Noticia molt desgraciada. Ha mort Teresa

Molt trista aquesta notícia. Ha mort Teresa "la Cabiela".  Sembla ser que a conseqüència de l'impacte emocional provocat pel robatori que ha sofert aquest migdia. De totes maneres encara no es pot dir amb seguretat si ha sigut eixa la causa real, o si ha sigut per culpa d'una violència més concreta.
Notícia publicada a RTVV
Crec que molts de nosaltres pensàvem que algun dia passaria alguna cosa gorda al poble. Ja portem molts anys en els que els robatoris van  produint-se amb certa cadència: als bars, a la carnisseria, a cases particulars,.....,benzina de cotxes, tractors,...;i afortunadament fins ara sense danys físics. Però hui ha sigut molt tràgic
Al poble nostre com a pràcticament tots els altres de la rodalia, ens estem trobant amb una població de molta edat, amb persones que estan acostumades en bastants ocasions a tindre la porta "oberta", acostumades a no desconfiar de una persona que toca a la porta preguntant qualsevol cosa; a no tindre pràcticament protecció de la Guardia Civil, Policia,.. Tot açò fa que la inseguretat vaja augmentant, i encara ho farà més. Per tot açò, hem d'anar amb molta precaució !
Només acabar donant el condol de tot cor a la Família de la Tia Teresa: Juanjo, Asun, i més familiar i espereant que no ens torne a passar una desgràcia com aquesta.
 Descanse en Pau !

El marqués de Malferit i la seua filla il·legítima

La història del nostre poble, per a bé o per a mal, ha estat lligada des de fa molt temps a una família de la noblesa valenciana de la qual els nostres avant-passats n'eren súbdits: els Malferit.

Quan algú volia fer-se una casa, havia de demanar permís (i pagar, clar) al procurador del marqués; si un volia obrir un negoci, ho havia d'autoritzar el marquès (previ pagament!), i així ocorria amb tots els aspectes administratius i econòmics del dia a dia.

Interior del Palau dels marquesos de Malferit al carrer Cavallers de València

Lahistoriadora Ana Mª Reig Ferrer havia escoltat, de boca de la seua sogra, la història sobre l'àvia Paula (la seua àvia i besàvia de Rafael), la qual suposadament era filla il·legítima del marquès de Malferit i havia sigut donada la beneficiència al poquet de nàixer.

Eixa llegenda familiar sempre havia estat ahí... Fins que Ana Mª es va decidir a investigar una miqueta més.

Per fi ha vist la llum el seu article a la revista Almaig, i podrem contrastar més veraçment quant hi ha de realitat i quant de mite en tota la història de l'àvia Paula.

El text apareix a la revista "ALMAIG: ARXIUS I DOCUMENTS, nº XXVII. Ontinyent, La nostra Terra, 2011, pp. 66-75" i tenim autorització de l'autora i la revista per a difondre'l al bloc, ja que Pascual Mercader i Roca, el suposat avant-passat de Rafael Espí, també va ser el nostre senyor feudal, al qual els alcolejans rendien tribut com a súbdits que eren.

És una història ben interessant, la qual s'ha vist ampliada per noves troballes que caminen cap a la confirmació de tot plegat: herències, rendes vitalícies, tractes de favor... Tot indica que és cert!

Enllaç a l'arxiu:

http://www.scribd.com/doc/81475657/Almaig-2011

Espere que us semble interessant la història. I, per suposat,agrair en nom de tots a Ana Mª Reig, Rafael Espí i la revista Almaig que ens permeten conéixer una miqueta més algun aspecte del passat del nostre poble.

CAIXER I OFICINA DE LA CAM AL POBLE ? II

Ja veieu els resultats de l'enquesta que vam fer. Queda clar que a la majoria  65% no semblaria encertada l'eliminació  del caixer i l'oficina.
Esperem que ho tinguen en compte els nous "amos" !

ELIMINACIÓ DE CAIXER I OFICINA DE LA CAM ?

Em sembla encertada l’eliminació del caixer i l’oficina	5 (15%)
No em sembla encertada l’eliminació del caixer i oficina	21 (65%)
Si NO lleven caixer i oficina, continuaré treballant amb la CAM	3 (9%)
Si lleven caixer i oficina, deixaré de treballar amb la CAM	10 (31%)
En cas de retirar caixer i oficina continuaré treballant amb la CAM	1 (3%)
Encara que no retiren caixer i oficina, ja no vull treballar amb la CAM	4 (12%)

 

Des que vam proposar l'enquesta les coses han canviat. Com sabeu, el Banc de Sabadell se n'ha fet càrrec de la CAM, i a hores d'ara encara no té definida la política de manteniment-tancament d'oficines dintre de la nostra Comunitat. Sembla ser que a la Comunitat Valenciana mantindrà el nom de la CAM. Crec que es poden donar gràcies que haja hagut "algú" que s'en haja fet càrrec d'aquesta "caixa en ruïnes" (com diu al següent enllaç, "el Fons de Garantia de Dipòsits" s'ha quedat quasi a zero.
Enllaç a la notícia "el mapa vuelve a los ochenta"

 Vos deixe el següent video de la Cadena "la Sexta" on en el programa del divendres passat es va fer un repàs a l'estat de la Comunitat Valenciana; i on es parla del que li ha passat a la CAM. En quines condicions ha quedat;  curriculum dels màxims responsables fins fa poc, .... Val molt la pena.

Si ho voleu veure en gran podeu picar al costat de la dreta i ocupa tota la pantalla

un pueblo de colores

He seleccionado esta foto como curiosidad , (Gonzalo Vicens, panoramio), para que se vea que Alcoleja se está convirtiendo en un pintoresco y peculiar pueblo de colorines, donde destacan el rojo verde y azul, y si cada uno elige uno diferente, al final terminará siendo una mezcolanza de colores, que le darán al pueblo un contrate muy personal , destacando de entre todos los demás,(quizás le faltaría un fusia, un amarillo limón, un magenta.....).

RUTA CIRCULAR ALCOLEJA-BC. DEL TRONXO

Rafa ha ido publicando en el Blog algunos Post en relación con las jornadas de limpieza que se estaban haciendo para dejar practicable una antigua senda que bajaba al Tronxo. Ya se puede decir que tras varias de estas jornadas de limpieza está ya prácticamente utilizable esta senda que, desde la parte alta, más o menos a la altura del Mas del Maquete, baja hacia el fondo de este bonito barranco.

Ruta Circular Alcoleja-Barranco del Tronxo

Distancia: 6 km

Desnivel Máximo: 200 mt.

Nivel de dificultad: Fácil

Recomendación: Llevar botas de montaña y pantalón largo.

La ruta empieza en la explanada delante de la puerta del cementerio municipal. Nos dirigimos en dirección Oeste para coger a mano izquierda la carretera que asciende hasta la zona conocida como el “Pla de Cirer”. Esta es la parte más dura de la ruta porque el trazado de esta carretera tiene varias zonas de fuerte pendiente. Llegamos al cruce con la carretera CV-785 que viene desde Penáguila en dirección a Sella y Villajoyosa.. En el cruce con esta carretera giramos hacia la izquierda en dirección Este, Aproximadamente a unos 170 mt hallamos una entrada a una pista de tierra que inicia un suave descenso. Tomamos esta pista bien señalizada y enseguida, a penas a unos 40 metros, aparece a la derecha, algo disimulada, una vieja pista que empieza a descender. Es una pista ancha pero no tan bien conservada como la que acabamos de dejar. Tras una primera curva de 180 º a la izquierda y otra de 180º a la derecha hay que coger enseguida, aproximadamente a unos 30 mt. de esta última curva, una pequeña senda que nace a nuestra derecha. Esta senda tiene en un principio una pendiente bastante pronunciada y nos va a conducir, sin riesgo a equivocarnos, hasta el mismo barranco del Tronxo. Antes de llegar al fondo del barranco se pasa por una zona de umbría, y cuando nos estamos aproximando al Tronxo se oye claramente el ruido del agua al caer de una pequeña represa que cierra una pequeña laguna artificial. Se pasa al otro lado del barranco y por una pista ancha y bien señalizada se sale a una carretera asfaltada que desciende paralela al barranco. La vuelta a Alcoleja se hace por la CV-770 que viene desde el Puerto de Tudons.

En Wikiloc tenéis el track completo por si queréis cargarlo en un GPS:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2558287

EL CARO, UN BON RATICIDA

El Caro ( Cárabo en castellá ) es, amb diferència, el rapinyaire nocturn mes abundant al nostre poble,te un tamany mitja, arribant a una envergadura d`un metre, prou mes gran que el mussol pero prou mes xicotet que el Bufol. Al terme tenim varies parelles; Tronxo, Relleuero, Aitana també cria dins del poble i probablement al Pla i cirer i a la Moleta, com a minim quatre parelles. Com podem vore menja rates pero també granotes, llombrigols, molts insectes i pardals. Te una tecnica depurada per caçar pardalets, volant baix pels arbusts on dormen, els desperta i fa que volen desorientats en plena nit, el que els converteix en presa fácil. El caro, forestal i oportunista está en expansió, es facil sentir el seu cant per la nit, que ens recorda al so ambiental de les pelicules de misteri, un ulular caracteristic. Es un animal territorial i agresiu. Crien a la primavera als forats d`arbres grans o en penyes, a voltes entren per les ximeneres dels massos buscant on criar ( jo he agafat dos parelles aixi ). El mascle es el que aporta preses al niu diariament, basicament rates i ratolins així que son un bon aliat.
Vore al caro en plena nit volar per damunt de la torre i les teulades es una experiencia dificl d`oblidar.

III jornada de puertas abiertas al campo

Buenas a tod@s:

Cómo ya os fui avisando personalmente a cada uno de vosotros, se suspendió la jornada del pasado sábado 14 de enero, posponiéndola para el próximo sábado 21 de enero, a las 9:30 en la puerta de la iglesia.

Mi obligación debió ser publicar en el blog el aplazamiento en tiempo y forma , por si alguién acudió a la cita y se encontró con que no aparecía nadie.Si así ha ocurrido en algún caso, pido mil perdones y prometo que no volverá a pasar.

Aunque haré la correspondiente ronda de llamadas, esta cita será inamovible, pues además , a la tarde de ese mismo sábado, sobre las 6, tenemos reunión en el Ayuntamiento, y si el tiempo ( alguna vez empezará a hacer malo, digo yo) impide salir al monte por la mañana, la reunión sí que se va a realizar de todas formas.

Un saludo a todos y nos vemos el sábado.