LES NOSTRES PARAULES: A POQUETA NIT

Hui voldria parlar d'una expressió "a poqueta nit". Als meus alumnes els fa molta gràcia quan la dic. Nosaltres la utilitzem per a referir-nos a eixe moment del dia, tan especial en què el sol està ponent-se i la claror minva, però encara ens hi veiem. Ací la gent diu "el tardet" a aquest moment del dia. És una locució molt plàstica : és un poquet de nit, però no molt. Nosaltres la usem en diminutiu, perquè al nostre poble som molt amants dels diminutius. De fet, quan anem a una altra banda, hem de frenar-nos perquè pareixem Flanders, el dels Simpson. Però sembla que l'expressió original no és " a poca nit", sinó "a boca de nit" en el sentit que té "boca" com a entrada ( boca de canó, boca del túnel....). Així s'al·ludeix a eixe moment del dia com una "boca " o entrada a un altre període llarg i fosc, que és la nit. La deformació de "boca" per "poca" i després "poqueta" és comprensible per la semblança fonètica i perquè també té sentit, encara que diferent: indica la poca intensitat de la foscor, encara incipient. No oblidem que també gastem una altra expressió molt gràfica per al mateix: "entre dos clarors". Aquesta em sembla preciosa, i és que la llengua és una font de sorpreses.