diumenge, 1 de desembre del 2019

ANTONIO PUYOL . ADIOS AMIGO!

M'acaba de donar ara mateix ma mare un  mala notícia; Antonio Pujol se n'ha anat ja per sempre. 
M'ha pillat desprevingut, com quasi sempre solen passar aquestes coses. Estava al corrent dels problemes de salut que havia tingut, però pensava que darrerament s'anava per bon camí. Malauradament sembla ser que no ha sigut així.
 Pot sorprendre que donada la diferència d'edat entre Antonio i jo puguerem ser amics; doncs certament, així el considerava jo, i crec que ell a mi també.
Una persona que tot i que no va nàixer al poble, la seua integració entre nosaltres va ser des del primer moment absoluta, quan hi havia coets solts i cordades, era dels primers; per a ser fester un altre tant; president de l'associació de jubilats, i quan li demanaves una ajuda, servicial a més no poder. Crec sense temor a equivocar-me que poques persones no nascudes aquí s'han integrat tant al poble i han sigut tan volgudes com Antonio. 
La meua complicitat amb Antonio es va forjar al voltant d'aquest Blog. Corria el 2007, i enconcret durant la Festa de Beniafé (12 de maig) quan en veure'l fent fotos, el vaig abordar i li vaig proposar que escriguera al nostre blog. Antonio em va contestar, "soy demasiado mayor para meterme ya en esas cosas de internet,.."
Va ser una primera aproximació que va donar pas a moltes altres més, i que al final es va traduir en una presència aquí amb una sèrie de posts, però sobretot en una amistat que ha perdurat en el temps.
Deixe aquí un enllaç al primer post que vaig penjar  en nom d'Antonio.
Una forta abraçada a tota la Família. D.E.P. 

3 comentaris:

jmivorra ha dit...

Adeu aamic estimat. Tirarem a faltar el teu somriure I bonhomia.

Antonio Blanes Catala ha dit...

Adios amigo Puyol; Toni desde Cela de Nuñez estarás siempre en mis pensamientos y oraciones, hasta siempre mi sargento.

J.Vte. ha dit...

Que pena... Sabía de su situación pero no esperaba este desenlace. Mi sensación es de profunda tristeza. A pesar de la diferencia de edad, como apunta Rafa, su carácter tan próximo enseguida consiguió que le considerara un amigo, un buen amigo. Siempre con su cámara de fotos. Personalmente lo voy a echar mucho de menos. Una cara amiga que no podré volver a ver. Descansa en paz, amigo.