dissabte, 27 de setembre de 2008

L'associació amics d'alcoleja torna a l'acció

Benvolugts companys/es, com he dit, l'associació, que sou tots vosaltres, torna a l'acció.
Està viva i amb il·lusió de fer coses.
La primera d'eixes coses es reprendre la feina de neteja del camí d'aitana, per la qual cosa us convidem a que el proper dia 18 d'octubre, dissabte, a les 9h ens veurem a la plaça l'esglesia amb l'esmorzar i qualsevol eina de camp, però repetim no oblideu l'esmorzar, nosaltres portarem la bota de vi.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Viernes de Picadetes



LES PICADETES

Este año, y como novedad, el Llibret de Festes incluyó una buena iniciativa a tenor de lo visto...”les Picadetes” del Viernes, Sábado y Domingo de Fiestas.
Dos estudiantes de restauración del CdT de Denia fueron los encargados de preparar, en el local junto a las escuelas, los diferentes aperitivos para delicia de los paladares de los que allí asistimos.
Dentro, en el Patronato, los improvisados camareros esperaban la apertura de las puertas para dar paso a los impetuosos “catadores” que esperaban en la entrada. Eran los más jóvenes, a la vista de las fotografías en el momento de la entrada, los que estaban más ávidos por degustar los manjares.
Como se aprende de los errores, para los días sucesivos se corrigieron algunos importantes detalles en pro de la comodidad de los comensales y de la agilidad en el servicio.
¡ Buen Apetito !

dimarts, 23 de setembre de 2008

LES NOSTRES PARAULES: PATULEIA O PATULEA

Aquesta paraula solem usar-la en els registres informals de la llengua i en un sentit sovint pejoratiu per a referir-nos a un grup de gent indesitjable, indigna, de mals costums, sovint de classe baixa: Ha vingut ell i tota la (seua) patulea o Quina patulea estan fets!. En castellà també s’utilitza i equivaldria a “gentuza”. Aquest mot, que també diem a Alcoleja, possiblement no el conega molta gent jove. Me’l vaig trobar en un relat de Leandre Iborra i, en comprovar que era una paraula dialectal, vaig buscar l’etimologia. Sembla que ve del portugués patuleia, partit organitzat el 1846, en una guerra civil que acabà l’any següent. Patuleia deriva del verb patulear (actuar com un neci o ignorant), aquest de patola (estúpid), a la vegada derivat de pata (pota).

El nom patuleia també es pot referir a un conjunt de xiquets i, durant les guerres carlines s’aplicava als escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments o insultar els ciutadans que no simpatitzaven amb ells. En definitiva, sempre l’apliquem a un grup de gent que o bé per edat (xiquets) o bé per estupidesa, no demostren massa trellat en les seues actuacions.

dilluns, 22 de setembre de 2008

S'acaba la festa i comença el treball

Com ja sabeu tots, després de la llarga festa per a uns i de la no tan llarga per a altres, tots ens de posar les piles per què torna el treball. En el meu cas es un nou curs (2on de Bat), però en el de molts, la majoria, son unes altres feines com per exemple, el professorat.

Per això, a partir de setembre tot el món torna a l'activitat diaria, desitjant que torne el cap de setmana per a poder descansar.

Ja acabe i desitge a tots un bon començament de tornada al treball i que passe el temps per a que per fi arribe Nadal i amb ell, dos setmanes de vacacions.

Toponímia prellatina

No sé si recordareu un post que vaig obrir sobre Toponímia alcolejana... Doncs bé, la idea era tractar de classificar els nostres noms segons el seu origen, m'explique:

Per exemple Beniafé no hi ha dubte que prové dels àrabs, no? Doncs a mi el topònim Alcoleja em sembla que podria ser anterior, i estic tractant d'esbrinar-ho a base de lectura. El famosíssim Coromines, califica Alcoleja com a d'origen àrab, basant-se en que "al-qulaika" seria "el castellet", igual que passa amb Alcalà de la Jovada i altres pobles de semblant nom.

Però... Penseu que la població àrab era capaç de construir una torre defensiva com la que tenim si es dedicaven bàsicament a la ramaderia i l'agricultura? A més, en el pacte del Pouet, Al-Azraq cita els castells que posseïx a la zona i, tot i que Alcoleja ja existeix, no figura entre els 8 castells que té al 1245. Jo m'incline a pensar que la torre es construeix més tard, a finals de segle, quan Jaume I aplaca la tercera revolta àrab i ordena que la regió siga protegida amb més intensitat (carta que escriu poc abans de morir, a principis de Juliol del 1278).

També pense que, per tant, el nom d'Alcoleja no pot provindre de la torre, de construcció típica cristiana (segons entesos en la màteria), sinó d'algun topònim anterior.

Seguint amb les explicacions de Coromines, en les regions on es parlava el Basc en l'antiguitat (per exemple, Cerdenya, on es parlà èuscar fins el segle VI), les localitats que acaben en -eja i -uja serien una evolució del basc "egi", que significa "vessant de muntanya".

Si suposem, com Román del Cerro (Universitat d'Alacant) que al Comtat la llengua dels ibers era similar al basc d'aquella època, hem d'acceptar que Alcoleja puga ser un nom amb aquest origen i, de fet, l'estar a una vessant de la muntanya Aitana fa que quadren els comptes.

Què penseu al respecte d'esta teoria? La trobeu molt descabellada?