diumenge, 4 de novembre del 2007

Les nostres paraules: Cinqueta

Després de molt de temps sense escriure res, hui m'he decidit a fer un comentari sobre alguna paraula o expressió curiosa. M'ha vingut al cap la paraula CINQUETA. Una cinqueta és una pedreta de riu o de la mar, plana, llisa per l'erosió. Quan la pedra és més gran i arrodonida se li diu "cudol". Ací, a la Marina, tenien el costum de decorar els paviments de les cases o inclús els carrers amb cinquetes de la platja. La gent jove crec que no usa aquesta paraula, però encara és habitual l'expressió "pegar una cinqueta" en el sentit de pegar un baticul. Per a mí és un misteri com s'ha passat de la pedreta al baticul ( puc imaginar-me que les cinquetes es podrien llançar contra algú, per a castigar-lo) , però em resulta curiosa l'etimologia de la paraula cinqueta. Sembla que ve d'un joc de xiquetes en què s'usaven cinc pedretes llises. Cadascuna d'aquestes pedretes era una cinqueta. Per tant, etimològicament, és un diminutiu del número cinc. En castellà la traducció que he trobat de cinqueta és guijarro, chinita o peladilla. De fet, les "peladilles alcoianes" tenen la forma d'una cinqueta menuda.

4 comentaris:

Ignasi ha dit...

M'agraden molt les teues aportacions. Jo tenia associat cinqueta a pegar al cul.Sempre s'aprenen coses.

Anònim ha dit...

Sí que són curioses les paraules. Estes les havia sentit però la primera que vas escriure "mantàfula" crec, no l'havia sentit en la vida. Sorprenent.

Anònim ha dit...

I no serà que cinqueta ve de posar els cincs dits de la mà al cul?Des de la meva ignorància etimològica però amb l'experiència d'una infantesa molt gràfica...se m'acava d'ocórrer.
Felicitats per les teves aportacions, Reme.
Merxe Aznar

REME ha dit...

Merxe, potser tingues raó, però no ho sé.De vegades el fil de la història d'una paraula es perd i hem de plantejar-nos possibles explicacions.