diumenge, 4 de novembre del 2007

Les nostres paraules: Cinqueta

Després de molt de temps sense escriure res, hui m'he decidit a fer un comentari sobre alguna paraula o expressió curiosa. M'ha vingut al cap la paraula CINQUETA. Una cinqueta és una pedreta de riu o de la mar, plana, llisa per l'erosió. Quan la pedra és més gran i arrodonida se li diu "cudol". Ací, a la Marina, tenien el costum de decorar els paviments de les cases o inclús els carrers amb cinquetes de la platja. La gent jove crec que no usa aquesta paraula, però encara és habitual l'expressió "pegar una cinqueta" en el sentit de pegar un baticul. Per a mí és un misteri com s'ha passat de la pedreta al baticul ( puc imaginar-me que les cinquetes es podrien llançar contra algú, per a castigar-lo) , però em resulta curiosa l'etimologia de la paraula cinqueta. Sembla que ve d'un joc de xiquetes en què s'usaven cinc pedretes llises. Cadascuna d'aquestes pedretes era una cinqueta. Per tant, etimològicament, és un diminutiu del número cinc. En castellà la traducció que he trobat de cinqueta és guijarro, chinita o peladilla. De fet, les "peladilles alcoianes" tenen la forma d'una cinqueta menuda.

dimecres, 31 d’octubre del 2007

XX el carreró, per fi.

Encara que un poc tard, volia penjar les fotos que tinc de l'excursió que aquest estiu vam fer al Carreró i afegir alguns comentaris. Fins fa poc temps ni havia sentit parlar d'ell, així que teniem curiositat per veure-ho. Es va presentar l'ocasió quan José Ignacio ens va veure i ja vam quedar tots per anar-hi.
Des del poble anàrem per la carretereta de la piscina fins l'assagador (crec), que puja cap a la pista que ve del Molí al port de Xarquera. Seguírem pràcticament les línies de llum que van al Relleuero.
Arribàrem a la pista i al moment ja ens vam desviar cap amunt a buscar les penyes. No hi havia camí conegut però era fàcil pujar a través dels bancals erms. I en poc de temps, quan ja estavem baix les mateixes penyes, Ignaci va dir:
-Ahí està el carreró.
Xiquets!, espectacular. No sé si s'aprècia en les fotos, però no us contaré més. Val la pena anar i vore-ho.
Fins ací la part bonica i fàcil, perquè, en passar-lo, vam eixir al barranc del Molí, vam veure el pas de la rabosa i vam baixar com les cabres (la veritat és que pitjor que elles, per suposat) runar avall fins el fons del barranc. I barranc avall eixirem a la bassa de la font del Molí.
Genial, inoblidable. Ara, el meu germà i Josep pense que foren els que més es divertiren, penyes amunt i avall.



carreró 1