dissabte, 14 de febrer del 2009


Hace unos meses, me hallaba realizando un viaje por los caminos de Israel,cuando reparé en un mural que rezaba asi: tal y como viene en la foto,...y me vino a la memoria el recuerdo de ese pueblo de Alcoleja, por el idioma que estaba escrito, un bonito recuerdo, en aquella tierra sagrada de enfrentamientos fanáticos, donde espero que algun día ,reine la concordia y la paz que todos deseamos.

divendres, 13 de febrer del 2009

AITANA

Sobre el nom de la nostra emblemàtica muntanya segurament ja haurà escrit algú al blog i jo no ho recorde. Però m'agradaria explicar-vos una vegada més la informació que he trobat en un diccionari d'antropònims, és a dir, de noms propis.
La nostra muntanya és la més elevada de la província i la segona més alta de la Comunitat. Sembla que el primer que va utilitzar aquest topònim ( nom de lloc) com a nom de persona va ser Rafael Alberti, que li'l posà a la seua filla. En l'ultima dècada s'ha estés moltíssim. L'actriu Aitana Sánchez Gijón, ha contribuït a popularitzar-lo. En el nostre poble, que jo sàpiga el porten dos xiques, la néta de Paco "el botecari" i la filla de Vicente, el germà de Ramiro, que viu a Benissa. Des d'ací les salude.
L'origen del nom sembla que és discutit i es donen diverses hipòtesis que el deriven de l'ibèric o de l'àrab. La més convincent la dóna Coromines i fa derivar el nom Aitana de (montana) Edetana, és a dir, la muntanya dels Edetans. Els edetans eren una tribu ibèrica que habitava la zona nord del riu Xùquer, més o menys el que hui és la província de València. Una de les ciutats més importants d'eixa tribu era Edeta, situada on actualment està Llíria, un lloc on després, en època romana, hi hagué un santuari oracular i unes termes o banys, que s'alimentaven amb l'aigua que arribava per un aqüeducte, que encara es poc visitar pel terme de Xelva (Acueducto de Penya Cortada).
Segons Coromines la forma *Edetana hauria evolucionat per influència del mossàrab a *Adetana>*Aetana> Aitana.
L'explicació fonètica sembla convincent; l'única objecció que em plantege és que, per sentit comú, la nostra muntanya s'hauria d'haver dit Contestana, perquè era la tribu dels contestans la que ocupava la nostra zona. Encara hui el nom de Cocentaina i el gentilici contestans referit al seus habitans ens recorden aquesta tribu.
Però també he llegit que en un principi els edetans ocuparen un territori més extens, potser al sud del Xúquer i la nostra muntanya no els era tan llunyana.
El diccionari Alcover i Moll relaciona el topònim Aitana amb una paraula àrab que significa " la nostra gent". La veritat és que eixa explicació em convenç menys.
Potser algú de vosaltres sap més sobre la paraula i pot afegir-ho. Segurament si el topònim és àrab, l'arabista Miquel Epalza, recentment desaparegut, en algun dels seus escrits haurà deixat constància de la seua hipòtesi. Des d'ací el meu record per a ell, com a mestre que va intentar que miràrem la història des d'un altre punt de vista. Gràcies, mestre.