La població d'Alcoleja en els últims 500 anys

La vida en els pobles de muntanya sembla que està comdemnada a desaparéixer. Tots som conscients de l'èxode que han patit les localitats més allunyades de les capitals i com, amb els pas dels anys, som més i més les persones que hem acabat vivint fóra del poble de la nostra família.

Però: caminem cap a un abandonament total? L'estudi de l'evolució poblacional d'Alcoleja ens demostra que tot són cicles i que, potser (depenent dels factors econòmics i socials) les tendències canvien, com ha ocorregut al llarg dels segles.

El primer cens del que tenim constància és del 1510, quan Alcoleja era habitada per musulmans. Més endavant aniran succeint-se els registros de vivendes i famílies (amb major o menor rigor científic) fins que tindrem, ja al segle XX, recomptes molt fiables dels habitants del nostre poble.

Si som una miqueta observadors, trobarem algunes curiositats a la gràfica (la qual, en alguns casos, ofereix càlculs aproximats):

- Alcoleja ha tingut una població superior a les 1000 persones, a meitats del segle XIX.

- És cert el que va comentar Xavi (el fill de Mª Otília) que a la dècada del 1960 hi ha un repunt de la població, com ja s'ha explicat, per causa de la construcció de la base d'Aitana.

- L'augment més gran es produeix al segle XVIII, coincidint amb l'època daurada de les fàbriques d'Alcoi, la ciutat més industrialitzada del País Valencià en aquells anys (noteu que l'ampliació de l'església data del 1787, coincidint amb esta època de bonança. Per cert, d'igual manera que la construcció de la Base féu que augmentarà la població: no penseu que la pujada tan gran de mitjans del segle XVIII es pot deure, a més, a l'ampliació de l'església?).

- Després de l'expulsió dels moriscos, on tots els habitants del nostre poble foren desterrats, la població, molt curiosament, es conserva. Per què? Doncs, si observem la densitat de població de Penàguila en aqueixos anys, notarem com són molts dels habitants del poble veí els qui venen a Alcoleja a "repoblar" les nostres cases, comprant les vivendes i els terrenys dels moriscos al senyor feudal i establint-se ací, per això la nostra població es conserva.

Com es pot veure, les tendències demogràfiques varien segons les condicions econòmiques, laborals, polítiques, etc de la societat en què vivim. Potser l'actual model d'economia basada en les grans empreses de les capitals i en el turisme de sol i platja varie i, en el futur, assistim a una recuperació dels índexs poblacionals del nostre poble. Però, de moment, la tendència és clarament a la baixa.

Què penseu que passarà en el futur?