dissabte, 25 de maig de 2013

TENIM UN DEUTE. "DON EDUARDO"


Tot va començar amb ell, almenys per a mi, i per a molts alcolejans que com jo, vaig anar a l’escola amb “Don Eduardo”.
Les primeres lletres a,e,i,o,u ; les primeres paraules llegides papa, mama, pelo,...; primeres sumes, taules de multiplicar, els famosos “dictados”, i un llarg etcètera van començar amb ell.
Jo, com pràcticament tots els xiquets, vaig anar passant per diferents etapes de relació amb el mestre: primer, quan eres xicotet, el teu mestre és Déu, no val més que el que el mestre diu. Després passes per l’etapa en la que ja li poses en dubte quasi totes les coses que et diu, com també fas amb els teus pares; i ja quan eres major, amb la distància, et dones compte del paper tan important que ha tingut en tu.
Anys 50,60 i 70, a Alcoleja, on l’eixida era treballar en la terra, en l’obra, i poca cosa més; i va arribar Eduardo; i es va iniciar una nova forma d’enfocar la vida dels xiquets: estudiar, i intentar millorar el nivell de vida que hi havia fins eixe moment.
Evidentment, que sense l’ajuda dels pares, dels propis alumnes, i d’un canvi global que apareixia en la societat, no s’haguera pogut canviar la inèrcia anterior d’anar a l’escola per a saber llegir i escriure i les “4 regles”.
Però, almenys per a mi, la presència de “don Eduardo”  va ser vital, l’inici per a no quedar-se en eixes “quatre coses”.
Quants n’haurem passat per les seues mans durant MÉS DE 20 ANYS DE MESTRE AL POBLE, ?.
I el nivell amb el que eixíem preparats?. Ningú ens “bufava l’orella” quan eixíem de l’escola i anàvem a continuar a Alcoi, Alacant,...
Ah, i no oblidem que el mestre tenia en una mateixa classe des de “pàrvuls” fins als que al següent any entraven al Batxillerat...!  I com ho aconseguia fer tot això!  INCREIBLE!
No creeu que el poble, o una gran part del “poble” té UN GRAN DEUTE AMB Eduardo?

Al metge Serra, tota una referència al poble, se li va fer un gran homenatge posant-li el seu nom a un carrer. Però el Mestre, no es mereix també un GRAN Detall, i sobretot, fer-se-li en vida?

Jo no sé NI QUÈ, NI COM, NI QUAN, se li podria fer alguna cosa, però crec  que alguna cosa deuríem fer-li.
L’any passat es va començar a fer una espècie de setmana cultural abans de les Festes del poble; tal volta, podria ser un bon moment per a organitzar en una vesprada alguna festa d’agraïment, una placa commemorativa, etc.
Es podria utilitzar per a que tots aquells antics alumnes que vulguen, reunir-nos eixe dia.
Podríem  amb temps, arreplegar fotos d’eixes que es feien tots els anys amb els alumnes i el mestre junts; imprimir-les, i fer una exposició,... També podríem fer un recull de diferents anècdotes que ens van passar a l’escola,...
Si es pensa fer alguna cosa, això requereix que la gent s’implique, organitzar-ho amb temps. Hi ha antics alumnes que fins i tot ja estan jubilats, i amb ganes, entre tots podríem organitzar.
També crec que la Corporació Municipal  hauria de participar ja que considere que el Mestre és patrimoni cultural del nostre poble
Jo he deixat a continuació el següent formulari en el que podeu escriure tot allò que vos vinga al cap, si val la pena, si no, què produirem fer, etc., i piqueu en Enviar. Després faríem un buidat de les propostes i ja decidiríem
Si  veig que considereu que estic equivocat, que tot el que ha fet entrava en el sou que cobrava, i que per tant no té sentit fer cap cosa, doncs, ho deixem córrer, i no passa res.
*També podria donar-se el cas que Eduardo no vulga que se li faça cap cosa, i es queda tot en res.

dimecres, 22 de maig de 2013

El Llavador de Beniafé


 
Este es el aspecte que te el llavador gracies al nou vei Jesús que es va pegar un bon curro.
 
La Font baixa a tope.