dijous, 1 de març del 2007

NO EREN CINC QUE EREM NOU

No eren cinc que erem nou...
Les altres quatre hi erem... organitzant la intendència. Desbrossant llits i graneres, tallant el dinar, ajudant els xiquets, fent companyia als iaios, podant la casa i preparant el meravellós dinar i la reconfortant dutxa tèbia que es van donar a mig dia... Això sí, ho feien de bon gust, pensant que seria un bon dissabte per als cinc.Això és amor...
Ja ho deia la tia Àngels: -" Molt bé, boniqueta, on va el poal, va la corda"
Però... quan no pot ser tia?-"Aleshores, que la corda faça el dinar i els llits."
Encara que volem conservar la tradició i els bons costums...
Amenace a la cinquena part de la part contractant amb pizzes i "sopa pressa" per a la propera convocatòria...
Divertidíssima la presentació, Rafa.(Ho sent , no sé encara reduïr les fotos)

1 comentari:

Rafa Mollà ha dit...

Molt bo el teu post, i dos comentaris. A mi m'agrada la idea de la pizza, per tant crec que no em quedaré només amb la cervesa, i segon, lo reduir les fotos, amb el Resize, és qüestió d'anar provant i perdent el temps, com fem tots.
Y gràcies pel comentari que m'has fet. T'assegure que m'ho he passat de cine fent totes eixes xorradetes.