dimarts, 25 de maig del 2010

Alcoleja prové de la paraula àrab "algoleja"?


Quan els toponimistes s'han plantejat traduir el nom del nostre poble, sempre ho han fet (majoritàriament) des de dos punts de vista totalment arabistes, centrant-se en les següents traduccions: "el castellet" i "l'algoleja".

La primera opció hui per hui em sembla totalment descartable, ja que el nom "Alcholeya", documentat a meitats del segle XIII en el Llibre del Repartiment, és anterior a la construcció de la torre i, per tant, és impossible que dit "castellet" donara nom a tot un poble.

Respecte a la segona traducció, intentarem obrir una via d'estudi per a acceptar-la o descartar-la seguint un criteri comparatiu; la idea és buscar totes les algoleges (o el màxim possible) del País Valencià i comparar-les amb Alcoleja, per a veure si eixa traducció és o no fiable per al nostre topònim. En principi sembla (o semblava) ser que sí, però...

Comencem pel principi: què és una algoleja?

Es tracta d'un sector de terra d'al·luvió que s'ha acumulat vora un riu, generalment en un meandre, i que els àrabs empraven per a cultivar.

Observem algunes algoleges d'arreu del País:

- Platja de l'Algoleja, Calp.


Com es veu dalt a l'esquerra, hi ha una rambla que arribava fins el mar (la línia verda) i que, per tant, depositava terra segurament als seus voltants, com passa generalment a les desembocadures dels rius.

És encara zona de cultius abans d'arribar a la platja però el topònim hui en dia s'aplica a una zona de la costa.

És ben segur que l'algoleja faria referència, en temps dels musulmans, als cultius vora el riu fets sobre terra portada pel mateix.







- Algoleja d'Albalat.


Esta partida és la immediatament superior al meandre de la fotografia, i no cal més explicacions.

A destacar que els cultius són de regadiu, igual que en el cas de Calp.






- Algoleja de Sumacàrcer.




Claríssimament, cultius de regadiu vora un riu.

Remarquem ara que en els tres casos vistos fins el moment, els rius baixen amb calma, cosa que possibilita que es dipositen els sediments. És evident que cal una aigua tranquil·la per a que l'arena fina puga crear un bancal útil per al cultiu.















- Algoleja d'Alfauir.



Baix a l'esquerra hi ha una bassa. Doncs, a partir d'ahí cap a dalt, vora riu, tenim la partida de l'Algoleja d'Alfauir.

De nou, terres per al cultiu de regadiu, d'aigües tranquiles i sediments fluvials.















-Algoleja d'Algemesí.




Vora este meandre preciós, trobem una altra algoleja amb les mateixes característiques que les anteriors.















-L'Algoleja, Vallès (Xàtiva).



Una algoleja més amb els mateixos trets que totes altres.

















-Algoleja de Petrer.



En una zona totalment urbanitzada, trobem l'algoleja de Petrer al final de la Rambla de Puça.

La rambla passa sota el pont de l'autovia i, per eixa zona es troba l'algoleja.

Tot i tractar-se d'una rambla o barranc, com al cas de Calp, el desnivell no és gran i les aigües, que ja fa temps que han deixat el seu naixement, baixen tranquil·les i, per tant, possibiliten els sediments de terra d'al·luvió.





-Algoleja de l'Alcúdia de Crespins.


A Catalunya també s'han conservat partides amb este nom. De fet, més al nord també se'n documenten, fins i tot al País Basc, la qual cosa ens confirma que era una paraula a l'ús en aquella època en què els musulmans habitaven una gran part de la Península Ibèrica.

Miraculosament conservada, trobem l'algoleja entre les cases de l'esquerra i el riu. Terres de regadiu i aigües tranquil·les, com sempre, ens reafirmen en els trets característics de la definició de la paraula aràbiga.










-Algoleja de la Nucia.



Este és l'últim cas que observarem abans de passar a analitzar la imatge d'Alcoleja.

Cap diferència respecte a les anteriors: terres de cultiu vora el riu, fins ara sempre de regadiu.















-"L'algoleja" d'Alcoleja.



Si la paraula Alcoleja prové del mot que molts toponimistes han defès (algoleja), evidentment al poble hi deuria haver una algoleja.

Mirant la imatge, trobem que el riu Frainos fa un meandre al pas pel poble, cosa que podria provocar la sedimentació d'arena fluvial, però:

¿És possible dit dipositament de terres en un riu que baixa amb un desnivell considerable i que pràcticament acaba de nàixer, tan sols uns quilòmetres abans?

Estem davant d'una algoleja típica com la dels casos anteriors?

Dita idea quedaria confirmada si es trobara, vora riu, algun tros de terra d'al·luvió cultivable per al cultiu de regadiu.

En el cas d'Alcoleja, però, pareix que açò no és EN ABSOLUT així.

Primerament, no hi ha terres d'arena fina que hagen sigut portades pel riu. Ben al contrari, el Frainos passa pel seu barranc (prou profund respecte als bancals) a una velocitat que no permet dita sedimentació i que, per tant, no podria donar mai lloc a la generació d'una algoleja.

D'una altra banda, el tipus de cultiu en Alcoleja és el de secà. Analitzant el llibre del Repartiment (segle XIII) i altres documents posteriors sobre l'agricultura al nostre poble, podem veure que en aquella època passava el mateix: total absència del regadiu, en favor del cultiu de secà. Tots els casos són en pla, amb rius que discorren lentament, però Alcoleja és un dels pobles amb més altitud del País Valencià

Un altre punt en discordància amb les altres algoleges és que, en tots els casos anteriorment presentats, MAI el nom "algoleja" ha esdevingut el nom del poble. És com si les paraules molí o sèquia, hagueren evolucionat per a donar el nom del poble on es trobaven (el contingut no pot donar nom al continent).

Per als musulmans, la paraula "algoleja" deuria ser tan usual que nomenar amb ella a un poble els semblaria absurd, seria completament il·lògic. Els casos de pobles que es diuen Alcoleja, Alcoletge, Alcolea, etc, sobre els que ja escriuré més endavant, estan tots relacionats (en els casos que porte observats) amb algun enfortiment o castell; és a dir, que vindrien a ser, traduïts, "el castellet" (cosa impossible en el nostre poble ja que la torre és molt posterior al nom).

No es tracta ací de criticar la tasca dels toponimistes, els quals tant han fet pel bé de la nostra cultura i la nostra llengua. Més bé al contrari, es pretèn aportar una ajuda des de l'observació i la curiositat per a facilitar futurs estudis, més complets, que ens donen una resposta fiable a la pregunta de què significa la paraula Alcoleja.

En la meua opinió, els toponimistes van aplicar les traduccions d'altres pobles que coneixien per a donar-li sentit al nom del nostre poble però, evidentment, no van fer un estudi de camp ni històric i, per tant, possiblement les seues traduccions no eren fiables.

Per tant:
-Si Alcoleja no pot ser "el castellet", perquè no hi havia torre fins el segle XIV com a mínim,
-ni tampoc sembla ser una "algoleja", ja que no s'assembla en quasi res a les algoleges de la resta del territori,

què significa la paraula Alcoleja?

El reputat Coromines (qui, recordem, traduí Alcoleja com a “el castellet”), afirma que per exemple a Cerdenya, on es parlà èuscar fins el segle VI, les localitats que acaben en -eja serien una evolució del basc "hegi", que significa "vessant de muntanya".


Però: per què pensar que l'èuscar tinga a veure alguna cosa amb el nostre poble i la llengua que els ibers, habitants de la Contestània, parlaven a la nostra terra?


Estrabó, en el segle I aC (quan encara es parlava l'iber), ja afirmava que els ibers i els aquitans parlaven llengües similars (l'idioma aquità és considerat l'èuscar arcaïc). El sistema vocàlic, morfològic, sintàctic i lèxic apunten clares coincidències que demostren la seua relació (Caro Baroja, Rodríguez Ramos, Ballester...).


Recentment, un estudi sobre el llenguatge antic a Elx, ens ha donat la sorpresa que fins fa poc temps alguns ilicitans empraven la paraula “ta” per a designar a son pare. La similitud amb l'aita de l'èuscar, almenys, ens demostra que potser l'iber i l'èuscar s'assemblaren prou més del que pensem.


Bernat Mira i Tormo es llençà a traduir Alcoleja seguint una sil·labització que permetia la traducció per “Les cases de l'alt” (veure http://alcolejahistoria.blogspot.com/2009/05/la-casa-o-les-cases-de-lalt.html)


El mètode empleat (purament especulatiu) no dóna molta seguretat per a afirmar que la traducció siga correcta.


Tot i això, els jaciments arqueològics de la zona del voltant d'Alcoleja demostren que, en època molt anterior als ibers, ja hi havia poblaments a la zona, per tant és ben segur que alguns dels nostres topònims provinguen de la llengua que llavors es parlava.



CONCLUSIÓ


Si bé és difícil afirmar quina de les tres opcions té més possibilitats de ser la correcta, qui açò subscriu descarta la primera (“el castellet”) amb rotunditat, fins que alguna resta arqueològica o algun document demostren l'existència d'una torre defensiva en l'origen del poblament musulmà.


Pel que fa a la segona opció (“l'algoleja”), si bé sembla la més probable de les traduccions a partir de l'àrab, no acaba de ser del tot perfecta, ja que una algoleja, com s'ha dit, no pot servir per a nomenar un conjunt de cases, ja que el contingut i el continent són coses ben diferenciades. La comparació geogràfica amb les altres algoleges valencianas sembla mostrar importants diferències respecte al meandre del riu a Alcoleja. Caldria saber si els musulmans de l'edat mitjana serien capaços d'anomenar algoleja també a la terra de secà vora un riu amb salts continus però que sí presenta un meandre.


Per tant, per a mi l'opció hui per hui més creïble és que el topònim és anterior. No deixa de ser curiós que els àrabs que ací vingueren batejaren els seus pobles amb el prefix Beni- (Benilloba, Ben(i)asau, Beniafé, Benifallim, Benigallim, Beniàguila (Penàguila)... i, només en el nostre cas, aplicaren un topònim en Al-.

En la meua opinió, Alcoleja ha de ser anterior i deu fer referència als antics poblaments de la zona (recordem que tenim algun poblat neolític, pintures rupestres, camins antiquíssims...) o a algun nom referent a la muntanya que tenim al costat, l'Aitana.


Seguirem parlant sobre el topònim, però de moment esperem haver aportat una miqueta de llum sobre el tema.

3 comentaris:

Quique Picó ha dit...

Sóc de Penàguila,i et puc assegurar que en tota la meua curta vida,és la primera vegada que escolte la paraula Beniàguila,i mira que hi ha versions ben diferents del topònim del nostre poble.

Dani ha dit...

Hola Quique!

Tin en compte que en el passat no hi havia les mateixes normes lingüístiques que hui tenim i cadascú escrivia d'una manera bastant lliure.

La paraula Beniaguila apareix, ni més ni menys, que en el mateix Llibre del Repartiment de Jaume I.

Et cite textualment, però pots consultar-ho, per exemple, a Google Books:

"P. Raymundi filio Dominici de Camera: domos in Coçoltania et VII jo. terre in termino alcherie que dicitur Alcholeya que est in termino Beniaguila et I jo. vinearum in termino de Travadel. VIII idus augusti"

Que ve a ser:

"A Pere Ramon, fill de Domènec de Càmera, casa en Cocentaina i 7 jovades de terra en el terme de l'alqueria dita Alcoleja, que està en el terme de Penàguila i 1 jovada de vinya en el terme de Travadell. 8 d'Agost".

Anònim ha dit...

Bé, jo no sóc ni lingüista ni toponimsta ni res d'això, però...

...tota aquesta entrada em sona al que passa a molts pobles: que els seus habitants actuals són reacis a que el nom de la seua localitat prové d'una errada ortogràfica i/o de transcripció i/o no ha estat normalitzat correctament, o més gros encara, producte d'una imposició (castellana, en els casos de "Villalonga" o "Villanueva de Castellón") i que aquests habitants es resisteixen a acceptar (i, molt menys, a modificar) ja que "el nom del meu poble no es toca" (actitud per una banda comprensible ja que el poble és una de les coses més íntimes de la persona i, alhora, prou cavernícola, en tant que ben bé que el van acceptar quan els el van imposar i ara es fan còmplices d'aquella imposició forània en favor de la denominació valenciana original).

No vull (ni podria) ser categòric en la meua afirmació. És només una opinió. Igual que tu t'has calfat bona cosa el cap per intentar demostrar que una algoleja és una cosa que, segons tu, no hi ha al teu poble, jo opine que el meandre amb la zona cultivable sí que hi és present. Que el teu terreny siga de secà em sembla més o menys irrellevant, ja que totes les altres coincidències són tan exactes que d'entrada accepte que "una algoleja de secà" podria existir.
Val que has tingut la cura de comprovar que al Llibre del Repartiment ja s'esmenta que el terme del teu poble és de secà (abans de vore-ho se m'havia acudit que a saber quin clima i tipus de conreu hi hauria en l'època). Malauradament, de tots els exemples d'algoleges que has posat, totes elles de regadiu, no sabem si en l'època serien de secà. Caldria estudiar-ho més. Igual que, si és cert que algoleges n'hi ha registrades fins al País Basc, és ben clar que allà no hi ha conreu de regadiu, no? Cosa que donaria suport a la meua tesi.

Al final apuntes la possibilitat que el nom es referisca a la muntanya del costat, l'Aitana. I bé, consideres que es pot usar una referència a la muntanya del costat per a denominar al poble... i no a l'algoleja del costat, per ser un mot massa comú?? Referències a elements geogràfics propers i ben comuns en els topònims els tens a grapats, començant per molts dels noms que aparéixen en l'article...

Ja et dic, crec que parteixes d'una creença o un desitg, i després et montes tota la teua tesi per tractar de rebuscar-la. Que tots els noms del voltant comencen per "Beni-"? Collins, serà perquè només has posat eixos... I confrides? I Abdet? Gorga? Millena? Balones? També hi ha altres zones amb "Beni-"s i amb pobles veïns que no comencen així... En fi... Em semblen arguments ben fluixos en alguns casos.

Massa rebuscat tot plegat com per a que no siga, simplement, Algoleja.