Ningú haguera pronosticat el que ens està passant per tot arreu per culpa de la Covid'19, i per això, també mai s'haguera dit com canviarien les coses al nostre poble.
No sabem tampoc en què derivarà aquesta segona fase o onada que ens ve però si que vull deixar per escrit el que crec que ha sigut fins ara a Alcoleja.
El que vaig a dir, per suposat que és a nivell personal, i per tant només té el valor d'una sola persona que analitza el que ha vist fins ara. Sabeu que quan hi ha coses que considere que no estan bé, les dic des del respecte, i quan estan molt bé, també ho faig; per tant, des d'eixe punt, crec que com estic a les dures i a les madures, el que ací comentaré, no ha de veure's com una "oda" exagerada cap als que regeixen el nostre poble.
Etapes inicials de la pandèmia- Confinament
Des del primer moment, en el confinament, l'Ajuntament al capdavant, i el conjunt de la població en general, va fer una pinya per a que al poble no entrara el virus, i el servei que es va disposar portant a casa de les persones majors els aliments, medicaments, etc. mitjançant els treballadors que en ixe moment estaven fent altres feines pel terme, va ser exemplar. Moltes gràcies
Estiu - Piscina
Conec molts pobles de la província de Castelló, alguns amb una població semblant a la nostra, i altres amb uns quants milers, en els que a nivel de Mancomunitat, o a nivell només d'eixe poble concret, no es va obrir la piscina doncs els Ajuntaments s'havien de fer responsables dels possibles casos per mala praxis en el tema de seguratat Covid'19. L'alta responsabilitat que se li dóna a les autoritats a l'hora d'organitzar les mesures de seguretat, les elevades despeses que suposa posar en marxa una piscina que en molts casos es veuria reduïda l'assistència de veïns per temor a contagis, etc. els va tirar enrere.
Podem estar d'acord en com es va portar a terme, en si es devia d'haver obert el bar, de si es deuria d'haver obert l'espai del bar encara que no s'obrira, el sistema de torns podia haver sigut millor, etc. però la realitat és que van apostar per tirar endavant, amb mesures de seguretat, i donant un gran servei al poble. Gràcies
Setmana cultural
El mateix podem dir, en molts pobles, no s'ha fet res, absolutament res. I ací, es va organitzar (l'Ajuntament i no sé si algunes persones més que no formen part ) una setmana amb una gran varietat d'activitats que van anar adreçades a menuts, joves, a gent de mitjana edat, a la 3ª edat, etc.
Els responsables s'han mobilitzat per a obtindre les subvencions necessàries per portar-les a terme i han disposat d'un ventall de mesures de seguretat a l'altura de les circumstàncies, arriscant-se moltíssim a que si alguna cosa eixia mal, com possibles contagis estigueren en boca de tots.
Algunes activitats realitzades van ser:
Activitats esportives com Partides de pilota i tallers per als xiquets.
Activitats culturals com la presentació d'un llibre, taller de terrisseria, concerts, contacontes, rutes de senderisme.
Activitats religioses com la missa al parking, cant de l'Aurora
Joventut
Afortunadament, enguany s'ha vist molta gent jove pel poble, i sobretot, més unida que mai. Han sigut una pinya, amb grups que reunien a xavals i xavales d'edats molt dispars i que allà on anaves els veies, fent bivacs a Aitana, fent xeradetes ací i alla, jugant al frontó, amb un a germanor que crec que ens ha d'omplir a tots i totes.
No puc oblidar el civismeamb el que ens hem comportat el conjunt de la població fent possible la convivència i tot això, mantenint pràcticament en tot moment les normes de seguretat que han permés que a hores d'ara no haja aparegut cap cas de Covid al poble.
Una vegada més, el nostre poble s'ha convertit en eixe lloc on sempre sabem que podem tornar a carregar les piles.
Un any més els Reis Mags van passar per Alcoleja i la seua presència va omplir d'alegria a grans i menuts.
El poble estava ple de xiquets i xiquetes, els Reis estaven espectaculars amb uns trajes magestuosos.
Moltes gràcies a tots i totes els que fan possible que l'alegria arribe al nostre poble.
El passat diumenge 8 de desembre ens vam reunir uns quants/es per veure si intentem “salvar” les Festes. Com es va comentar en eixa reunió, creiem que el model que s’ha anat portant a terme fins ara, s’està esgotant. Carregar a uns quants festers i festeres, o en el cas de no haver-ne, als regidors i regidores de l’Ajuntament aquesta tasca, es fa realment molt complicat. Pràcticament ja quasi ningú dels que se’n fan càrrec viuen tot l’any al poble, i també és veritat que si hi visqueren, seria complicat de portar-ho a terme. Els valents i valentes que s’atreveixen un any, acaben esgotats, i amb molt poques ganes, per no dir-ne cap de tornar a ser festers en molts anys. Tots tenim mil maldecaps en el nostre dia a dia, i si vas al poble alguns dies al llarg de l’any, no estàs disposat a passar-te’ls venent loteries, fent rifes... organitzant açò i allò. I per descomptat, una cosa semblant passa amb els que viuen al poble.
Què podem fer? No podem tampoc deixar de fer festes. Les festes són eixos dies de l’any que ens agermanen més com a poble i que ens permeten veure aquelles persones que durant l’any no has vist. Les festes fan que eixos 4-5 dies més la setmana anterior, ens trobem en eixe raconet que és el nostre poble. Per tant, entre tots ho hauríem de tirar endavant.
Què pretenem? Aquesta comissió no pretén ser un substitut de festers sinó més bé un grup de gent del poble que col·labore a fer que les festes i altres actes puguen dur-se a terme.
La primera reunió que vam tindre va ser per a promoure una pluja d’idees sobre com enfocar les festes, com organitzar-se, quines activitats es volen fer, etc. A eixa reunió van assistir representants de l’Ajuntament. Per part d’ells va sorgir el compromís “d’arrimar” el muscle, sol·licitar subvencions i en definitiva una responsabilitat important en l’organització de les festes.
En aquesta reunió també es va parlar d’altres actes o activitats que s’han anat realitzant al poble al llarg dels anys, com la Cavalcada dels Reis Mags, Subasta de Sant Antoni, Festa de Beniafé,... i que si volem mantenir-les també requereixen de tots i totes. Es tracta, per tant, d’anar tots a una i aportar cadascú allò que puga.
Qui pot participar? Doncs, en principi tothom està convidat. Volem remarcar ací que seria molt important que s’implicaren associacions i col·lectius com la Corporació Municipal, l’Esglèsia (Junta Parroquial), Banda de música, Amics per Alcoleja, Jubilats, Mestresses de casa, Hostalers i Comerciants, amants de la pilota valenciana, Veïns de Beniafé, en definitiva tots els que estimem el nostre poble
Participar implica ajudar en l’organització i/o la realització dels diferents actes.
Un primer pas és valorar quins actes apreciem els alcolejans i així treballar per fer-los possibles. Vulgues formar part de la comissió o no, agrairiem saber la teua opinió sobre les activitats que solen realitzar-se a Alcoleja mitjançant aquest formulari.
Sembla que han passat només quatre dies, però no, ha sigut tot un any sencer. I en tot eixe temps hem passat per situacions positives i per altres de no tan boniques en les que amics, familiars ens han deixat per sempre. Però, no ens queda altra que mirar positivament endavant i retindre al cor i amb alegria els moments bonics que vam passar amb ells.
Com sempre que podem, aprofitarem per a passar uns dies al poble per a retrobant-nos amb la família i amistats.
Des d'ací, desitje a tothom unes Bones Festes de Nadal i Any Nou! Rafa
M'acaba de donar ara mateix ma mare un mala notícia; Antonio Pujol se n'ha anat ja per sempre.
M'ha pillat desprevingut, com quasi sempre solen passar aquestes coses. Estava al corrent dels problemes de salut que havia tingut, però pensava que darrerament s'anava per bon camí. Malauradament sembla ser que no ha sigut així.
Pot sorprendre que donada la diferència d'edat entre Antonio i jo puguerem ser amics; doncs certament, així el considerava jo, i crec que ell a mi també.
Una persona que tot i que no va nàixer al poble, la seua integració entre nosaltres va ser des del primer moment absoluta, quan hi havia coets solts i cordades, era dels primers; per a ser fester un altre tant; president de l'associació de jubilats, i quan li demanaves una ajuda, servicial a més no poder. Crec sense temor a equivocar-me que poques persones no nascudes aquí s'han integrat tant al poble i han sigut tan volgudes com Antonio.
La meua complicitat amb Antonio es va forjar al voltant d'aquest Blog. Corria el 2007, i enconcret durant la Festa de Beniafé (12 de maig) quan en veure'l fent fotos, el vaig abordar i li vaig proposar que escriguera al nostre blog. Antonio em va contestar, "soy demasiado mayor para meterme ya en esas cosas de internet,.."
Va ser una primera aproximació que va donar pas a moltes altres més, i que al final es va traduir en una presència aquí amb una sèrie de posts, però sobretot en una amistat que ha perdurat en el temps.
Deixe aquí un enllaç al primer post que vaig penjar en nom d'Antonio.
Ja han acabat les Festes'19, i puc dir que han sigut unes festes que crec que han arribat a pràcticament totes les edats, i que en conjunt han sigut bones.
No hem de perdre de vista que enguanyno ha hagut festers,i que la càrrega de l''organització ha anat a càrrec de "l'Ajuntament". Arribat aquest moment, no vull deixar passar que en determinats actes han contribuit també els festers i festeres del 2018. A uns i altres, moltes gràcies per portar a terme les festes.
Sembla que per al proper any tampoc hi ha festers. L'alcalde, Quico, en l'acte posterior a la processó del diumenge va animar a que es presenten festers per al 2020. Considere que és un tema díficil d'abordar i complicat, i que per tant requereix una anàlisi completa, meditada en el temps, i que no es pot abordar en quatre dies. És veritat, que com bé apunta Quico, els festers i festeres da cada any senten la calor i la complicitat de tot un poble, que es creen unes arrels entre ells i elles que perduren en el temps, que les satisfaccions són molt grans,... Però també és veritat que hi ha una altra realitat darrere, que fa que queden esgotats, que en alguns casos tiren en falta el suport del propi Ajuntament, dels propis ciutadans,... En definitiva, que si tan fàcil fora com ho presenta Quico, la gent continuaria més anys, o simplement no tardaria tants anys en tornar a ser.
Efectivament, s'ha vist enguany que com va dir Quico, les subvencions que es poden aconseguir permeten portar a terme une festes sense realitzar una tasca esgotadora per part de festers. No s'han fet rifes, no s'ha fet loteria de Nadal, no es van arreplegar diners en la Festa de Beniafé, no s'han fet festes de la cervesa, mexicanes, etc. i tot i això, només s'ha notat sobretot en que no ha hagut exceptuant el dijous, unes orquestres espectaculars*. (recordar altra vegada ací que els festers'18 han pagat (crec endevinar) alguns actes.
* Cal fer una gran despesa en orquestres espectaculars?. Durant la primera part de l'actuació de Titànic, la major part dels joves no van apareixer per la plaça, estaven amb la seua música al Bus, Placeta,... Punt a valorar fins a quin punt cal portar tot açò.
També s'ha de tenir clar quanta gent forma part del poble en el dia a dia. A vegades, sense voler ens posem uns objectius que poden no quadrar amb els que ens pertanyen com a poble de molt pocs habitants.
I aixina, molts punts que necessiten ser tractats, analitzats, des de tots els que formem part del poble, i participant tots i totes, des de les edats que xicotetes a les més elevades, doncs el que per a una persona de 60 li semblaran bé, a una de 15 o 18 anys no. I és tracta de que tots considerem les festes com a pròpies, que ens sentim identificats almenys en alguna activitat, acte, etc.
Per tant, com podem intuir, és un tema el de les festes amb molts punts de vista a tenir en compte: el de si ha d'haver festers o no, si ha d'haver una Comissió de festes que es mantinguera durant uns anys, si ha de ser l'Ajuntament qui s'ha de fer càrrec, etc. sobre quins punts s'han de prioritzar les despeses, activitats per a obternir recursos, etc.
Són per tant, punts que no es poden abordar preguntant a aquest i a l'altre si vol ser festera l'any pròxim o a l'altre., sino que necessiten de la seua maduració.
I com es pot fer tot això? Doncs, complicat està. Només en uns quants dies durant l'estiu estem al poble, i per tant eixos dies s'haurien d'aprofitar, però també és veritat, que en l'actualitat contem amb una bateria de recursos que ens poden facilitar algunes tasques com poden ser una pluja d'idees sobre activitats a realitzar per a obternir recursos, actes a realitzar durant les festes,.. També es poden portar a terme enquestes online que ens poden servir per a valorar activitats previstes, despeses a realitzar, etc. Tenim Facebook, Instagram, aquest Blog, etc. Però per a portar això a terme, s'ha d'aconseguir implicar a quanta més gent millor, i quan més variada en edat, idees, pensaments, millor, ja que serà l'única manera de que tots i totes ens sentim implicats en unes FESTES A LES QUE CONSIDERAREM COM A PRÒPIES, I EN LES QUE TOT@S ens sentim com a VERTADERS PARTÍCEPS DE LA FESTA DEL NOSTRE POBLE.
Per suposat que tot el que he dit, és simplement una opinió personal, la meua, en la que podeu estar d'acord o no, però d'això es tracta, de que opinem tots, i que de la diversitat de parers isca el millor per a Alcoleja
Aprofite per a deixar ací tots els videos (18) que he pujat al llarg de les festes. Si voleu descarregar-los per a tindre'ls al vostre ordinador, també podeupicar aquí i els descarregueu picant a sobre de la fletxa vertical de descarregar
També deixe l'enllaç per si voleu descarregar alguna de les fotos que vaig pujar a Instagram en qualitat bona (la forma de descarregar-la éstambé com sempre, picar a sobre de la fletxa de descarregar, i avant). Picant a sobre de la foto que hi a a sota us portarà també a la resta de fotos.
Estem en festes. Si voleu estar al dia en les publicacions de fotos i vídeos que vaig fent, ho podeu fer seguint el compte de Instagram "Alcoleja" que com sabeu, ja teniu al lateral esquerre un widget que us ho permet veure entrant des d'ací també, sense haver-ho de fer des de l'altra aplicació.
També publique les fotos i vídeos per Facebook, en concret en el de "Alcoleja Amics" que el podreu reconèixer perquè té d'anagrama una xapeta de la torre
Com ja sabreu, hui han enterrat al mestre "Don Eduardo".
I com ja hem dit en moltes ocasions, Eduardo amb la seua gran tasca a l'escola, va marcar un abans i un desprès en l'educació i en la vida, de molts dels que com jo vam tindre la sort de tindre'l de mestre.
Són molts els records que van venint-me al cap en estos moments, i es fa difícil no caure en una tristesa profunda. Quants dies passats en eixa escola, quants dies veient com el Mestre s'esforçava en poder arribar a tots, des de Preescolar fins a huité de Bàsica!.
Una feina bestial, vista ara des del punt de vista d'una persona que impartix 3-4 matèries diferents!. Ell treballava amb un món d'assignatures, de cursos, de diferents nivells de l'alumnat, .... Per això no mai acabavem ni a les 12 ni a les 5 ; sempre es feien la una del migdia o les sis de la vesprada. Sempre animant als pares per a que els fills estudiaren...
En definitiva, una feina imborrable la que va fer per la gent del poble.
I acabe dient, que el poble d'Alcoleja, amb l'Ajuntament al capdavant, també va saber estar a l'altura del personatge amb el gran homenatge que se li va fer, i posant-li nom a la plaça, perdurant d'eixa forma en el temps "el Mestre don Eduardo"
Crec que per acabar amb aquest post, i per a tindre'l present en aquestos moments, us deixe els enllaços als posts que en el seu moment li vam dedicar.
Molt bona festa la que va haver enguany a Beniafé. Va començar amb un plat fort ja el dissabté amb la Romeria, sopar i nit de Jazz.
I ja el diumenge, amb un dia molt bo de Sol i temperatura, vam tornar a anar com tots els anys en la que podríem dir la "Romeria oficial".
Va haver prou gent, amb ofrenes de flors i benediccions a xiquets i xiquetes.
I per acabar, com altres anys, sembla que va a instaurar-se en el temps el dinar de germanor una vegada acabada la missa.
En definitiva, un molt bon dia per a retrobar-se amb amics i coneguts i per suposat amb la Mare de Déu de Beniafé.
Deixe ací el material que vaig recopilar de la festa; i enguany hi ha un video que podríem dir que té sorpresa. Es tracta d'una entrevista a una persona, que probablement siga de les poques que van nàixer a Beniafé i que continuen entre nosaltres, i quasi amb total seguretat, siga l'últim que va nàixer a Beniafé, allà pel 1958. Gràcies Manel per l'entrevista!.
Recentment, al grup de l'associació d'Amics per Alcoleja, es va parlar de fer un catàl·leg de totes aquelles construccions de pedra seca que posseïm al terme. Però: sabem l'origen d'estes construccions? Quina és l'època de construcció dels abancalaments? Pablo Giménez, natural de Sella i professor en la facultat de Geografia en la Universitat d'Alacant, ha realitzat un excel·lent estudi de les terrasses i altres construccions de pedra seca a les comarques de La Marina. La nostra meitat septentrional de l'Aitana comparteix dites edificacions i podem intuir que les característiques d'ambdues zones són ben similars. Per tant, us recomane la lectura d'este magnífic treball per a conéixer millor les nostres construccions de pedra seca i parar atenció a què caldria fer per conservar-les, ja que es tracta d'un patrimoni riquíssim que els nostres avantpassats ens llegaren. Cliqueu al següent enllaç i, una vegada dins, on posa: "download full text-PDF" (us recomane fer-ho amb l'ordinador, perquè ocupa més de 80 mb). https://www.researchgate.net/publication/331013821_El_paisaje_de_terrazas_de_La_Marina_valenciana
Nota: la imatge és del mateix autor i està extreta del seu article.
No es mi intención con estas fotos polemizar con el tema de la caza. Lo que pretendo criticar es la suciedad en los montes; sean senderistas, cazadores, domingueros , agricultores, o los que salen al campo a ver una etapa de la vuelta ciclista o los rallys de coches. Esa misma mañana, también llenamos muy cerca del mismo sitio, dos sacos grandes con bolsas, botellas y demás recipientes de plástico. Alguien pensó que tirar basura poco más allá de la cuneta de la carretera , barranco abajo, es la forma correcta en que uno debe desprenderse de la misma. Ahora se escucha mucho en los medios de comunicación sobre la contaminación del mar por los plásticos de todo tipo que permanecen sin degradarse, flotando por años y años. Pues bien, en el monte, los plásticos llegan por los desperdicios de quien no se lleva otra vez a casa lo que sacó de ella para pasar un día al aire libre, de los que piensan que nunca encontrarán su basura si la tiran en lugares bien apartados , y también, por los fotografiados cartuchos. Los cazadores son los primeros que saben de su obligación de no dejarlos en el monte. Son pequeños , sí, pero no deja de ser plástico,y cuando se juntan muchos de ellos, nos dejan la triste imagen del lugar que he retratado, que no por escondido o no transitado de manera habitual, no deja de ser un espacio natural y sí transitado por animales, que son los primeros perjudicados de su presencia, como en los mares.
Aquest diumenge s'ha celebrat la festa de Sant Antoni, i segons m'ha comentat Salva, no ha estat mal del tot, i el bon temps ha acompanyat . No es pot dir que estava a tope de gent, però ja sabem que aquest mes és dur, i no sol haver massa gent al poble.
Com sempre, agrair a les persones que any rere any estan ahí fent tot el possible per a que aquesta tradició de benedicció d'animals i la posterior subasta no quede en l'oblit.
Agrair-li a Salva Castillo per informar-me, i aportar-me les fotos que ací publique
El tipo de bosque habitual por estos lares, con predominio de pino y carrasca, árboles de hoja perenne, no nos brinda el espectáculo del colorido típico del otoño.Pero dado el ecosistema particular en que se encuentra enclavado Alcoleja, próximo al río Frainos, y a otros arroyos que le aportan agua desde las faldas de la sierra Aitana, los chopos que crecen gracias a esta humedad, sí que nos delatan la llegada del mismo con su cambio de color.
Y cómo yendo con los ojos despiertos y curiosos, también se pueden encontrar esos rincones que de otra forman pasan desapercibidos, como veréis en este pequeño reportaje, también existen alrededor del pueblo unos cuantos árboles que sí cumplen con el ciclo natural del año y van tiñendo las hojas de sus ramas poco a poco anunciándonos la llegada del frío invierno.
Espero que os gusten y mejor aún, espero que salgáis al campo buscando esas imágenes, a veces efímeras,que nos ofrece el ciclo de la naturaleza.
El passat dissabte com ja sabeu, vam tindre l'homenatge a la Tia Amparo pel seu centenari.
Va ser un acte molt emotiu en el que tota la Familia de l'homenatjada va ser acompanyada per tot el poble. Quico, i sobretot les precisoses paraules que li va dedicar una de les netes, ens van posar a tots la pell de gallina.
Un gran encert el que ha tingut la Corporació Municipal amb aquest acte, i que esperem es puga repetir amb més persones que compleixin el Centenari
