dilluns, 12 de setembre del 2016

ENTREVISTA ALS NOSTRES MAJORS I

Estan ahí tots els dies. Els heu vist?. Passem pel seu costat quan creuem per la plaça.

Estan sentats als bancs de l'església, i van canviant de lloc segons pega molt el Sol, o si fa massa fred. Conten les seues batalletes de fa la tira d'anys, o comenten com va el pais en l'actualitat.  
En el nostre dia a dia, en el que tots tenim maldecaps i un munt de coses en les que pensar, poden arribar a ser "invisibles" per a nosaltres. Però no, a poc que els saludes o els digues alguna cosa, es posen contents, et pregunten, i tu qui eres? Quan has vingut?.....
Ja feia temps  que tenia ganes d'estar un ratet amb ells i preguntar-los algunes coses. El dia que vaig trobar un "forat", estaven "Salvador de les Penyetes" , Juan, L'home de "Juanita el Cartero" i pare de Juanin (perdona, no puc evitar-ho) i Lluis del "Raconet". 
Els vaig preguntar un poc per la seua vida, començant per recordar com van viure la Guerra Civil, si havien passat tota la vida al poble, a què s'han dedicat, etc...  

No vos pergau l'entrevista, i penseu que estem parlant de persones en les que el més jove va náixer  a l'any 30 (Luis), Juan a l'any 25, i Salvasor a l'any 21. Quasi res diu el paperet!. Tenen una lucidesa bestial, i una memòria impressionant. Si no vos cau alguna llagrimeta en algun moment de l'entrevista, és que......

He dividit l'entrevista en dues parts, la primera intenta ser un xicotet repàs a la seua vida, i en la segona, escoltareu a Salvador parlant d'una desgràcia que va passar al poble, en concret en un Forn de calç. Aquest succés ja va ser comentat en un programa de Festes del 2011 per Seri.

Espere que no siga la primera i l'última ocasió en la que puga fer un post d'aquest estil (bueno, ja en vaig fer un a "la tia Consuelo" parlant de la primera pedra del Patronat).  Tenim afortunadament encara moltes persones majors al poble que tenen moltes coses per a contar-nos. Si algú dels que llegiu açò teniu algun major, i voleu que ens conten alguna cosa, no teniu més que dir-m'ho, i si puc, ahí vaig jo i ho gravem. I si no, hui en dia, pràcticament tots tenim un mòbil amb el que podem fer la gravació. Si me la passeu, jo ja faria el muntatge i el publicarem.

Espere que vos agrade!

6 comentaris:

Ignasi ha dit...

Molt bones les entrevistes, en especial el testimoni de Salvador contant l'accident del forn. Fa uns anys em va contar la història Lluís de Ponet però sentir-la de primera ma és molt més impresssionanat.
Gràcies pels teus reportatges

Rafa Dep.BioGeo ha dit...

Gràcies Ignasi. Si, realment va ser impressionant. Escoltar-lo com ho sentia, com ho recordava...
En l'edat que té Salvador, i té una memòria, i uns raonaments brutals. Sabia fins on podia contar, què és el que deiva callar per respecte a familiars que encara viuen al poble sobre coses que van passar a la guerra i a la postguerra. Increible! Pràcticament no vaig tallar res, els tres responien amb una serenitat i tranquil·litat total

Colette ha dit...

Gracias Ignace de tous les beaux reportages que je regarde sur le plus joli village d'espagne!qui est Alcoleja! Tout ceci me rappelle les belles vacances que je passais en famille et les fêtes le 8 septembre qui duraient une bonne semaine!Merci à Salvador, mon cousin, pour se remémorait le temps passé. Ces 3 personnes sont la mémoire du village! elles ne devraient pas mourir! Es l'agua de Alcoleja que sonserva esta joventur??très impressionnant! et ces trois personnes discutent avec une sérénité totale;Merci Ignace et merci Mr Internet!

colette ha dit...

la traduction no sea passat be! pardone! j'espère que vous me comprendrez!

Rafa Mollà ha dit...

Merci Colette. Je vois que vous entrez dans le Blog assidûment, et je suis heureux que vous avez été en mesure d'écouter votre cousine Salvador. Oui, impressionne vraiment la mémoire et la sérénité avec laquelle ils parlent. Un câlin. Rafa

Dani ha dit...

Impressionant testimoni el de Salvador explicant la història del forn de calç. Com Ignasi, havia escoltat la història, però en les seues paraules resulta tremendament colpidora... Quina memòria! Moltes gràcies per compartir estos vídeos. Així les serues paraules ja no es perdran.