diumenge, 18 de desembre del 2011

GARROFER DEL DIMONI


Ací tenim una foto feta des de les eres de la caseta Ibañez. Sempre m`ha paregut extranya la planta que es veu en primer pla, es un arbust que porta allí tota la vida. Amb el temps em vaig adonar que a mes de rara, es única. Es tracta d`un garrofer del dimoni ( Anagyris foetida ) i es una lleguminosa que fa garrofetes. A l`edat mitjana era una planta d' us exclusiu militar. Els ballesters la plantaven a la vora de les torres i castells per tal de collir les garrofetes,que fregaven amb les puntes de fletxa, de tal manera que la ferida feta a l`enemic fora mortal, be per ferida o be per intoxicació, ja que la planta es tan verinosa com el "curare".
Desconec si a les eres va poder haver alguna torre, pero no seria gens extrany perque es un lloc estrategic que domina tota la vall. D' altra banda, l`era esta al peu d`una serra que es diu " Mahoma" que tampoc es un toponim qualsevol. En fi, una curiositat que si algún arqueoleg ens llig, tal volta puga aclarir. La planta está al costat de l`era mes alta, molt facil de trobar, una bona excusa per anar a vore-la en un paseig d`hivern

1 comentari:

Dani ha dit...

En eixa zona es va trobar una moneda jueva medieval i algun enterrament prehistòric. A vore si l'arqueologia comença a ajudar al poble a conéixer el seu passat, perquè tots sabem que hi ha molta cosa però ningú s'anima a estudiar-ho! Potser hi haguera alguna alqueria xicoteta integrada hui en la caseta Ibànyez, però no crec que fóra Benigallim (un despoblat morisc que no sabem al 100% on està), perquè al 1609, fruït del matrimoni entre Jeroni Brizuela i Francisca Artés, es crea la Universitat d'Alcoleja, on es diu que s'enjunten les següents possessions: Alcoleja, Benigallim, Beniafé, la Torre Sena i L'OLIVAR DEL COMÚ, la zona on estan els garroferets del dimoni. Altres indicis ens diuen que Benigallim està hui integrat al casc urbà d'Alcoleja, però està clar que la planta, el topònim "Alt de Mahoma" i alguna troballa arqueològica que s'ha fet a la zona (una moneda jueva medieval, per exemple), confirmen una emprempta humana a l'era de la caseta Ibànyez des de fa molt temps.