divendres, 20 d’abril de 2007

ELS MOLINS DE ALCOLEJA

L'aigua com a força hidràulica aplicada a la indústria va ser un descobriment molt important que potser avui no estiga suficientment valorat. Els molins de farina, de paper, etc., o qualsevol altra activitat industrial, no haguera sigut el mateix sense l'aplicació de l'energia hidràulica. Actualment, els avanços tecnològics han imposat energies no renovables que, a curt i mig termini, són més rendibles. Està per veure si a llarg termini serà possible mantenir-les.
Cada cop hi ha un major compromís en recuperar el culte que hi havia en els nostres avantpassats a l'aigua, i l'aprofitament que feien de l'aigua com a font d'energia. De dalt a baix del País Valencià està ple de restes d'enginys hidràulics que ens donen testimoni del que ha sigut eixa cultura de l'aigua. Són restes de molins de paper i farina que omplin els paisatges rurals d'horta i de secà. La comarca del Comtat és una bona mostra d'aquest culte a l'aigua per la gran quantitat de molins de farina i paper que hi han al llarg de rius i barrancs.

Per saber com era un molí hidràulic de farina aní a Alcoleja, per entrevistar a Joaquim Picó (abans que es produïra el seu traspàs) nascut el 1913. El senyor Picó, que era fill i nét de moliner, no sols em va atendre amablement a casa seva, també em va acompanyar als molins d'Aitana on ell de xicon i els seus avantpassats havien sigut moliners.
Els molins d'Aitana és un conjunt de tres molins situats estratègicament a la capçalera del riu Frainos abans de convertir-se en el riu de Penàguila i més avall fondres amb el riu Alcoi. Primer de res em va acompanyar a la font que naix a la falda d'Aitana tot just al peu del Penyot de la Carrasca en terme d’Alcoleja. D'ahí li ve el nom als molins. Des de la font hi ha una sèquia d'una distància aproximada de 800 metres fins una gran bassa que emmagatzema l'aigua per moldre sense interrupció. Tot just pegat a la bassa esta el cup del molí de dalt i uns quants metres més avall n'hi han dos més. Pel desnivell que tenen, l'aigua del primer molí s'enfila cap a l'altre cup i així fins al de baix.
Tots tres molins eren d'una sola mola. Tanmateix, al de baix van afegir pels anys trenta una sofisticada, però simple, maquinària de fusta amb politges i corretges per tal de netejar el blat i humitejar-lo convenientment abans de moldre'l. El mateix aparell classificava la farina, la cernia, separava la sèmola del segó i la tornava a passar per la mola. L'enginy de moldre hi havia dos únics comandaments situats a la sala de moldre, a dreta i esquerra de la mola: el ganxo d'arrancar la mola que obria el tap de la segitia perquè isquera l'aigua, i l’anivellador de la mola. A finals dels anys 80, al menys el molí de baix era perfectament recuperable, tant l'immoble com la maquinària, inclòs el rodet situat a la cacau.
Quan els molins estaven en plena producció es podia treballar des de les 6 del matí fins a las 5 de la vesprada que s'havia buidat la bassa. Durant la nit tornava a recuperar-se i al dia següent tornaven a fer el mateix. Mai no va faltar l'aigua. A més, de temps immemorial, l'aigua era dels molins i les hortes no podien regar fins que l'aigua eixia per la cacau del molí de baix.
Pels anys quaranta, l'arbre de la mola del molí de baix, al mateix temps que feia moure tot l'aparell, també movia una dinamo per enllumenar el molí per la nit. Calculava el senyor Picó que sols el molí de baix, amb tot el seu aparell, tenia una força de deu cavalls.
L'ofici de moliner, com qualsevol activitat preindustrial, tenia una càrrega empírica extraordinària. El moliner havia de saber posar a punt tot l'enginy per tal de fer una bona farina. De vegades un molí dolent, si el moliner era assenyat, feia una bona farina. I un bon molí, si el moliner no coneixia prou l'ofici, no treia bona farina.
Quan el moliner necessitava del treball d'algun altre ofici: fuster, ferrer, obrer, etc., aquest es posava sota la direcció del moliner perquè ell, millor que ningú, sabia com havia de muntar els aparells. Les moles, pel desgast que tenien, havia que repicar-les per al bon funcionament de la molta. Això havia que fer-ho el moliner. Ell era qui tocava la farina amb els dits i sentia a tot hora el soroll de les moles que anaven marcant-li el bon funcionament. La qualitat de farina la donava la velocitat de la mola, la qual era controlada a ull pel moliner amb l'adequat cabal d'aigua. Aproximadament, el ritme de la mola francesa d’1,30 m de diàmetre havia de portar una velocitat de 8 o 10 metres per segon o l'equivalència a 120 revolucions per minut. Si les moles eren franceses, hi havia que repicar-les cada 3.000 quilograms de gra mòlt. Si les moles eren blanques, hi havia que fer-ho més sovint quan el moliner ho creia convenient.

INFORME TÈCNIC SOBRE EL CAMÍ VELL D'ALCOLEJA A BENIAFÉ PERTANYENT A L'ANTIGA VIA ÀRAB PENÀGUILA - CONFRIDES

Tant Alcoleja com Beniafé constituïen dos de les alqueries del terme del castell de Penàguila amb anterioritat a la conquista cristiana de 1245. Es tracta, pues, de dos assentaments creats en època andalusina i encara que no s'han realitzat encara estudis detallats i específics sobre els mateixos, res permet postular que es tracte de casos particulars respecte a les pautes que la investigació recent documenta en altres valls pròximes: implantacions de grups berbers i àrabs que construïxen terrasses irrigades i establixen les seues residències en les voltants de les mateixes.

La documentació sobre Beniafé, al tractar-se d'un lloc de senyoriu, és difícil de localitzar. Com Alcoleja, va ser un lloc habitat exclusivament per musulmans –Després “moriscos”- fins a l'expulsió de 1609; Beniafé, no obstant això, pareix haver mantingut generalment un grandària notablement menor respecte a la població veïna: en 1574 només comptava amb sis cases de moriscos. De març de 1609 se'ns ha conservat una delimitació del terme de Beniafé, sent el senyor Jeroni Brisuela, cavaller de Montesa:

Siti et solatguet ‘infra' termes generals vila de Penàguila Prout confrontatur, ab una part, cum acabe et vall de Confrides et, ab alia part, cum acabe loci d'Ares, torrent sive barranch de Camarell mig usque ‘ad' molló d'Acoleja, confrontato ‘in' fluvio dicte d'Alcoleja, ‘in' via que tendit a dicte boig d'Alcoleja ‘ad' locum de Benasau, et, ab alia part cum acabe d'Alcoleja torrent sive barranch de Cherquera et de Corbó ‘in' mig (ARV, Clero, leg, 16, caixa 51).

Segons el text precedent els límits de Beniafé, abans de la seua inclusió a Alcoleja, eren: el terme de Confrides, el d'Ares –Barranc de Camarell per mig- fins al molló d'Alcoleja situat junt amb el va riure d'Alcoleja (Frainos) i el camí d'Alcoleja a Benasau i finalment, els barrancs de la Xarquera i del Carbó. El mencionat camí d'Alcoleja a Banasau és un braçal antic del camí a Beniafe originat en la confluència amb el camí de Viver, actualment inclòs en el nucli urbà d'Alcoleja.
De fet, el camí d'Alcoleja a Beniafé no és més que un segment de l'antiga via que anava de Penàguila a Confrides i més enllà, formant part, així, d'una de les línies de rigidesa que estructuren el paisatge.

L'avaluació d'este tram vial d'Alcoleja-Beniafé contempla dos nivells: el morfològic i el constructiu.

Morfologia

Com pot apreciar-se, el Camí Vell coincidix en el seu traçat amb el de la séquia de reg de les hortes de Beniafé, actuant com a límit entre el parcel·lari irrigat original (pot observar-se la forma ampla i arredonida –Orgànica- de les terrasses i un parcel·lari també irrigat, encara que després de la construcció inicial del sistema hidràulic, ja que la forma allargada de les parcel·les respon al característic aterrassament de secà, paral·lel a les corbes de nivell, no concebut inicialment com a espai d'horta. Així, doncs, el camí és un element generador de la morfologia agrària i el seu traçat, necessàriament, ha de ser coetani o anterior a la construcció i condicionament de les terrasses i sistema de reg, la qual cosa ens situa en el moment fundacional de l'alqueria, amb tota seguretat abans del segle X.


Construcció

Tal com es pot observar, el manteniment de l'empedrat en amplis trams del camí conferix a este un interés especial de cara a la investigació i un valor afegit com a patrimoni històric i paisatgístic, conjunt en què s'integra al pont d'Alcoleja sobre el frainos. Este valor ha de ser més apreciat en la mesura que els últims 30 anys ha conegut una sistemàtica destrucció de vies de muntanya empedrades en les valls del nord de la província d'Alacant. Evidentment, l'empedrat no té per que ser l'original, ja que els inevitables desperfectes produïts al llarg del temps, especialment els deguts a les avingudes torrencials, han generat refaccions advertibles en la diversitat de pautes de col·locació dels cantells. Crida l'atenció, amb tot, la pervivència de la disposició alineada amb regularitat que, tant en este com en altres camins examinats en Vall de Gallinera, és la que registra reparacions posteriors. Este tipus de disposició en línies és el més antic i oferix un clar paral·lelisme amb la tècnica constructiva en alçat a base de filades regulars de pedres sobre lletada de calç que respon a un mode constructiu específicament “morisc”, dràsticament desaparegut després de l'expulsió de 1609.


Josep Torró

Arqueòleg, doctor en Geografia i Història per la Universitat de València.

dijous, 19 d’abril de 2007

Eleccions municipals 2007

Tal com dia Josep al post anterior, maig es presenta interessant per moltes raons, i entre elles estan les eleccions municipals. He estat pegant-li voltes al tema i crec que des d'aquesta finestra d'opinió tenim l'oportunitat d'expressar aquelles coses que ens agradaria que tingueren en compte aquells candidats/candidates que van a presentar-se per a regir el nostre poble.
D'entrada agrair als candidats l'interès que demostren pel poble, ja que per poder realitzar eixa tasca es necessiten moltes ganes de treballar, dedicació al càrrec,i per contra en moltes ocasions eixe treball comporta disgustos, mal de caps i problemes doncs sempre hi haurà persones a les que les actuacions portades a terme els poden parèixer inadequades , incorrectes, etc.
Com deia al principi, crec que podem opinar tots aquells que vulguem (veïns, fills del poble però que viuen fora, persones que s'han comprat una casa o un terreny, estiuejants, etc ) sobre quines necessitats pensem que té el poble i el terme. Crec que això pot servir per dos motius, per un costat ens permetrà reflexionar sobre les necessitats prioritàries d'Alcoleja, i per l'altre pot servir als candidats per a que vegen de primera mà què és el que esperem d'ells.Potser així,al seu projecte polític incloguen apartats que no tenien en compte.
I com podem expressar tot açò?.
Mireu, he creat un lloc "wiki", on podrem anar escrivint tot allò que considerem oportú, i d'aquesta manera quedaran reflectides les nostres inquietuds.
Es molt senzill, podreu anar de dos maneres possibles, una picant en l'enllaç que teniu a continuació "Eleccions Municipals 2007 Alcoleja" i l'altra manera, picant sobre l'enllaç Eleccions Municipals-07 que teniu al Blog en la part esquerra, en concret on posa "Enllaços interessants" Una vegada haureu entrat en la Wiki només seguint els tres passos que allí vos indique ho podreu exposar.
Crec que almenys, i encara que a "lo pitjor", no tenen en compte res del que ací diem, haurà servit per a pensar en el nostre poble.

dimecres, 18 d’abril de 2007

Maig mogudet

Com ja sabeu, el proper mes de maig serà algo mogudet, tenim la festa de Beniafé (a de ser una festa especial), les comunions i les eleccions municipals i al parlament valencià. Està clar que tant la festa de Beniafé com les comunions són molt desitjades per diferents motius personals. Però les eleccions municipals i autonòmiques... Tindrem que demanar-li a la mare de deu que el nou parlament no faça cap barbaritat urbanística (ex: ahir en el diari "información"), per això crec que aprofitaré la festa de beniafé per entre altres coses demanar-li, a la mare de deu, que tinguen cabet en qüestions d'urbanisme.

dimarts, 17 d’abril de 2007

Animeu-se

Aquestes vacances "remullades" de Setmana Santa entre d'altres coses ens han servit per poder veure al poble a amics i amigues que en alguns casos ja feia uns quants mesos que no teníem contacte.
Ha servit també per donar-nos compte de que cada vegada hi ha més gent que va entrant en el Blog (hi ha més de 1600 entrades), i que va seguint-nos de tant en tant.
Alguns ja m'han mostrat les ganes de participar, i des d'ací els anime a que ho facin.
Crec que també hi ha altres persones interessades a participar, segur que n'hi ha de joves que volen, però que igual pensen que qui estem ara som ja "carrosses" o que simplement no tenen contacte algun amb nosaltres. Doncs aquest potser el punt d'unió o de començament de noves amistats. Crec que mirant l'encapçalament del Blog està tot dit respecte a les idees que tenim posades en aquest tauler de notícies i opinions.

Torne a recordar que és molt senzill, recordeu que al costat on està "enllaços interessants", hi ha un apartat on posa tutorials web on jo vaig penjar els passos a seguir. Però ara encara és més fàcil ja que els podríem resumir en:
1.- Si teniu ja correu de Gmail passeu directament al punt 2. Entreu a la pàgina de Google , i piqueu en buscar "gmail", vos eixira "Tu correo Gmail gratis", piques en ell i arribaràs a una pàgina on posa Apúntate para obtener una cuenta i et portarà a un formulari on una vegada l'has omplit ja tindràs el correu de Gmail.
2.- Entreu en la pàgina de Google, i piqueu en buscar "blogger" i us enviarà ja a una pàgina on posant el teu nom d'usuari de Gmail i la contrasenya ja estareu donats d'alta en Blogger.
3.- M'envieu un correu a mi: rmollap@gmail.com per a que jo vos done una invitació a escriure al nostre Blog.
4.- Quan vos arribe el meu correu amb la invitació, piqueu en el lloc on vos diu, i ja podreu escriure
Nota. Per accedir al correu Gmail et poses en la pàgina de Google i en la part de dalt on posa acceder piques i ja et demanarà el correu i la contrasenya

En la següent adreça també hi ha un tutorial, per a mi el millor on t'explica què és un blog i els passos a seguir per crear-lo i/o escriure.
Per últim, sempre vos queda enviar-me un correu, i ja quedaríem per solucionar els problemes.