dimecres, 8 d’agost del 2007

EL BATRE II

Continuant en el batre, i enllaçant am l’anterior post (EL BATRE I), us posaré en aquest post dos vídeos que crec que us agradaran molt.

Vam tindre la sort de comptar amb els festers de 1999 que van tenir la gran idea de fer a l’era de la Caseta Ibáñez una Batuda tradicional amb el matxo, el rulo, i ventar amb les forques. Vam fer una gravació, i a continuació la teniu pujada amb dos vídeos. Espere que, per a aquells que no n’ han vist mai cap,els servisca per a conéixer com es feia , i per als qui van viure aquella època, els permeta recordar-la.



EL BATRE I

Afortunadament o desafortunadament, segons com es mire, ja fa molts anys que a Alcoleja pràcticament ja no se sembra blat o civada .Només en casos molt comptats continua sembrant-se. Però aproximadament, fins fa uns 30 anys, era normal que en totes les cases del poble se sembraren diferents tipus de cereals:blat, civada, edros, avena; bé per al consum de les persones, o bé per als animals que teníem a casa.

Com que el tema, és interessant, i es un poc massa llarg per a fer-lo en un post, vaig a partir-lo en dos.

Els temps van anar canviant, el poble va anar minvant, l’agricultura va caure en picat, i tant la sembra, com la segada , com la batuda, van anar desapareixent. En els darrers anys va aparéixer alguna segadora (fins i tot Vicente “Cabileja”, crec recordar que en va comprar una, i anava segant en aquells bancals, que pel seu tamany ho permetien).

Però què sabem o recordem de tot allò? A mesura que va passant el temps, m’adone de tot allò que, per no haver-ho fotografiat, gravat, escrit, etc., va perdent-se en la memòria, i que anirà oblidant-se quan falte la gent major del poble.

En aquest post vull recordar alguns aspectes que envoltaven el batre:

On es batia abans? Queden algunes eres d’aquelles on es batia? Com es feia la faena?.

Gràcies a mon pare (Rafelet de Casimiro) i a Salvador de Mariano (que en paraules de mon pare “era el més faener de tots i el que més parves batia) puc contar-vos algunes coses sobre la batuda.

Vaig tindre una conversa amb Salvador, i a continuació us en faré cinc cèntims

RAFA: Quan començaven a batre, en juliol, agost?.

SALVADOR: Començàvem pels edros, després la civada i acabàvem amb el blat. I si i havia qui tenia molts cigrons, pues en agost també els batíem. Ademés, hi ha un refrany que diu “qui no bat en juliol no bat quan vol”. Sap què vol dir això?.

R: Crec que si. Que en agost ja comencen a haver dies que pot ploure, i a lo millor vols batre eixe dia i no pots.

S: Veig que algo saps.

R: En aquell temps sembraven en totes les cases; i per regla general quan de blat venien a fer?

S: Hi havia famílies que en feien 500 Kg. Altres 1000, i alguns pocs 2000 Kg. Els “Parres” potser en farien 20,000 Kg., només en Bítol en podrien fer 10,000 Kg.

R: I vosté en quina era batia?

S: Mon pare tenia l’era de dalt de la Caseta Ibañez.

R. Quantes hores podien estar per a batre?. Ho acabaven en un dia o com?.

S: Allà a les 3 del matí ens posàvem a escampar les garbes per l’era, i allà a les 6 o les 7 en fer-se de dia ja ens posàvem amb el matxo a pegar voltes. Si hi havia molt de blat podien posar 2 matxos per anar descansant. I en no poques ocasions es feien les 9 o les 10 de la nit i encara estàvem per l’era treballant. Molt dur; però a mi m’agradava molt.

R: I quanta gent hi havia treballant en l’era?

S: Depenia de com era la parva, si era normal 4 o 5, però si era gran, en podien haver 7 o 8.

R: I normalment quant li pagaven a vosté?.

S:Pel matxo meu i per la meua faena, ens donaven unes dos barselles de blat ( una barsella són uns 12,5 Kg.). Als homes que venien també a treballar no se dir-te quan cobraven, sé que anaven governats, però no sé quan més els pagaven. Més cap ací, quan el blat va pujar més de preu ( unes 25 pesetes el Kg), ja ens en donaven un poc menys.

R: Moltes gràcies Salvador, pense que tot açò que m’ha contat agradarà llegir-ho a moltes persones.

Mon pare em comenta que en el seu temps funcionaven moltes eres: Era de Meregildo, Era de Tòfol (en el camí vell d’anar al Pla del Cirer), en la Serreta hi havia tres o quatre més (Era de Cabrera, la de l’olivera i la de Maria Cielos), Era de Beniafé, Era de Bardissa (al corral de Mariano), les dos de la Caseta Ibáñez, i moltes altres més distribuïdes per diferents punts del terme com per exemple al Pla del Cirer, Aitana... I recordar ací que on esta l’escola i el Patronat, anteriorment també eren eres; de fet l’ escola del poble s’anomena “Escola Pública Las Eras”.

Se li pagava a l’amo de l’era per poder batre una quantitat prèviament pactada (que podia ser per exemple una barsella de blat) i a canvi utilitzaves la seua era.

En l’actualitat moltes d’elles han sigut transformades en bancals o han canviat tant que pràcticament ja no es coneixen.

A continuació he posat unes fotos en les que es poden veure a Salvador i a Rafel, i unes quantes de les eres que existien.


Eres

Coca de les “Camelitas Descalzas” de Sevilla


Ja que per ara ningú s’anima a posar receptes de cuina, encara que jo no entre massa a fer menjars o pastissos, ma mare o la meua germana si, i jo aniré penjant-ne alguna que altra i a veure si aixina la gent s’anima.

Per qüestions d’operativa del blog, jo i tot aquell que vulga les podrà anar penjant en forma de posts, després les aniré agrupant en una wiki per a que estiguen ordenades, i en fer un enllaç al lateral del blog, podreu anar allí i veure-les totes o imprimir-les si vos ve de gust.

Fa dues setmanes li va arribar a ma mare una recepta per a fer una coca que almenys per a mi em resultava un tant curiosa ja que presentava uns requisits un tant estranys :

1) la veïna li va passar un got amb la massa de la coca que havia fet ella prèviament.
2) per poder-la fer havien de passar 10 dies
3) i a més a més ma mare havia de passar igual que havien fet amb ella un got amb la massa a tres persones més.
Total que amb aquestes característiques i amb el nom de la pròpia coca, a mi la veritat em mosquejava un poc.

Com que ma mare la va fer, i 3 dies després d’haver-ne menjat, estar molt bona, i a ningú de la casa li ha sentat mal, passe a posar-vos la recepta.

El paper que li van passar a ma mare junt amb el llevat deia el següent:

Requiere 10 dias para su elaboración sin batidora ni nevera.

Dia1: En un cuenco grande se vierte el vaso entregado y se añade otro de azúcar y otro de harina SIN MEZCLAR
Dia 2: Se mezcla todo con una cuchara
Dias 3 i 4: No se toca
Dia 5: Se añade un vaso de leche, otro de azúcar y otro de harina.Y NO SE MEZCLA
Dia 6: Se mezcla todo con una cuchara
Dies 7,8 i 9: No se toca
Dia10: Se apartan 3 vasos de la masa que se entregan a 3 personas a las que desea dar salud y suerte, al resto de la masa añadir:
2 vasos de harina
1 vaso de aceite de girasol
1 vaso de azúcar
1 vaso de almendras, nueces o ambas
1 vaso de leche
1 sobre de levadura o 2 gaseosas
2 huevos enteros
1 manzana troceada
180 g. de pasas de Corinto
1 pizca de sal
1 pizca de canela
Se mezcla todo y al horno 40 o 50 minutos a 180 grados


Visita al Rei Toni en la Font de l'Arbre

Hui hem pujat amb la bicicleta Juan i Jo a la Font de l’Arbre. Prèviament li havíem dit a Toni, l’home de Cristina (la del Restaurant Stop) que a lo millor pujaríem, i a vore si ens podia ensenyar la caseta i tindre algun detall amb nosaltres. Doncs, efectivament, quan hem arribat ens ha preparat un “piscolavis”, i amb mitja bolinga hem baixat per la carretereta de Xarquera.

Per què li dic a Toni el Rei?. Doncs perquè és una persona que sap gaudir dels xicotets detalls que et dóna la vida, i pense que veure'l com disfruta d'eixos moments de tranquilitat i benestar que et dóna Aitana, és mereix almenys per a mi el sobrenom de Rei Toni (encara que siga només d'Aitana)

Joan i jo hem tingut sort i ens hem trobat amb un bon dia per pujar a Aitana ja que estava embolicat i no feia massa calor.

Hem pujat per la carretereta que pugem sempre, però hem baixat per la carretereta que va des del collao de Xarquera i enllaça amb la carretera esfaltada que ve de Confrides; i està molt millor que l’any passat, es pot baixar amb la bici, o amb un cotxe sense problemes. Quan ploga i comence a haver reguerots, serà una altra cosa.


dimarts, 7 d’agost del 2007

Curs d’iniciació a la pintura comercial a l’oleo


A partir d’ahir 6 d’agost, i durant dues setmanes s’està realitzant un curset d’iniciació a la pintura comercial a l’oleo organitzat per la regiduria de Cultura de l’Ajuntament del poble. El lloc on està portant-se a terme és al segon pis, on està la biblioteca.
Hi ha unes onze persones que segueixen el curset, i estan molt animades i contentes. El professor és Thony un afamat pintor de Balones; que fa gaudir de la técnica als alumnes.
Una molt bona iniciativa la que ha tingut la Corporació Municipal i que s'ha de continuar en altres camps.

dilluns, 6 d’agost del 2007

Curset de natació

Com ja va essent habitual en els darrers estius, gràcies a la Diputació d’Alacant s’ha portat a terme en la piscina del poble un curset de natació que forma part de la XXIII CAMPANYA “Aprende a nadar con la DIPUTACIÓN”.

En aquest curset enguany han participat molts xiquets i xiquetes de diferents edats, i la veritat és que ha agradat molt ja que en uns casos ha servit per a perdre la por a l’aigua, en altres, per aprendre a nadar, i en el cas dels que tenen més edat, per a perfeccionar la tècnica; tot açò ha estat possible perquè hi havia dues monitores molt competents que van poder fer dos grups en funció del nivell que presentaven els xiquets i xiquetes.

Per tal de fer un poquet de festa, algunes mares van preparar el darrer dia de curset una mena de berenar que va animar tota la piscina i, en especial, els participants.