dissabte, 15 de setembre del 2007

Pilota valenciana

Bé, acabe la sèrie d'activitats de les Festes d'Alcoleja parlant de la pilota valenciana.
Per a mi és l'esport més plàstic i bonic de tots els que o bé he practicat o bé he seguit com aficionat. Per a l'espectador és apassionant ja que estàs dins del joc (crec que no n'hi ha altre en que l'espectador pot influir tant en el joc)i el vius molt,veus davant teua les jugades, i per al jugador, és un joc que a poc que practiques un poc, a ben segur que acabarà enganxant-te.
Si vols ser un bon jugador, passa com en totes les disciplines:has de practicar molt, tindre alguna persona que conega la tècnica i que t'ensenye i molta afició.
Al nostre poble desgraciadament s'està acabant la pilota. Només gràcies a Leandro, que té molta afició,i arrastra a quit té al seu costat (Julio, Ramiro, Vicente,...) s'aconsegueix encara fer partides, o formar part del Club de Pilota d'Alcoi.
Enguany s'ha vist de manera molt clara,Leandro, i el conjunt de la corporació municipal van tirar endavant un mini campionat de pilota, que va estar molt bé, i que es va continuar en la partida del dilluns contra Sella. Però de quines edats estem parlant en quant a jugadors d'Alcoleja. excepte Vicente (uns 30 anys), la resta superavem els 40 de llarg. Aixina no hi ha futur.
Mirem Benasau, in poble de més o menys la mateixa població que nosaltres, o sobretot Sella, on els jugadors ixen com a rovellons. Què estan fent ells?.
Com voreu al videoque he posat a continuació, a Sella tenen una escola de pilota, i van apuntant els xiquets a campionats de la seua edat, exactament igual que es fa en el futbol, basquet, etc., i és aixina com funciona la cosa.
Evidentment que al nostre poble no podem seguir al peu de la lletra eixa línia, sobretot perquè els xiquets i xavals que estan en edat de jugar viuen pràcticament tots fora.
Però i a l'estiu, podríem fer "algo" per a que juguen?
No ens enganyem, a l'estiu tots els xiquets, i molts majors, baixem totes les vesprades a la piscina i el frontó, on si que es juga al frontennis.És molt complicat dir als xiquets :
a) que juguen a pilota, quan el futbol i el frontennis copen ara el seu ranking d'esports.
b) que a més a més pugen al poble a jugar (tot ple de cotxes, sense poder banyar-se, etc..)
Com ho podem solucionar?
Un altre problema són les pilotes en que s'està jugant habitualment ara, cares (s'en perden moltes a les teulades), i per a començar a jugar, resulten massa dures, fan mal. Com podem solucionar aquest tema?
"Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma"
, crec que eixa és la solució al primer problema. Reservar una vesprada a la setmana el frontó per a jugar a pilota a mà: es pot jugar a frontó, i també es pot preparar de manera mols senzilla un perxa per a jugar allí com si fos un carrer, a més a més tenim rebot als dos costats. Si baixem a jugar els que encara juguem de quan en quan, i els xavals van mirant-nos, i els anem introduint en la dinàmica del joc, crec que podríem fer alguna cosa. El segon pas ja el faríem més endavant en pujar al carrer i jugar allí.
El segon problema, les pilotes, també pense que si demanem a qui fa les pilotes que ens faça un nombre determinat de pilotes més blanetes, crec que tampoc seria massa problema.
En fi, espere que amb els comentaris que podeu anar deixant, vagen apareixent més propostes i així que el proper any pugam ja veure aquest tema un poquet més clar que està actualment.
Nota: a partir d'ara he deixat en l'equerra en l'apartat d'enllaços interessants, l'enllaç a la web de la perxa per a que d'eixa manera pugam seguir des del mateix blog tots els esdeveniments.


Pilota_07
Uploaded by rafamolla


divendres, 14 de setembre del 2007

Dilluns de Festes. Dia de les paelles

El dilluns de festes també recordareu que pràcticament tot el poble va participar del "dia de les paelles". Cada any que passa són més les persones que pugen a menjar-se les paelles a la plaça. Enguany pràcticament ja no cabien més taules, i entre el cercavila amb la banda arreplegant les paelles, i la dolçaina tocant a la plaça, la festa va estar assegurada.
Es en actes com aquest mateix, o el que es va fer enguany per primera vegada el dimecres de la setmana de festes, el sopar de pa i porta ("sobaquillo), els que ens fan reunir a pràcticament tot el poble, i això si que unix a la gent del poble, a més de fer una festa sana.
Bé, ací us deixe amb un xicotet resum del que vaig gravar d'eixe dia.


Paelles
Uploaded by rafamolla

Domingo de Fiestas:tarde dedicada a los mayores

Perdoneu que a pesar que siga jo, Rafa, qui escriu aquest post, ho haja fet en nom d'Antonio Puyol.
Es només per problemes en el correu el motiu pel qual no pot escriure ell mateix unes paraules. Però com que ja han passat bastants dies de Festes, i no vull que s'allargue més, he pujat en nom d'Antono el video i fotos que ell mateix va fer . Intentaré posar en boca d'ell les següents paraules (espere que no s'enfade massa):

Hola amigos, este Rafa me está apretando más que una mosca cojonera.Ya desde la Fiesta de Beniafé me cojió por banda (no pude ni oir el sermón de don Alberto) para que vaya subiendo todas las fotos que he ido haciendo de todos los viajes que hemos hecho todos los de la tercera edad (!qué mal suena verdad, eso de la tercera edad), i también, que vaya escribiendo todo aquello que estamos haciendo desde nuestra asociación. Yo la verdad, me da un poco de pereza, pero estoy viendo que poco a poco me van quedando menos excusas: Rafa me ha dado de alta en Gmail, Blogger y Picasa, y la verdad, en ir a Valencia ya le digo yo a mi muchacho que me ponga al dia y así poder escribir yo y no este Rafelet de Casimiro.

Bueno, a lo que iba: como se va haciendo desde hace unos cuantos años, el domingo por la tarde a todos nosotros, los "jovencitos" del pueblo, nos obsequian con un pequeño refrigerio y alguna actuación de danzas. Este año vinieron los de la Rondalla Cultural de Benissa, y la verdad, nos hicieron passar una tarde muy bonita. A mi, particularmente es una tarde que tal y como ha ido pasando el tiempo, me gusta cada vez más: nos podemos ver y divertir mucha gente que a veces no nos hemos visto desde el año pasado por las mismas fechas. La verdad mé gustó mucho.
Espero que os guste el video, aunque está hecho con la cámara de fotos y no queda demasiado bien. Intentaré ver si en las rebajas del Corte Ingles o en Media Markt me hago para la Asociación con alguna cámara de esas que han salido con disco duro y pequeñitas, así me la pongo en el bolsilllo y bla bla bla...............
Bueno, un abrazo a todos que me estoy enrollando demasiado y Rafa me ha dicho que no escriba mucho.


Majors_07
Uploaded by rafamolla

dijous, 13 de setembre del 2007

Xocolatada de l'Aurora

Com ja sabeu, enguany es van repartir les feines o activitats de les festes entre un grup bastant nombrós de persones, i entre 4 grups ens vam encarregar de fer el xocolate de l'Aurora. Crec recordar que els encarregats érem Merxe, Amàlia, Imma i ma mare i la meua germana Mila. El fet de repartir-ho d'eixa manera fa possible que no tingues que fer una quantitat massa, tot i que ja féiem més de 10 litres cadascú.
La veritat és que els regidors, via Mª Carmen la del Zurdo ja t'ho donen preparat:tant de xocolate, tant de llet, tant d'aigua, i d'eixa manera no resulta complicat. L'altre maldecap és quan vas a fer-lo. Si prepares el xocolate pel matí a l'hora de l'Aurora, té la perds totalment, i si el fas el dia anterior, el tens que tornar a calfar pel matí. Crec que tots els grups ho vam fer de la darrera manera. Però eixa crec que va ser la causa que a l'hora de servir el xocolate després de l'Aurora estiguera massa fred, a pesar que el vam escalfar. Per tant de cara al proper any l'haurem d'escalfar durant més temps o fer-lo pel matí.
A continuació us deixe un xicotet video de com vam fer el xocolate, i de com ens el vam prendre en acabar l'Aurora.

dimecres, 12 de setembre del 2007

ALCOLEJA - CASTILLO DE PENÁGUILA

Alcoleja-Castillo Penáguila
Os adjunto una ruta que hicimos en Mayo de este año Roberto, Josep Ignasi y yo, y que además de las vistas que podéis apreciar desde arriba, donde están los restos del Castillo de Penáguila, pretende animaros a coger la mochila, la cámara de fotos y caminar por los alrededores de Alcoleja.

ALCOLECHA-CASTILLO DE PENÁGUILA

Longitud: 9 Km.600 mts.
Dificultad: Media

La ruta se inicia en la CV-781 a su salida de Alcoleja dirección a Penáguila. A unos 200 metros antes de llegar a la “Caseta Ibáñez” dejamos la carretera tomando una pequeña senda a la izquierda. Por esta senda se llega a la era que hay un poco más arriba de la cinta transportadora y la tolva de vertido de las olivas en época de la recogida.

Al lado de la era tomamos una pista de tierra que asciende dando un poco más adelante una curva de derechas tomando ya dirección hacia Penáguila. En la siguiente curva de derechas, muy pronunciada, donde la pista cambia su aspecto y el suelo es de cemento, podemos intentar seguir un pequeño cauce de agua que escurre por la izquierda de la pista que llevamos. Al ascender unos 70 metros siguiendo el agua que escurre llegamos a la Font del Olivar. La fuente mana de un “alcavó” en el interior del margen de piedra del bancal. Si subimos al bancal de arriba podemos ver una pequeña balsa hecha de paredes de piedra trabada y de agua limpia. El lugar está lleno de vegetación y de zarzas fruto de la poca actividad agrícola en esta huerta. Cerca de la balsa, a unos cuantos metros, en el margen que sostiene las tierras del bancal de arriba, se puede ver un pequeño “refugio” de agricultores.

Descendemos y volvemos a la pista que llevábamos en dirección a Penáguila. A aproximadamente unos 300 metros tomamos un desvío a la izquierda que sube en zigzag montaña arriba con fuete pendiente. Pasamos dejando a la derecha los restos de una casa de piedra con corral. Por esta nueva pista llegamos a un collado con bancales cultivados. Con cuidado, evitando pisar los cultivos los rodeamos dejándolos a nuestra izquierda en dirección hacia una nueva pista que se adivina hacia el Este. Se puede observar la magnífica vista en esta dirección desde las proximidades de una pequeña casa en este collado.

Volvemos hacia atrás. La pista gira hacia la izquierda, en dirección a otra casa que hay cerca y que dejamos a la izquierda. Vamos descendiendo hasta encontrarnos con la CV-785 que es la carretera que asciende desde Penáguila y pasa por el Safari Aitana en dirección hacia Villajoyosa. Ascendemos siguiendo la carretera unos 600 metros hasta una curva cerrada de izquierdas en la que dejamos las vistas que el paisaje nos ofrecía a nuestra derecha. Tomamos una senda que nace por la derecha al lado de la carretera y que asciende sobre un pequeño promontorio. A nuestra izquierda queda la entrada a la parcela de una masía que se está al fondo.

La senda va ascendiendo poco a poco, pasa por la derecha de la casa y se aproxima a las faldas de la montaña que tenemos enfrente. Hay que superar la pinada que hay a media ladera intentando subir siempre por el lado izquierdo de las peñas hasta llegar a la parte de arriba. El tramo de ascenso, aunque no tiene senda marcada, no es complicado de seguir. Una vez arriba, al mirar en dirección Norte, vemos el final de la ruta: una vieja cruz de madera con los restos de unas murallas, en la parte más alta de la peña. Desde nuestra posición, y siguiendo por la cresta, llegamos al punto de destino. La vista de Penáguila y de los alrededores es estupenda.
La vuelta se puede hacer por el mismo sitio por el que vinimos hasta que 200 metros después de dejar atrás la CV-785, un desvío a la izquierda de la pista y que nos puede pasar desapercibido, nos lleva por senda hasta una zona que fue arrasada por fuego hace aproximadamente dos años. Si nos fijamos observaremos que el suelo se empieza a cubrir de minúsculos pinos que están brotando. La senda desciende y deja a la izquierda los restos calcinados de una pequeña casa de piedra, momento en el que volvemos a enlazar con la pista principal en dirección hacia Alcoleja.


En Wikiloc tenéis el track completo por si queréis cargarlo en un GPS:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3331197


PLAYBACK DE FESTES

Com ja sabeu una gran majoria, des de ja fa uns quants anys, el primer dia de festes, les xiques/xiquetes i algun xic/xiquet munten una activitat que encara que la coneixem amb el nom de playback, és en realitat una coreografia de diferents cançons de moda.
Durant pràcticament tot l'estiu, Mariam i Rosana s'encarreguen de traure les diferents coreografies, i es preocupen que la resta de xiques sobretot assagen. No podeu imaginar la d'hores que dediquen, dia rere dia. Però al final, tenen la seua recompensa amb el fort aplaudiment que els oferim els familiars i la resta del poble en general.
Falta com bé diuen les dues professores, que s'enganxen més xics, que fins ara, només estan representats per Carlos i Edu. ! A vore si s'animen uns quants més!
A continuació deixe dos videos resum de l'activitat.
Enhorabona a totes i tots els participants!


Organitzant el Blog

Gràcies a Roberto abans de res per fer-nos aquestes sugerències, que realment fan falta, i que a més a més això és senyal que ens anem interessant per totes aquelles coses que anem postejant.
He pensat que millor que contestar amb un comentari a Roberto, millor que ho faça amb un post ja que crec que d'eixa manera està més a la vista.
L'apartat dels tags (etiquetes) és un tema que realment pot crear dubtes a l'hora de triar el més adequat, si en majúscula o amb minúscula, en valencià o en castellà. accentuar o noetc.
1. Per un costat en si utilitzem majuscula o minúscula, la meua opinió és que ho fem més o menys com ens han dit amb les faltes d'ortografia: noms de persones, pobles,... en fi ja sabeu, amb majúscula, i la resta amb minúscula. Si que és veritat que en algun moment donat hi haurà casos en què potser no tingam clar com posar-ho, però crec que seran en contades ocasions.
2. En si utilitzem tags en castellà o valencià; jo us puc comentar que a nivell del nostre Departament de Biologia, tant els companys com els alumnes, utilitzen els dos idiomes; i així ningú se sent discriminat. Nosaltres en bastants ocasions com que utilitzem molt a sovint termes científics, inclús posem una mateixa cosa en valencià, castellà i anglés; l'únic problema és que escrius més tags, però d'eixa manera t'assegures millor de trobar una determinada paraula. En fi, crec que no és massa problema.
3. En si utilitzem tags en singular o plural, la meua opinió és que sempre que es puga utilitzem el singular, si com és el cas de quan parlem de per exemple "les festes d'Alcoleja", i ho fem en plural, doncs posem-ho així.
4. On si que hem d'anar amb cura, és en el cas que vullgam iniciar o mantenir una sèrie de posts que tinguen en comú un determinat aspecte; per exemple tal i com ha citat Roberto en Mantàfula; si Reme té pensat fer diversos posts sobre paraules "curioses" (ojala ho faça); si que és veritat que haurà de pensar amb algun tag que siga per si mateix un bon indicador, i que a més a més haurà de posar sempre en tots els posts adients. El mateix serveix, per a totes les receptes de cuina, posts sobre plantes, animals del poble, etc. Una altra cosa vindrà després, i que si es dóna el cas, primer ho faré jo, i després ja us diré a tots com ho heu de fer, és l'anar posant en un lloc diferent al Blog, i agrupant-los allí, (en una Wiki) tots els posts que formen part d'una sèrie concreta, i que a tots ens pot interessar que estiguen junts.
5. I per últim, respecte a que amb un click pugam tindre tots els posts d'un determinat col·laborador, l'única forma que jo sé (a nivell de Blogger) és prendre el costum cadascú de nosaltres quan fem un post, és el posar com un tag més el nostre nom; i d'eixa manera el nostre nom apareixerà com a tag. Simplement picant sobre el nostre tag-nom ja ens enviarà a tots els nostres post. Jo he posat com a tag el nom amb que entreu a postejar, i aixina podeu veure que funciona ( si no m'en he deixat cap, a hores d'ara estan tots els posts marcats amb el nom; i si us voleu canviar el que jo us he posat, entreu a les vostres entrades i el canvieu).
Espere que haja servit de algo aquest post. I de totes maneres, com ha dit Roberto, aporteu sugerències i si l'esquema del blog ho permet, hoaplicarem

SUGERENCIAS AL USO DEL BLOG

Esta es la primera oportunidad que tengo de participar en el blog desde que Rafa nos dio el mini cursillo el día 23 de Agosto, aunque sí que lo visito casi todos los días y por eso me gustaría poder hacer algunas sugerencias a todos los colaboradores para que el blog se convierta en una herramienta más dinámica, práctica y más ordenada.
Por ejemplo sugiero que cada vez que vayamos a subir un artículo, foto o video, antes de ponerle la “Etiqueta”, comprobemos que no exista ya una etiqueta que pueda contener nuestro artículo, de esta manera no duplicaremos las entradas de etiquetas y por consiguiente tendremos todos los temas mejor ordenados. Un ejemplo de lo dicho se puede comprobar viendo que existe una etiqueta llamada “Festa Beniafe” otra “Festa de Beniafe” y otra “Beniafe”, así mismo, hay etiquetas como “MANTAFÚLA”, que o bien nos invitan a entrar en el artículo porque nos pica la curiosidad y bien “ponemos pies en polvorosa” creyendo que estamos antes un virus monstruoso. Sugiero agrupar cada tema en una o varias etiquetas que describan bien el contenido de los artículos, por ejemplo la idea de recuperar palabras “perdidas” y que nos remontan a otras épocas podría etiquetarse como “PARAULES PERDUES” o “NOSTRA LLENGUA” o bien “VOCABULARI DELS NOSTRES IAIOS”. También seria conveniente que los nombres de las etiquetas tuviesen el mismo formato: o bien todas en mayúsculas o en minúsculas, en estos momentos existen etiquetas en mayúsculas y minúsculas, otras empiezan por minúsculas y otras por mayúsculas, unas están en valenciano y otras en castellano, etc.… Yo por mi parte aunque escriba los artículos en castellano ya que no soy valenciano parlante (lo entiendo y lo medio leo pero no lo escribo ni lo hablo) me comprometo a colocar las etiquetas en valenciano para que la uniformidad de este apartado sea la misma.
Otro tema importante y que compete a Rafa es el poder ver de un solo “clic” todos los artículos colgados por un mismo colaborador. En estos momentos es imposible o por lo menos yo no he encontrado la forma de hacerlo. Estaría bien poder “cliquear” en el nombre de un colaborador y que aparte de las estadísticas existentes saliese una relación cronológica de todos sus artículos.
Bueno no quiero aburriros más con tanta “crítica constructiva” y os animo para que realicéis todas las sugerencias que creáis necesarias para convertir este blog en una herramienta divertida, útil y fácil de usar, aunque para ello tengamos que “dar caña a Rafa”.

dimarts, 11 de setembre del 2007

CARRETERES SOLARS


Proponen unas nuevas autopistas cubiertas de paneles solares para conseguir
energía y calor, y luchar así contra el cambio climático
Sustituir el asfalto de las carreteras por paneles solares especiales. Es la propuesta de un
ingeniero estadounidense, Scott Brusaw, contra el cambio climático y la crisis energética. El
sistema, afirma, podría aportar energía suficiente para iluminar las carreteras de noche,
calentarlas en invierno, e incluso cubrir la demanda de electricidad de todo el país.
Brusaw basa su idea en una estimación del ingeniero químico de la Universidad norteamericana
de Caltech, Nate Lewis. Según este experto en energía solar, Estados Unidos podría conseguir la
energía que necesita si cubriera el 1,7% de su superficie con conversores solares que lograran
una eficiencia del 10%. Dado que la red nacional de autopistas interestatales alcanza una
superficie similar, Brusaw considera que sus "carreteras solares" podrían lograr este objetivo.
Brusaw, que ha fundado en Idaho una empresa (Solar Roadways) para tratar de hacer realidad
su idea, explica que el sistema, basado en tres capas superpuestas, albergaría además de los
paneles solares, una red distribuida eléctrica para suministrar energía a las viviendas y una red de
cables de fibra óptica para televisión e Internet de alta velocidad. Asimismo, estas carreteras
serían "inteligentes" además de ecológicas, puesto que incluirían un sistema que reconfiguraría
los carriles para evitar atascos, avisaría a los conductores de posibles adversidades en su trazado,
e incluso salvaría la vida de la fauna cercana al impedirles el paso.
Según sus cálculos, el coste de producción de los paneles solares implicaría una inversión de
unos 3.550 millones de euros. Frente a los que consideren que se trata de una cifra desorbitada,
Brusaw ofrece los siguientes razonamientos:
• Los expertos apuntan a que el desarrollo de las tecnologías solares en los próximos años
podría abaratar su construcción.
• Para conseguir una producción similar de electricidad, serían necesarias centrales
termoeléctricas de carbón por valor de 10 billones de euros, con el impacto
medioambiental que suponen además.
• Según el Informe Stern, el coste económico que supondrá el cambio climático podría
alcanzar entre el 5 y el 20% del Producto Interior Bruto anual mundial. Al utilizar una
energía renovable como la solar, estas carreteras evitarían dicho problema.
Estados Unidos podría conseguir la energía que necesita si
cubriera el 1,7% de su superficie con conversores solares, los
cuales podrían ir en estas carreteras
Con el objetivo de conocer las posibilidades reales de su proyecto, Brusaw afirma que ha
visitado diversos centros de investigación de su país. En el Instituto de Investigación de
Materiales de la Universidad de Pennsylvania consideran que la idea podría ser factible si se
consiguen desarrollar nuevas generaciones de materiales cristalinos y de superconductores.
En cualquier caso, el responsable de Solar Roadways estima que dentro de cinco años podría
empezar a probar su sistema de carreteras. Para ello, elegiría el norte de Idaho, concretamente el
corredor entre Sandpoint y Coeur d'Alene, para demostrar que puede funcionar incluso en un
clima frío, quitando la nieve y generando energía.

LES NOSTRES PARAULES:BONEGAR

Hui vull fer un comentari sobre el verb "bonegar", que és molt usual en valencià, però ací on jo visc, a la Marina, els sorprén."Bonegar" és sinònim de "renyar, reptar, amonestar" algú quan ha comés una falta o una omissió. Tenim un nom per a l'acte de "bonegar" i és "bonegó". Ací la gent diu "renyar", que crec que és la forma estàndard. He buscat la història d'aquesta paraula i he trobat dos versions. Vos contaré la que em sembla més curiosa. El relacionen amb el verb "bonir", que nosaltres no usem i que vol dir "fer una remor sorda i contínua, més o menys com la de les abelles". Vindria a ser com el castellà "zumbar". És evident que "bonegar" vindria de la mateixa arrel que "bonir" afegint-li un sufix -egar, que apareix també en "pedregar", "empudegar", esbufegar", etc.
L'origen de la paraula es remunta al grec i ha passat a nosaltres a través del llatí. Sembla que en grec clàssic existia el nom "bombos" (per al soroll que fan alguns insectes) i el verb "bombein". Per tant, l'origen és una onomatopeia, crear una paraula que s'assemble fonèticament a allò que vol significar. I jo em pregunte, com s'ha passat del soroll dels insectes ( del "zumbido", vaja) a l'acció de " renyar o amonestar algú"? Supose que hi ha una cosa en comú: quan boneguem algú som insistents, retiteratius i el soroll que fem pot resultar desagradable i molest per al destinatari del "bonegó", com tindre una abella o un borumbot a l'orella donant-te la pallissa.

dilluns, 10 de setembre del 2007

JORNADA DE NETEJA.

El pròxim dissabte dia 15 de setembre farem una altra jornada de neteja del camí d'Aitana. Hem fet ja un bon troç i si en som prou gent podriem acabar-ho. Tots aquells que estiguen animats en participar ens vorem a les 9 del matí a la plaça. Porteu ferramenta i esmorzar.

III PUJADA A L'AITANA








El començament del dia va ser molt plujós i pensàvem que no es podria fer. Però es va arreglar i vam disfrutar d'un magnífic dia de muntanya. Per cert la idea de començar a netejar el camí va partir de tres persones. A més a més del meu germà Joan i jo també va participar Paco Callado. Per cert,aquell dia ens vam pegar una pallissa impressionant.
Ací teniu algunes fotos de la pujada. N'hi ha moltes més, si algú està interessat ja en parlarem.
Com sempre vam acabar en el Palau refrescant-nos amb una cervesa.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Disfresses de festes

Com tots els anys, el dijous de festes té lloc la vesprà de disfresses. Cada any que passa és més la gent que es disfressa d'una o altra manera; i també com sempre,després va haver la típica coca i sangria, però aquest any van haver més coses:papes cacaus, formatge, pernil, melons,..... En definitiva, una manera bona de començar les festes.
A continuació us deixe amb el video que vaig fer.