La silueta del mussol, tan habitual abans dalt de cables de la llum i massos, está minvant de manera alarmant a tota Espanya. Esta regresio ha motivat que fora l`au de l`any 2011 per a la Societat Espanyola d`Ornitología. Al poble es raro de vore per varios motius: L`expansio del caro, bufol mes forestal i gran que depreda al mussol. L´avanç del pinar i arbusts dificulta la visio dels insectes i ratolins dels que menja el mussol. La prova es que a Benilloba es mes abundant als grans bancals i planures.
el cas es que ultimament en Alcoleja veig dos parelles i em fa molta il.lusio vore encara la seua silueta redona enfoscada a un marge o a la vora d´un cami. El mussol es altra victima de l`abandonament de la terra i de l`abus de herbicides e insecticides.
De les oviles ni parlem, fa temps que van desapareixer. Ara el caro ocupa l`espai d`aquests xicotets depredadors nocturns, altre dia parlarem del Caro.
El mussol, de silueta tan habitual abans dalt dels masos o dels cables de la llum,está minvant de forma alarmant a tota Espanya, esta situacio va motivar que fora l`au de l`any 2011 per la SEO ( societat espanyola d`ornitología). a Alcoleja es prou raro, per varios motius. Te un parent ( el caro ) que es el seu depredador i es molt abundant al terme, d´altra part l`avanç del pinar i la vegetacio arbustiva li fan molt dificil vore ratolins o insectes, de fet a Benilloba, es molt abundant, perque allá pot vore i caçar als grans bancals de cereals.
A alcoleja visiten les hortes també per tal de agafar llombrigols. Ultimament al poble veig 2 parelles i em fa molta il.lusio vore encara la seua silueta redona enfoscada a un marge o a la vora del camí. El mussol es altra víctima de l`abandonament de la terra i de l`us de productes insecticides (i cancerigens). De les oviles ni parlem perque fa temps que han desaparegut.
El caro,mes forestal,esta ara ocupant el lloc d´estes especies, altre dia parlem d´ell
Ací tenim una foto feta des de les eres de la caseta Ibañez. Sempre m`ha paregut extranya la planta que es veu en primer pla, es un arbust que porta allí tota la vida. Amb el temps em vaig adonar que a mes de rara, es única. Es tracta d`un garrofer del dimoni ( Anagyris foetida ) i es una lleguminosa que fa garrofetes. A l`edat mitjana era una planta d' us exclusiu militar. Els ballesters la plantaven a la vora de les torres i castells per tal de collir les garrofetes,que fregaven amb les puntes de fletxa, de tal manera que la ferida feta a l`enemic fora mortal, be per ferida o be per intoxicació, ja que la planta es tan verinosa com el "curare".
Desconec si a les eres va poder haver alguna torre, pero no seria gens extrany perque es un lloc estrategic que domina tota la vall. D' altra banda, l`era esta al peu d`una serra que es diu " Mahoma" que tampoc es un toponim qualsevol. En fi, una curiositat que si algún arqueoleg ens llig, tal volta puga aclarir. La planta está al costat de l`era mes alta, molt facil de trobar, una bona excusa per anar a vore-la en un paseig d`hivern
Com bé ha dit Joan, aquest herbívor fa molt de temps que va desaparèixer de la nostra Comunitat; l'explotació del medi forestal, una agricultura invasiva que poc a poc anava prenent terrenys per tot arreu, i una sobreexplotació cinegètica va acabar per fer-lo desaparèixer. Fa al voltant de 8 anys, la Conselleria va començar a introduir en la zona de Castelló (Tinença de Benifassar) uns quans exemplars provinents d'altres regions de l'Estat Espanyol, i hui en dia, com diu Joan, la seua població ha augmentat considerablement fins al punt de poder regular-se la seua caça.
