la magnífica vista en esta dirección desde las proximidades de una pequeña casa en este collado.

Volvemos hacia atrás. La pista gira hacia la izquierda, en dirección a otra casa que hay cerca y que dejamos a la izquierda. Vamos descendiendo hasta encontrarnos con la CV-785 que es la carretera que asciende desde Penáguila y pasa por el Safari Aitana en dirección hacia Villajoyosa. Ascendemos siguiendo la carretera unos 600 metros hasta una curva cerrada de izquierdas en la que dejamos las vistas que el paisaje nos ofrecía a nuestra derecha. Tomamos una senda que nace por la derecha al lado de la carretera y que asciende sobre un pequeño promontorio. A nuestra izquierda queda la entrada a la parcela de una masía que se está al fondo.

La senda va ascendiendo poco a poco, pasa por la derecha de la casa y se aproxima a las faldas de la montaña que tenemos enfrente. Hay que superar la pinada que hay a media ladera intentando subir siempre por el lado izquierdo de las peñas hasta llegar a la parte de arriba. El tramo de ascenso, aunque no tiene senda marcada, no es complicado de seguir. Una vez arriba, al mirar en dirección Norte, vemos el final de la ruta: una vieja cruz de madera con los restos de unas murallas, en la parte más alta de la peña. Desde nuestra posición, y siguiendo por la cresta, llegamos al punto de destino. La vista de Penáguila y de los alrededores es estupenda.
La vuelta se puede hacer por el mismo sitio por el que vinimos hasta que 200 metros después de dejar atrás la CV-785, un desvío a la izquierda de la pista y que nos puede pasar desapercibido, nos lleva por senda hasta una zona que fue arrasada por fuego hace aproximadamente dos años. Si nos fijamos observaremos que el suelo se empieza a cubrir de minúsculos pinos que están brotando. La senda desciende y deja a la izquierda los restos calcinados de una pequeña casa de piedra, momento en el que volvemos a enlazar con la pista principal en dirección hacia Alcoleja.


En Wikiloc tenéis el track completo por si queréis cargarlo en un GPS:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3331197


PLAYBACK DE FESTES

Com ja sabeu una gran majoria, des de ja fa uns quants anys, el primer dia de festes, les xiques/xiquetes i algun xic/xiquet munten una activitat que encara que la coneixem amb el nom de playback, és en realitat una coreografia de diferents cançons de moda.
Durant pràcticament tot l'estiu, Mariam i Rosana s'encarreguen de traure les diferents coreografies, i es preocupen que la resta de xiques sobretot assagen. No podeu imaginar la d'hores que dediquen, dia rere dia. Però al final, tenen la seua recompensa amb el fort aplaudiment que els oferim els familiars i la resta del poble en general.
Falta com bé diuen les dues professores, que s'enganxen més xics, que fins ara, només estan representats per Carlos i Edu. ! A vore si s'animen uns quants més!
A continuació deixe dos videos resum de l'activitat.
Enhorabona a totes i tots els participants!


Organitzant el Blog

Gràcies a Roberto abans de res per fer-nos aquestes sugerències, que realment fan falta, i que a més a més això és senyal que ens anem interessant per totes aquelles coses que anem postejant.
He pensat que millor que contestar amb un comentari a Roberto, millor que ho faça amb un post ja que crec que d'eixa manera està més a la vista.
L'apartat dels tags (etiquetes) és un tema que realment pot crear dubtes a l'hora de triar el més adequat, si en majúscula o amb minúscula, en valencià o en castellà. accentuar o noetc.
1. Per un costat en si utilitzem majuscula o minúscula, la meua opinió és que ho fem més o menys com ens han dit amb les faltes d'ortografia: noms de persones, pobles,... en fi ja sabeu, amb majúscula, i la resta amb minúscula. Si que és veritat que en algun moment donat hi haurà casos en què potser no tingam clar com posar-ho, però crec que seran en contades ocasions.
2. En si utilitzem tags en castellà o valencià; jo us puc comentar que a nivell del nostre Departament de Biologia, tant els companys com els alumnes, utilitzen els dos idiomes; i així ningú se sent discriminat. Nosaltres en bastants ocasions com que utilitzem molt a sovint termes científics, inclús posem una mateixa cosa en valencià, castellà i anglés; l'únic problema és que escrius més tags, però d'eixa manera t'assegures millor de trobar una determinada paraula. En fi, crec que no és massa problema.
3. En si utilitzem tags en singular o plural, la meua opinió és que sempre que es puga utilitzem el singular, si com és el cas de quan parlem de per exemple "les festes d'Alcoleja", i ho fem en plural, doncs posem-ho així.
4. On si que hem d'anar amb cura, és en el cas que vullgam iniciar o mantenir una sèrie de posts que tinguen en comú un determinat aspecte; per exemple tal i com ha citat Roberto en Mantàfula; si Reme té pensat fer diversos posts sobre paraules "curioses" (ojala ho faça); si que és veritat que haurà de pensar amb algun tag que siga per si mateix un bon indicador, i que a més a més haurà de posar sempre en tots els posts adients. El mateix serveix, per a totes les receptes de cuina, posts sobre plantes, animals del poble, etc. Una altra cosa vindrà després, i que si es dóna el cas, primer ho faré jo, i després ja us diré a tots com ho heu de fer, és l'anar posant en un lloc diferent al Blog, i agrupant-los allí, (en una Wiki) tots els posts que formen part d'una sèrie concreta, i que a tots ens pot interessar que estiguen junts.
5. I per últim, respecte a que amb un click pugam tindre tots els posts d'un determinat col·laborador, l'única forma que jo sé (a nivell de Blogger) és prendre el costum cadascú de nosaltres quan fem un post, és el posar com un tag més el nostre nom; i d'eixa manera el nostre nom apareixerà com a tag. Simplement picant sobre el nostre tag-nom ja ens enviarà a tots els nostres post. Jo he posat com a tag el nom amb que entreu a postejar, i aixina podeu veure que funciona ( si no m'en he deixat cap, a hores d'ara estan tots els posts marcats amb el nom; i si us voleu canviar el que jo us he posat, entreu a les vostres entrades i el canvieu).
Espere que haja servit de algo aquest post. I de totes maneres, com ha dit Roberto, aporteu sugerències i si l'esquema del blog ho permet, hoaplicarem

SUGERENCIAS AL USO DEL BLOG

Esta es la primera oportunidad que tengo de participar en el blog desde que Rafa nos dio el mini cursillo el día 23 de Agosto, aunque sí que lo visito casi todos los días y por eso me gustaría poder hacer algunas sugerencias a todos los colaboradores para que el blog se convierta en una herramienta más dinámica, práctica y más ordenada.
Por ejemplo sugiero que cada vez que vayamos a subir un artículo, foto o video, antes de ponerle la “Etiqueta”, comprobemos que no exista ya una etiqueta que pueda contener nuestro artículo, de esta manera no duplicaremos las entradas de etiquetas y por consiguiente tendremos todos los temas mejor ordenados. Un ejemplo de lo dicho se puede comprobar viendo que existe una etiqueta llamada “Festa Beniafe” otra “Festa de Beniafe” y otra “Beniafe”, así mismo, hay etiquetas como “MANTAFÚLA”, que o bien nos invitan a entrar en el artículo porque nos pica la curiosidad y bien “ponemos pies en polvorosa” creyendo que estamos antes un virus monstruoso. Sugiero agrupar cada tema en una o varias etiquetas que describan bien el contenido de los artículos, por ejemplo la idea de recuperar palabras “perdidas” y que nos remontan a otras épocas podría etiquetarse como “PARAULES PERDUES” o “NOSTRA LLENGUA” o bien “VOCABULARI DELS NOSTRES IAIOS”. También seria conveniente que los nombres de las etiquetas tuviesen el mismo formato: o bien todas en mayúsculas o en minúsculas, en estos momentos existen etiquetas en mayúsculas y minúsculas, otras empiezan por minúsculas y otras por mayúsculas, unas están en valenciano y otras en castellano, etc.… Yo por mi parte aunque escriba los artículos en castellano ya que no soy valenciano parlante (lo entiendo y lo medio leo pero no lo escribo ni lo hablo) me comprometo a colocar las etiquetas en valenciano para que la uniformidad de este apartado sea la misma.
Otro tema importante y que compete a Rafa es el poder ver de un solo “clic” todos los artículos colgados por un mismo colaborador. En estos momentos es imposible o por lo menos yo no he encontrado la forma de hacerlo. Estaría bien poder “cliquear” en el nombre de un colaborador y que aparte de las estadísticas existentes saliese una relación cronológica de todos sus artículos.
Bueno no quiero aburriros más con tanta “crítica constructiva” y os animo para que realicéis todas las sugerencias que creáis necesarias para convertir este blog en una herramienta divertida, útil y fácil de usar, aunque para ello tengamos que “dar caña a Rafa”.