dijous, 29 de març de 2007

"Compromís pels pobles de l'Aitana"

Aixina és diu la Plataforma creada en defensa de la pressió urbanística que s'està creant en els nostres pobles.
Podeu picar en la següent adreça Gent de la Torre i voreu que el proper dissabte està prevista una primera reunió a les 7 de la vesprada a Penàguila al Mercat Municipal. També podeu picar en el següent blog de Sella i voreu com la gent va mobilitzant-se.
La premsa ha publicat la noticia de la creació d'aquesta associació

I seríem o serem capaços de que es cree una associació com aquesta i que ningú d'Alcoleja anem a assabentar-nos almenys dels temes que es volen tractar, inquietuds, etc. ?

En fi si algú pot anar o pot recollir informació del que allí es dirà, estaria bé que ho postejara.

Mones de Pasqua, corda a l'era i fred a la cara



Sense confondre tradició amb conservadurisme... fa anys que fent mones de Pasqua a Alcoleja, botem la corda a l'era i soportem el fred que sempre fa eixos dies...
Els xiquets sempre han vingut a casa a pastar les mones el capvespre de dissabte, donat-les formes de drac, de fardatxo, tenyint els ous de guatla, i després, els adults ens quedem fins a la matinada, esperant que munten...és tota una litùrgia (acompanyada evidentment de diversos licors i espirits de fruits de la terra que fan el moment més màgic i especial si cal).
Enguany esteu invitats...

Un any...a la matinada, se'n va anar la llum...i les mones ja havien muntat, i allà que anàren tota la colla muntanyenca a les set del matí buscant forns de gas per tot el poble...fins i tot van intentar fer-les a la llar i es van encendre...va ser tota una experiència.

El que trobe a faltar( no ho he viscut, però Mª Otilia i la tia Amàlia m'ho contàven amb tendresa)és la filera de dones, amb les llandes, camí del forn i la flaire de pastes recién fetes pel poble...

Pluja Generalitzada

L'aigua es el component principal de la materia viva. Constitueix del 50 al 90% de la massa dels organismes vius.El protoplasma, que es la materia básica de les cel·lules vives, consisteix en una dissolució de grases, carbohidrats, proteines, sals i altres compostostos quimics similars en aigua. L'aigua actùa com dissolvent transportant, combinant i descomponent químicament eixes substancies. La sang dels animals i les savies de les plantes contenen una gran cantitat d'aigua, que serveix per transportar els aliments i desfer els aliments que no serveixen. L'aigua desempenya també un paper important en la descomposició metabólica de molécules tan esencials com les com les proteines i els carbohidrats. Aquest procés, cridat hidrólisis, es produeix continuament en les cel·lules vives.
L'hidrogia es la ciencia que estudia la distribició de l'aigua en la Terra, les seues reaccións fisiques i quimiques amb altres substancies existents en la naturaletza, i la seua relació amb la vida en el planeta. El moviment continu de l'aigua entre la Terra i l'atmósfera se coneix com cicle hidrologic.És produeix vapor d'aigua per evaporació de la superficie terrestre i en les masses d'aigua,i per transpiració dels essers vius.Aquest vapor circula per l'atmosfera i precipita en forma de plutja o neu. Al aplegar a la superficie terrestre, l'aigua segueix dues trayectories.En cantitats determinades per l'intensitat de la plutja, aixina com perla porositat, pearmibilitat, grossor i humitat previa al terra, una part de l'aigua és tira directament en els riatxols i arrolls, de on passa a els oceans i les masses d'aigua continentals; el restat s'infiltra en el terra.Una part de l'aigua infiltrada constitueix l'humitat del terra, i pot evaporar−se directament o penetrar en les arrels de les plantes per a ser transpirada per fulles.La porció d'aigua que supera les forçes de cohesió i adhesió del terra, és filtra per a baix i s'acumula en cridada zona de saturació per a formar un deposit d'aigua subterránea, i la superficie se coneix com nivell freátic.En condicións normals, el nivell freátic creix de forma intermitent segón se va replenant o recargant, i després declina com consecuencia del dreanje continu en desaigües naturals com són els manantials.
Bé, després d'aquesta introducció sols comunicar-vos que portem 60 litres/m2. Podem estar contents de moment, disfruteu-ho ara que podeu.

Mones de Pasqua

Dintre de poc farem per menjar-se la mona, mona-de-pasqua,, podeu provar a fer-la, no té res a veure en la que es compra a les pastisseríes, que en algunes estan "de la muerte". Bé, el que vull dir-vos és que si el temps ens acompanya teniu un lloc en el poble, treballat per un grup d'aventurers, per gaudir d'aquest menjar típic de la Pasqua. El lloc en qüestió és la font del retor. Així, l'esforç, la dedicació, la renuncia a quedar-se al llit o ajudar als nostres familiars a la casa, es vorà recompensada.

dimarts, 27 de març de 2007

Bunyolada, una tradició que es va perdent

Recorde que en la major part de les cases del poble quan venia la festa de Sant Josep feien bunyols. Eren altres temps on precisament el temps no es tenia tant en compte, on no importava passar una o dos hores preparant la pasta, fregir en la llar, etc. Un temps en què la majoria havien plantat les carabasses, totes les dones sabien pastar, l'oli era de casa, on les tradicions s'anaven passant de pares a fills casa els "auleos"i aixina moltes coses. Hui corren altres temps, i per diferents motius van perdent-se una gran quantiat de tradicions, i entre elles, està la de fer bunyols.
En la província d'Alacant i de València, en les festes dels pobles es poden trobar bunyols en les xurreries ambulants; en canvi per ací a Castelló, no està tan arrelada, i si que no falten les figues albardades, figues seques enfarinades amb una pasta semblant a la dels xurros i que estan molt bones.
Afortunadament per a mi, aquest cap de setmana passat ma mare i la meua germana encara han continuat la tradició i hem fet un bon llibrell de bunyols, que mullats amb xocolata, han resultat d'allò més bons.
Deixe una adreça de cuina valenciana on hi ha diferents receptes, i entre elles les de fer bunyols i figues albardades, per si de cas algú s'anima.


Bunyolada
Uploaded by rafamolla

Valoració del Ral·li

Tal i com vaig dir al post Ral·li de La Vila aquest cap de setmana es va disputar a les carreteres pròximes al poble el ral·li.
Vam baixar a veure'l, i ens ho vam passar molt bé. Enguany ha estat muntat de forma que es feia fàcil accedir als trams per les diferents carreteres per les que no passava el ral·li, i així podies veure'n bastants; a més a més com que es feien varies passades pel mateix tram, doncs si t'agradava on estaves, en relativament poc temps tornaven a passar.
Vam gaudir perquè els primers pilots van molt forts, amb uns cotxes que són molt xicotets en alguns casos, però que tenen uns rendiments impressionants.Fa ja al voltant de 25 anys quan Zanini corria per aquestes mateixes carreteres, perdó amb un asfalt molt pitjor,als que ens agradava ja açò dels ral·lis, era tot un plaer veure el seu Porsche 911, o el Ferrari 308 GTB, i no t'explicaves com podien fer de mitjana 93 Km/h des d'Ares a Confrides.
Enguany, com deia abans, les mitjanes han estat altíssimes, tal i com podeu comprovar en la web del ral·li, quasi totes per damunt dels 94 Km/h, excepte el tram de Finestrat que és molt més lent am 75 km/h.
No vull acabar sense mencionar l'alegria que vaig tindre en veure que va guanyar Fuster, molt regular i corrent de valent;ja s'ho mereixia. Crec que té un cotxe que va molt, i pense que Fiat li subministrarà bon material ja que en els darrers anys Peugeot, Citroen, Seat li estan mullant l'orella, i haurà de fer alguna cosa per canviar.
Per ultim, deixe un xicotet video capturat amb la càmera de fotos, del tram de Tudons, en concret al "Pla del Cirer", després de la Venta, on hi ha una recta en baixada, i on com es pot veure, li donaven canya.

dilluns, 26 de març de 2007

VOS ANIMEU?

Vull fer una proposta a tots els bloggers.No ens vindria malament tindre uns dinerets per poder fer alguna cosa més que trencar-nos l'esquena netejant camins i fontetes.Si n'hi ha gent que s'anime podriem agarrar la barra en festes, sempre que no hi haja festers per al pròxim any. I fins i tot podríem preparar una barra per a festes de Beniafé.Què vos pareix? Si n'hi ha gent que s'anime hauríem de començar ja a preparar lo de Beniafé. Només falta un mes i uns poquets dies.