divendres, 13 de febrer del 2009

AITANA

Sobre el nom de la nostra emblemàtica muntanya segurament ja haurà escrit algú al blog i jo no ho recorde. Però m'agradaria explicar-vos una vegada més la informació que he trobat en un diccionari d'antropònims, és a dir, de noms propis.
La nostra muntanya és la més elevada de la província i la segona més alta de la Comunitat. Sembla que el primer que va utilitzar aquest topònim ( nom de lloc) com a nom de persona va ser Rafael Alberti, que li'l posà a la seua filla. En l'ultima dècada s'ha estés moltíssim. L'actriu Aitana Sánchez Gijón, ha contribuït a popularitzar-lo. En el nostre poble, que jo sàpiga el porten dos xiques, la néta de Paco "el botecari" i la filla de Vicente, el germà de Ramiro, que viu a Benissa. Des d'ací les salude.
L'origen del nom sembla que és discutit i es donen diverses hipòtesis que el deriven de l'ibèric o de l'àrab. La més convincent la dóna Coromines i fa derivar el nom Aitana de (montana) Edetana, és a dir, la muntanya dels Edetans. Els edetans eren una tribu ibèrica que habitava la zona nord del riu Xùquer, més o menys el que hui és la província de València. Una de les ciutats més importants d'eixa tribu era Edeta, situada on actualment està Llíria, un lloc on després, en època romana, hi hagué un santuari oracular i unes termes o banys, que s'alimentaven amb l'aigua que arribava per un aqüeducte, que encara es poc visitar pel terme de Xelva (Acueducto de Penya Cortada).
Segons Coromines la forma *Edetana hauria evolucionat per influència del mossàrab a *Adetana>*Aetana> Aitana.
L'explicació fonètica sembla convincent; l'única objecció que em plantege és que, per sentit comú, la nostra muntanya s'hauria d'haver dit Contestana, perquè era la tribu dels contestans la que ocupava la nostra zona. Encara hui el nom de Cocentaina i el gentilici contestans referit al seus habitans ens recorden aquesta tribu.
Però també he llegit que en un principi els edetans ocuparen un territori més extens, potser al sud del Xúquer i la nostra muntanya no els era tan llunyana.
El diccionari Alcover i Moll relaciona el topònim Aitana amb una paraula àrab que significa " la nostra gent". La veritat és que eixa explicació em convenç menys.
Potser algú de vosaltres sap més sobre la paraula i pot afegir-ho. Segurament si el topònim és àrab, l'arabista Miquel Epalza, recentment desaparegut, en algun dels seus escrits haurà deixat constància de la seua hipòtesi. Des d'ací el meu record per a ell, com a mestre que va intentar que miràrem la història des d'un altre punt de vista. Gràcies, mestre.

4 comentaris:

ANTONIO , Mar Menor ha dit...

Bonita descripción Reme,como también lo es el nombre de Aitana,gratos y bonitos recuerdos, de esa montaña tengo, que sólo dos o tres veces al año ,la puedo ver a lo lejos, desde mi Mar Menor, cuando la calima es mínima.

Rafa Mollà ha dit...

Gràcies Reme pel post. Sempre és interessant conèixer què és el que hi ha darrere dels noms dels nostres bancals, serres, rius,...

Paco Català ha dit...

Grácies Reme per part de la meua neteta Aitana i per, com sempre, la lliçó magistral. ¿En tindrem un altra? El professor estaria content per tindre-t com alumna.

Dani ha dit...

Pel que diuen, Alberti li'l posà (el nom d'Aitana) a la seua filla perquè quan fugia des d'Alacant cap a l'exili va ser l'última cosa que vegué de la Península. És bonica la història, no?

Reme, pense que, si sumem la teua informació a la que va penjar Merxe dels bancals-borda, podem tindre alguna visió del que seria l'Aitana en aquella època: lloc de transhumància amb corrals distants i a diferents altituds per a aprofitar les distintes estacions de l'any (Viscul, Partagat, etc.), en el començament de la etapa íbera.

Ja sabeu que hi ha pintures rupestres al Salt i restes arqueològiques del Neolític a distints punts de l'Aitana.

El fet que el nom li'l donaren els Edetans i no els Contestans, podria ser perquè l'altre vessant de la muntanya sí pertanguera al seu territori (el que hui és Sella, o la zona de Confrides, Guadalest...).

Molt interessant, Reme!